(Alps Japonesos) Ruta el 12/05/2017; 8 km; +220 -220; 4 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Shinhotakaonsen, Shirakabadaira, Nishihotakaguchi, Nishiho refuge.   Participants: Carme, Conxita, Dolors, Joan, Josep, Miquel A, Miquel G, Remei, Toni, Vinyet, Hugo i Fede.  Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil. (Un tram l’hem fet en el telefèric/ropeway).

 

 mapa939  perfil939

FA ANYS: Mentre el 1906 s’escalava per primer cop el Okuhotaka, Shusui Kotoku havia tornat d’Estats Units i es va posar a escriure articles sobre idees anarquistes.

P1100380 Dalt la cabina  

Hem arribat en els cotxes fins a l’estació inferior del telefèric Shinhotakaonsen, un indret amb botigues, hotels, restaurants i molt aparcament. Després de la cua hem pujat a la cabina del telefèric i ja anem amunt.

Cal dir, dels Alps Japonesos, que el Kitadake és el cim més alt amb 3193 metres,però aquesta està situada als Alps del Sud, a la serralada d’Akaishi. Ara bé, tothom sap que al Japó la muntanya més alta (i emblemàtica) és el Fuji, amb 3776 metres.

Però nosaltres avui tenim una jornada d’excursió per la vall dominada pel cim del Okuhotakadake, de 3190 metres i que observa immutable l’entorn i les coses que hi passen. Seguim caminant pels Alps del Nord.

 P1100385 Pujant   Pujant, observem que avui se’ns trenquen els núvols i tenim una mica de sol. En la cabina del telefèric que baixa podem descobrir que té dos pisos.

P1100388 Al mirador  Hem deixat una estació al mig (Nabedairakogen), hem agafat un altre telefèric a la següent estació, 50 metres més enllà (Shirakabadaira) i al final hem arribat a l’estació superior de Nishihotakaguchi, a 2156 metres. Les vistes són extraordinàries.

El moviment anarquista japonès (de Shusui Kotoku) havia rebut les influencies pel context històric internacional i va ser especialment Shusui Kotoku qui les va popularitzar. La Segona Guerra Mundial, la posterior ocupació per part dels nord-americans i la reactivació industrial i econòmica posterior, van portar a la pèrdua d’influència dels moviments anarquistes.

IMG 1956 Mirador 2  Tenim al davant, a llevant, d’esquerra a dreta, el Yarigadake (3180m), el Nakadake (3048m), el Obamidake (3101m), el Minamidake (3033m), el Kitahotakadake (3106m) i una mica al darrera, el Okuhotakadake (3190m).

P1100394 inici de caminada 

Iniciem la caminada endinsant-nos, en lleugera baixada, per la serra que uneix l’estació del telefèric amb el Mount Nishihotadake que té 2909m.

He trobat, que el Okuhotakadake vindria a significar “cuca de llum” i que el nom del parc, Chubusangaku, ve a ser “Muntanya del Mig”. El cim Hotaka és una de les cent més famoses muntanyes del Japó i de fet és una serra formada per vuit pics. El pic del Myojin (2931m) va ser aconseguit l’any 1880 per en William Gowland i 13 anys més tard el missioner Walter Weston va escalar el Maehotaka (3090m), al mateix temps que el japonès Kiyohiko Tate.

Continuant amb el tema de l’anarquisme japonès, diguem que d’altra banda aquell 1906 ja feia quatre anys que Cuba havia aconseguit la independència. Espanya havia perdut les dues últimes colònies prop d’Amèrica: Cuba i Filipines. A Espanya no s’ha assumit amb seriositat la causa original de la pèrdua de les colònies. Però el fet que tots els aixecaments fossin dirigits per espanyols o descendents d’espanyols, explica de forma clara i rotunda que els governs i la forma com actuaven van tenir una clara responsabilitat en aquells fets. A aquells monarques espanyols i a aquells governs, mai ningú encara els hi ha demanat responsabilitats històriques per la forma com van actuar.

P1100396 Entre neu i a poc a poc  Seguim endavant, entre neu, a poc a poc. El dia acompanya per fer aquesta excursió.

Comentant amb un company el tema de les responsabilitats, convenim que tampoc encara s’han demanat responsabilitats als govern d’Espanya que, amb la seva manera de gestionar i abordar les relacions culturals, idiomàtiques i d’inversions a Catalunya, han provocat un creixement de grans dimensions de l’independentisme a les ciutats i les terres de llevant de la Península.

P1100397 La cabana refugi s molt ms amunt  Després d’una bona estona arribem a un punt en que el camí nevat es despenja avall. Hauria convingut portar grampons perquè després es veu la pujada molt dreta fins al refugi Nishiho Lodge, del qual veiem la teulada i he fotografiat amb el zoom.

P1100398 Caminant entre neu  Total, que hem baixat una estona, però al final els guies han decidit tornar enrere perquè creien que la neu no estava en condicions de seguir, anant amb sense grampons. He trobat alguna crònica que parla de la cresta que va del refugi fins al Nishihotakadake i que explica que és delicada per rocosa, abrupta i vertical en els seus últims trams. Es veu que la gent hi porta casc per evitar les pedres que poden caure dels que van pel davant.

P1100400 Dins la cabana 

Ja estem tornant i ens aturem un moment en una cabana, tancada però que es pot obrir, on ens instal·lem per menjar una mica. Està perfectament neta i ordenada i així la deixem quan tornem a marxar. Això em recorda alguns refugis lliures de muntanya, sobretot els que estan més propers a accessos per carretera del nostre país, que fan pena.

P1100401 Cabana per esmorzar 

Sortim per seguir la nostra ruta de tornada.

Tornem a parlar del sintoisme. El sintoisme, en japonès “Shin-tó”, té el significat de “camí dels déus” i com ja hem comentat en alguna altra crònica, és un conjunt de creences molt antigues escampades per les diverses illes de l’arxipèlag del Japó. Entre les creences hi ha els kami.

Els kami, en puritat, no són deïtats absolutes que creen el cel, la terra o la vida. De fet es va començar a identificar com a kami qualsevol poder que es considerava sobrehumà i que influïa en diversos fets o circumstàncies. Per aquest procés van esdevenir considerats com a kami forces com el creixement, la fertilitat, la producció de les plantes, animals o fins i tot paratges i forces naturals com els kami del Tro, del Vent, de la Pluja o del Sol. Per exemple, al Fujiyama, les tempestes, les guineus o els caients d’aigua són kami.

P1100402 Com sempre un oratori  A prop del punt en que cal pujar el camí que porta a l’estació del telefèric, a la dreta trobem (no ho havíem vist abans) una imatge sintoista en el seu oratori. Els japonesos també veneren els seus avantpassats com a kami i de vegades alguns d’ells pot arribar a ser considerat kami per la societat; aquest és el cas dels emperadors. L’espiritualitat al Japó està lligada als santuaris, però també a l’interior de les cases i continua vigent en l’actualitat.

Avui l’espiritualitat japonesa es divideix entre el sintoisme culte (el lligat a la casa reial) i el popular o Jinja Shinto. El sintoisme disposa d’un conjunt de relats mítics que expliquen l’origen del món i dels japonesos.

El segle VI el budisme es va apropar al país i va influir fortament al sintoisme existent, de manera que es devien perdre part de les més antigues tradicions animistes. D’altra banda el sintoisme també va influir en la forma d’entendre el budisme que els hi havia arribat. Amb aquesta fusió parcial el resultat va ser una nova forma característica i variable on, per exemple, tendeixen a preferir el sintoisme per als rituals de naixement i matrimoni i el budisme per als ritus funeraris.

P1100405 Ara abixem avall  Tornem a agafar el telefèric, ara en direcció avall. Faig algunes fotos dels companys que tinc més a prop meu dins la cabina.

P1100403 El ari  Una nova foto del funicular de dos pisos, perquè quedi clar.

P1100407 El Toni 

Aquí tenim el Toni.

El cim més alt de la serralada, el Okuhotakadake (de 3190m) va ser escalat per primer cop el 1906 per Gunji Abe. Sis anys després, ho va aconseguir l’incansable missioner Weston. En èpoques de neu, el risc d’allaus és important per tots els vessants. De l’entorn on estem potser cal dir que en l’àrea del Mount Hotaka hi ha sis refugis de muntanya.

P1100408 El Miquel 

I el Miquel, que s’ha tombat i ha quedat així.

Per cert, el nom de Japó (en caràcters kanji:, “Nihon”o “Nippon”) significa l’origen del Sol i és per aquesta raó que s’identifica el país amb la Terra del Sol Naixent.

P1100409 El Joan 

El Joan que ja m’ha vist i riu.

Com que ell és també mariner d’aigua salada, estar molt content de saber que el Japó comprèn 3400 illes, de les quals les més grans són: Honshu, Hokkaido, Kyushu i Shikoku; aquestes quatre representen el 97% de la superfície total del país, la qual cosa es fa pensar que les altres 3396 illes són molt petites i algunes són illots o roques que sobresurten del mar.

P1100410 La Dolors 

I finalment, aquí tenim la Dolors, que està a l’altre costat.

La Dolors també sap que el Japó va promulgar una nova constitució el 1947, després de la Segona Guerra Mundial, de tal manera que és un país amb una monarquia constitucional. L’emperador és el Cap d’Estat, però el país funciona a partir d’un parlament electe democràticament.

També a Espanya les Corts franquistes van aprovar per majoria, el novembre de 1976, la Llei que donava pas a reformar tot el sistema jurídic espanyol. Va ser una llei que permetia modificar tot l’edifici de la dictadura franquista. Per tant va ser una llei pensada per desmantellar el sistema existent i que després va ser sotmesa a referèndum el 15 de desembre del mateix any.

P1100418 Hora de dinar  Ens hem aturat a l’estació Shirakabadaira i aprofitem per dinar una mica amb el que portem.

P1100420 Entre flors  Després del dinar anem a fer una volta pels voltants d’aquesta estació del mig. Després baixarem amb el telefèric de l’estació de Nabedairakogen fins a baix, on esperarem alguns companys que han decidit baixar caminant per un sender molt dret fins a l’estació inferior on hi tenim els cotxes aparcats.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17825056