(Kumano Kodo) Ruta el 6/05/2017; 5 km; +350 -130; 2,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Hongu Taisha, Oyunohara route, Hongu Taisha mae Torii, Tsukimigaoka jinja, Haanakake Jizo, Tokoji, Yunomine Oji.   Participants: Carme, Conxita, Dolors, Joan, Josep, Miquel A, Miquel G, Remei, Toni i Vinyet i els guies Hugo i Fede.   Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.

 mapa934 perfil934 

 FA ANYS: FA ANYS: L’any 907 l’emperador Uda va anar en pelegrinatge a un monestir de la regió de Kii, on residien els déus primigenis del Japó. Aquest va ser el primer pelegrí.

IMG 1860 Petxina Cami Santiago  Aquesta serà la primera caminada dins del Kumano Kodo. Durant més de mil anys emperadors, aristòcrates i tots els altres nivells de la societat han fet el pelegrinatge de Kumano. La ruta a peu era part del procés que es seguia (i es segueix) pels ritus religiosos i de purificació. Ens fem aquesta primera fotografia de grup, just on hi ha una fita típica del Camino de Santiago amb la indicació de la distància: 10.755 quilòmetres.

P1100073 Info

Al costat de la fita del Camí de Sant Jaume de Galícia hi ha una placa que, també en castellà, diu que la Prefectura de Wakayama i la Comunitat Autònoma de Galícia (Espanya), reconeixent el valor sublim de la comunió entre el “Camí de Kumano” i el “Camino de Santiago” que inclouen els llocs sagrats dels “Tres Grans Santuaris Sintoístes de Kumano” i “Santiago de Compostela” van firmar l’acord de “Los Caminos de Hermanamiento”, l’any 1998.

Aquesta placa duu la data del mes de maig de 2014.

P1100075 aquesta caseta es un restaurant Com que hem arribat a les dues de la tarda anem a un petit restaurant a dinar, abans de començar la caminada d’avui que, per força, serà curta.

P1100076 Al restaurant 

Al restaurant ens repartim en dues taules: una de les típiques on els clients seuen a terra i l’altre de tipus occidental. Això no ens condiciona per aprofitar el moment i deixar els platets ben nets, ara que ja comencem (al menys la majoria) a fer servir amb perícia els palets japonesos.

P1100082 Interior Centre de Visitants  Anem al Centre de Visitants per obtenir informació i també les credencials que anirem segellant en els diversos punts ho hi ha els tampons corresponents.

P1100083 El gran Torii  Ens posem en marxa i encarem la magnífica porta que marca l’inici (o el final) del camí de Kumano Kodo. Es tracta del torii més gran del Japó amb 34 metres d’altura i 42 d’amplada. Va ser construït l’any 2000 en acer. Un torii indica l’entrada a un recinte sagrat, en aquest cas com accés a l’àrea del Hongu Taisha (temple), un dels tres grans santuaris sagrats. El torii separa el món secular del món espiritual. Aquest és designat com Torii Otorii, amb el significat de La Gran Porta.

P1100084 Patrimoni Unesco

Una mica més endavant, aquesta gran roca conté la inscripció que indica que el Kumano Kodo ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat. Caminar pel Kumano és una forma fantàstica d’experimentar una part de la cultura i les tradicions del Japó en un entorn espiritual de la cultura del país. El juny de l’any 2004, les rutes de pelegrinatge de Kumano (perquè hi ha diverses rutes i camins) van ser inscrites com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

P1100088 Ara tocar pujar fort  Passem un carrer i ens disposem a començar a pujar les escales que veiem amunt i que indiquen que en poca estona entrarem al bosc i el camí serà veritat. Aquest camí és una variant que va del monestir Hongu en direcció ponent fins a un poblet d’aigües termals: Yunomine onsen; “onsen” indica banys termals d’aigües volcàniques.

P1100093 escales amunt  El camí, amb escales, s’enfila amunt. Una de les diferencies destacades entre els dos camins històrics, Kumano i Santiago, és el territori abrupte del camí japonès molt solcat per torrents i amb constants pujades i baixades.

P1100094 Ruta Nacahechi 

El Kumano Kodo no té un destí únic, com el cas de Compostel·la, aquí els pelegrins caminen unes rutes diferents que es dirigeixen a tres grans monestirs apartats els uns dels altres. En el nostre cas, avui seguim la ruta Nacahechi.

P1100095 Petits oratoris 

Pel camí trobarem una característica que són el oji. Els oji són capelles d’oració (shrines, en anglès) subsidiàries del déu Kumano. Els anirem trobant de tant en tant, de manera semblant com diverses esglésies, ermites o altres santuaris són fites en el Camí de Sant Jaume de Galícia fins arribar a Santiago de Compostel·la.

zP1100096 Entre cedres grans

  

Els cedres imponents flanquegen el camí, empetitint els petits mortals que hi passem.

Si l’any 907 el primer pelegrí va ser l’emperador Uda i va iniciar el Kumano Kodo, a Europa el primer pelegrí rellevant del Camí de Santiago va ser Aymeric Picaud, un clergue que va escriure, en llatí, la primera guia del Camí l’any 1130: “Liber peregrinationis”.

Aquell personatge, Uda-Tenno, era ja el 59è emperador del Japó, segons l’ordre de recompte tradicional. Així doncs,el Japó ja tenia una antiga tradició, dins de la mateixa línia cultural, des de feia molts segles, molt més enllà en el temps que l’ordre dels sobirans catalans o dels altres regnes o nacions de la península Ibèrica.

P1100098 Falgueres 

Més avall, prop del terra, les falgueres, com sempre, sobreviuen en aquest entorn on la llum del sol no hi arriba mai. Recordem que les falgueres, que formen unes vint mil espècies, no fan llavors i només es reprodueixen per espores. Algunes espècies de falgueres, com les “Lygodium”, són tòxiques.

P1100102 Hannakake Jizo 

Arribem a aquesta pedra, exemple d’oji. És Hanakake Jizo i reconeix el mestratge d’un escultor pedrer que havia treballat en tres pagodes de Yunomine Onsen. Hi ha una llegenda que parla del mestre que empipat perquè l’aprenent que tenia li prenia cada dia una mica d’arròs del seu menjar, es va amagar aquí i quan el jove es va aturar li va llençar una pedra que li va trencar el nas. El noi, però, s’aturava i prenia una mica d’arròs per deixar-lo com ofrena en aquesta roca i el sentiment popular va considerar que la roca l’havia protegit d’un mal major.

P1100104 Crancs 

Mig amagats entre el fullam humit del terra, ens sorprèn veure un cranc. Costa de veure perquè es confon amb la fullaraca, però després en veiem molts més, uns per aquí i algun altre més enllà.

Sempre buscant referents en la història, recordem que es considera que el primer sobirà a la península va ser Pelayo, el 718, a Astúries; després apareix Iñigo Arista, el 800 a Navarra; i posteriorment, el 874, Guifré el Pilós a Catalunya.

Tornant al segle X del Japó, va ser un període espiritual important ja que es van construir diversos temples dedicats al budisme. Cal que recordem que el budisme no és una religió, sinó una actitud espiritual dirigida a aconseguir a perfecció personal. Buda, tampoc és un déu, sinó l’home que va aconseguir la màxima perfecció, qui va trobar el “dharma”: la veritat, el camí correcte per l’alliberació. El mot “buda” significa Conscient o Il·luminat. Els budistes no creuen que Buda Gautama sigui el primer ni el darrer buda.  

P1100107 Pals indicadors Els pals indicadors van confirmant que seguim el camí correcte, però la realitat és que no hi ha pèrdua perquè no hi ha cruïlles o altres alternatives, al contrari del que passa quan es fa el Camí de Sant Jaume de Galícia.

P1100108 Arribem a Yunomine  Una mica més de dues hores després d’haver començat, entre un clar del bosc veiem ja els teulats de les construccions de Yunomine Onsen.

P1100110 Yunomine Oji  Baixem una escala més dreta i ja hi som. Passem pel costat de Yunomine Oji, un templet que, com sempre, es veu molt endreçat, en perfecte estat i net. Ho destaco perquè aquesta sensació no sempre la trobem a les ermites o temples del nostre país. Una petita col·lecció de petits hotels al cor de les muntanyes de Kumano. Diuen que aquí les aigües canvien de color set cops al dia. És de les zones d’aigües termals més antigues del JapóP1100111 Onsen al aire lliure.

 

Abans d’anar fins el cotxe passem pel costat del riuet que baixa dels turons propers i en aquest punt fumeja arreu. Japó és un país insular de l’est d’Àsia. Estem per tant a l’oceà Pacífic. El país està format de 6.852 illes d’origen volcànic. La seva geografia es va modificant per l’activitat volcànica i els terratrèmols, que sovintegen. Per tant, ens trobarem amb un paisatge singular. El tancat que es veu a la fotografia es fa servir per a coure ous que la gent posa dins d’una bossa que hi penja d’una corda. Els pelegrins feien aquí rituals de purificació. De manera semblant, els pelegrins del Camino de Santiago, es rentaven quan arribaven a Lavacolla.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17823834