Annapurna BC Santuari. Trekking al Camp Base Sud de l’Annapurna (Santuari de l’Annapurna). Des del 16 d’octubre fins al 24. Han estat 10 dies en total. Aquí relato l’estona, unes dues hores, passades al Camp Base. El punt més baix, al començament, va ser a 1.250m i al santuari de l’Annapurna de 4130m.

  P1140692 Annapurna I

 A mida que s’hi arriba el paisatge es fa corprenedor. El santuari és grandiós i ens fa més petits. I això que només veig una petita part, ja que de fet l’ Annapurna no és una muntanya sinó un massís de 55 quilòmetres de longitud. La punxa més alta que ara tinc al davant és l’Annapurna I que, amb 8.091 metres, és el desè cim més alt de la Terra. El seu nom significa, en sànscrit, la “deessa de les collites” i pels hinduistes és la “deessa del menjar i la cuina”.

 P1140695 Lodge CB   

Al Camp Base de l’Annapurna hi ha un lodge, tot i que els qui fan les expedicions per escalar el cim, munten les tendes del camp base autèntic més amunt, dins ja de la gelera, a uns 5.000 metres d’altitud. Entrar al lodge, ens permet recuperar una mica la nostra temperatura original, ja que jo arribo amb els peus ben glaçats.

 

P1140697 Memorial

 

 Els Dos JMPerez P1040814

Avui, amb aquest dia clar, sense vent, amb fred controlat, l’Annapurna és veu molt tranquil i pacífic. Tot acompanya per sentir la calma i la serenitat. Però quan el temps canvia, els vents enfurismats i les nevades tempestuoses dibuixen un panorama ben diferent. Un panorama que sovint fa patir, i molt, els agosarats que volen escalar les seves parets. El record d’alguns d’aquests valents està present entre les pedres del memorial. Les banderes d’oració sembla que no són prou potents per evitar les desgràcies en aquesta muntanya.

 

P1140700 Banderes 

P1140698 Iaki Ochoa 

Al memorial, hi ha una placa en record d’Iñaki Ochoa de Olza. Va morir el 23 de maig de 2008 com a conseqüència d’un edema cerebral i pulmonar, provocats pel fet d’estar massa temps a gran altitud. Es calcula que per sobre dels 7000 o 7500 metres la vida no és possible; encara que beguis molt per hidratar-te i disposis de molt menjar, el cos es va deteriorant inevitablement pel transcurs dels dies. Iñaki, a pesar de les atencions sanitàries del romanès Horia Colibasanu, que va estar amb ell més de 72 hores, i de l’operació de rescat iniciada pel suïs Ueli Steck i catorze escaladors més, no va poder sobreviure.

 D’altra banda, el 29 d’abril de 2010 va morir també l’escalador Tolo Calafat com a conseqüència d’un sobtat esgotament en altura, derivat d’una caiguda total en els nivell de potassi (hipopotasemia). Això passava un mes després que un amic, en Xavi Arias, hagués de retirar-se com a conseqüència de les lesions després d’un allau quan estava al camp 3.

P1140706 Anatoli Boukreev Una de les plaques recorda a Anatoli Boukreev, un escalador que era considerat com un dels més forts de l’època. Va morir arrossegat per una allau el 1997, tres setmanes després que li havien concedit el Premi David A Sowles del American Club Alpine, en reconeixement al seu valor en el rescat d’escaladors que es va produir durant la tragèdia del 1996 a l’Everest. Jon Krakauer el va criticar al llibre “Mal de Altura” (In the thin air), però el món dels escaladors sempre li estaran agraïts. Boukreev va escriure un altre llibre on exposava el seu punt de vista sobre la tragèdia i el que va passar aquelles hores (en castellà, està editat per Edicions Desnivel amb el títol “Everest 1996”).

 

P1140702 Gel i glaceres 

El massís de l’Annapurna, compta amb cinc cims eminents, a més del Annapurna I. L’Annapurna Sud (7219m) que hem estat veient des de fa dies, l’Annapurna II (7937m), l’Annapurna III (7555m), L’Annapurna IV (7525m) i el Gangapurna (7455m)

 

P1140708 Fotos fotos   

És l’hora de fer-nos fotos, uns per aquí i els altres per allà. Es tracta de fotos en un dels llocs més espectaculars dels món. Encara avui en dia l’Annapurna és un dels conjunts de cims, dins de l’Himàlaia, més difícil de pujar. La cara nord destaca per la seva perillositat, com a conseqüència de les constants allaus i caigudes de pedres, mentre que la cara sud, la que tinc ara al davant, impressiona per la seva verticalitat.

P1140710 Els Carles 

El nombre d’ascensions amb èxit a l’Annapurna es poden comptar amb els dits i no arriben al 10% de les que s’han fet, per exemple, a l’Everest. Per tant el risc és realment molt alt. Per tenir-ho clar, cal considerar que així com hi ha un risc del mort del 14% a l’Everest, o del 30% al K2, en el cas de l’Annapurna el percentatge puja al 50%!

Memoerial JMPerez P1040806 

El primers en fer cim foren, el 1950, Herzog i Lachenal, que hi van accedir pel vessant nord. Per fer-nos idea de la seva dificultat només cal saber que no es va repetir la proesa fins a vint anys després, per part de Day i Owens. Per cert, aquell mateix any Haston i Whillans ho feien per la cara sud, gesta de la qual en va quedar immortalitzat el cognom de la via del líder del grup: la via Bonington.

 Per entre les banderes, tinc una visió neta de la cara sud de l’Annapurna I. Just el cim principal està al mig i una mica tapat per la punta d’una bandera. Són evidents les canals que hi pugen i també les franges de roca, d’estrats horitzontals, en les canals. Per la de l’esquerra, és on es va despenjar Pierre Béguin. Béguin, que comptava amb 5 vuitmils, va desaparèixer l’onze d’octubre de 1992 en el descens per aquesta canal, després d’una temptativa feta amb Jean Christophe Lafaille. Aquest segon es va estar cinc jornades per baixar als peus de la paret, sol i amb un braç trencat. Béguin, deu estar encara dins la neu i el gel que es veu, en forma de con, als peus de la canal.

 P1140712 Annapurna I i banderes