(Alaska) Ruta el 14/07/2015; Dades estimades: 18 km; +1000 -1000; 8,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Skagway, Dewey Lower Lake, Dewey Upper Lake. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: moderat.
FA DIES: Ara fa una setmana els mitjans de comunicació espanyols s’han fet ressò del projecte del govern del Partit Popular espanyol de construir una línea d’alta velocitat al nord d’Espanya entre Oviedo i Lena, que alguns consideren desproporcionat.
Abans d’arribar a Skagway i poder baixar del vaixell per fer l’excursió hem anat seguint la costa cap el sud, des de Whittier. Hem pogut gaudir de diverses glaceres que van fins al mar, com aquesta de la foto: Margerie Glacier.
També, des del mar, les vistes sobre una costa abrupta i ennuvolada que, quan ens hi apropàvem, ens oferia les vistes sobre neus i geleres i boscos de gran densitat, probablement amb molt poca, o mínima, població.
A Skagway s’hi arriba al matí, aviat. El poble en sí és una mostra de cases de fusta en carrers perfectament paral·lels, que en l’actualitat es dediquen exclusivament a la venda de productes per turistes, bars i restaurants. En sí, el poble és agradable, però cal buscar alguna activitat per omplir el dia. A nosaltres no ens cal buscar-la perquè ja sabem el que ens tocar fer. Skagway va ser fundada el 1897 i està situada en una estreta vall d’origen glacial, a la capçallera del Taiya Inlet.
Ens preparem per començar la caminada al mateix port, on avui hi ha quatre grans creuers. Per tant, entre una població fix d’uns mil habitants, avui hi deu haver uns vuit mil visitants. Sentim el xiulet potent i insistent, una mica pesat, del tren. Un tren històric que avui es fa servir per portar turistes fins al White Pass. L’origen del tren és en la descoberta de l’or, ja que les vies van servir per transportar material i colons. El descobriment d’or, el 1896, per part de George Carmak i tres nadius Skookum, Dawsoon i Kate va donar el tret de sortida per les explotacions i la ruta del White Pass i la ruta del Yukon.
Primer seguim la via del tren fins a un rètol que ens indica el començament del camí a peu: Dewey Lake Trail System. Aquí comença la caminada que s’anirà endinsant al bosc per una pujada dreta, però evident. Passem la via del tren, un tren que va tenir sentit quan es van obrir les mines. A Espanya, el sentit de la despesa pública del partir majoritari (Partit Popular) és ben diferent. Acaben de projectar un tren d’alta velocitat entre les ciutats d’Oviedo i Lena. La via serà de 31 km i suposarà un estalvi de 15 minuts per trajecte. El cost es calcula en 1000 milions d’euros. Cal recordar que el projecte de la Nasa cap a Plutó, cobria 7500 milions de km i el cost era de 640 milions d’euros.
Pel govern espanyol, es veu que el cost no importa ja que al final l’hauran de pagar els nostres fills i els nostres néts.
Estem entre estretes valls i torrents que baixen, però els ponts i el perfecte estat de la ruta ens permeten avançar sense complicacions. En la nostra ruta de navegació vam passar, ahir, a llevant de l’illa de Kodiak. També forma part de l’arxipèlag del mateix nom. L’illa és la 2ª més gran d’Estats Units i la 80ª del món i compta amb quasi 9000 km2. L’illa i l’arxipèlag porten el nom de les muntanyes submarines que hi ha al davant de la costa i que estan integrats a la fossa de les Aleutianes.
Seguim amunt, llaçada a llaçada perquè el desnivell és fort. Toca suar una mica i aturar-se a beure aigua sovint. Pensant en les curiositat d’aquest món, tan desconegut per a nosaltres, cal saber que segons els estudis de Richard Francis Burton (en “Terminal Essay”) a l’illa de Kodiak es practicava un curiós sistema de concubinat masculí. La mare, entre els seus fills, elegia poc després de néixer el que creia que seria el més bell i el criava i el vestia com una nena. L’ensenyava totes les activitats que s’esperen del sexe femení i així s’anava formant un esser efeminat. Entre els deu i els quinze anys, el nen era casat amb algun home ric que el considerava com una gran adquisició. Aquests concubins mascles eren coneguts com “schopans”. Burton, un home d’una gran cultura i que parlava una vintena d’idiomes, era considerat com escandalós per una societat anglesa victoriana, on els aspectes sexuals eren tabú.
En una cruïlla hi ha uns rètols informatius que expliquen el projecte de bastir una central d’energia hidroelèctrica, un projecte ja molt antic. Entre les fotos es veu un bon grup de gent d’aquella època amb els seus “vestits de muntanya”.
Una altra cruïlla i un altre pal informador. D’una banda es pot fer la volta (loop) al Lower Lake i d’una altra anar cap a l’Upper Lake, que és el que nosaltres fem. Cal observar la senzillesa dels noms que posen. Sovint hem vist les denominacions pels llacs de dalt i de sota: Upper i Lower. Fàcil i clar. Pocs minuts després ja tenim el Lower Lake a lla nostra dreta.
És un llac d’aigües transparents, com tots els que estem veient. Transparents i que fan de mirall, on els joves del grup s’hi dupliquen. Recordem que Carlos III, de Castella i Lleó i també sobirà d’Espanya, va enviar diverses expedicions a Alaska per reclamar els drets de la butlla “Inter Caetera”. La primera va ser el 1775 i la segona el 1779. La tercera, del 1788, i la quarta, del 1790, van arribar fins a l’illa de Kodiak. La de l’any 1788 era de dos vaixells comandats per Esteban Martínez i Gonzalo Lopez de Haro, que van navegar cap el nord amb la intenció d’investigar l’activitat de Rússia. Va ser Haro qui va desembarcar a Kodiak i es va posar en contacte amb els russos a Three Saints Bay i després va seguir tres illes més fins a Unalaska, on va acabar el seu periple.
Seguim endavant i amunt. Més aigua, més ponts. Aigua com la que va trobar, el 1890, l’explorador Salvador Fidalgo qui va visitar els llocs de Còrdoba i Valdez. Després va anar fins a Kodiak, però no va arribar a contactar amb els russos que s’havien assentat a Alexandrovsk, actualment conegut com English Bay o Nawalek.
Nosaltres hem anat baixant cap el sud, sud-est. A mida que baixem ens quedarà a l’esquerra, a l’est, el territori canadenc del Yukon, mentre que anirem deixant al nord-oest l’arc d’illes Aleutianes així com, al nord, la massa granítica intrusiva del Denlai i l’Alaska Range. Tot aquesta part del món es va formar, geològicament, a partir de la subducció de la Placa del Pacífic en xocar i passar per sota de la Placa Nord-americana. Els moviments van produir uns forts corrents que van generar, posteriorment, capes de recursos sedimentaris que, amb els segles, van ser fraccionats i modificats per l’erosió.
I com no podia faltar, passem pel costat de la cabana del lloc: la Dewey Cabin. Al costat de la porta hi ha uns pals i unes botes, per tant està ocupada i per tant no ens hi apropem. Aquí, el costum és deixar la intimitat pels que han reservat la cabana. A casa nostra, no ens faria res apropar-nos-hi, saludar i xerrar una mica.
Finalment i ja cansats arribem a Dewey Upper Lake, després d’algunes pujades dretes. Aquí hi ha boira i aviat comença un lleuger plugim d’aquells que sembla que no volen mullar, però que enganyen.
Una mica més amunt hi ha una cabana d’ús lliure, petita i amb olor a fum. Del que dèiem abans podem concloure que les forces que van obligar a aixecar el Denali i Alaska Range, van provocar naturalment grandiosos terratrèmols que van modificar valls i carenes a la resta d’Alaska i la composició i formació de les illes Aleutianes, de la mateixa manera que es va fraccionar, ensorrar o emergir part de la costa i de les illes que anirem veient.
Encara ara, la Placa del Pacífic es pot considerar sísmicament activa per sota del Denali i aquest fenomen es conegut com Grup de McKinley.
Finalment, hem anat baixant, amb una pluja suau que no ens mullava per la protecció densa dels arbres del bosc. Abans d’arribar un altre cop a Skagway, ens hem entretingut observant els salts i jocs d’un esquirol. Parlant del tema de les inversions públiques a Espanya i del conflicte que hi ha actualment amb el desig de Catalunya de ser independent d’Espanya, un company deia que amb aquestes actituds de despesa pública, potser moltes altres regions espanyoles, espantades, voldran aviat també ser independents.
NOTA ruta per a gps: per un error no va quedar gravada.