(Annapurna) Ruta el 25/10/2019; 6 km; +560 -560; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Manang fins al mirador de la glacera del Gangapurna i tornada. Participants: els 16 membres del grup. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: El segle XIX Nepal va viure una època negra amb un sobirà, Surendra, que va terroritzar el poble.
El pati central del Lodge, que té forma d’U, està tranquil a aquesta hora. Avui ens quedem a Manang. Estem a 3540 metres d’altitud i avui s’aprofita per una jornada d’aclimatació.
Part del grup, amb gorres i anoracs, estan a punt d’esmorzar. Fa fred, però estem molt bé. El dia és clar, com els altres, i per tant farem una bonica excursió per pujar uns 500 metres i tornar a baixar a dormir un altre cop aquí.
Tranquil·lament ens preparem i comencem a caminar. A l’Himàlaia s’aprèn que no convé córrer. Hi ha qui diu: però el Kilian Jornet va pujar corrent l’Everest. Sí, clar, però el que no diuen és que portava dos mesos pujant i baixant caminant, sense córrer; per aclimatar cal anar tranquil.
Miro cap a la meva esquerra on hi ha l’objectiu: el Gangapurna i la seva glacera. Allà ens hi hem d’apropar.
Mentre anem girant se’ns presenta aquesta magnífica vista: l’Annapurna IV a l’esquerra i el Gangapurna (7454m) a la dreta. El Gangapurna és la muntanya número 57 de les més altes del món. El seu nom, en sànscrit, significa “la deessa que ofereix aigua”. Només seria una muntanya alta del Nepal, que va ser escalada per primer cop el 1965 per una expedició alemanya dirigida per Günter Hausser, si no fos perquè el 16 d’octubre de 1971 vuit escaladors d’una expedició japonesa hi van desaparèixer sense deixar rastre; el camp 2 on s’havien refugiat per una intensa nevada, havia desaparegut quan dos membres de l’equip hi van tornar després.
Passem el pont, aquest de tirants elevats, per anar a l’altra banda del Marsyangdi. Just uns metres més amunt rep un afluent: el Khangsar Khola; aquest baixa des del Tilicho Base Camp (a 4150m). També al mateix punt arriba un altre afluent: el Thorung Khola, aquest prové del coll del Thorung La (a 5414m), per on hi passarem l’últim dia. De fet aquí és on comença el riu Marsyangdi.
Comencem a pujar deixant a la nostra dret el llac que es forma en el punt de desgel de la glacera del Gangapurna. Aquest llac és el Gangapurna Tal.
Ens aturem a un estrep des d’on el llac es veu molt bé.
I si girem la vista tenim la vall i les agulles de les morrenes erosionades. La veritat és que Manang ens ha quedat molt lluny i molt a sota nostre.
Arribem a una petita esplanada, amb una caseta on es pot beure un té i on venen postals. Ens hi fem una foto al costat, on també hi voleia una estelada.
Una mica més amunt tenim una bona vista de la glacera i del cim del Gangapurna.
El príncep Surendra, del qual hem fet referència a dalt, era de la família dels Shah, una dinastia que estava a les acaballes. Va arribar un moment que el regne estava governat per una regent de 12 anys al càrrec d’un rei de 9 (tal com explica Lonely Planet). I el Surendra va resultar un sobirà especialment sàdic, ja que ordenava als seus súbdits a saltar a pous per mer plaer de veure si podien sobreviure.
En filera, amunt, a pas tranquil. Anem pujant i gaudint del paisatge a mesura que guanyem altitud.
Finalment una gran fita de pedres, amb banderes d’oració, ens diu que estem al mirador superior. Ja no pujarem més. Estem a quasi 4000 metres, exactament a 3977m.
Cal entendre la història. Just a l’inici del segle XIX es va acabar la Revolució Francesa amb el cop d’estat (novembre de 1799) pel qual Napoleó Bonaparte va assumir el govern. En aquest context Carlos IV va tornar a l’anterior aliança amb França i va quedar enfrontada a Gran Bretanya. Espanya va perdre bous i esquelles: primer pel pacte secret de San Ildefonso (1796) va cedir Luisiana als francesos i després, per la guerra amb els anglesos, va perdre Trinidad i Menorca i va haver de viure l’embargament comercial decretat per Gran Bretanya contra Espanya.
Hem tornat a baixar i avui m’espera un plat de ‘dal bat’ perfecte. Es tracta d’un plat de cuina tradicional del Nepal format fonamentalment per arròs (‘dal’) i llenties (‘bat’) i que s’acompanya per verdures o una mica de carn.
La tarda és un moment per voltar i per anar a fer el repartiment de material. Aquí s’ha de buidar quasi tot el que ens queda perquè els portadors de les bosses amb el material ja tornaran cap a casa.
Molta gent se’ns ha agrupat i les bosses s’han anat buidant.
Com a conclusió, cal saber que el segle XIX va estar ple d’independències. El 1811 es van declarar la independència per part de Veneçuela i Colòmbia. L’any 1813 per Argentina i Uruguai i també Paraguai i Mèxic. I així successivament totes les colònies espanyoles de Sud Amèrica. Cal destacar que els que es van aixecar no van ser els indis o pobles originaris, sinó els espanyols o descendents d’espanyols que sembla estaven farts de la monarquia autoritària borbònica.
El sol il·lumina l’escena del material i l’alegria dels nens.
Un article de ‘eldiario.es’ deia: “Qualsevol país que ha format part de l’Imperi Espanyol (explica l’escriptor i polític Alfred Bosch) ha viscut aquest procés que avui vivim els catalans. Nosaltres, els bascos –i potser el navarresos-, som els últims a marxar d’aquest imperi que al llarg de la història se ha caracteritzat per negar-ho tot, combatre-ho tot i impedir-ho tot. Perquè s’entengui des d’Amèrica Llatina només cal dir que volem fer el que ells van fer fa 200 anys; volem ser com ells, volem ser lliures. És una qüestió de drets democràtics”.
Uns molinets d’oració, de construcció local, ens guien el camí cap a una ‘bakery’ on poder fer un cafè amb llet i menjar alguna pasta de xocolata.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/annapurna-circuit-etapa-4-aclimatacio-manang-a-glacera-gangapurna-43511358