(Canadian Rockies) Ruta el 8/10/2015; 9 km; +650 -650; 4,5 hores. Última excursió organitzada, durant el viatge a Canadà, per Muntania amb el següent itinerari: Maligne Lake, Opal Hills, Mirador Maligne Lake. Participants: Anna, Esther, Josep i Miquel; guia: Hugo. Tipus de sortida: circular (parcialment); Dificultat: fàcil (però amb pujada dreta).
 |
 |
FA ANYS: El 11 de juliol de 1990, va esclatar una de les revoltes més rellevants de les nacions indígenes del Canadà. Va ser quan la comunitat mohwak es va aixecar per oposar-se als plans del govern de crear una àrea residencial de turisme de luxe en uns terrenys considerats sagrats.
En direcció al Maligne Lake, ens aturem un moment al mirador del Medecine Lake. Aquest llac té un misteri: a l’estiu està sempre ple, però el mes d’octubre l’aigua desapareix fins a la primavera següent. La profunditat de l’aigua varia 20 metres entre una època i l’altra. Els indis creien que era degut a una “gran medecina” o màgia. El misteri s’explica, com exposen els rètols informatius, per una sèrie de passatges i rius sota terra en escletxes de la roca base que, provinents del Maligne Lake, s’omplen amb el desgel i omplen també el Medecin Lake.
Aquesta excursió al Maligne Lake està dins del Parc Nacional de Jasper, per tant al nord dels altres dos parcs ja visitats: Yoho i Banff. Als voltants del Medecin Lake es veuen els boscos cremats. Un rètol informatiu explica que va ser produït per un llamp el dia 1 de juliol d’aquest mateix any, és a dir fa uns tres mesos. El foc no es va poder controlar fins el dia 22 de juliol.
Comencem a caminar al costat de la Boathouse, un edifici històric que va ser construït el 1928 per Donald Philip, conegut com a “Curly”, que va muntar un espai per pescadors. Va construir varies barques a motor per tal de portar els pescadors fins a l’altre extrem, al sud, del llac. Aquella activitat encara es porta a terme, tot i que el mes d’octubre ja està tancada. En Curly va morir prematurament, a l’edat de 52 anys, com a conseqüència d’una allau.
Aquest primer tram va girant pel costat del llac. Arribem a un mirador. Al fons podem veure els pics de Mt Charlton (3219m), Mt Unwin (3270m) i Mt Warren. Respecte del Mount Unwin podem dir que la primera ascensió està documentada el 1908 per part de Sidney Unwin. També podem veure les glaceres Maligne, Unwin i Charlon des del mateix llac. Estem a uns 1670 metres d’altitud. Una particularitat del Canadà és que l’autoritat dels parcs manté dos càmpings a dues badies del llac: Pescadors i Coronet Creek, però a les que només s’hi pot accedir en canoa.
Estem al Mary Schaffer Loop, un circuit que fa una volta a prop del llac. El dia però presenta unes vistes limitades per la presència de núvols. El nom del Maligne es deu a Pierre-Jean De Smet, un sacerdot catòlic belga, jesuïta i missioner entre els nadius americans del segle XIX, que així el va anomenar per tractar de descriure les turbulències que flueixen des del llac a la primavera. El nom es va estendre a altres topònims propers.
Seguim endavant, a tocar de l’aigua, amb els seus reflexos. Cal afegir que la Maria Schaffer, de Pennsylvania, va ser la primera dona que va visitar la regió de Banff i Jasper de les Rockies. Escriptora, artista i fotògrafa va acompanyar un grup de membres de l’Acadèmia de Ciències Naturals de Filadèlfia. Això passava l’any 1889,però després hi va tornar altres cops, com el 1905 i el 1906, en que, amb la seva amiga Mollie Adams, van planificar una expedició pel 1907. No era habitual que dues dones de l’època victoriana, que ja tenien quaranta anys, decidissin aventurar-se cap a muntanyes desconegudes. És evident que no eren dues dones tradicionals. Van arribar a Athabasca, van conèixer l’indi Samson, aquest les va orientar amb un mapa senzill i amb altres guies, van aconseguir l’objectiu que buscaven. Alguns autors diuen que no hi ha cap altra lloc al Canadà que estigui tan identificat amb una persona com el Llac Maligne i la Maria Schaffer.
Per afegir una mica d’història diguem que Oka és una localitat propera a Montreal i un bon dia van entrar les màquines dins de la reserva Kanehsatake, en l’àrea de Pines, on els mohwak feien els seus oficis sagrats. El menyspreu dels governs, amb mentalitat colonial, generalment es poden observar per aquestes actituds i decisions. Aquell fet es va complicar dramàticament en el moment en que es va fer intervenir l’exèrcit, fent setge als amerindis. És a dir, més de mil policies i militars van envoltar una població que no superava 800 habitants en un gest desproporcionat d’autoritarisme.
Anàvem caminant cap a sud-est i girem cap a nord-est. Ens endinsem al bosc. Encara que el Canadà no va viure mai les massacres dels europeus contra els originals americans, (del nord i del sud), els amerindis canadencs han patit discriminació constant, pèrdua dels seus territoris i violació dels drets civils. Si adoptem una actitud moral correcta, és evident que totes les nacions poderoses que han ocupat territoris per la força de les armes i perseguit les terres, les propietats, l’idioma, la cultura i les tradicions dels que hi vivien (tal com s’entén en el contingut de la redacció dels Drets Humans), haurien d’acceptar el fet de retornar aviat el respecte per les poblacions perjudicades.
La ruta és clara i planera fins que arribem a la cruïlla que ens permet girar pel Opal Hills Loop. El rètol indica que s’hi prohibeix el pas de bicicletes, gossos i cavalls. Aquí entrem al domini de l’ós grizzly. Per concloure el punt anterior, diguem que evidentment, ningú no podem ser responsables del que van fer els nostres besavis, però sí que som responsables del que fem actualment nosaltres. Potser els nostres avantpassats van impedir el desenvolupament de la població d’un territori i els hi van ocupar les seves terres i els hi van robar la seva cultura, però ara podem aplicar recursos a millorar la seva situació i a retornar el que puguem d’allò que els hi vam prendre.
Uns metres més endavant hi ha una informació col·locada recentment que adverteix de la presència d’óssos en el territori d’Opal Hills.
El sender puja dret pel vessant dels Hills i amb poques llaçades, el que fa que el desnivell es faci de cop i molt vertical. Al sender, precisament, trobem una gran deposició d’ós. Sembla molt recent i ara anem mirant als voltants i escoltant amb atenció. No voldríem trobar de cara un gegant de 2,5 metres i 600 kgrs de pes capaç de córrer a 54 km per hora.
Hem fet uns 500 metres de desnivell en només 2,5 quilòmetres. Aquí tres o quatre greyjay competeixen per menjar les llavors que els hi donem.
Dalt de l’Opal Hills tenim les vistes del llac Maligne i de les muntanyes que tanquen la vall a ponent, amb nom com Empathy Peak, Sympathy Peak, Queen Elizabeth Ranges o Mt Charlton. El diu tapat i amb vent gelat, no ens permet gaudir massa del paisatge.
L’excursió s’ha acabat i en posem en marxa per tornar a Jasper. Pel camí encara podem veure un ramat de caribús (o rens). Es calcula que quasi un milió d’exemplars , d’aquest mamífer de la família dels “Cervidae”, viuen a les terres d’Alaska i Canadà.
Des del cotxe puc fer aquesta fotografia com a conclusió d’aquest viatge a Canadà. I con a conclusió ara toca parlar una mica de la independència el Canadà. Cap a la Dècada dels 1860, algunes de les províncies orientals estaven cansades de la dominació britànica i el moviment era un formiguer per pressionar la independència. El govern britànic comptava que perdria el Canadà de la mateixa manera que va perdre els Estats Units i va aprovar una llei establint el Domini del Canadà. A la l’extrem oest, el desenvolupament havia estat molt diferent, hi havia poques lleis i pocs habitants. Per aconseguir la unió territorial el nou govern va comprar els territoris de nord-oest i després de diverses negociacions, l’any 1871 la Columbia Britànica va accedir a unir-se al Domini amb la condició de construir un ferrocarril per unís les diverses províncies.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11083754
Comentaris