(Annapurna) Ruta el 24/10/2019; 19 km; +920 -690; 8,5 hores. Excursió organitzada per amb el següent itinerari: Upper Pisang, Humde, Manang. Participants: El grup de 16 membres. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: moderada.
 |
 |
FA ANYS: Durant el segle XVII es va promoure la cultura a la vall de Katmandú i va sorgir el culte a la Kumari.
Al matí, quan comencem a caminar ho fem amb la vista centrada en la imatge potent de l’Annapurna II que vol presidir la vall i els dos pobles de Pisang. Estem a 3300 metres.
Baixem per carrers d’aquest poble senzill. Després dels desnivells acumulats considerem que aquesta etapa té dues opcions: la primera i més fàcil segueix la pista i planeja. La segona (la que hi ha al track) segueix un camí que s’enfila a Ghyaru i Ngawal, fa molt més desnivell i és més llarga.
Ja veiem el pont discret, popular, que permet unir el pas del poble de dalt al poble de baix. Es tracta de ponts construïts amb pedres, troncs i taulons de fusta i posats com els pagesos catalans construïen el sostre de les cabanes de vinya que encara es poden veure, en filades progressives.
La gelada d’aquesta nit, força freda, ha glaçat les gotes d’aigua que vessaven d’una font. El mes de març d’aquest any 2019 una allau al Howse Peak (3295m) a Banff (Canadà) va acabar amb la vida de David Lama, un escalador prodigiós que havia intentat la cara no escalada sud-est de l’Annapurna III. Al final us deixo un documental d’aquest intent.
En uns pals d’oració hi oneja una estelada, bandera que representa el desig d’independència de una part important de la població de Catalunya, una nació que està integrada a Espanya des de la guerra que va portar al rei Felipe V a conquerir a sang i foc la ciutat de Barcelona el 1714. Aquell rei després va dictar la liquidació de les constitucions i institucions que formaven la nació catalana (per cert, unes constitucions que havia jurat respectar).
A la stupa hem coincidit amb unes australianes que ens preguntaven per la bandera. Després marxem avall i elles segueixen el seu camí. Encara les tornarem a trobar demà; el camí és únic i no costa gaire retrobar-se amb altres grups que passem o ens passen.
Estic pensant en el terme “nació”. Sapiguem que prové del llatí “natio”, amb el significat de territori i conjunt humà amb una cultura, unes tradicions i una llengua diferent dels altres territoris propers. Per tant penseu si aquest terme coincideix amb Catalunya o Euskadi o si es possible aplicar-lo a Espanya o a França. Una cosa és un ‘estat’ i una altra diferent una ‘nació’.
Ens hem aturat un moment per observar unes plantes i mentre hi som ens passen els portadors del nostre grup. Van ràpid i s’aturen sovint, només una mica, per recuperar-se abans de continuar.
La vall és ample i oberta. Anem per la pista. No és incòmode, només quan passa un cotxe per la polseguera que aixeca, però en passen molt pocs. La pista que ens pot resultar incòmoda a nosaltres, per a la població de la vall ha resultat fonamental.
Pel camí una curiosa font ben treballada, ben posada. Generalment les fonts són molt senzilles i per això aquesta crida l’atenció.
Parlàvem del segles XVII i XVIII. Diguem que els Malla van influir en el panorama religiós, en l’artístic i en el cultural. Es van començar les espectaculars festes del carro d’Indra Jatra i Machhendranath. Els reis van aprofitar per reforçar el seu poder afirmant ser la reencarnació del déu hindú Visnú. També va ser l’època en que es va començar el culte a la Kumari, la deessa vivent que tenia per funció beneir el regnat dels Malla durant una celebració anual.
Aviat entrem a Humde. Un indret important perquè té un petit aeroport (que no sé si funciona gaire). Des de la pista per on caminem es veu la pista asfaltada, recte, pels avions.
La pista que hem fet facilita el transport de mercaderies . També el petit aeroport, que es va construir el 1985, és útil per tota la vall.
Una vaca lliure i probablement feliç s’apropa a una casa on hi ha unes gustoses flors blanques. Potser és feliç perquè en llibertat es pot ser feliç o no, però sense llibertat només es pot ser desgraciat.
Per cert, la tradició de la Kumari encara es porta a terme. De fet, en una visita que farem a la plaça Durbar de Katmandú tindrem l’oportunitat d’entrar al palau de la Kumari i de coincidir el moment (un minut escàs) en que la nena deessa es deixa veure al seu balcó des del pati interior.
També em crida l’atenció una estesa de pomes a assecar. El mètode és diferent de les que vaig veure ahir que estaven tallades en tirabuixons; aquesta han estat tallades en lamines. Ara hem fet més o menys la meitat de la ruta d’avui, per tant devem haver fet uns 8 quilòmetres.
La plana segueix impertorbable. És evident que és una vall glacial i podem veure les restes de les morrenes de la glacera formades a mida que el gel s’anava retirant. Ara les morrenes s’han anat erosionant (d’aquí ve la pols del camí) i encara en queden les restes en forma d’agulles a les parts de morrena més dures perquè amb els segles s’havien compactat.
Cap al final de la pista (que no es veu darrera dels arbres) un petit templet de protecció: el budisme ho omple tot.
Convé afegir una cosa més: el nom de Kumari designa una nena a la que es considera una deessa vivent. En idioma sànscrit significa “innocent, verge, pura”. La creença popular és que la Kumari és una reencarnació de la deessa Taleju, però aquesta deessa tradicional es desencarna de la nena (la Kumari) en el moment en que aquesta comença a menstruar. La kumari es seleccionada entre la casta shakia, que pertany als newari. És venerada per alguns hinduistes i pels budistes nepalís, però no pels budistes tibetans.
Arribem al pont penjant de Nangsang que és el torrent que baixa de l’esquerra des dels vessants nord de l’Annapurna IV (7525m). Aquí el vent bufa fort; resulta evident per les onades del riu i les banderes d’oració.
La vall oberta ens permet albirar les neus del que ha de ser el Tilicho Peak (7134m), sota del qual hi ha el llac del mateix nom. Aquest cim va ser observat per primer cop l’any 1950 pels membres de l’expedició francesa a l’Anapurna quan intentaven localitzar l’Annapurna I. Aquella expedició era dirigida per Maurice Herzog. El primer ascens s’atribueix a l’escalada feta l’any 1978 pel francès Emmanuel Schmutz, que va seguir la ruta del llom nord-oest.
Arribem a Manang. Amb una població de poc més de 600 persones, ha vist com els serveis al excursionistes i escaladors s’han transformat en una de les activitats més rendibles de la zona.
Ara ja tenim una bona vista de l’Annapurna III (7555m). La primera ascensió es va portar a terme, per la cara nord-est, el 6 de maig de 1961 per una expedició índia dirigida pel capità Mohan Singh Kohli. L’equip de cim estava format per Mohan Kohli, Sonam Gyatso i Sonam Girmi. Nou anys més tard una expedició femenina japonesa va aconseguir posar les primeres dones al cim el 19 de maig de 1970.
Un petit templet de factura popular ens dóna la benvinguda a la vila.
Video del documental publicat a youtube per David Lama el desembre de 2017:
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/annapurna-circuit-etapa-3-upper-pisang-a-manang-43511093