(Annapurna) Ruta el 22/10/2019; 16 km; +1470 -740; 7,5 hores.Excursió organitzada amb el següent itinerari: Dharapani, Danakyu, Thanchowk, Chame. Participants: Jordi Gual, Miquel i 14 membres més, amb en Prem com a guia de BuddhaTreks. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: moderat.
FA ANYS: L’any 1255 es va produir un gran terratrèmol que va afectar bona part del Nepal.
A Katmandú hem coincidit tot el grup. Jo amb els amics Joan, Miquel Alf, Miquel Alej i Carles; i en Jordi Gual amb els deu membres del seu grup. Tot plegat serem 16 participants. Per mi serà el setè trekking que faig al Nepal.
L’endemà (dia 21) preparem les bosses a l’hotel esperant el microbús que ens haurà de portar fins a Besi Sahar i d’allà, en 4x4, fins a Dharapani. El viatge haurà durat unes 10 hores i per la nit dormim a un Lodge de Dharapani, per començar el trekking el dia 22.
Al matí, a les 8, com farem la major part dels dies, ens preparem per la marxa. Les bosses faran la ruta amb els portadors i nosaltres caminarem amb la motxilla de dia.
Tanquem la porta, on sovint hi ha enganxades etiquetes d’agències de trekking entre d’altres, i comencem a caminar en direcció nord-oest, seguint la pista. Val a dir que Dharapani prové de les paraules ‘dhara’ (la terra) i ‘pani’ (aigua), per tant la ‘terra de l’aigua’ i és que el riu Marsyangdi acostuma a anar molt ple ja que recull tots els torrents de la cara nord dels Annapurnes.
Aviat passem pel davant d’un dels antics mapes col·locats a la ruta del Annapurnes. Comencem les primeres passes d’aquesta primera etapa de les vuit que farem en total. És emocionant.
Baixant cap a Odar podem veure la vall del Dudh Khola que prové del nord-est. Recordo que és la vall per la qual van acabar el trekking del Manaslu. Podeu trobar la crònica d’aquell trekking a partir de la primera etapa que us indico al final.
De tant en tant veiem el verd clar dels pins de l’Himàlaia (“Pinus wallichiana”), que s’assemblen molt al pi canari; tenen cinc agulles molt llargues de les fulles. Estem a uns 1950 metres d’altitud. Durant el trekking anirem pujant fins al punt més alt, a 5414m, al Thorung La. Per tant, l’element fonamental d’aquest trekking és l’aclimatació a l’altura, si no volem passar-ho malament.
Encara no hem caminat un quilòmetre i passem per dins del poble de Bagarchhap, en aquest dia lluminós, com la majoria que ens trobarem.
Estem entrant en un món bàsic i molt religiós. Estem passant per un memorial; es tracta d’un monument rural de factura senzilla que s’aixeca en record de familiars que han mort. Dins de la construcció sovint hi posen algun objecte del finat i papers amb oracions.
Aquests dies anirem trobant salts d’aigua o torrents que provenen d’un costat o altre de la vall.
Dèiem que l’any 1255 es va produir un terratrèmol de grans dimensions que va afectar de forma important el Nepal i es calcula que va acabar amb un terç de la població. Eren les èpoques dels sobirans Malla, els quals van començar a regnar el 1200 al fer-se amb la totalitat de la vall de Katmandú. Els Malla (nom que en sànscrit significa “lluitadors”) havien estat foragitats de l’Índia.
Un company del grup li dóna una llibreta a una nena que ens mira passar des del portal. Per aquest viatge portem uns 200 kgrs de sabates i roba per anar donant als pobles.
Afegim una dada més i diguem que els Malla van fer entrar el Nepal en la seva edat d’or, tot i que es van enfrontar al terratrèmol mencionat i a la invasió musulmana del soldà Shams-ud-Din, de Bengala. Aquell fet va ser devastador ja que l’invasor va destruir els incipients santuaris hindús i budistes, però en tot cas no va tenir efectes culturals, al contrari del que va passar a la vall de Cachemira on, encara avui, continua sent musulmana.
Un petit templet em permet gaudir de les brillants pintures de colors vius de l’interior.
Arribem al poble de Danakyu, amb la llarga filera de molinets d’oració. Estem a uns 2170 metes d’altitud. A l’esquerra, però no el veig, hi ha un sender que va al sud i s’enfila molt ràpid al coll Namun Bhanjyang, de 5560m. Està a l’extrem sud-est de la llarga serralada dels Annapurnes; serra magnífica que compta amb uns 50 quilòmetres de llargada.
A mida que anem avançant podem albirar el cim nevat de l’Annapurna II, de 7937m. El cim principal és l’Annapurna I, el que es pot admirar quan es fa el trekking dit del ‘Santuari’. L’Annapurna I és el més alt amb 8091m i durant aquesta volta que fem no el podrem veure.
Un altre torrent; el passem per sobre d’unes pedres i d’uns troncs inestables que ofereixen la possibilitat de fer equilibrisme.
Tot seguit el camí, s’enfila una mica més dret i unes escales, amples, ens obren el pas per entrar en el bosc.
Arribem a Thanchowk, a 2400m, i fem una aturada per descansar i fer un te o un refresc.
Ens envolta una massa forestal d’espectacular densitat i bellesa.
Una casa a tocar del camí té aquesta parada de talls de poma a assecar. A l’hivern, només els hi caldrà hidratar-ho amb aigua per menjar la poma collida en època de calor.
Per perspectiva històrica diguem que aquell 1255, a Europa, els ports germànics van signar acords comercials al voltant de Lübeck i Hamburg i d’aquesta manera es va constituir la important Lliga Hanseàtica.
En Jordi Gual ha obert un parell de bosses per mirar d’oferir roba als nens que s’han apropat.
Els ulls se’ns il·luminen quan ja veiem dos dels Annapurnes importants, el II i el IV; aquest segon té 7525m. A l’extrem de l’esquerra les dues o tres puntes són del Lamjung Himal, de 6983m.
Deixem a la dreta un curiós ‘paller’ de llenya molt ben posat i que es mereix una foto.
Seguint amb la pinzellada històrica diguem que a la Península Ibèrica (Espanya no existia, com tampoc Itàlia) hi havia diversos regnes (estats o nacions) independents. Un d’ells, Catalunya, havia desenvolupat una xarxa completa de Consolats de Mar. Aquell any proper al terratrèmol de la vall de Katmandú, el 1250, es va obrir el consolat de Venècia. A finals del segle XVI, el Principat de Catalunya comptava amb més de 70 consolats per tot Europa i especialment als voltants de la mediterrània.
Estem a uns 2600 metres i passem el pont penjant de Khitibu. Hem fet ja uns 15 quilòmetres des de l’inici.
Finalment arribem a Chame. Ja hem acabat; hem fet 16 quilòmetres i ara estem a 2680 metres d’altitud. Per tant hem guanyat uns 900 metres de desnivell.
Toca dinar i descansar després.
També toca fer cua per anar a la dutxa que, aquí, diuen que és calenta. Però la meva bossa no ha arribat i m’he d’esperar quasi una hora perquè el portador arribi. No sé realment què ha passat, però aquest és un món en el que passen coses. Cal prendre-s’ho tot amb paciència.
Podeu trobar la crònica de la primera etapa del trekking del Manaslu (any 2014) a: http://eoliumtrek.cat/index.php/mon/himalaia/334-tour-manaslu-etapa-1-soti-khola-a-maccha-khola
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/annapurna-circuit-etapa-1-dharapani-a-chame-43510759