Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Egipte, Desert Occidental, Tram 4, Djara, Muntanya de Vidre, Akabat Gebel

(Clica la bandera, arriba, para tener la traducción en tu idioma) (Click on the flag above to have the translation in your Language)

(Desert Occidental ) Viatge a Egipte de l’any 2006 (crònica feta el 6/05/2020). Tram 4 de la ruta pel Desert Occidental egipci.   Itinerari: Bawiti (o Oasi Gebala), Museu Mòmies Daurades, Qasar Salim, Ain El Meftela, Bawiti.  Mitjà utilitzat: vehicles 4x4.   Participants: nosaltres quatre i els quatre amics que van a l’altre cotxe.   Distància aproximada: en aquest tram 4 ens hem mogut per un entorn proper amb diverses visites, per tant la meva aproximació és que haurem fet uns 30 km, però probablement en una direcció circular.

 100 mapa Tram 4

FA ANYS: A mitjans del segle XIII Baibars I va ser el soldà mameluc d’Egipte i Síria.

 191 Gfran geodes a la Muntanya de Cristall

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    El mapa que he penjat dalt és el de l’entorn per on ens hem mogut des de El Caire, però no puc precisar la ruta concreta, en tot cas segur que ens hem aturat a Djara per dinar. Hem tornat a passar un control de policia i soldats (tot el viatge al desert n’està ple) i més endavant ens desviem a l’esquerra de la carretera on un gran rètol, ja una mica rovellat, informa que aquí hi ha la Muntanya de Vidre i que és una zona natural protegida. La primera geoda que veiem és d’una dimensió espectacular.

193   Es tracta d’una àrea força interessant amb formacions de quars i calcita. El terra és ple de pedres brillants. Provenen de les anomenades bombes de volcà; les pedres rodones de lava expulsades pel volcà que es refreden per la part exterior mentre per dins van cristal·litzant.

192    Segons la composició de la lava, els cristalls que formen poden ser de quars, de feldespats o de peridotita entre d’altres. A casa en tinc un parell d’uns set centímetres de diàmetre. La diferència és que aquesta que veig fa dos metres i mig. Els cristalls de quars són grans. Llàstima que és evident que hi han donat força cops, suposo que per emportar-se’n trossos i això l’ha fet malbé parcialment.

196 El desert es comena a tornar blanc   El color, a vegades rogenc i a vegades del color de la mel, comença a presentar taques blanques.

197       En Guergues recomana una parada en un entorn absolutament interessant, aquí haurem de descobrir fòssils marins, però abans cal una fotografia estirats per recuperar una mica la nostra columna vertebral, tan castigada per la conducció i el sacseig.

198 Entrem al Akabat Gabel   Després de voltar per l’espai del “vidre” i de fer unes quantes fotografies, seguim el nostre camí per anar-nos endinsant per les pistes del desert. Ara la sorra ja és una constant i per aquesta constant, botant dins del 4x4, passem pel l’Akabat Gebel, si no ho he entès malament, la primera part del desert blanc. Tot que i encara no rep aquest nom, la realitat és que les roques ja tenen una formació d’un color blanc absolut.

199 Aturada al lloc del fsils marins  El terra és ple de fòssils i el guia ens els va ensenyant.

Dèiem dalt que Baibers, que havia nascut sobre el 1223, va ser soldà d’Egipte. Era un home temible d’origen kipchak. A Crimea havia estat fet presoner i venut com esclau a Alep. Posteriorment va dirigir la batalla d’Ain Jalut sobre els mongols, però com que no va obtenir el pagament que esperava va moure els fils per l’assassinat del soldà Qutuz l’any 1260. Aquest soldà i guerrer va esdevenir després un terrible enemic pels creuats.

200 Restes fsils a Akabat Gebel

 

 

 

 

 

 

 

   Baixem i anem mirant les pedres. Però... no són pedres, són trossets de branques de corall i altres elements que han quedat fossilitzats amb un recobriment de color negre i grana, dur com la roca. En algunes pedres hi ha closques i petxines. Això va ser mar. Avui és només un desert de sorra resseca i sense pluja, però algun temps enrere va ser un mar extens.

Situem-nos una mica en la historia: just passat el segle XIII a la mediterrània oriental estava tot molt mogut. El Ducat d’Atenes (a Grècia) estava en conflicte entre Gautier V de Brienne i Joan II Comné Ducas. Aleshores Gautier va demanar ajut a la Companyia Catalana d’Orient, formada per almogàvers, als quals va contractar. Els almogàvers es van enfrontar amb Joan Comné i el van derrotar. Llavors Gautier no va voler pagar les quantitats estipulades a la Companyia Catalana d’Orient i aquestes es van revoltar i van destituir Gautier el 1311, després de la batalla del riu Cefís.

201 Les petxines sembla que vulguin escapar de la roca que les empresona.

Per cloure el punt dels almogàvers afegim que els almogàvars van conquerir també la Tessàlia i es va crear el Ducat català d’Atenes i Neopàtria. Aquest ducat va durar quasi un segle, durant el qual la capital, Atenes, va desenvolupar-se amb força i el famós Partenon va esdevenir una església cristiana, la de Santa Maria de Cetines.

202 Blanc absolut   El blanc absolut es mostra en aquest racó en forma d’onades solidificades i aturades en el temps. Onades magnífiques; un món mineral increïble que demana un caminar lent i una observació atenta.

D’altra banda i a mitjans d’aquell segle XIV, a la península Ibèrica els regnes de Lleó i de Castella compartien un mateix sobirà en Alfonso XI; a Navarra el rei era Carlos I el Calb; Catalunya, Aragó i València, compartien monarca amb Alfons III El Benigne (Alfons IV, per Aragó); Mallorca tenia com a monarca a Jaume III; i al sud, Mohamed V era el sobirà del regne de Granada. Totes eren nacions (o estats o territoris) independents i en el cas de la Corona catalano aragonesa, cada nació tenia de les seves Corts, constitucions i sistema de govern.

203

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Quan seguim el camí, sent ja les quatre de la tarda, els cotxes van molt ràpids. Es tracta d’arribar a la plataforma alta del Desert Blanc abans de les cinc per veure la posta de sol. Ens falta un bon tros encara. Ja fa estona que no hi ha carretera, la conducció ara és per sorra, dunes a vegades força altes i terra rocós. Els vehicles van a gran velocitat, especialment quan la sorra és tova, per evitar quedar clavats.

204 Oasi del Fara   Fem una petita aturada de descans al que en diuen l’Oasi del Faraó. He de confessar que no sé pas si aquest és realment el seu nom o bé ha estat el Guergues el que s’ho ha inventat.

205  Tot i que la conducció és caòtica i anem donant tombs i som sacsejats dins del vehicle, no és possible evitar admirar el paisatge en el qual ens anem internant. El contrast de part de zones àrides i amb restes negrenques amb el fons de turons i sorres d’un blanc immaculat, resulta sorprenent i captivador. El cel sembla que ens vol acompanyar tot dibuixant l’espectacle i uns quants núvols blancs i grisos ajuden a formar un panorama encara més multicolor.

DSC01480 De mica en mica, entre turons i estrats negres, es van consolidant trams del color blanc com de neu, però és evident que de neu no n’hi ha.

Aquesta ruta no compta amb track per gps.

Anterior. Tram 3: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/egipte/873-egipte-tram-3-bawiti-english-mount-piramid-mount-ain-el-beshmo-desert-negre-djara

Posterior. Tram 5: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/egipte/875-egipte-tram-5-oasi-del-farao-desert-blanc-farafra