(Tierra de Fuego) Ruta 1188 en vaixell el 5/02/2020; 4 hores.   Excursió en vaixell amb el següent itinerari: Ushuaia, Illa Alicia, Illa Pàjaros, Illa Lobos, Far Eclaireurs.  Tipus de sortida: circular en vaixell i una caminada per l’illa Bridges; Dificultat: fàcil. (El mapa amb la ruta és a efectes descriptius (no hi ha track de gps).

D001 Foto Mapa Ruta    FA ANYS:   El 1840 va començar l'assentament de població blanca a Tierra de Fuego, amb la introducció de missioners anglicans i catòlics salesians.

DSC05196 Comenem a pujar-    Avui m’afegeixo a una activitat diferent. He obtingut un tiquet (3000 ARS) per anar a fer una volta amb una barca que ens portarà per diversos illots i farem també una curta caminada.

DSC05201 Vista de Ushuaia-    Ushuaia va quedant enrere, a popa del vaixell, mentre ens endinsem en direcció al Canal de Beagle.

DSC05206 Illa Alicia amb avio-    En uns 30 minuts el vaixell posa proa a l’illa Alicia plena de vida mentre pel damunt un avió baixa a l’aeroport de la ciutat.

DSC05207 Els cormorans- 

    Els ocells són corbs marins, en castellà, cormorán, (“Phalacrocorax carbo”). Aquests però són l’espècie corb marí ‘cuelliblanco’ (“Phalacrocorax lucidus”). Encara que la seva verticalitat podria fer que es confonguessin amb petits pingüins. Els cormorans, ens explica la guia, es mantenen verticals per sobre de cada niu que fan amb branques i algues i les seves pròpies deposicions. Es tracta d'un au gran, d'aspecte maldestre i coloració general negrosa, llevat de la gola, que és de tons blanquinosos. Se’l troba també en colònies a l’Àfrica Subsahariana.

DSC05209 Petrels- 

    A l’aigua hi ha unes aus que en principi confonc amb ànecs, però la guia em treu del meu error: són petrells, una espècie carnívora i que és un depredador dels cormorans, pel fet que aprofiten el descuit per robar els ous. A l'igual que altres aus marines, els petrells antàrtics posseeixen una glàndula situada sobre els conductes nasals que s'excreta una solució salina. Això els ajuda a eliminar tot l'excés de sal absorbida durant l'alimentació en aigües oceàniques. La paraula "petrell" fa referència a Sant Pere, qui va caminar sobre les aigües. Els petrells "corren" sobre l'aigua per prendre carrera i aixecar vol. Una altra curiositat és que els petrells antàrtics produeixen un oli estomacal d'olor desagradable que poden utilitzar per alimentar-se durant llargs vols, per alimentar els colomins a través de la regurgitació, o per ruixar sobre els predadors.

IMG 4876 

    El vaixell segueix la seva ruta i ens hem quedat una estona a l’exterior, abans de tornar a entrar per seguir les explicacions de la guia.

DSC05215 Guia explica yamanas- Preparada amb mapa i llibres, la guia ens va explicant aspectes diversos dels animals i també dels aspectes culturals i socials dels antics pobladors de Terra del Foc.

DSC05213 Info de la Guia- 

    Un llibre i un mapa, serveix per entendre la distribució original de les tribus que hi vivien. Tal com es pot veure, es pot parlar de quatre grans tribus distribuïdes per Terra de Foc. Els Haus, que ocupaven un petit territori al l’extrem sud-est; els Yamana que estaven al sud del Canal de Beagle; els Alacaluf, a tota la franja de ponent (avui Xile) i els Skelknam (també coneguts com Onas) a la major part de la franja oriental fins arribar a l’Estret de Magallanes.

DSC05222 Un illot cobert de cormorans- 

    Passem pel costat d’un illot ple de cormorans. L’illot sembla talment pintat de color blanc, com a conseqüència de les deposicions de les aus. És el guano, un fertilitzant orgànic que prové de les aus marines, els ratpenats o les foques. La paraula ‘guano’ prové del mot quítxua ‘wano’. La seva composició inclou nitrogen, fòsfor i potassi. Per cert, la disputa per grans dipòsits de guano va ser l’origen de la guerra entre Xile i Bolívia i la de l’ocupació nord-americana de petites illes desertes. Encara s’utilitza com a fertilitzant en agricultura ecològica.

DSC05223 Illa de Llops marins-    Seguim la ruta per anar a visitar, sense baixar del vaixell, l’illa dels llops marins, Són certament uns animals espectaculars. El llop marí sud-americà (“Otària flavescens”), Són de color marró fosc quan són adults i negre quan són joves.

DSC05227 El mascle dominant- 

    Sento una forta bufada; l’emet un gran exemplar que deu ser el mascle dominant de l’illa: el monarca de l’illa. Els mascles adults habitualment pesen uns 300 kg , el doble que les femelles, i posseeixen una capa de pèl castany vermellós sobre el coll. Aquesta «cabellera» és la causa que siguin també coneguts com «lleons marins». El seu menjar són peixos, pops, calamars, pingüins i altres aus marines. Mengen entre 15 i 25 kg d'aliment per dia i, al seu torn, són preses de les orques i dels taurons.

DSC05228 Far Eclaireurs-    Ja veiem, encara una mica lluny, el far d’Eclaireurs que d’aquí a una estona ens hi aproparem.

DSC05232 Fotos i fotos-    Però abans ens apropem a una altra illa, una mica més gran, plena de cormorans. En aquesta colònia, però, viuen més separats els uns dels altres, probablement perquè tenen més espai.

DSC05233 Illeta a prop del Far-    Però certament podem comprovar com hi ha molts exemplars.

 DSC05236 Un altre detall- A la mateixa illa hi ha també molts llops marins. L’illa doncs és compartida, però cada espècie s’agrupa en ‘barris’ diferents.

DSC05237 Plou una mica- 

    Ja estem arribant a l’illot damunt del qual hi ha el far, amb les seves característiques tres franges de color vermell, blanc i vermell. Al far de Les Eclaireurs (els il·luminadors) es conegut com el Far de la Fi del Món, a partir de l’idea que va inspirar a Juli Verne la seva novel·la homònima ("Le phare du bout du monde") que va ser publicada pòstumament el 1905. Però en realitat Verne va escriure l'obra pensant en un altre far, el de San Juan de Salvamento situat a l'Isla de los Estados, també a Ushuaia, i de construcció ben diferent al de Les Eclaireurs. Aquest far que ara tenim al davant va entrar en servei el 1920 i actualment funciona de manera automàtica i està tancat al públic.

DSC05239 Illa Bridges-    El vaixell segueix la volta, ja de tornada, fins a l’illa Bridges, on desembarquem per fer una passejada on la guia ens parla dels ‘yamanas’ que era l’ètnia que habitava aquesta illa i altres indrets del territori. Però realment Bridges és un conjunt de quatre illes situades a no més de 20 km d’Ushuaia. Formen un port natural que es protegeix dels forts vents característics del canal Beagle.

DSC05254 Indicis de cabana-    En un replà hi ha un rodal, una mica enfonsat amb herba fresca i verda. Es tracta d’un dels indicis d’una antiga cabana yamana.

DSC05187 Yamanas- 

    Una antiga fotografia d’uns membres de l’ètnia yamana. Els yamana, o yagans, eren un conjunt de pobles caçadors-pescadors-recol·lectors trobats a la Terra del Foc, al sud del Canal de Beagle. Són considerats pobles nòmades canoers i la seva ascendència arqueològica es remunta fins a 6900 anys. Des del s. XVII es van produir els primers contactes occidentals amb aquestes poblacions indígenes, els quals ens han proporcionat un registre de les seves conductes, però alhora van acabar amb el mode de vida d’aquestes poblacions.

DSC05244 Yareta- 

    Faig una fotografia d’una curiosa planta verda que sembla una roca arrodonida. Al tacte és dura, però és una planta. Cal no trepitjar-la per protegir-la. Es diu ‘llareta’. Aquesta planta és un agrupament de milers de plantetes individuals en forma de coixí, dur i resinós i d'un verd brillant. Encara que sembli increïble, botànicament és un parent llunyà de la pastanaga. El seu nom científic és “Azorella compacta” i és utilitzada com a combustible natural.

DSC05188 yamanas 2- 

    Una altra foto dels antics habitants. Duen ja una mica de roba que els protegeix, probablement ja feia temps que devien estar en contacte amb els primers europeus i per això disposaven de roba. Lògicament les fotografies que es disposen són fetes pels visitants.

Des del 1840 ja havia començat l'assentament de població blanca, iniciada amb la introducció de missioners anglicans i catòlics salesians. Després d'ells van arribar els primers ‘estancieros’, que van iniciar una forta pressió sobre la població indígena.

DSC05999 Cabana indigena 

    Una altra foto, d’una família de yamanàs en la seva cabana. L’any 1881 van començar a arribar a Terra de l'Foc cercadors d'or, que després d'algunes investigacions van aconseguir trobar el preuat metall a l'illa. La notícia es va estendre ràpidament, donant pas a una febre de l'or que va atreure nombrosos immigrants europeus. Entre ells va arribar Julius Popper, que va aconseguir erigir un petit imperi miner, basat en qüestionats mètodes, com el genocidi de la població autòctona. El mateix Popper tenia un àlbum on es veuen fotos dels seus mercenaris saquejant unes tendes selknam mentre altres disparen contra els que fugen; aquest album va ser un obsequi de Popper al president argentí MIguel J Celman.

DSC05245 Mata negra- 

    Segueixo caminant i també trobo aquesta planta que fa unes flors que semblen margarites i que es coneguda com ‘mata negra’ (“Mulguraea tridens”) pel fet que a l’hivern es torna tota de color negre. Es tracta d’un valuós recurs farratger, especialment en època hivernal, ja que els rebrots que sobresurten de la neu són menjats pel bestiar; a més en tractar-se d'una planta resinosa, crema amb facilitat, encara que estigui verda. És una de les espècies de plantes natives utilitzades per a l'extracció de tints naturals per tenyir llana.

 DSC05248 El vaixell ja est lluny-    Miro enrere, a l’embarcador on hi ha el vaixell. Es veu força lluny. És un territori molt agradable i relaxant. Fa poc vent però molt fred i cal seguir abrigat.

Per perspectiva històrica cal afegir que aquell 1840 es va formar la Coalició Nord per oposar-se al governador de la província de Buenos Aires, Juan M de Rosas. Mentre a Estanya la reina era Isabel II. Es veu que sobre el seu marit va dir: "Què li diré d'un home que duia més puntes que jo?" (wikipedia). Isabel II disposava de tots els títols des regnes i territoris a Espanya, però no he pogut trobar que tingués el títol de ‘Reina de España’ (encara que normalment s’hi fa referència per simplificar). De fet l’inici d’Espanya com unitat política va ser a partir del 1715 quan amb els decrets de Nova Planta, Felipe V, va liquidar les Constitucions, Corts i Institucions de Catalunya, Aragó, València i Mallorca i va quedar sotmès tot el territori espanyol a les normes i sistemes del Regne de Castella. Aquesta unificació però no va ser per voluntat de les parts sino obligada per la força de les armes. Per la història ha quedat que per les armes els estats de la Corona de Catalunya-Aragó van perdre la seva respectiva independència. Aquesta és una de les raons del moviment independentista català actual.

DSC05251 El cim-    Finalment pugem dalt del suau turonet, com una prominència o un gep de l’illa. Hem fet el cim. Les illes reben el seu nom de la família local Bridges, que va ajudar el govern argentí a colonitzar la zona i vivia tranquil·lament entre els nadius yamanas de la seva estància Harberton. Les illes tenen els "concheros" més grans de la regió, que són dipòsits circulars de closca creats per la gent de yamanas després de menjar molts mariscs.

DSC05268 Hotel Campanilla-   S’ha acabat l’activitat d’avui que ha durat unes 4 hores. Amb el taxi de rigor, torno a l’hotel Campanilla on estic allotjat. Un bonic i agradable hotel, una mica apartat del centre, però molt tranquil i recomanable. És propietat d’un matrimoni català, en Francesc i la Mercè, molt hospitalaris, a qui agraeixo la seva amabilitat i amb els que he tingut agradables converses.

El final d'aquest viatge va ser l'Antàrtida. Crònica a: http://eoliumtrek.cat/index.php/mon/antartida/853-antartida-tram-1-ushuaia-canal-beagle-cap-hornos-pas-de-drake-illes-shetland-del-sud