Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Cuba 03, Palma Rubia, Cayo Levisa, Viñales

Ruta el desembre de 2019; 9 km; +160 -110; 4 hores.   Excursió durant el viatge organitzat per Bonviure a Cuba.   Participants: Grup de 16 persones amb la Pilar com a guia.   Itinerari: Palma Rubia a Cayo Levisa.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil. (El track inclou el pas en barca de Palma Rubia a Cayo Levisa). (Algunes fotos són d’altres membres del grup, en aquest viatge).

 

 cmapa1175  cperfil1175

FA ANYS: El 1492 va marcar l’ocàs de les llengües taínes a Cuba.

DSC04408 Embarcador      Amb l’autocar arribem a l’embarcador de Palma Rubia, a la costa nord.

DSC04403 Palma Rubia 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Mentre esperem el vaixell, gaudim de les vistes de l’aigua i dels manglars. La costa nord de Cuba mira al Golf de Mèxic, mentre que la sud s’encara al mar del Carib. L’illa de Cuba té 1250 quilòmetres de punta a punta, 191 en el seu punt més ample i 31 en el punt més estret, per tant es tracta d’una illa molt llarga. Per comparar diguem que la distància més llarga dins l’Espanya peninsular és de 1079 quilòmetres (entre Cap de Creus, a Girona, i la desembocadura del Guadiana, a Ayamonte).

DSC04409 Dalt la barca 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Dalt de la barca es dirigim a nord-oest fins al ‘cayo’ que veiem al davant, a un quilòmetre de distància. Un cayo és una petita illa formada en la superfície d’un escull de corall, amb una platja de poca profunditat.

DSC04411 Acces al Cayo  Desembarquem al cayo després d’un quilòmetre de navegació. Als voltants ja podem observar la densa vegetació de manglars (‘manglar’ és un mot d’origen guaraní). Els manglars estan formats per arbres i arbustos molt tolerants a la sal i acostumen a contenir una gran diversitat biològica.

DSC04413 Zona de la recepci  Arribem a la zona de la recepció, ja que a l’illa hi ha un hotel amb 56 bungalows. Costa creure-ho, però a Cayo Levisa els cubans no hi poden accedir si no és amb un visat. L’any 2004 quan jo havia visitat Cuba, un cubà em deia que li sabia molt greu que ell sent cubà no tingués dret d’anar a visitar alguns llocs del país que estan dedicats exclusivament al turisme d’estrangers. Es veu que això no ha canviat.

IMG 4672 

 

 

 

 

 

 

 

 

   El nord del Cayo Levisa esdevé una llarga platja de sorra blanca i fina, amb palmeres. Hi fa calor, però avui el vent refresca una mica.

Diguem que els taíns poblaven Cuba amb uns 100.000 habitants, però la conquesta va desbaratar la seva societat i modus de vida. En tot cas el que sí que sembla que està demostrat, per un cens fet pels espanyols, és que cap el 1570 només en quedaven uns 1000 indígenes. Els indis van quedar exterminats.

IMG 4673    La platja de sorra blanca i les palmeres, ofereixen la visió que es repeteix en les postals que volen captar clients arreu del món. Jo vaig buscant l’ombra, mentre alguns turistes es preparen per passar unes quantes hores a la torradora d’una hamaca sota el sol brillant.

DSC04414 Caminada per la fina sorra    Marxo a caminar, amb un parell de companys que s’estimen més l’exercici que el “dolce far niente”. És possible anar d’un extrem a l’altre dels 4 quilòmetres de la platja del nord.

DSC04415 Un exemplarcranc ermit 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Un cranc ermità (n’hi ha molts i camino amb cura per no trepitjar-los) es va movent. L’illa és una acumulació de sediments biogènics (procedents d’animals i plantes). En general quan els sediments són de sorra se’ls coneix com cayo i si són de graves i roques reben el nom d’illot.

DSC04417 Palmerar    Hi ha moltes palmeres (“Cocos nucífera”) en aquesta costa nord. Ofereixen una agradable ombra, però cal anar en compte ja que els cocos poden despenjar-se en qualsevol moment. El coco és un fruit molt bo que ofereix l’aigua de coco i la llet de coco, que no s’han de confondre: l’aigua es conté en forma natural al seu interior, mentre que la llet s’obté exprimint la polpa.

DSC04416 Cap al restaurant    Després de fer la volta caminant, el grup ens dirigim al restaurant a dinar. Cal dir que les instal·lacions de l’hotel semblen molt ben pensades per afectar el mínim en l’ecosistema de l’illa. És important, ja que es tracta d’ecosistemes molt sensibles.

IMG 4674 

 

 

 

 

 

 

 

 

   El dinar aquests dies acaba sent el que en diuen el ‘menú cubà’ que consta d’arròs amb llenties i plats de pollastre, porc i ‘ropa vieja’ (bàsicament carn de vaca trinxada) que, cal dir-ho, acaba omplint molt. Abans parlàvem dels taíns, doncs també haurem d’explicar que moltes paraules d’aquells pobladors originals han passat al castellà. Són paraules com barbacoa, canoa, hamaca, piragua, ají, maní, guayaba o cohiba.

PHOTO-2020-01-01-02-28-35    Tornem tots a l’embarcador a esperar la barca que ens ha de tornar a l’illa principal i aprofitem per fer-nos aquesta fotografia.

DSC04419 Marxem F419   El trajecte per mar és còmode. La mar està tranquil·la avui i aquests 30 minuts de trajecte són força agradables.

PHOTO-2020-01-01-02-05-44 

 

 

 

 

 

 

 

 

  Pel camí l’autocar s’atura ja que hi ha tot un grup de gent amb una noia que duu un vestit vermell molt vistós. Espera a la carretera per deixar-se veure: avui compleix 15 anys i la tradició vol que cada hora canviï de vestit. Així que baixem, la felicitem col·lectivament, mentre la família, veïns i amics de la noia s’apropen tots. Ha estat una estona molt maca. Una de les sorpreses que et trobes en els viatges quan et prens les coses amb tranquil·litat.

IMG 4675 

 

 

 

 

 

 

 

   Al vespre fem el sopar de Cap d’Any en un restaurat de casa privada. Afortunadament sense barrets de paper, espantasogres ni confetti ni música sorollosa que a mi sempre m’ha resultat excessiu (encara que algú, potser, ho troba a faltar). Després fem una cosa molt més interessant (que una hipotètica xerinola entre nosaltres): anem pels carrers de Viñales a viure la festa tal com la viu la gent del poble. Uns ja preparen un ninot de roba ple de palla. N’hi ha diversos per tota la població. Tots duen algun rètol; un diu: “llença el dolent i quedat el que ha estat bo”.

IMG 4677  Ens integrem amb la gent del carrer que canta i balla al davant d’un bar amb músics.

IMG 4679 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   La gent també beu; generalment combinats. Jo demano un mojito que serveix amb bona tècnica (suposo) el barman de l’establiment. Mentre em miro tots els altres que beuen, penso que això potser ajuda a oblidar les penes. Jo també vull oblidar que a la meva terra, a Catalunya (dins d’Espanya), el dèficit fiscal ha sumat, entre el 2015 i el 2016 (veure ‘elnacional.cat’), 33.000 milions d’euros i mentrestant els trens són vells, la xarxa ferroviària sovint té problemes, les infraestructures no es fan, les escoles i universitats no tenen prou recursos i la sanitat ha estat fortament retallada.

IMG 4681  Arribades les dotze de la nit tothom surt de les cases i dels bars i calen foc als ninots. Bé a ser un símbol com d’alliberació. El foc purificador (com ja passava en l’antiguitat) crema les coses dolentes, les que no han anat bé, les que ens han fet mal. Les liquida i posteriorment una galleda d’aigua que es llença al carrer neteja simbòlicament el pas perquè entrin només coses i fets bons per l’any nou que comença. La gent canta i balla en la confiança cega que l’any vinent sempre serà millor. Jo també brindo per un any millor, un any en que no tinguem representants polítics catalans tancats a les presons o exiliats a Bèlgica.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/cuba-02-vinales-cami-palmarito-cueva-de-la-vaca-valle-de-los-mogotes-45250954