(Himalàia) Ruta octubre de 2016; 60 km; +4580 -2760; Fet en set etapes per aclimatar. Trekking organitzat per A Caminar Travel amb el següent itinerari: Lukla, Phakding, Namche Bazar, Thame, Khumjung, Mong, Dhole i Macherma. Participants: Kike, Anna, Cesc, Liliana, Paquita, Monica, Xevi, Rafel i Miquel, més el guia Francesc i els guies locals: Karma, Sheppa, Dendi i Phurba. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: moderat.
 |
 |
FA ANYS: El dia 10 de juliol de 2010 es va produir la manifestació més multitudinària, fins aquell moment, de la història de Catalunya. A Barcelona es van manifestar més d’un milió de persones.
ETAPA 1: LUKLA a PHAKDING
Distància: 8km
Desnivells: + 480 - 680
Dificultat: fàcil
Arribem a l’aeroport de Lukla sense cap problema i en un horari raonable, que ens permetrà començar sense presses. Aquest és un dels dubtes de les expedicions: arribarem el dia pensat a Lukla? Afortunadament , el temps que està fent és de matins amb sol i tardes en que els núvols pugen. Per tant les operacions de vol, als matins, funcionen amb normalitat.
La pista de l’aeroport, amb la inclinació tan pronunciada, explica per si mateixa que es tracta d’uns dels aeroports més delicats del món. Compta amb una pista asfaltada de 12% de pendent només accessible per helicòpters i petits avions d’ala fix i aterratge curt.
Travessem els carrer llarg de Lukla i ens endinsem ràpidament en el món bàsic de l’Himàlaia: pistes pedregoses, només aptes per gent que camina, siguin excursionistes o sigui la gent del país que van d’un costat a l’altre o que carreguen materials o equipament dels occidentals. Deixem l’estupa del final de la població i comencem la baixada de pedres i escales irregulars cap el Muse Khola.
No triguem gaire en veure els productes que transporten els portadors i que descansen als costats del camí. Dins d’aquestes cistelles, s’endevinen grossos talls de carn. Quan veiem el transport de la carn no ens queden gaire ganes de menjar-ne durant el trekking. Potser millor esperem a tornar a Katmandú, ens diem.
Aviat toca passar el primer pont llarg. Pont penjant, que al centre vibra i es belluga. El caminant occidental, passa el primer pont amb una certa expectació. Més endavant, s’agafa confiança i es passen com si res.
Pel camí, trobem molts signes del budisme. Aquest petit monestir, el deixem al costat de Thalsaroa. La constant, és l’existència dels molinets d’oració. Uns de grans, solitaris en el camí i altres, ordenadament situats a les parets del temple, petits, els quals fem girar en la direcció de les agulles del rellotge.
Els manis són també una constant. Es tracta d’una paret baixa sobre la qual han anat col·locant, amb els anys, una gran quantitat de pedres esculpides amb el mantra Om-mani-padme-um. S’han de passar sempre circulant per la seva esquerra, perquè la gent del país creu que porta mala sort fer-ho a l’inrevés. El mantra “Om mani padme hum” es va desplegant de les pedres on està gravat , al costat dels camins o dalt de les gran roques i fins i tot als milers de banderes de colors que voleien al vent. Una lletania incansable i mil·lenària que acompanya la visió de la vida dels budistes de segle en segle. Representa la paraula i l’esperit pur d’un buda, és a dir aquell que ha aconseguit l’estat espiritual perfecte, el coneixement superior i la il·luminació personal més elevada.
Parem una estona a Nurning. S’ha de pujar sense presses, perquè això ajuda a aclimatar, però en el grup hi ha varies llebres que s’escapen pel davant i això estira el grup. Sempre hi ha gent amb més capacitat i altres amb menys.
Pels petits nuclis, a més dels lodges per als caminants occidentals, hi ha cases de la gent del país, la majoria d’origen tibetà. Com és natural, si hi ha gent hi ha infants que, a més, es distreuen amb aquests estranys occidentals carregats de motxilles. El Tibet, ara, està sotmès a un estat que l’ha envaït i està desnaturalitzant les seves tradicions, cultura i llengua. Aquella manifestació que deia al principi d’aquest article, a Barcelona, tenia com a lema “Som una nació. Nosaltres decidim”. Va ser una demostració col·lectiva de rebuig contra la resolució del Tribunal Constitucional d’Espanya que va mutilar el text de l’Estatut de Catalunya.
A Phakding s’hi arriba després de passar un pont. És un assentament allargassat i molt poblat de lodges, de bars i cafès. Hem començat a Lukla a 2840 metres i acabem a Phakding a 2610. Però hem baixat 680 i pujat uns 480. Estic bé. Ha estat una bona primera etapa. Més endavant les percepcions aniran variant, no només per a mi, també per a uns quants del grup.
Anem a parar un dels lodges que estan al afores del lloc. Les habitacions estan molt bé i amb en Rafel ens toca una que disposa de bany i dutxa dins l’habitació. Això és un luxe asiàtic!
El luxe asiàtic, deixa de ser-ho quan resulta que es trenca la clau de pas de la dutxa i al final la reparació consisteix en clavar-hi un tronc i així tancar el pas: ja no tenim aigua calenta.
ETAPA 2: PHAKDING a NAMCHE BAZAR
Distància: 11 km
Desnivells: + 1100 -300
Dificultat: moderat
Al matí, els portadors lliguen els embalums que duen. Normalment es calcula un portador per dos clients, el que vol dir que carreguen dues bosses amb un total, aproximat, de 28 a 30 quilos.
Una foto del camí. Podem fer broma ja que encara estem molt frescos. El company de la foto, en Kike, és un basc fort i resistent . Ell està fresc i els propers dies ho seguirà estant, mentre a mi em fugiran les forces a mida que es vagin acumulant part dels 150 quilòmetres d’aquesta travessa i dels 18000 metres de desnivell que acumularem (entre pujades i baixades).
Passat el pont penjant sobre el Nagbuwa Khola, ens espera a l’esquerra aquesta bonica cascada. Per aquí anirem coincidint amb parts d’un bosc de nerets, que els mapes identifiquen com a Rhododendron Forest.
Aquesta és la primera etapa que ens comença a mostrar les escales que anirem trobant sovint durant el trek. Són realment pesades i una prova dura pels bessons i pels genolls.
Estupes i manis són una constant durant tota la travessa. El poblament tibetà d’aquesta regió és el resultat de l’allau de refugiats que la invasió xinesa del Tibet va provocar.
Un altre pont. Als ponts només cal tenir precaució en el cas que hi hagi iacs. Si venen de cara, cal esperar fins que han passat. Les seves banyes, que ocupen tota l’amplada del pont, són la més evident informació de qui és que té la prioritat.
Anem caminant. Bé una baixada i ja es veu, a l’altra banda, un altre cop la pujada. És un constant pujant i baixar, com un tobogan.
Passem pel poble de Monjo, a 2835 metres. Ja hem fet potser uns 7 quilòmetres. D’aquí a poc començarà la pujada dura.
Un curt tram esllavissat, canvia el color de la ruta, però aviat tornarà a la seva tonalitat verda.
Arribem al control d’accés al Sagarmatha National Parc. Aquí hi ha el registre de tothom que entra al parc.
I després, la porta d’entrada al parc. Un cop hem deixat enrere la porta el camí baixa molt dret i recargolat per uns esglaons de pedra. Per la dreta ens baixen tres o quatre torrents que tallen les parets força verticals que tenim a sobre. A la nostra esquerra, a l’altra vessant del riu Dudh Koshi, hi ha Jorsale. El setembre de l’any 1977, una allau de l’Ama Dablam va anar a petar al llac a prop dels seus peus i es va crear una onada de deu metres d’altura que va superar diversos trams del camí, set ponts i una part precisament de Jorsale, morint-hi tres persones.
Passem per un més dels tres ponts que avui ens ajuden a superar el desnivell.
Aquesta etapa ja comptava amb moltes pujades i baixades i moltes escales, però tot i amb això durant els vuit primers quilòmetres no presentava cap dificultat especial, per entre un paisatge verd i humit, però els últims tres quilòmetres, just quan s'uneixen els rius Dudh Koshi i Bhote Koshi, la ruta s’enfila de cop per una llarga i forta pujada. Acabem guanyant més de 600 metres en aquest curta distància.
Des d’una raconada aconseguim aquesta vista robada a l’Everest. Si es passa, ja no es tornarà a veure fins més enllà de Namche. El nom original de l‘Everest és Chomolungma, que en tibetà vol dir “mare de l’univers”. Però el nom pel qual es mundialment conegut prové del que havia estat cap de l’oficina per l’Estudi Trigonomètric de l’Índia, en George Everest, l’any 1830. El primer mapa detallat del pic no es va acabar fins el 1847 i va ser el 1852 quan un geògraf va avaluar l’altura del que era conegut com a Pic XV, en 8840 metres. L’any 1865, va ser Andrew Waugh qui va batejar el Pic XV amb el nom d’Everest.
Finalment, arribem a Namche Bazar. Ja teníem ganes d’acabar aquesta etapa. Estem a 3440 metres.
ETAPA 3: NAMCHE BAZAR, THAME, NAMCHE
Distància: 19km
Desnivells: + 900 -900
Dificultat: moderat
Ens aixequem a les 6.00 del matí. Ens anem adaptant a l’horari solar. Anar a dormir cap a les 21 o 21.30 i llevar-nos una mica abans que surti el sol. Jo avui m’he llevat amb constipat, però no soc l’únic. Encara no ho sé, però l’aniré arrossegant fins al final. Amb les dificultats corresponents per a la respiració, ja que tinc el nas tapat.
Passem pels mateixos carrers de botigues i restaurants que, ahir al vespre, vam voltar. Ara no ens hi entretenim, perquè hem de pujar amunt fins a l’altura del monestir que, abans, veiem a la part més alta. Els monestirs budistes sempre estan a les parts més altes de les poblacions.
De camí cap a Thame, passem pel costat del monestir budista de Namche i fem girar els petits molinets d’oració. D’aquesta manera contribuint a escampar per l’univers els desitjos de pau i benestar que consten escrit dins de cada molinet.
Un cop hem superat el llom de la serra de la dreta de la vall, hi ha una bonica vista aèria de Namche, sota els nostres peus.
Una mica més endavant, un parell de terrasses fan d’heliport pels helicòpters que pugen o baixen gent.
Anem seguint un camí planer i bonic, però aviat canviarà i es tornarà més vertical. Serà el moment en que el grup tirarà endavant i jo m’aniré quedant enrere.
Passem pel costat de l’estupa de Furte. Va ser demolida pel gran terratrèmol d’abril de 2015 i restaurada el mes de maig d’aquest any. El terratrèmol del 25 d’abril de 2015 va ser el resultat de la col·lisió constant que es produeix amb dues plaques tectòniques: la euroasiàtica i la indoaustraliana. Aquesta és una zona en conflicte geològic ja que la segona es va introduint sota la euroasiàtica a raó de mig centímetre cada any. Aquesta acció genera molta energia que, de tant en tant, es dissipa i es mostra com a moviments de terra.
Al costat de l’estupa hi ha una caseta senzilla, amb un parell de cadires al davant, on ens serveixen uns gots de black tea. Puc entrar a la cuina. És emotiu veure amb la pulcritud que hi tenen totes les coses, tot i la senzillesa. Uns bidons els hi serveixen per desar-hi coses. Són bidons blaus d’expedicions. Quan m’hi atanso veig la inconfusible senyera catalana de l’escut de Centre Excursionista de Catalunya. La major part de les lletres han desaparegut, però els colors i la forma de la senyera romboïdal és ben evident. Dalt de l’escut encara es distingeix l’any (1878) de la fundació del CEC.
La vall cap a Thamo, poble abans de Thame, segueix inalterable als esforços dels caminants.
Baixem cap el tempestuós torrent del Thesabu Khola, que prové de la glacera del Teningbo, de 5839 metres, per sobre nostre, encara que no el veiem. Quan arribarem a Thamo ja portaré caminant unes tres hores. La pujada segueix.
Fins que finalment, quan uns porten unes 4 hores i altres, com jo, quasi 5. Arribem a Thame. Estic molt cansat i encara queda la tornada.
A Thame entro al lodge on s’han ficat els meus companys per dinar. Jo entro per poder seure i descansar. Estem a 3800 metres d’altitud.
L’horitzó nevat alegra l’esperit, però ho fa després de descansar una estona. Ara tocarà baixar, cosa que calculo que faré en unes 3,5 hores, és a dir un total de 8,5 hores. Per tractar-se d’una jornada d’aclimatació, està resultant força dura, especialment tenint en compte que per primer cop estem per sobre dels 3000.
ETAPA 4: NAMCHE BAZAR a MONG
Distància: 10km
Desnivells: +1000 -300
Dificultat: moderat
Al sud-oest de Namche hi ha unes altes parets nevades, són el Nupla (5885m), el Shar (6093m) i el Lho ( 6186m).
Abans de sortir, passem pels carrers on hi ha un mercat tradicional. Aquest país de recursos molt limitats i escassa riquesa es fa palpable en veure els tipus de productes i les pròpies parades del mercat.
Més amunt, passem pel davant d’un carnisser. Arribem a la conclusió que, de moment, seguirem sense menjar carn.
Seguidament pugem unes escales molt dretes i desprès un camí, més dret que les escales, que ens porta fins a dalt del tot. Quan arribo a dalt, puc veure el poble just a sota, quasi a la vertical i ja estic cansat. Hi ha una alternativa que va flanquejant per ponent aquest turó que està per sobre de Namche i arriba a Khumjung. Nosaltres (que es veu que som més pinxos que el Kilian Jornet), hem tirat pel dret. Apa. Hem començat molt fort i arribo dalt amb el cor esverat i arrossegant-me com un cuc. Ara bé, les llebres del grup s’estan a dalt com si res.
El camí es transforma i és menys violent. Poca estona després ens aturem a beure un black tea en un lodge des d’on tenim aquesta magnífica vista. D’esquerra a dreta; el Everest, amb la barrera frontal més baixa que és el Nuptse. Després hi ha el Lhotse i la seva punta bessona el Lhotse Shar. Més a la dreta tenim l’Ama Dablam.
El 8 de juny de 1924 Mallory i Irvine van fer un nou atac per la ruta del Coll Nord, però van desapareixen prop del cim. Durant molts anys s'ha especulat amb la possibilitat que haguessin fet el cim. L’any 1999 una expedició d'Investigació sobre Mallory i Irvine va trobar el cos de Mallory, al punt esperat, prop de l'antic camp base xinès.
En Rafel, un dels companys, em fa aquesta fotografia amb el fons de grans cims. L’Everest és el cim més al de la Terra, però també veiem el Lhotse que, amb 8516, és la quarta muntanya més alta. La serra del davant, el Nuptse, té una altura de 7861m i el seu nom significa, en tibetà, “el pic de l’oest”. L’Ama Dablam és un cim magnífic de 6812m.
Tots s’hi volen fer fotos i en aquest s’hi poden veure en Rafel, en Cesc i l’Anna. Cal dir que estem per sobre de 4000 metres, el que significa que hem pujat més de 600 metres de desnivell.
Hem seguit un suau descens fins que se’ns fa evident una vall ample que s’ha format al sud del Kumbi Yui Lha, de 5761m. En aquesta vall hi ha el poble de Khumjung. Aquest poble és famós perquè Edmund Hillary hi va fundar l’any 1961, la famosa escola per a nens. Actualment hi assisteixen 350 alumnes i dóna servei a una bona part dels pobles de la regió del Khumbu. L’estimació que la gent del territori tenen per en Hillary és molt gran.
L’espai de les escoles és molt ample. Mentre hi passem, veiem que hi ha diversos rètols que expliquen altres donacions d’institucions internacionals i algun edifici on s’explica que va quedar malmès després del terratrèmol de 2015 i que ha estat restaurat per una entitat determinada.
Sortim, després de dinar, de Khumjung, tornant al punt per on hem entrat a la vall. Hem de seguir dirigint-nos a nord.
El camí s’endinsa cap a la vall del Dudh Koshi. Aquí és on hi ha la bifurcació. Si en canvi d’anar cap a Mong, anéssim pel camí, de llevant, de Punghi Tanga, agafaríem la ruta de Tengboche i del Khumbu.
Arribem a Mong, poblet minúscul situat dalt d’un collet, a 3980 metres. Una boira espessa ens envolta. La humitat intensifica la sensació de fred. En Francesc, el guia, ja ens havia avisat que anaven a un “luxury lodge”. Entre la humitat, la boira i el fred, entre les pedres, sobresurt un tros de mànega de plàstic negra, d’on raja una aigua congelada: és el lavabo per si ens volem rentar les mans o, per demà, poder rentar-nos la cara.
ETAPA 5: MONG a DHOLE
Distància: 7km
Desnivells: +500 -300
Dificultat: moderat
He dormit molt malament, aquesta primera nit a 4000 molt freda. El constipat va endavant i encara noto el cansament de les dues dures etapes anteriors. Sortim a les 8 del matí i acabarem a Dhole, que està a 4050m. Crec que aquesta etapa es pot considerar fàcil, però la meva sensació ha estat de “moderada”, probablement pel fet del refredat.
Aquesta és una altra etapa més de pujar i baixar i tornar a pujar. Al final acabarem dormint a la mateixa altura que la nit passada, però això no vol dir que el camí sigui planer.
Ens està fent uns dies extraordinaris. Amb sol al matí i boires per la tarda. Avui, però, també tenim núvols al matí. Entre els núvols podem veure el Kantega, de 6782m. El Kantega està connectat per una cresta amb el Tamserku (6623m) i formen un conjunt que no es deixa de veure a l’est de Namche. L’any 1963, una expedició liderada per Edmund Hillary va fer cim. Els que van aconseguir pujar-hi van ser David Dornan, Tom Gelades, Michael Gill i Jim Wilson.
Quatre hores i mitja després d’haver començat arribo a Dhole. El camí ha estat abrupte, amb dretes pujades i baixades, que la gent del país resol amb escales de roques posades unes sobre les altres, formant unes escales irregulars, altes i incòmodes.
Quan arribo al lodge, ja hi són tots. Dins ens hi trobem molta gent: argentins, xinesos, austríacs i uns alemanys.
ETAPA 6: DHOLE a MACHERMA
Distància: 6km
Desnivells: +600 -180
Dificultat: fàcil
L’endemà al matí tornem a estar recuperats i a punt de seguir pujant. Avui hem d’acabar a Macherma, que està a 4470 metres.
Per les pedres, davant de les cases, hi ha alguna peça de roba que es va quedar ahir a la nit. Està glaçada.
Les serres del Khumuche Himal, amb agulles com Kapsale, Chedan, Phuletate o Teningbo, formen la paret occidental del riu Dudh Koshi. El riu es forma per la glacera del Cho Oyu, directament al nord. També rep els gels i les aigües d’altres glaceres de cims laterals.
La nostra ruta va directa cap el nord, on hi veiem imponent el Cho Oyu. El seu nom vol dir “deessa turquesa” en tibetà. Amb 8201 metres és la sisena muntanya més alta del món i es troba a vint quilòmetres a l’oest de l’Everest. Fa frontera entre Nepal i Tibet. Com se sap el Tibet va ser envaït pels xinesos el 7 d’octubre de 1950, amb un exèrcit de 40.000 militars. Els anys posteriors, l’herència cultural tibetana va patir la dominació i milers de temples i monestirs budistes van ser destruïts i molts monjos assassinats.
Els companys també es fan fotos. Aquí l’Anna i el Kike.
En el Llibre Blanc sobre el Tibet, redactat per les autoritats xineses el 2015, es diu que: “Qualsevol negociació passa per l’abandó total d’activitats realitzades pel Dalai Lama, qui ha de demanar perdó al govern central i al poble xinès. En la segona etapa treballarem en el que ha de fer la resta de la seva vida i atès que el sistema polític del Tibet s’aclareix per la Constitució Xinesa, no hi ha cap problema amb el Tibet i menys encara cap possibilitat de major autonomia”. Els estats fan les lleis i constitucions a la seva mesura i després diuen als pobles minoritaris que han de complir la llei (llei que normalment els perjudica), que la Constitució és un dogma sagrat.
Ja arribem a Macherma, a 4470 metres.
Aquesta nit he pogut dormir bé gràcies a una pastilla. Dormir sis hores seguides és una satisfacció poc habitual a aquesta altura. A Macherma hi dormirem dues nits. Per tant el segon dia hi ha el pla de pujar a un turó que s’enfila amunt de del poble.
Una foto de grup mentre pugem. Jo arribaré fins a 4700, més o menys, i alguns dels altres ho faran fins a 5000. Les banderes d’oració tenen la mateixa finalitat que els manis. Literalment, el mantra, significa: jo saludo a la Joia de la Flor de Loto. Segons Patrul Rimpoche, el mantra Om Mani Padme Hum conté l’ensenyament total. Quan es diu la primera síl·laba “Om” t’ajuda a la practica de la generositat. “Ma” es refereix a la ètica pura i “Ni” vol dir la tolerància i la paciència. La síl·laba “Pad” va dirigida a la perseverança i “Me” té per objectiu la perfecció en la pràctica de la concentració. La sexta i última síl·laba “Hum” ajuda a la pràctica de la saviesa.
Camí amunt. És una pujada suau i sense dificultats afegides d’escales, roques o altres inconvenients.
Al nord la silueta del Cho Oyu, és permanent, encara que lluny.
Arribem a un collet amb banderes d’oració, a uns 4700. Aquí descansaré i tranquil·lament donaré la volta. Avui haurà estat una sortida d’uns 4 quilòmetres i uns desnivells de +400 i -400. A mi, em resulta més pràctic reservar energies pels propers dies.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/trekking-gokyo-de-lukla-a-macherma-15464739
El trekking complet suposa un total aproximat de 150 quilòmetres, amb uns desnivells acumulats de 18.000 metres (+9000, -9000). Les altres dues parts del trekking estan a:
http://eoliumtrek.cat/index.php/mon/himalaia/512-trekking-gokyo-de-lobuche-a-namche-bazar-i-lukla