(Canadian Rockies) Ruta el 3/10/2015; 17 km; +370 -1060; 6 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Stanley Mitchell Hut, Iceline Summit, Yoho Lake, Emerald Lake.   Participants: Anna, Esther, Josep i Miquel; guia: Hugo.   Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.

 mapa mperfil 

FA ANYS: Al Quebec s’han convocat dos referèndums sobre la independència: els anys 1980 i 1995. En els dos casos, la majoria va votar contra la independència, en el primer cas per un 60% i en el segon per un 50,8%.

P1030962 Stanley Mitchell Hut Aquesta nit el refugi ha estat ple, però hem dormit molt bé. Al matí, el dia és més fred que ahir perquè ha nevat una mica de matinada i això és evident al sortir a l’exterior.

P1030963 Pontet 

Passem pel pontet de fusta (una passera) del riu i ens orientem cap el sud. Avui ja no tornarem al refugi i anirem a dormir un altre cop a l’alberg on havíem estat els primers dies.

P1030965 Cam blanc El camí, per bosc i en direcció sud, es veu emblanquinat per la mica de neu que ha caigut.

Per la zona del P N Yoho passa el tren que va d’orient a ponent de Canadà. Respecte de la construcció del tren, cal explicar una anècdota especialment interessant. El president de la companyia estava molt feliç pel fet de completar la seva línia fèrria, però l’any 1886 aquella felicitat va ser temperada pels enormes problemes en l’indret conegut com Kicking Horse Pass. Allà hi ha un turó de nom Big Hill de poc més de cinc quilòmetres de llarg, però que obligava a un gradient d’ascens tant fort que els primers trens van començar a tenir accidents i desastres.

P1030972 Al davant Wapta Mountain

Sortim per damunt del bosc, el camí va per espai obert amb vistes a la glacera del Wapta i la Wapta Mountain. Per concloure el problema del tren cal afegir que gairebé un quart de segle després, la línia es va modificar ja que els enginyers van trobar la solució. Van construir dos túnels en espiral a través de dos quilòmetres de roca sòlida de dalt fins el fons de la vall i així es va reduir definitivament el pendent existent. Avui la Trans Canadà encara segueix aquell traçat original. Les dues espirals estan a prop de la població de Field, una mica més al sud del Mount Bougess.

P1030977 Ms vistes Es passa a tocar el Iceline Summit, però que no és res més que una mica de turonet en el camí que quasi ni es distingeix. La ruta que seguim és també la Iceline Trail. Les vistes són extraordinàries.

P1030981 Presidente i Vicepresidente

Fa unes dues hores que caminem i hem fet una mica més de 6 quilòmetres. A la dreta tenim les vistes dels cims President i Vice President. El primer presenta, en la cara nord-est una glacera de considerable gruix encaixada en l’arc que formen les parets verticals d’aquest vessant. El Vice President, és un cim de 3077 metres que ja em vist altres dies passats i que sembla controlar el refugi Stanley Mitchell. Originalment, el 1904, va ser anomenat Mont McNicoll per part d’Edward Whimper, en honor de David McNicoll que havia estat vicepresident de la Canadian Pacific Railway. Tres anys més tard, la muntanya va ser rebatejada pel Club Alpí del Canadà un cop van descobrir que el nom ja havia estat utilitzat en una muntanya prop de Roger Pass, una elevació prop de Montana, a les muntanyes de Selkirk.

P1030983 Llac al Iceline Trail Passem pel costat del petit Yoho Lake. Potser cal recordar que Edward Whimper va ser famós per haver liderat la primera ascensió amb èxit al Cerví (o Matterhorn) l’any 1865, amb la desgraciada circumstància de la mort de quatre dels components de la cordada durant el descens. A Zermatt, la magnífica ciutat suïssa dels Alps, sobre la qual s’aixeca impressionant el Matterhorn, hi ha una placa amb el rostre de Whymper que, certament, mostra un aspecte tossut, inflexible i obstinat.

P1030988 Llac i glacera Iceline Trail

Aquesta és una ruta aèria, amb vistes a cims, gel i petits llacs que es formen pel desgel. Com apunt afegit cal dir que al Canadà, Whymper, hi ha venir varis cops a partir de 1900 per tal de promoure el coneixement i el turisme cap a les muntanyes canadenques, tema que era de gran interès per a l’èxit econòmic en l’explotació del tren traçat per la Canadian Pacific Railway (CPR). La CPR es va fer càrrec de les despeses de viatges per a Whymper i els seus quatre guies. L’any 1901 es van fer les primeres ascensions i d’aquella activitat en va quedar el nom de Mount Whymper a un cim de 2844 metres situat al PN Kootenay. Aquest cim anteriorment duia el nom de Mount Lefroy.

 P1030990 Roca 1 P1030991 Roca 2 
 P1030992 Roca 3  P1030999 Roca 3

També és una ruta mineral, amb roques que mostren diversos tipus de formacions i que jo no tinc prou coneixements per identificar.

P1030994 Ruta i serralada Waputik Quan la ruta comença el llarg i dret descens, tenim una vista de les serralades que tanquen les valls al sud-est i que em sembla identificar amb el Waputik. Al Canadà hi el cas concret del desig d’independència d’una part de la població del Quebec. De fet ja s’han fet dos referèndums, encara que els dos cops el resultat ha estat negatiu. Daniel Weinstock, professor de la Universitat McGill de Mont-real diu que el reconeixement del dret a secessió desinfla l’independentisme, així sembla que ha passat al Quebec. Diu que si el Canadà es negués a negociar, el Quebec es podria separar. Comparant, diu que el cas espanyol sent un estat unitari destaca per la percepció errònia del que hi ha al carrer. Afegeix que si la Constitució és una presó, no es pot negociar amb el carceller.

Cal saber que al Quebec el francès és la única llengua oficial i que les competències que tenen són quasi totals i sense conflictes amb intents de reduir-les com passa a Catalunya que sempre s’ha de defensar dels atacs dels governs espanyols contra les competències, les inversions insuficients, la cultura, la llengua i l’ensenyament. A Catalunya, per exemple, tot i que el català i el castellà són cooficials, l’administració de justícia, que depèn del Ministeri corresponent de Madrid, funciona exclusivament en castellà. És evident, si l’estat al que pertanys es comporta de manera lògica, raonable i demostra respecte pel que ets i penses, tens menys motius (o cap) per voler marxar i si no és així només et queda la solució d’intentar independitzar-te.

P1040005 Mount Burgess i Walcott Peak al fons Baixant veiem el Mount Burgess i el Walcott Peak. De baixada trobarem un desviament que porta fins al Burgess, però amb un rètol que indica que és una Zona Prohibida. Explica que els llits fòssils d’esquistos argilosos de Burgess sobre el Wapta són un indret del Patrimoni Mundial de la Unesco i es beneficies d’una especial protecció. El sender, diu, passa sobre els llits de fòssils que estan en un sector tancat al pas. Per la seva protecció el pas està estrictament prohibit. El lloc, conegut com Burgess Shale, és un important i famós jaciment paleontològic del Parc Nacional de Yoho i és conegut per la seva riquesa en vestigis d’invertebrats del període Cambrià mis, el que vol dir d’una antiguitat de 540 milions d’anys. Va ser descobert el 1909 per Charles Walcott.

P1040015 Quasi a baix del tot 

Quasi a baix del tot, cansats de tanta baixada, una petita cascada ens ofereix uns moments de descans per beure una mica d’aigua i fer-nos unes fotos.

P1040019 Mount Burgess i Emerald Finalment arribem al Emerald Lake. Al fons es veu el Mount Burgess. L’Emerald Lake és el més gran dels 61 llacs i estanys del parc nacional de Yoho. Aquí s’acaba l’excursió d’avui, tot prenent una cervesa al Lodge en companyia d’Hugo (que havia baixat a buscar el cotxe per una altra ruta i la Lorraine.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11081569