(Himàlaia) Ruta el 5/10/2014; 19 km; +1300 -400; 9 hores. Etapa amb el següent itinerari: Namrung, Lihi, Sho, Lho, Shyala, Samagaun. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: moderat/difícil.
 |
 |
FA ANYS: Mentre es posava en marxa, el 2012, el projecte Monumentum a l’Himàlaia, a Espanya es concentrava (11 de setembre) una manifestació multitudinària demanant la independència de Catalunya.
Després de l’etapa d’ahir, avui ens espera una amb un fort desnivell acumulat. Avui començo abans, a les 7:00, perquè serà un dia llarg. Sortim de Namrung, a uns 2550m, entre cases elementals que ens fan pensar en les coses de les que ens queixem al nostre país i de les altres realitats dels món.
Vint minuts després les quatre cases de Barsam ens veuen passar i trobem un bucòlic pont de fusta. La cinquena etapa és la de més desnivell positiu fins aquest moment, ja que ascendirem més de 1300 metres acumulats. Sortim al matí, molt aviat, després de l’esmorzar, més o menys com cada dia. Per cert i per perspectiva històrica diguem que aquell 2012 el tristament famós Ignacio Wert, ministre d’ensenyament d’Espanya (pel PP, partit de dretes), va declarar el 2012 que “El nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans”. Un dels molts menyspreus a la cultura i a la forma de ser dels catalans, que forma part de l’explicació del sentiment independentista a Catalunya.
El camí segueix una direcció clara cap a nord-oest, encara que amb els corresponents revolts tal com obliga l’engorjat de la vall de riu Budhi Gandaki. Mirant cap a l’esquerra veig un turó que crec que deu ser el Taninga Danda, de 5323m, i per tant sense neu. Per sota seu ha d’haver-hi la llarga glacera que baixa del Ngadi Chuli (7871m). De seguida es guanya altura per dins de bosc alpí i poc a poc anem superant desnivell fins arribar a un excel·lent indret, al costat del riu, per menjar una mica.
Abans d’entrar a Lihi hi ha aquest pas tibetà que, com una finestra, ens mostra un cim nevat, lluny, que jo crec que deu ser el Panpoche 2, de 6504m. Pensant en el Tibet, cal recordar que ja anteriorment, el segle XVIII, Xina va enviar un comissionat xinès per fer-se càrrec del govern a Lhasa. Alguns es van rebel·lar i el comissionat va ser assassinat. Aleshores Pekin va enviar l’exèrcit Quing va envair el Tibet per primer cop.
Aquell mateix segle, a partir de 1704 va començar una guerra europea, impulsada per interessos a Espanya i on Catalunya hi va estar totalment immersa. Dins d’aquella guerra l’exèrcit borbònic del rei Felipe V va derivar cap a una guerra d’extermini contra Catalunya i un exemple (com explica l’historiador Josep M. Torras) va ser l’incendi de la ciutat de Manresa de la qual no va quedar més que una part de la vila. La crema de la ciutat va ser realitzada pel general José de Armendáriz a començaments d’agost de 1713. Moltes altres ciutats van ser incendiades com a represàlia dins d’aquell sistema de terrorisme militar (Arbúcies, Terrassa, Torelló... i moltes més). Ara es commemoren 300 anys d’aquells fets.
Lihi és un altre dels pobles elementals de les muntanyes, a uns 2900m. Pels voltants hi ha els petits monestirs de Tad i de Naksa. No ens aturem i seguim endavant. Tornant al budisme, cal saber que després de la ocupació xinesa del 1950 i de la marxa de tants refugiats, el budisme com a concepte de vida es va escampar pel tot el món i diverses figures famoses com Richard Gere, Uma Thurman, Steven Seagal i Oliver Stone, s’han convertit al budisme tibetà. A l’occident pensem en la religió com un concepte monoteista: el cristianisme, el judaisme o l’islam. En canvi el budisme és una forma de pensament no teísta, és a dir que no parteix d’un concepte de l’existència d’un déu creador. En qualsevol cas, el budisme és la única forma de pensament, semblant al religiós, que no ha promogut mai guerres ni la mort d’altres persones.
Avui mantinc un pas molt controlat i de passes curtes, no vull acabat cremat com ahir. Tot i els desnivells constants, vaig bé. La zona és totalment tibetana, nens, camps de cultiu, xortens, manis, banderes d’oració... i vistes als cims nevats. Per afegir un matís al budisme diré que els budistes no busquen “evangelitzar” o convèncer altres persones que adoptin la seva forma de pensar. El que fan és posar la seva forma de pensar a disposició dels interessats. Hi ha persones que utilitzen les pràctiques de la meditació i la filosofia de vida del budisme per millorar les seves vides, sense que es considerin estrictament budistes.
A Espanya ja sabem què vol dir això d’evangelitzar, doncs va provocar la quasi desaparició de diverses ètnies i cultures originàries de Amèrica del Sud.
Creuem una riera gran (la Hinang Khola) que baixa, per la nostra esquerra, de la glacera Hinang, que recull els gels de les glaceres de la cara sud del Manaslu i del Ngadi Chuli Peak. Després travessem Sho (2960m), un assentament d’un fort caràcter tibetà. Just per sobre del poble, a uns tres mil metres ja tenim les primeres vistes del Manaslu Nord (6994m) i del Manaslu Himal (8163m). Fa unes quatre hores que hem sortit i ens aturem a l’entrada de Sho (o Shyo) on hi ha un monestir. La combinació cromàtica de l’interior sempre em crida l’atenció.
A la porta, també molt pintada amb tots els colors, puc fer una foto del Xaxi i l’Eu.
Després de beure un refresc a Sho, que per cert està a 3000m, seguim caminant. Als voltants hi ha diversos camps de conreu i mentre les mares i pares treballen, els nens campen al seu aire. Certament no hi ha cap risc que un cotxe els atropelli.
Pel camí, un gran molinet d’oració. Més endavant trobarem Lho (3150m) un poble gran amb un encantador i petit monestir i diversos xortens, manis, estupes,... Parlant una mica de budisme, cal saber que el Tibet, de molt antic, havia estès la seva influència pel Nepal, nord de l’Índia i Butan. Fins i tot l’emperador de l’imperi mongol, Altan Khan, el segle XVI va fer del budisme tibetà la religió oficial i encara avui en dia els pobles mongols són majoritàriament budistes lamaístes. Per tant ja hi havia comunitats lamaístes a l’Himàlaia, però va ser a partir de la terrorífica invasió del Tibet per part de Xina, el 1950, que es va produir l’arribada de milers de refugiats que escapaven de les politiques repressives i fins i tot de la mort. Després de la invasió xinesa, el budisme tibetà va patir una gran crisi, amb la prohibició de la pràctica de la religió, la destrucció massiva de monestirs i l’empresonament de monjos i dissidents. Actualment el dalái lama i la comunitat més gran dels que van fugir del Tibet, viuen a Dharamsala, a l’Índia.
Arribem a Lho (3180m), amb un cables elèctrics que parlen d’una limitada modernitat. Aquestes línies s’expliquen per la proximitat de la ciutat més important de la regió, Samagaun, però ens assabentarem que fa dos dies que la llum està tallada per problemes tècnics. Són les 12:00 i demanem el dinar, però, com és normal, a la una encara estem esperant.
El nostre camí ens porta fins a Shyala, a 3520 metres d’altitud, als peus de la glacera Punggyen que prové del vessant oriental del Manaslu, ara ben tapat de núvols. El Manaslu, la “Muntanya de l’Esperit”, tal com diu el seu origen etimològic, “Manasa”, del sànscrit, és una de les catorze muntanyes de més de vuit mil metres d’altitud de la Terra. En els primers intents de cartografiar l’Himàlaia, des del Servei Cartogràfic de l’Índia, primer havia estat anomenat Kutang I, ja que era el cim més alt del que es considerava el districte de Kutang i després es va cartografiar com a Pic XXX. Però la realitat és que no hi ha discussió, sempre és molt millor dir-li la Muntanya de l’Esperit, que no pas Pic 30.
Aquí la vall s’ha anat obrint i aplanant una mica i per això hi ha més camps de conreu i iaks que es fan sevir tant per treball i càrrega com per obtenir-ne carn. En la curta distància (una hora i mitja aproximadament) fins a Samagaun, hi ha varis petits nuclis com Kasupang, Hosaanbogaun,Kolchu i Burchi. Després d’una forta pujada ens situem a Hosanbogaun, als peus de la glacera Punggyen que es forma per les neus de la cara est del Manaslu, que ja sabem que també es conegut com Manaslu Himal.
Finalment entrem a Samagaun. Cases de pedra seca, baixes i senzilles. Carrers pedregosos i amb fang. Estem a 3550 metres i és el poble més destacat encara que no compta amb cap comoditat especial, fora de la llum elèctrica que, avui, no funciona.
Les imatges i els personatges són molt interessants, com aquest nen que sembla un senyor diminut, amb la seva tassa d’alumini i el mocador al cap. Estic doncs a un poble amb uns 500 habitants, que és molt a l’Himàlaia.
Finalment arribem al lodge. M’ho he pres amb molta calma des del primer moment, però al final he arribat molt cansat. El refredat no marxa i respiro amb dificultat. M’ha costat l’últim tram entre Shyala i Samagaun, perquè hi ha tres desnivells de baixada i pujada que acaben de consumir les energies que quedaven. Ens rep Bir Badur el propietari del lodge, mestre de l’escola i alcalde del poble. Les habitacions són molt grans i compten amb toilet incorporada. Finalment avui em podré dutxar, pagant una petita quantitat que anirà destinada a l’escola del poble. Aquest poble és la seu del projecte Momentum Himalaya, impulsat per l’alpinista Carlos Soria i on també hi participa Valentí Giró.
Al vespre tenim aquest imatge del Manaslu (8163m), tot i els núvols que han crescut per la tarda. Avui dormim aquí i demà tenim dia de descans i aclimatació. Estem a 3800 metres i convé disposar d’un temps per adaptar el cos, ja que en les dues etapes properes arribarem a més de 5000 metres.
El dia de descans és el dia 6 d’octubre. He dormit relativament bé i m’aixeco amb ganes d’anar a visitar el monestir Kargyu Chholing Gompa, on “gompa” vol dir monestir. Està a una mitja hora del Samagaun, tot i que l’allarguem una mica fent volta com si anéssim en direcció al Camp Base del Manaslu (objectiu que està reservat pel dia següent).
L’interior és, com tots els altres, plens d’imatges amb colors diversos i molt vius. Tot l’entorn estan en moviment ja que d’aquí a dos dies hi haurà una gran festa en la que han d’assistir monjos de molts altres monestirs. El monjo que ens farà la “puja” (cerimònia tradicional per tal d’aconseguir protecció davant de l’objectiu previst a la muntanya), ens ho explica amb il·lusió. La gent estan netejant d’herbes un part, perquè s’hi puguin plantar les tendes. Altres estan pintant i repintant quadres, portes i sostres.
Dins del monestir, el monjo es prepara per fer un recital d’oracions budistes. Al final ens explica la història d’aquest monestir. Bàsicament té una antiguitat de 400 anys i estava uns 500 metres més amunt. Un dia s’hi va produir un incendi i les cendres van voleiar fins aquí baix i per això van decidir reconstruir-lo en aquest pla. De l’incendi es van salvar quatre petites imatges, a través de les quals se sap que l’antic monestir estava destinat a monjos que no es casaven. Actualment i des de la reconstrucció, els monjos es poden casar, donat que es tracta d’una comunitat molt petita.
Un cop hem tornat a baixar, ens queda aquesta vista del Manaslu al vespre.
El track d’aquesta etapa el pots trobar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8039393
El relat de l’etapa anterior a: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/himalaia/337-tour-manaslu-etapa-4-deng-a-namrung
El relat de l’etapa posterior a: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/himalaia/339-tour-manaslu-etapa-6-sama-a-cb-manaslu-i-a-dharamshala