(Himàlaia) Ruta el 8/10/2014; 6,5 km; +660 -60; 3,5 hores.   Etapa amb el següent itinerari: Samdo, Larkya Bazar, Dharamshala.   Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.

 727 mapa  Et7 perfil

FA ANYS: Mentre a principis del segle XIV a Katmandú regnava la dinastia Malla i el rei era Jayari, Atenes era un ducat de domini del Principat de Catalunya (dins de la Corona de Catalunya i Aragó) i el famós Partenó, que estava sencer, s’havia transformat en la catedral de Santa Maria de Cetines. Castella, Lleó, Navarra, també eren nacions independents.

P1000380 mati al lodge

    Aquesta serà una etapa curta, amb la finalitat de descansar una mica de la d’ahir i preparar-nos per la més dura de demà. Al matí sortim de Samdo una mica després de les 8:00. Des dels actuals 3860m hem d’arribar a Dharamshala que està a 4460m. Aquesta etapa ens ha de permetre recuperar les forces consumides el dia anterior. També ens permet fer un ascens d’uns 700 metres i situar-nos als peus del coll de màxima altitud de tot el nostre trekking, Larkya-La (5220m), que farem l’endemà.

P1000381 muntanyes       Els voltants són de cims i crestes nevades. El dia és magnífic. A sud-oest tenim la serra que formen els diversos cims del Manaslu, amb el Manaslu Nord (6994m) i el Larkya Peak (6249m). Començarem la nostra marxa creuant el rierol que baixa del Gyala (5973m) La i aviat arribem al poble abandonat de Larkya Bazaar.

P1000386 Zona Larkya Bazar 

     Mitja hora després de començar a pujar, passem un pont, i la ruta gira per orientar-se directament cap a ponent. Una mica després comencem a veure els camps que havien estat del famós mercat tibetà. Aquí es reunien, junt amb els tibetans que baixaven del nord passant pels colls de Hayang (5102m) i del Gyala (5300m), per intercanvies de productes un cop a l’any. La petita població va desaparèixer fa anys com a conseqüència de les condicions que els xinesos van imposar als tibetans del Tibet i el tancament de fronteres. Actualment només es veuen els camps que s’havien fet servir i les restes d’algunes cases i construccions.

P1000387 Entorn ms rid     Seguim avançant. El camí puja dret per aquest entorn àrid. El riu Budhi Gandaki ja ha quedat enrere. Aquí té les seves fonts. A la nostra esquerra queda la vall tallada per les aigües del curt i sovint gelat Larkya Khola, amb el qual es forma també el Budhi Gandaki. El tibetà és una llengua originària de la regió del Tibet i que, encara ara amb la ocupació xinesa, és llengua oficial. La paraula bàsica que cal saber al tractar amb les persones que hem anat trobant en el trekking, molts d’origen tibetà, és “tashi-delek” que és la manera de saludar i també d’acomiadar-se. Vol dir: “bona sort”. Per donar les gràcies cal dir “Tuk-je-che”. Això jo ja ho sabia abans de començar, però m’he trobat que no em contesten així sinó en nepalí.

Parlant del nepalí he de dir que és una llengua que prové de la branca indo-iraniana de la família de llengües indoeuropea i el seu vocabulari deriva del sànscrit. Cal entendre que de la mateixa manera que el català, el castellà, el francès o l’italià provenen del llatí i aquest de l’indoeuropeu, també altres idiomes es van desenvolupar a partir del sànscrit que, per cert, no és actualment una llengua morta ja que encara el parlen unes 200.000 persones. Doncs el sànscrit prové de l’indoeuropeu.

P1000388 gabi senyala la carena del manaslu Nord 

       Més amunt, el company Gabi assenyala la carena del Manaslu. El sol brilla al cel en aquest dia clar com els altres. No ho sabem, però d’aquí a cinc dies les condicions meteorològiques canviaran sobtadament com a conseqüència d’un cicló, el Hudhud, que escombrarà violentament el sud de l’Índia i el nord del Nepal, amb molt morts i desapareguts, però això ho comentaré durant la última etapa d’aquest trekking.

Sovint hem anat veient banderes d’oració voleiant al vent. Es troben en passos de muntanya, en cims, en temples o xortens. Encara que algunes rames del budisme no les fan servir, es creu que el seu origen prové de la tradició Bön, que havia estat present al Tibet abans del budisme. Tradicionalment les banderes, que són de varis colors, s’imprimeixen a partir d’uns motlles de fusta que contenen els textos i les imatges.

P1000391 El Larkya Pass es cap all     Anem pujant. No tinc cap problema de mal de cap, però la respiració es fa més difícil i he de caminar amb un ritme més tranquil. Els meus companys, molt més joves que jo, van més ràpids. Però no hi ha cap problema, al final ens trobarem tots al mateix lloc.

Els colors de les banderes són sempre els mateixos i a cada un li correspon una simbologia determinada. El color blau representa l’espai o el cel; el blanc, l’aigua; el vermell, el foc; el verd; l’aire; i el groc; la terra. Aquests cinc elements representen la cosmogonia tibetana i s’ordenen d’esquerra a dreta en un ordre específic.

Generalment al centre de la bandera hi ha un dibuix. En la majoria dels casos es tracta d’un “lung ta” (cavall poderós) que porta tres joies de foc al llom. El “ta” és el símbol de la transformació de la mala sort en bona sort. Els textos de les banderes poden ser els d’uns 400 mantres tradicionals. Els mantres són invocacions rituals dedicades a aspectes divins concrets i que resulten poderoses per a la millora de la persona.

P1000394 Dharamshala    Hi ha dos tipus de banderes de pregària: les horitzontals, conegudes com “lung ta”, que vol dir “cavall de vent”; i les verticals, que normalment enganxen unes banderes amb les altres i queden lligades a un pal, que s’anomenen “darchor”, amb els significat de “donar sort a tots els éssers vius” ja que “dar” voldria dir donar sort, fortuna o vida, i “cho” vol dir tots els éssers sensibles.

El camí va vorejant el que resulta ser la part final de la glacera Larkya i una estona després arribem a Dharamshala (4460m) on hi ha un petit lodge, construït com a refugi per als viatgers que creuen el Larkya La.

La història de l’alpinisme al Nepal va ser una necessitat a partir que els europeus havien ja aconseguit els cims dels Alps. Aleshores es van fixar en l’Himàlaia. El primer va ser un anglès que hi va anar i va conquerir un sis mil; va ser l’any 1883 i era W.W.Graham. Després, el 1907, un altre anglès, Tom Longstall, va seguir les passes i va ascendir el cim Trisuli (de 7215m) a l’Índia i durant els vint anys després va ser el sostre aconseguir per l’home.

Poc a poc comencem a veure unes baixes construccions de pedra, poques. És Dharamshala. Més amunt també es veuen unes tendes grans plantades una mica més avall.

P1000396 Tenda 

    En Xavi i els guies locals han decidit que probablement dormirem millor a les tendes, ja que les condicions dels dos lodges són més bàsiques que no pas les tendes. Anem a una de les tendes que està formada per dos compartiments, dividida pel mig. A cada compartiment hi ha quatre llits i per tant ens podem perfectament situar els vuit membres del grup.

Més endavant, l’obertura el 1950 del Nepal als estrangers va donar el tret de sortida a l’època d’or de l’escalada a gran altitud i els primers van ser els francesos amb l’ascensió a l’Annapurna aquell mateix any de 1950. El primer vuit mil s’havia aconseguit i anys més endavant se sabria que havien fet cim en una de les muntanyes més difícils del món. El 1953 Hillary i Tenzing van conquerir l’Everest i el procés va seguir Cho Oyu (1954), Kanchenjunga y Makalu (1955), Lhotse y Manaslu (1956) y el Dhaulagiri (1960).

 

El track d’aquesta etapa el pots trobar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8039410

 El relat de l’etapa anterior està a:http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/himalaia/339-tour-manaslu-etapa-6-sama-a-cb-manaslu-i-a-dharamshala

El relat de l’etapa posterior està a:http://eoliumtrek.cat/index.php/mon/himalaia/341-tour-manaslu-etapa-8-dharamshala-alarkya-pass-i-bhimtang