(Himàlaia) Ruta el 8/10/2014; 15 km; +1120 -660; 7 hores. Etapa amb el següent itinerari: Samagaun, Manaslu BC antic, Samdo. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: moderat (ara, el trek comença a ser difícil pel desnivell, pels dies acumulats i l'altitud).
 |
 |
FA ANYS: Cal dir que l'any 1968 es preparava la segona expedició japonesa al Manaslu.
Avui comencem al matí a les 07:45, amb unes vistes extraordinàries del Manaslu. Hem comprovat com anem de saturació d’oxigen a la sang (amb l’oxipulsímetre) i estem relativament bé tots. Jo estic a saturació de 93 i unes pulsacions de 63. Començo amb una pinzellada d’història: la història propera del Tibet la podem situar dins del segle XX. El 1904 els britànics, que tenien l’Índia com a colònia, van enviar un fort contingent militar i van ocupar Lhasa i així es va forçar l’obertura de la frontera entre Índia i Tibet. Dos anys més tard, el 1906, van firmar un tractat amb Xina pel qual el Tibet es convertia en protectorat britànic. Però ja l’any següent, el 1907, es va signar un nou tractat, entre Xina, Gran Bretanya i Rússia on se li concedia a Xina la sobirania sobre el Tibet. Fins aquest moment ningú no li preguntava res als tibetans i sempre eren els estrangers els qui prenien decisions sobre la seva terra. La prepotència i arrogància dels imperis sempre ha estat escandalosa.
Comencem. Estem a 3500 metres d’altitu. La idea és pujar fins al Camp Base del Manaslu que està a uns 4900m, però jo, al final, em quedaré al que havia estat el CB antic, a uns 4400 i deixaré que els companys segueixin amunt. Després seguirem tota la vall, planejant, per arribar fins a Samdo, a uns 3875 metres.
Per perspectiva històrica,diguem que aquell any 1968, Manuel Fraga Iribarne, fundador del PP, va dir que “Catalunya va ser ocupada per Felip V, bombardejada pel general Espartero i ocupada el 1939 i estem disposats a ocupar-la tants cop com sigui necessari i per això estic disposat a prendre un altre cop l’escopeta”. Forma part de l’inventari de menyspreu contra Catalunya i que explica tristament el sentiment independentista actual.
Anem pujant de cara a la glacera. Sempre amunt, per un camí bonic i sovint dret. Aquesta és una etapa especial. La primera ascensió al cim del Manaslu es va portar a terme el 9 de maig de 1956 i va ser aconseguida per Toshio Imanishi i Gyalzen Norbu, en el context d’una expedició japonesa. Es van trigar molts anys abans que no es va tornar a intentar el cim principal i va tornar a ser una altra expedició japonesa la que ho va aconseguir el dia 5 de maig de 1971, per una nova via: la nord-oest. L’any següent, el 1972, l’intent va ser d’una expedició coreana, la qual va patir un dels pitjors accidents a l’Himàlaia com a conseqüència d’una allau que va sepultar 15 dels seus membres.
A l’esquerra ens queda, a mida que guanyem altitud, el llac glacial Birendra Tal. He de dir que l’any 1974, es va portar a terme la primera expedició formada exclusivament per dones. Mieko Mori, Naoko Nakaseko i Masako Uchida van ser les que van fer cim. La primera ascensió hivernal la van portar a terme els polonesos Maciej Berbeka i Ryszard Gajewsky l’any 1984 i la primera ascensió catalana va ser l’any 1999 per part de Josep Noguera i Antonio Montalban, per la via normal.
La glacera que veiem clarament a la nostra altura presenta unes esquerdes enormes. El nostre amic i guia, Xavi Arias, ha fet dos cops l’intent de cim al Manaslu, el 2010 i el 2012, però cada cop el mal temps el va obligar a deixar-ho estar a un dia de cim. Aquesta experiència li permet donar-nos informació dels diferents camps d’altura i de les condicions en les quals hi va viure.
Una aturada per beure una mica d’aigua. La vall al darrera, amb el poble de Samagaun. D’esquerra a dreta, les muntanyes són, segons m’informa el guia local Bisal, Bungar Big, la carena del Shringi Himal i les pales verticals a la dreta del Simnang Himal. De pas vaig recordant que El rei gurkha, Prithvi Narayan Shah, el 1768 feia temps que intentava conquerir la vall de Katmandú i finalment ho va aconseguir. En represàlia les seves tropes van tallar una gran quantitat de llavis i nassos al seus habitants, amb la qual cosa la resistència es va ensorrar a tota la vall. El 1769 va derrotar definitivament els tres reis Malla i va traslladar la seva capital a Katmandú; la dinastia Shah va durar fins el 2008.
Després d’arribar als plans que originalment servien de camp base al primers expedicionaris, deixo que el grup segueixi. Calculo que estava a uns 4400, cinquanta metres amunt o avall. Estem una hora i mitja per tornar a baixar fins a la plana on al matí ens hem desviat. Ara seguim la vall del Budhi Gandaki i trobem un llarg mani de més de cent metres.
Detall d’algunes de les pedres amb les oracions. Aquí ens aturem a menjar una mica, amb en Bisal. El que als lodges en diuen “lunch” per portar és un “tibetan bread” i un ou dur, és a dir: gaire cosa com a dinar ¿oi? He d’afegir a la història de la dinastia Shah que com és habitual en les monarquies absolutistes, amb els anys els hi passa com les dictadures: que es van desquiciant. Va arribar a un punt que el regne estava regnat per una regent de 12 anys a càrrec d’un rei de 9. En un altre moment el sobirà, Surendra (1847-1881) que era especialment sàdic ordenava els seus súbdits que es llancessin daltabaix de penya-segats només pel plaer de veure si sobrevivien o no.
Comencem a veure el poble de Samdo, lluny, sobre un promontori al mig de la vall. El camí però puja i baixa dos o tres cops. A més quan arribem als primers edificis veiem que és un petit monestir. El sender baixa fort per tornar a pujar i arriba a unes cases, des de les quals es veu que el poblet i els lodges estan encara més enllà i per anar-hi encara caldrà baixar i tornar a pujar.
Després de fer el descans hem arribat a Samdo, un poblet petit i remot que està a només un dia de camí del Tibet, on s’hi arriba a través del coll Lajyang La, a 5100m. Samdo és un poble amb unes 200 persones que viuen en unes condicions de vida molt dures la major part de l’any. Samdo està a 3870 metres d’altitud i si abans havíem vist uns lodges bàsics, aquests encara ho són més. Entrem en un que ens sembla més adequat. Les parets són de pedra seca, amb escletxes (afortunadament no fa gaire fred aquests dies per les nits). En qualsevol cas, sempre ens podem abrigar amb els sacs de dormir que portem. Jo en porto un de temperatura confort de -12ºC.
Una foto del menjador, on, ara que són les 15:00 demanem un plat de “mix spaguettis”, amb la finalitat de complementar l’ou dur i el pa de goma de fa unes hores. Després esperarem el resta dels companys del grup. El que deia fa una estona de les monarquies absolutes em porta a recordar que també el 1713 i d’acord amb les ordres de Felipe V, a Espanya i en la guerra contra Catalunya, s’aplicava la represàlia coneguda com “diezmo de horca”. Tal com explica l’historiador Josep Torras això mateix es va aplicar als 600 presoners de Tarragona per part del duc de Pòpuli. Això volia dir que a un de cada deu presoners se’l penjava a la forca i els altres anaven a galeres (que volia dir morir en tres o quatre anys). Es tractava d’un sistema de terrorisme militar. Diuen que als llibres d’història, a Espanya, això no s’explica. És lògic, ja que a Felipe VI, segur que no li agradaria gaire veure-ho escrit.
Al vespre, destaca a l’horitzo la neu i les parets dretes del que potser deu ser el Larkya Peak (6249m). Un moment que surto a l’exterior podré comprovar com han deixat els plats del sopar a l’exterior de la cuina i com les gallines acaben de picar els grans d’arròs que hi ha quedat i el gos els va llepant. Espero que després, encara els hi passin una mica d’aigua!
Un últim apunt d’història: L’any 1923 Gran Bretanya va reconèixer la independència del Nepal i el 1930 el regne de Gorkha va passar a anomenar-se regne del Nepal.
El track d’aquesta etapa el pots trobar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8039403
El relat de l’etapa anterior a:http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/himalaia/338-tour-manaslu-etapa-5-namrung-a-samagaun
El relat de l’etapa posterior a: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/himalaia/340-tour-manaslu-etapa-7-samdo-a-dharamshala