Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Egipte, Tram 1, Desert Occidental, Bosc Petrificat, Oasi Gebala, Bawiti, Barahiya

(Clica la bandera, arriba, para tener la traducción en tu idioma) (Click on the flag above to have the translation in your Language)

(Desert Occidental ) Viatge a Egipte de l’any 2006 (crònica escrita el 6/05/2020). Tram 1 de la ruta pel Desert Occidental egipci.   Itinerari: El Caire, Oasi Barahiya, Bosc Petrificat, Oasi Gebala, Bawiti.   Mitjà utilitzat: vehicles 4x4.   Participants: Mercè, Antònia, Manuel i Miquel; i dues parelles més joves: Juanma, Marta, Xavi i Beatriz .  Distància aproximada d’aquest tram 1 ha estat aproximadament de 370 km. NOTA: Aprofito el confinament pel Covid-19 per preparar un resum del viatge fet el desembre de l’any 2006 i concretament els dies 5 al 8. Distància total recorreguda, uns 500 km. Durada: 4 dies.

FA ANYS: La història d’Egipte és imponent, amb el major esplendor a partir del 2400 aC.

000 mapa T1 

 

 

 

 

 

 

 

 Aquesta crònica resulta del relat que, ampliat, vaig escriure l’any 2006, del viatge a Egipte que hi vam fer aquell any. Ara he fet un resum d’una part del viatge, la que es centra en el Desert Occidental. Faig l’advertiment que potser algun comentari referit a fa 14 anys, avui no coincidiria amb la realitat present. Aquell viatge es pot veure en esquema en aquest mapa.

Al Caire hem estat molt cèntrics i des del balcó de l’habitació veiem al costat mateix i a sota nostra un edifici abandonat i amb els terrats plens de ferralla. Estem al centre mateix del Caire, envoltats d’hotels de cadenes internacionals, l’ambaixada americana una mica més enllà i en canvi tenim al costat un edifici abandonat. Aquest és un dels contrastos d’aquesta gran ciutat. La boirina matinera pròpia dels rius, s’estén aquesta hora sobre la capital.

119 Vista del Caire des de lhabitaci al Semiramis    La vista nocturna (d’ahir al vespre) del Nil i de les llums de la ciutat d’El caire és extraordinària des de la planta 18 de l’hotel. 

120 Anem cap el Desert 

 

 

 

 

 

 

 

 Pugem dins d’un 4x4 una mica vell. En Yusef, el guia ajudant, explica que la gent condueix com li ve bé i que de fet aquí per obtenir el carnet de conduir no hi ha examen ni res, només cal pagar (uns set euros). Però crec que ni saben que existeixen normes de trànsit.

121 Veiem les piramides de lluny   Veiem les piràmides de Gizeh més enllà. En qualsevol cas, entre engegades, frenades, tocs de pito i esquivant altres cotxes i la gent, comencem a sortir de la conglomeració urbana.

122 Collapse pels carrers 

 

 

 

 

 

  Per aquesta carretera, o autovia, de sortida hi ha un bon col·lapse de vehicles, burrets, carros i fins i tot dromedaris. Deia al principi que Egipte (l’Imperi Antic) va viure una època d’esplendor quasi inigualable a partir del 2400 aC (fa 4400 anys!, que es diu molt aviat), quan la capital era a Memfis en temps de la Cinquena Dinastia i el comerç era molt intens amb blat, or i espècies.

123 Ja veiem desert tan aviat com sortim del Caire   Aquí, al Caire, quan se surt de la ciutat el que hi ha és el desert. La ratlla és radical. O cases o desert. No hi ha volta de full. Passen pocs minuts de les nou quan tenim la sensació d’haver deixat la ciutat enrere.

124 A laltre cotxe

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    A l’altre 4x4 hi viatgen els nostres companys d’aventura, les dues parelles joves amb que ja vam parlar en el vaixell. Es tracta del Juanma i la Marta i del Xavi i la Beatriz.

Mentre a Egipte durant el segle III aC ja es construïen grans temples i s’esculpien espectaculars monuments de gran qualitat, a la península Ibèrica es començava a encunyar moneda, útil per al comerç, per part de ciutats importants de la costa mediterrània on hi trobem els ibers; però també al sud de la península, especialment entre el Cap de Sant Vicens (actualment Portugal) i la zona del que ara és Cadis i Sevilla. Però pel que fa a construcció, el sistema era culturalment molt elemental.

125 Carreguen tendes i sacs 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Sortim de la autopista per la que anàvem i seguim per una carretera que ja sembla més tranquil·la i quinze minuts més tard, ens endinsem en el que podem considerar una urbanització de cases que s’assemblen molt a les que podríem veure en algunes de les nostres urbanitzacions. Ens aturem davant d’una casa on ara hem de carregar les tendes, sacs de dormir i mantes.

A les 10 del matí ja hem tornat a marxar i es pot dir que ja estem totalment envoltats de desert i de sorra. No es veu cap casa. La carretera marxa recte com un fletxa. Estem al Desert Occidental. Té 700.000 quilòmetres quadrats, que units al milió de quilòmetres quadrats que té el mateix desert a la veïna Líbia de ponent, és el segon desert del món en extensió, després del Sàhara. Per cert que crec que s’ha d’aclarir que per la gent d’aquest països, parlar del desert del Sàhara els confon una mica perquè per a ells un desert és precisament un “saharrà”. És com si els hi diem ‘desert Desert’.

131 Restes fsils pel desert    La sorra que ens envolta és d’una tonalitat suau, d’un color canyella amable. La tonalitat més fosca que ens sembla que veiem prové, realment, no tant de la sorra com d’una barreja considerable de pedretes negres que estan escampades per tot arreu. Els cotxes s’endinsen per la sorra, tot deixant la carretera i seguim un bon tram fent bots i salts fins que s’aturen.

127

 

 

 

 

 

 

 

 

   Aquí el Guergues, el guia principal, s’ha aturat per mostrar-nos una curiositat important. Ara sabrem perquè el desert sembla més fosc del que la seva sorra fa pressuposar.

126 El bosc petrificat     S’ha aturat al costat d’unes pedres negres. El que passa és que les pedres negres semblen posades en un ordre determinat. N’hi ha de més grosses i més petites però totes elles conformen una forma allargada que acaba en dos braços. Això no són pedres. Això que ara veiem és la resta d’un arbre petrificat, més concretament un cedre.

128 

 

 

 

 

 

 

 

 

    Tot aquest desert, fins a Líbia, era una extensió considerable de boscos de cedres. Anem voltant aquestes restes. És evident que es tracta d’un arbre. En un extrem dues gruixudes branques s’obren. Queda clar que és el tronc i les branques petificades, arbres fossilitzats d’aparença més mineral que vegetal.

130 Fusta-pedra de milions danys 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Mirem la base del tronc i encara són perfectament perceptibles els cercles del seu creixement anual. És sensacional. Observo els voltants i ara de cop me’n adono que allà hi ha un color fosc, m’hi apropo, aparto la sorra amb les mans i és evident que es tracta d’un altre tronc fossilitzat. Més enllà n’hi ha un altre i meravellat aixeco la vista i ara totes aquelles pedres i pedretes negres escampades comencen a tenir un altre significat per mi. Ara de cop, tota aquesta superfície sorrenca se’m torna verda i espessa d’un immens i imaginari bosc de cedres dels quals s’hi van despenjant centenars de micos, tal com vam poder observar a primera línia viatjant pel Marroc, ara fa una vintena d’anys.

135   Avui hem d’anar cap a l’oasi de Barahiya. Està situat a uns 350 quilòmetres del Caire en direcció sud oest, dins del desert occidental. L’endemà seguirem cap a l’oasi de Farafra, que està encara a 250 quilòmetres més enllà, en la mateixa direcció més o menys.

138

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    Ara recordo que l’any 2001 va saltar la notícia que Joshua Smith, de la Universitat de Pensilvania, havia descobert les restes d’un dinosauri prop de l’oasi de Bahariya. Es tractava d’un Paralititan Stromerti, un colós de més de seixanta tones de pes que va viure fa 90 milions d’anys. Se’l considera un animal herbívor que vivia en la costa nord del que actualment són el desert del Sàhara i el desert Libi. Els científics sabien que al nord d’Àfrica hi vivien al menys tres grans depredadors, però fins ara estaven confosos respecte d’on obtenien el seu menjar. Ara se sap que si hi havia herbívors com aquest, pels depredadors no havia d’haver-hi problemes d’alimentació. D’altra banda és evident que el Paralititan havia de trobar força verd per a poder-se alimentar. Els arbres fossilitzats ens donen una explicació muda però evident.

132 A la cafeteria

 

 

 

 

 

 

 

 

   El Desert Occidental (conegut com desert Libi per Libia) no presenta relleus destacables. A Egipte, al nord, compta amb l’altiplà calcari de La Marmàrica, que queda limitat per la depressió de Qattara, on hi ha l’oasi de Siwa. El sud és de caire més arenós, tot i que no perd la seva condició calcària amb alguns conjunts de dunes.

Aquest desert no ofereix cap mena de sistema hidrogràfic utilitzable i per tant la fauna i flora, que encara existien en època faraònica, han desaparegut i la vida nòmada ha quedat concentrada en les depressions. Aquestes depressions suposen un 10% de la superfície total, és a dir uns 75.000 quilòmetres quadrats i es van formar a partir dels plegaments que també formaren la península del Sinaí.

Hem tornat als cotxes i seguim la carretera per anar al final del trajecte d’avui. Jo vaig prenent nota de la direcció i del que fem. Però he de declarar que tinc dificultats, quan estic fent aquest resum, per entendre del tot el que vaig escriure. Amb els sotracs no resulta veritablement senzill escriure de manera compressible.

Aquesta ruta no disposa de track per a gps.

Següent. Tram 2: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/egipte/872-egipte-tram-2-bawiti-museu-momies-daurades-qasar-salim-ain-el-meftela-bawiti