(Himalaia) Ruta 1463 el 15/10/2022; 13 km; +520 -540. Ruta dins del Trekking al Camp Base de l’Everest. Participants: Candela, Anna, Josep V, Rosa, Salva, Toni C, Cristina, Xavier B, Rafa V, Hanny, Elisa, Jordi G i Miquel. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil (amb moltes escales).
 |
 |
FA ANYS: El 1923, el Tractat amb la Gran Bretanya afirmava la sobirania del Nepal.
Algun dels tracks de les rutes els he refet a ma perquè he tingut problemes amb el gps; però en general són confiables ja que les rutes a seguir estan perfectament visibles i no hi ha gaire desviacions. Potser no són fiables els desnivells que diu el track, que veig que indica més del que és lògic (els he ajustat a les cròniques). Sempre és útil portar un mapa topogràfic on es pot confirmar cada ruta, els noms del pobles i fins i tot les muntanyes que es veuen. Els mapes es poden trobar a Katmandú, en moltes llibreries de Thamel, per un preu que pot anar de 400 a 600 rupies (entre 3,5 i 5 euros).
Dia 14: Foto de l‘aeroport de Ramechhap, ja que els avions a Lukla surten aquests dies d’aquest petit aeroport que està a 4,5 hores del de Katmandu. Des d’aquí aquests avions (de 18 o 20 places) arribem a Lukla en només 15’; per tant, el que era un viatge en avió de 55’, ara dura quasi 5 hores. Coses del Nepal i canvis en el programa.
Dia 15. Vam arribar ahir a Lukla, on hem dormit molt bé en un lodge dels nous i avui ens llevem i posem en marxa. Aquesta és la primera etapa d’un trekking de 15 dies.
Des de Lukla (a 2800 metres d'altitud) es veu el Moro La, parcialment nevat, de 4343 metres. Aquest programa es va començar a pensar el juny de l’any 2019. Inicialment era un trekking per fer l’any 2020, però la pandèmia del Covid-19 va deixar dos anys sense possibilitats de viatges. Per tant han passat (d’octubre a octubre) tres anys sense viatges a l’Himàlaia.
Passem pels carrers de Lukla que, comparats amb fa 13 anys, estan plens de botigues i cafeteries. També es veuen més lodges i alguns edificis en construcció. Lukla és el poblet des d’on comencen diversos trekkings i expedicions a cims com l’Everest, el Lhotse, el Cho Oyo o el Makalu; això com altres ascensions a cims més baixos com l’Ama Dablam, el Island Peak, el Pumori i d’altres.
Arribem a la porta de sortida, on molta gent s'hi fa la fotografia. Està dedicada a Pasang Lhamu Sherpa, la primera dona nepalesa que va ascendir l'Everest. Va néixer en una família d'alpinistes i es va implicar en l'escalada durant l'adolescència. Ascendí amb èxit el Mont Blanc, el Cho Oyu, el Yalapic, el Pisang Himal i d'altres. Intentà tres cops l'Everest abans de tenir èxit, el 22 d'abril de 1993, quan va assolir el cim pel coll sud per la via de l'aresta sud-est. El matí del 22 d'abril de 1993 era brillant i clar, i així es va mantenir fins que Pasang va assolir els 8.848 metres amb cinc homes xerpes. Mentre descendia del cim, el temps va empitjorar de cop, fenomen habitual en l'alta muntanya, provocant la mort de Pasang al cim sud. Vladas Vitkauskas ajudà a traslladar el seu cos muntanya avall.
Uns metres d'escales més avall hi ha el replà, a la dreta, amb el nou edifici que conté el punt de control dels que volem caminar per Parc Nacional Sagarmatha. El parc va ser creat el 19 de juliol de 1976 i el 1979 va ser inscrit per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat. Sagarmatha significa, en sànscrit, "Cap del cel" i és el nom nepalès per a la muntanya Everest. Cal afegir que en tibetà l'Everest s’anomena Chomolungma que significa "Mare de l'univers".
F495 El camí deixa a l'esquerra la vall on hi ha Chaurikarka, el poblet i grup de cases rurals amb conreus on inicialment volíem fer una volta el primer dia (ahir), però que amb el canvi d’aeroport no va ser possible. Al nostre voltant, el color verd ho domina tot. No hem d’oblidar que estem en un país tropical que, en les parts baixes, conté també una selva (Chitwan).
Passem per Thalsahroa, primer petit nucli, amb un parell de lodges, pedres i molins d'oracions. Els colors i el so de la campana dels grans molins d'oració ens fan entrar en la cultura budista d'aquest país.
Més endavant, passem el primer dels ponts penjants que trobarem. Aquest és el que permet superar el Chheplung Khola (khola=riu). Els ponts ens estalvien moltes baixades i pujades i en trobarem molts. Els que ho fan per primera vegada s'habituen aviat a l'altura i a fer un pas tranquil de passos curts pel centre de la passera, així és balanceja menys. Cal, però, anar en compte a aturar-se abans del pont quan hi ha iacs a l'altre extrem que es disposen a entrar-hi; ells manen i tenen grans banyes.
Un moment de descans. Cal fer aturades per un cafè o un te pel camí, això ajuda a crear l'hàbit de pas tranquil i lent que cal per poder aclimatar correctament. Si algú vol, pot consultar l’article sobre Mal d’Altura que afegeixo al final d’aquest primer article.
M'han fet una foto que semblo un indi americà. Lukla està a 2800 metres, per tant encara no estem a una gran altura i els que caminem pels Pirineus ja sabem que no estem malament a aquesta altitud, però cada dia seguirem pujant i comptar amb una bona salut, més amunt, depèn del ritme que ara comencem a portar.
En funcions d'acompanyant del grup hi ha l'amic Jordi; ens aporta la seva experiència en les dotze expedicions que ha fet per l’Himalàia. Jo em quedo més curt, ja que aquest és només la vuitena vegada.
Passem pel costat d'un monestir. Estem a Chheplung, on n’hi ha dos. Aquest és el que estar a tocar del camí i l’altra en una cova muntanya amunt. El trekking per la muntanya i els monestirs són dues de les coses que caracteritzen la regió de l'Everest, fent-ne un lloc únic al món. La vida dels habitants de les muntanyes és molt diferent de la que vivim a la ciutat, ja que es desplacen sempre a peu. N hi ha ni cotxes, ni motos ni bicicletes.
El transport es fa a esquenes dels portadors, amb mules o també per job-iacs. El job-iac sembla que es un creuament de iac amb vaca i es distingeix del iac perquè no te pèl i és una mica més petit. Per perspectiva històrica diguem que fa 100 anys, el 1923, el Tractat amb la Gran Bretanya afirmava la sobirania del Nepal.
Hem arribat a Phakding (2610m) i aquí fem l'aturada per dinar, ja que el dia d'avui és llarg. Al final del viatge, de tornada, serà aquí on ens aturarem a dormir.
El nostre objectiu, el trobem fotografiat dins d'aquest lodge. És una vista de l’Everest, la que podrem gaudir el dia que està previst pujar al Kala Pattar, que és un gran mirador. De moment, però, encara ens quedarà seguir la ruta d’avui, que certament és plena d’escales que jo no recordo de l’última vegada que vaig estar caminant per aquí i que va ser l’any 2016 quan vaig fer la ruta de Gokyo.
Vistes de la vall, sempre verda. La verdor s’anirà perdent a mida que pugem altitud, com podrem comprovar amb les fotos més endavant.
Un altre pont, el Thengga Khola. El riu recull les aigües del Lumding La (4516m) i també de la serralada del Nupla (5885m), tots a ponent. Nosaltres seguim sempre la ruta en direcció directa al nord.
Tenim a l'esquerra aquest magnífic salt d'aigua, després que hem passat les modernes construccions (encara que seguint l'estil constructiu del territori sherpa) de l’Himalaian Sherpa Hospital Foundation. És una organització sense ànim de lucre creada l'any 2013. La idea va ser una iniciativa del director gerent de Himalayan Sherpa Adventure per utilitzar el 5 per cent dels seus beneficis en el desenvolupament de la regió de Khumbu. Els motius principals per formar aquesta fundació són oferir una millor educació a la gent de Khumbu, protegir el medi ambient a la regió muntanyosa i protegir els seus llocs patrimonials, culturals i religiosos.
La vall del riu Dudh Koshi ens queda a la dreta; profunda i sempre regada pel riu que recull tant les aigües que provenen del Gokyo com el Khumbu. Avui ha estat una bona ruta, fàcil però amb moltes escales (amunt i avall).
Finalment, a les 4 de la tarda arribem a Monjo, on dormirem al Monjo Guest House. Ja estem plenament en el territori on cada dia podrem triar entre arròs, noodels, espagueti i poca cosa més variant amb vegetals, trossets de truita barrejada o be “chicken”; de la mica de pollastre diguem que, a vegades, costa trobar-ne els fragments. En alguns casos hi trobarem pizza per menjar, però generalment no gaire bona ja que no disposen de forns adequats. També (i és una bona solució) podrem demanar el “dal bhat”, que a mi m’agrada molt, on presenten arròs blanc, un bol amb sopa de llenties i una mica de verdures i a vegades (poques) una mica de carn.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Article sobre Mal d’Altura: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/notes-i-reflexions/notes-i-noticies/1118-salut-i-mal-d-altura-altitud-i-aclimatacio
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/et01-trek-ebc-lukla-a-monjo-118841613
Crònica posterior: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/himalaia/1203-et02-trek-ebc-monjo-a-namche-bazar