(Kumano) Ruta el mes de maig 2017; 6 km; +140 -550; 3 hores.   Excursió amb el següent itinerari: Kumano, Irokawatauji, Funami Toge Pass, Naboritate Jaya, Nachi Kogen Park, Kumano Nachi Taisha.   Participants: Carme, Conxita, Dolors, Joan, Josep, Miquel A, Miquel G, Remei, Toni, Vinyet i els guies Hugo i Fede.   Tipus de sortida: lineal; Dificultat: fàcil.

 mapa937 perfil937 

 FA ANYS: El 1868 es va proclamar una república al nord del Japó, la República Ezo.

IMG 1888 esmorzar hotel  Avui, dia de la tercera ruta pel Kumano Kodo, esmorzen a l’hotel que demà ja abandonarem per dirigir-nos a la regió dels Alps Japonesos.

P1100253 IniciEn cotxe hem baixat al sud del gran santuari d’Hongu i hem aparcat en una carretera de molts revolts i molt tranquil·la.

P1100255 Senyals 

Prop de l’aparcament hi ha el primer senyal que ens indica que hem de pujar pel camí que segueix recte també cap el sud. Estem al tram Ogumotori-goe de la ruta Nakahechi que es dirigeix al segon gran monestir del Kumano Kodo: Kumano Nachi Taisha. Aquesta caminada d’avui representa la final del trekking pel Kumano-Kodo. Gaudirem els camins que miren cap a migdia per entre boscos de cedres i xiprers.

A les cròniques anteriors quasi no he tingut temps de parlar de les muntanyes. Recordem, doncs, que estem a la península de Kii, a Wakayama, en un extens massís de muntanyes. En qualsevol cas, entre les muntanyes i turons que ens envolten, no n’hi ha cap de destacada. Les que destaquen estan als Alps Japonesos, el massís de muntanyes que anirem a visitar els propers dos dies.

P1100256 Amunt va 2  

Com ja ens imaginàvem el camí s’enfila dret. Sabem que arribarem dalt d’un mirador i des d’allà començarà a baixar fins al monestir.

Aquesta part més meridional de l’illa central del Japó ha estat des de segles la reserva espiritual del país: el Kumano, amb el riu que hi passa. Un paradís a la terra, sovint immers dins una boira mística i habitat per déus. Per purificar les seves ànimes hi acudien ascetes, místics i emperadors. L’extensa xarxa de camins que es va anar creant uneix uns temples amb els altres.

A diferència del Camí de Sant Jaume de Galícia, on tots els camins es dirigeixen a un únic destí (Santiago de Compostel·la), aquí es tracta de nombroses alternatives dins d’una xarxa. En qualsevol cas, recentment s’ha desenvolupat la idea de “Dual Pilgrim”, com ja he explicat una mica en la crònica anterior.

P1100261 Indicadors 2  

Un altre indicador orienta la ruta, encara que no hi ha gaire variants i el sender que seguim és ample i fresat.

Per cloure el tema del Pelegrí Dual, diguem que és aquell que ha caminat tant el Kodo de Kumano com el Camí de Sant Jaume de Galícia (o Camino de Santiago, o Chemin Saint Jacques). La gran diferència entre un camí i l’altre es que al Kumano només es pot fer a peu. El que no es pugui fer en bicicleta o a cavall fa que el camí aporti un major valor emotiu i de calma; aquella harmonia i serenitat que la velocitat de les bicicletes i el moviment de cotxes amb turistes que fan el camí espanyol amb maletes, han tret al camí cap a Galícia, al transformar-se, sovint, en una prova esportiva o un destí exclusivament per turistes.

P1100262 Vistes  Arribem al mirador més alt i podem observar, encara que molt emboirada i poc definida, la badia de Nachi. Estem al Funami Toge Pass, a 833 metres, el punt més alt de la ruta Nakahechi.

P1100272 pedres amb inscripcions  Trobem aquest indret amb pedres que contenen inscripcions. Jo em penso que deu ser un altre dels Ichirizuka Milestone, encara no n’estic segur. En qualsevol cas no he aconseguit cap informació més concreta d’aquest indret en la informació que tinc. Potser és la roca que en diuen Waroda-ishi on, segons la tradició, les deïtats de Kumano es troben per prendre el te.

P1100274 Baixant  El camí ha anat baixant suaument molta estona fins que hem arribat al Nachi Kogen Park, un ample espai amb jocs per infants. Des d’aquest punt, la baixada ja serà molt dreta fins al santuari.

Dèiem al principi, com a breu nota històrica, que sabem que al Japó sempre hi va haver-hi emperadors, però la curiositat és que entre el 1868 i el 1869 es va proclamar una república al nord del país: la República d’Ezo; actualment és Hokkaido.

El que va passar va ser que l’emperador Bakufu Tokugawa, en època de la Restauració Meiji, molts guerrers que estaven al costat de l’antic shogun d’Ezo no van admetre la seva renúncia i van seguir lluitant contra les forces imperials. Van reorganitzar-se a Ezo i allà va ser on van decidir crear la seva República.

P1100276 Seguim baixant 

Seguim baixant per escales i més escales.

Aquella república, que he comentat, va tenir com a president Enomoto Takeaki, que havia estat l’antic almirall de la flota de Tokugawa, però les batalles van seguir i al final les forces imperials van guanyar i la República d’Ezo va quedar abolida el 27 de juny de 1869. Oficialment li van canviar el nom per Hokkaido, que significa “districte del mar del Nord”.

P1100278 A Nachisan 

Finalment arribem a Nachisan, molt escampats els uns dels altres. Estem a uns 300 metres sobre el nivell del mar.

P1100284 Entorn temple 0  Una de les primeres coses a fer és visitar el santuari Nachi Taisha. És un exemple de la fusió entre budisme i sintoisme que es dóna en tot el Kumano Kodo i també en general en el Japó. Quan el budisme va arribar al Japó en canvi de posar-se a competir amb els religiosos del sintoisme va començar un procés de barreja harmoniosa. Aquest és el santuari sintoista.

P1100285 Temple 1  Hi ha gent, però no massa. Això ens permet seure en uns bancs mentre observem el moviment dels qui entren al monestir. Una gran tassa de bronze crema encens constantment i la fumera i l’aroma s’escampa pels rodals.

P1100283 Temple 2  L’interior, és com els dels altres santuaris. En una cantonada, un tampó i un segell ens permet, encara, afegir un altre marca al carnet de ruta que portem. El sintoisme ve a ser una forma evolucionada d’animisme en la qual és més important el procés de la vida que no pas el més enllà després de la mort. No disposa de textos sagrats ni un déu únic per sobre de tots els altres, en contraposició al déu únic de les tres religions del Llibre: judaisme, cristianisme i Islam.

P1100288 Carpes  Un estany amb grans carpes. Al costat mateix, sense accés en aquest moment, hi ha el monestir budista Seigantoji.

P1100290 Arbre 2  

                Hi ha un arbre (em sembla recordar que devia ser un roure) amb un tronc immens. S’hi baixa per una escala i s’hi pot entrar per l’escletxa natural que té.

P1100289 Interior 

Un cop a dins, es pot sortir per la part de dalt, gràcies a l’escala de ferro que hi ha. No ho sé, però estic segur que aquest fet (entrar-hi) segur que deu tenir alguna finalitat simbòlica.

Per cloure el comentari històric, cal dir que curiosament aquell mateix any 1868 es va produir, a Espanya, el triomf de la Revolució que va acabar amb el regnat d’Isabel II. Seguidament es va aprovar una constitució que es coneguda com a Constitució de 1869 i es va designar un govern provisional. Finalment es va proclamar, el 1873, la Primera República Espanyola. Era una Constitució avançada, però va durar poc ja que el sentiment absolutista d’una bona part de la població va tornar a la monarquia. Després, amb els reis Alfonso XII i Alfonso XIII tot va anar pitjor, sobretot pels milers de morts en la fatal operació del nord d’Àfrica.

P1100295 Temple i cascada  El magnífic templet que veiem s’encara a la cascada més alta del Japó. És la Nachi no Taki, de 133 metres de caiguda. Aquesta és una vista on m’hi quedo encantat i penso que em compensa el fet de no haver pogut gaudir de la gran florida dels cirerers que esclata normalment entre l’última setmana de març i la primera d’abril.

P1100296 Grup al final Kumano Kodo  Finalment, ens fem una foto de grup per donar per acabades les caminades pel Kumano Kodo. He trobat un vídeo magnífic publicat a youtube per Discover the Spirit of Japan, el febrer de 2014, que incorporo al final d’aquest crònica.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17824703