Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Annapurna ascensió camp base sud

Annapurna trek camp base sud

Trekking al Camp Base Sud de l’Annapurna (Santuari de l’Annapurna). Des del 16 d’octubre fins al 21. Han estat 6 dies d’ascensió, que són els que comento en aquest relat. Els dies de baixada (3) els comento en un altre resum. Per pujar haurem fet uns desnivells de + 5200m – 2500m, amb un total d’uns 57 quilòmetres. El punt més baix, al començament, va ser a 1.250m i al santuari de l’Annapurna de 4130m.

 Mapa 001

P1140486 Inici a Phedi  

 

 

 

 

 

 

DIA 16 D’OCTUBRE: Anem des de Pokhara, en cotxe, fins a Phedi (1:30h), on comencem el trekking, envoltats de bosc i per un seguit d’escales que ens informen com anirà el trek a partir d’ara. Es tracta d’una pujada pronunciada que cal prendre amb calma.

P1140490 Escales amunt

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

P1140503 Porters a Damphus 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pel camí ens aturem a dinar a Damphus, un poble agrari de gent acomodada, encara que el terme “acomodat” al Nepal, no és el mateix que a casa nostra!

P1140512 Gurung Lodge a Pothana 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Acabem a Pothana (1900m), on toca dormir en el primer lodge (una barreja d’hotel i de refugi). Hem caminat unes 5 hores.

 Estem a l’Himàlaia, una serralada total i absoluta que, situada al continent asiàtic, es distribueix per països com Nepal, Butan, Índia, Xina i Pakistan, incloent el Tibet. S’estén, de ponent a llevant, en un arc de 2600 quilòmetres i de nord a sud en uns 350 quilòmetres. No hi ha cap altra serralada en tot el món que capaç de competir amb aquest massa brutal que, d’altra banda, encara va creient en altitud uns 8 centímetres cada any. Lògicament, aquesta massa de roca ha separat països, religions i cultures i determina la climatologia.

 

P1140523 Amunt 

 

 

 

 

 

 

DIA 17 D’OCTUBRE: L’esmorzar al lodge és a les 8 del matí, com serà més o menys cada dia. Sortim amb un dia extraordinari, que també serà la constant; d’altra banda, cada dia s’anirà tapant al migdia i fins al vespre. Fa bona temperatura, mentre el gall que canta s’acomiada de nosaltres. Pugem fins a Bhichok Deural (2080m) i a 2100 metres ja tenim la primera vista magnífica dels cims nevats, lluny, de l’ Hiun Chuli i de l’Annapurna Sud.

 

P1140524 Machapuchare inici

  

    P1140531 Nerets gegants

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Hi ha una forta pujada, per un tram esglaonat fins a 1700 metres on hi ha l’indret de Tolka, on toca aturar-se a dinar. A tothom que faci el trekking li cal saber que les etapes es fan curtes amb la finalitat de donar temps al cos a adaptar-se a l’altitud.

P1140534 Pont Tigu Khola 

Baixem escales i puem escales, tot deixant a la nostra esquera Tirlung i veient a l’altra vessant del Modi Khola (el riu i la vall que tenim a la nostra esquerra) els camps d’arròs dels pobles assoleiats de l’altre costat: Syauli Bajar, Kimche, Chane, ... (pobles pels quals passarem en la ruta de baixada).

 

P1140542 Un nen un caramel 

 

 

 

 

Finalment arribem a Landruk (1640m), el nostre destí d’avui. Total, unes 5 ½ hores de marxa.

 

 

 

 

 

 

P1140543 Transport

P1140548 Landruck 

DIA 18 D’OCTUBRE: La tercera etapa ens porta fins a Chomrung. Etapa de moltes escales de pujada i de baixada, sempre anant en direcció nord. Pel camí és inevitable anar fent fotos dels cims esmolats del Machapuchare (6997m), també dit Fish Tail (Cua de Peix). Es tracta del cim sagrat que no es pot trepitjar. De fet, avui per avui no donen permisos per a la seva ascensió, tot i que he de dir que les seves parets i arestes posen els pèls de punta.

P1140550 Habitaci

 

P1140566 Pont Himalpani 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Després d’Himalpandi passem, per un pont en suspensió, a l’altra vessant del Modi i arribem a Jhinudanda (1780m), on hi ha tres lodges a tocar l’un de l’altre. El grup baixa fins a les fonts termals que hi ha als peus de l’indret: 40’ de baixada dreta i 1 hora de pujada dreta. Qui no vol baixar, es pot quedar al jardí del lodge prenent el sol i una cervesa, com faig jo. Més endavant tenim magnífiques vistes de l'Annapurna Sud i del Hiun Chuli.

P1140567 Impresionats per Annapurna Sud 

 L’últim tram del dia, suposa pujar una llarga i dura escala amb un desnivells d’uns 300 metres fins a Chomrung (2150m). Aquest lodge està força bé i potser serà el millor de tot el trekking. Com cada dia toca primer anar a la dutxa, que fins aquí encara tenen aigua calenta i després descansar una estona, tot fent petar la xerrada amb els companys. El sopar, al menjador del lodge, serà cap a les 19:30. Val a dir que els menjars són poc variats, però cal comprendre el lloc on som. Tot i amb això Chomrung és una població important de la regió de Gurungdespu i per tant hi arriben, no gaire lluny, cotxes tot terreny per pistes quasi impracticables però que permeten un transport d’equipament més pesant, com són les bombones de gas. Avui hem caminat, calculo, unes 6 hores o 6 ½.

 

P1140586 Amb porters 

 

 

 

 

A Chomrung alguns telèfons tenen cobertura, cosa que no sempre és possible per aquesta regió. En cas de problemes mèdics, també és el lloc d’on és més factible transportar algú.

 

 

P1140599 Lodge a Chomrung 

 

 

 

 

 

 

 

 

Caminant per aquestes valls no ens podem, potser, fer l’idea que a les parts més baixes del Nepal hi ha la selva, o el terai, amb animals com tigres, rinocerons, elefants i cocodrils

 

P1140606 Machapuchare al mat 

 DIA 19 D’OCTUBRE: El dia comença amb l’esmorzar de sempre: french bread, tibetan bread, melmelada i una mica de mantega, o bé truites o bé ous. He de dir, però, que aquí també tenen una mica de pastisseria, cosa ben poc habitual.

Vista del Machapuchare al matí.

 

P1140628 Escales amunt 

Sortim, baixant les escales que tallen tot el poblet fins a la vall, per on s’escolen les aigües del Chomrong Khola. Per tant baixem 2.340 esglaons! I els genolls ja comencen a grinyolar de bon matí. Però això no s’ha pas acabat, no. A l’altra banda segueix l’escala que s’enfila amunt com un malson fins al poble de Sinuwa (a 2360m): 500 meres de pujada, el que vol dir, més o menys, uns 3.000 esglaons més: ara són els bessons de les cames els que es queixen!

P1140659 Cam amunt

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La ruta ara continua en direcció nord-est. Quasi en tot el camí no hi ha possibilitat de sortir-se del camí marcat, no hi ha dreceres, ni camins travessers, ni cap altra alternativa. Passem per Kuldighar (2540m) i després baixem fins a Bamboo (2310m), on parem a dinar. Cal saber que els moments de dinar, s’han de prendre amb molta calma. S’arriba, es demana i cal esperar de l’ordre d’una hora que vagin fent, en només un o dos fogons, sovint de llenya, el menjar. Per tant, cada aturada ve a suposar un parell d’hores. Per aquells als qui els hi agrada córrer, un trekking és un malson, ja que s’han d’habituar a caminar a poc a poc. Si no ho fan així, és molt probable que quan passin per sobre dels 4000, o abans, comencin a tenir problemes del mal d’altura. A l’Himàlaia no es poden fer carreres.

  El dia s’acaba a Dobhan (2600m) després d’haver estat envolats per uns fantàstics boscos de bambús i de nerets gegants, on hi arribem sota una pluja constant, encara que no gaire intensa. Hem trigat unes 6 ½ hores de camí i jo acabo força cansat, sobretot per l’acumulació de escales i esglaons. He de dir, però, que a partir de Bamboo, les escales s’acaben i ja no les tornarem a veure quasi fins al dia que tornem a baixar. És una bona recomanació portar alguna pomada per aquests casos i també potser alguna genollera ortopèdica.

 Aquí, els lodges no acaben de tenir espai per a tots els que hi volem dormir, així que ens toquen dues habitacions per a 4 i 5 persones, totes dues fredes i amb un fort olor de vernís. Cal tenir en compte que a mida que es puja, les condicions no són com a casa nostra i per tant, tothom que faci el trekking s’ha de mentalitzar que haurà de conviure amb situacions potser estretes i fins i tot incòmodes.

P1140646 Machapuchare 

 DIA 20 D’OCTUBRE: Estem a tocar dels vessants impressionants del Machapuchare, que veiem a l’altra banda de la vall. El camí va seguint la vall i als nostres peus, quasi en vertical, corren les aigües sorolloses del Modi Khola, que provenen de les glaceres de la gran serralada de l’Annapurna Himal.

 Al nostre pas, podrem admirar, ja que tots els matins són força clars i sense núvols, la cascada del Modi Khola, mentre els arbres van perdent dimensió i la vall es va eixamplant.

 Passem per Hotel Himalaya (2920m) on ens aturarem a dormir el dia de tornada, després per Hinku Cave (3170m) i després Deurali (3200m), on parem a dinar. Deurali és l’últim lodge abans d’entrar al santuari de l’Annapurna. Aquí, el Machapuchare el tenim totalment a la nostra dreta, al nostre est, però no el veiem ja que està totalment tapat de núvols.

 Seguim, passem per Baga (3300m) i finalment, una mica cansats, amb pluja i calamarsa, arribem al Camp Base del Machapuchare (3700m). El lodge és molt vell i atrotinat, sense dutxes i amb uns lavabos on és millor tapar-se el nas. Fins demà no ens assabentarem que n’hi ha quatre més, que es veuen molt nous, més amunt. El perquè ens hem aturat aquí, no ho sabrem mai. El que sí que sabem és que els llocs on ens aturem té a veure amb el pressupost que l’agència dóna al guia i els contactes que aquest té per aquest món. Ens imaginem que el cost de les habitacions i les possibilitats d’estalviar una mica (que al guia li deu anar força bé) també tenen a veure alguna cosa amb la decisió.

P1140673 Machapuchare BC 

 

 

L’habitació que avui també comparteixo amb el Carlos (com cada dia des del principi) i amb el Carles i el Josep Maria, és freda i humida, a més entra l’aire gelat de la calamarsada per la finestra que tinc al costat de la cara. Quan me’n vaig a dormir ja em podria imaginar que l’endemà m’hauré de llevar amb un bon refredat.

 DIA 21 D’OCTUBRE: Efectivament, em llevo havent dormit molt poc, tossint, com el Josep Maria, i amb mal de coll. Penso que això forma part de la realitat de trekking. Encara que és molest i tinc ganes que el guia m’expliqui la decisió de quedar-nos, la veritat és que en aquest món s’ha de comptar amb aquesta realitat: on vas a parar no sempre és còmode, però toca posar-hi paciència i assumir-ho com a part de l’aventura.

P1140675 Josep maria Dinesh i Carles 

 

 

 

 

Ens despertem a les 03:45 per sortir a les 04:00. Comencem a caminar a les 04:30, ja se sap que sempre hi ha algú que li costa d’engegar, i amb els frontals encesos anem fent camí darrera del guia, en plena nit n les estrelles brillen intensament per sobre dels nostres caps. No hi ha lluna i per tant no es veu res. Fa un fred intens (potser 5 o 6 graus sota zero) i els rierols estan coberts de gel. L’ascens fins al camp base de l’Annapurna, cara sud, suposa unes dues hores de caminada per un sender que va pujant suaument. Una estona després el cel es va tenyint d’una claror espectral, tènue i magnífica que comença a permetre les vistes dels cims que es retallen.

P1140684 Es va iluminant

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A l’esquerra tenim, ara, el Hiun Chuli (6434m) i l’Annapurna Sud (7219m). Al davant el imponent Annapurna I (8091m). Estem arribant al que s’anomena Santuari de l’Annapurna. La vista s’escapa cap a la nostra dreta intentant copsar una serra de quilòmetres on sabem que s’hi encabeixen el Roc Noir (Khangsar Kang, 7485m) i els altres Annapurnes (I, II i III). Se’m posa la pell de gallina, mentre encara nota els dits dels peus i de les mans ben gelats.

P1140691 Al CB de lAnnapurna 

 

 

 

 

 

 

El dia es lleva i anem veient com a les sis del matí el sol comença a fer brillar els cims. Arribem al lodge que hi ha al Camp Base i la visió que tenim d’aquest circ és espatarrant.

 El relat de les dues hores passades al camp base  estan en un altre article.

El relat del descens, en un tercer. 

Si voleu accedir a la ruta per a gps la podeu trobar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3553445

NOTA: El track s’ha tingut que arreglar donat que han sortit diverses errades de lectura de posicionament dels satèl·lits. Per això, el perfil i els inici i final, es veuen al revés, però això no altera el conjunt de la pujada. Tampoc no afecta a la identificació de la ruta, si algú la fa pel seu compte, ja que no hi ha pèrdua possible.