(Patagonia) Ruta el 31/01/2020; 21 km; +830 -880; 9 hores.   Excursió per la Ruta indicada, amb el següent itinerari: El Pilar, Laguna de los Tres i Chalten.   Participants: Ana, Laura i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 bmapa1185  bperfil1185

 FA ANYS: L’any 1952 es va fer la primera ascensió del Fitz Roy.

DSC05029 Fitz Roy des Hosteria Pilar-    Arribem, en cotxe, des d’El Chalten fins a Hosteria Pilar, on comença la ruta que avui hem de fer. Carolina Codo escriu “Vaig triar el seu nom com a homenatge al que al meu entendre va ser l'escalada més pura d'aquestes muntanyes. El 1979, Renato Casarotto va escalar en solitari la cara nord del Fitz, traçant una de les rutes més belles i difícils que avui es coneix com Pilar Casarotto o Pilar Nord”. Des de la seva construcció, l'any 1994, El Pilar rep visitants de tot el món, temptats per la possibilitat de viure la Patagònia d'una manera diferent.

DSC05027 Inici en grup- 

    Pel camí hem vist aquest curiós animalet. És un ‘zorrino de la Patagonia’(“Conepatus humboldtii”) és una espècie de mofeta nadiua d'àrees herboses obertes de les regions patagòniques de l'Argentina, Xile i el Paraguai. També era terra habitada per una raça aborigen anomenada ahonikenk. De fet, formaven part dels tehuelche hi es van estendre per tota la regió patagònica no cordillerana d'Argentina, sobre les costes i planes cap a l'oceà Atlàntic, arribant gairebé fins a la zona pampeana. Els seus orígens es remunten al 9000 aC segons restes fòssils trobades a la zona. El nom tehuelche va ser posat pels mapuches (aborígens que habitaven el sud de Xile), nom que ve a significar ‘gent indòmita’. L’any 1520 la expedició del regne de Castella-Lleó sota el comandament de Fernando de Magallanes va desembarcar en la badia de San Julià per passar-hi l’hivern; allà va contactar amb els indis tehuelches als que va denominar ‘patagons’.

DSC05030 Poincenot Fitz Roy Ag Mermoz Ag Guillaumet-    Uns primers cinquanta metres i ja podem fer alguna fotografia del nostre objectiu gràcies a aquest dia lluminós i de cel blau. Es veuen perfectament la Punta Poicenot, el Fitz Roy, l’Agulla Mermoz i l’Agulla Guillaumet.

DSC05022 Zorrillo de la Patagonia- 

    Aquesta foto és pel mini grup que formem i ens posem en marxa. Per cert l’Agulla Mermoz es va fer per primer cop el mes d’octubre de 1974 pels argentins Héctor Cuiñas, Guillermo Vieiro i Fermín Olaechea (Argentina). Per cert, el febrer del 2016 la colla castellera Minyons de Terrassa, gràcies a un dels seus membres, Bru Busom, ha tocat el cel. L'escut de l'entitat del carrer Teatre ha fet els cim del Cerro Torre i del FitzRoy, Agulla Mermoz, Agulla Media Luna i Cerro Colorado, entre altres.

DSC05033 Entrem al bosc-    Entrem aviat al bosc, seguint un camí molt agradable. La porta diu que entrem al Parque Nacional de los Glaciares. Situat al sud-oest de la província de Santa Creu, posseeix una superfície de 726.927 hectàrees i va ser creat per preservar una extensa àrea de gels continentals i glaceres, de bosc andí-patagònic austral i mostres de l'estepa patagònica. És el més extens de el Sistema Nacional d'Àrees Protegides Argentines.

DSC05034 Un zoom des del bosc- 

    Des de dins del bosc tinc un oportunitat de fer aquesta fotografia amb el zoom. El nom Chaltén prové de l'aoniken i significa 'muntanya fumejant', a causa dels núvols que quasi constantment coronen el cim. El Dr. Francisco Moreno va batejar la muntanya com Fitz Roy el 1877 en honor al capità de l'HMS Beagle, Robert Fitz Roy, encara que la cartografia oficial argentina ha preferit denominar-lo Chaltén, els últims anys, en comptes de Fitz Roy.

El primer ascens va ser el 1952 per l'expedició francesa composta, entre d'altres, per Lionel Terray i Guido Magnone.

DSC05036 La glacera Piedras Blancas-    Ara poso la meva atenció en la glacera als peus del Fitz Roy, conegut com de Piedras Blancas. A la dreta es veu, també perfectament, després de la Mermoz, l’Agulla Guillaumet (a la dreta) de 2539 metres. La primera ascensió la va portar a terme la parella de visionaris Fonrouge i Comesaña, argentins, els quals a més aconseguirien mateix any 1965 l'ascensió de la Super Canaleta de l'Fitz Roy. Actualment la muntanya compta amb diverses rutes, tant des de l'est com l’oest, sent la més comuna de repetir la via d'el Couloir Amy, fàcilment assolible des del pas superior.

DSC05039 I el llac Piedras Blancas-    Seguim caminant. Des de Hosteria Pilar fins al Campament Poincenot són uns 6 quilòmetres. Hem guanyat una mica d’altura i per això podem veure el llac Piedras Blancas que, lògicament, es forma amb la glacera del mateix nom.

DSC05043 Veiem el Cerro Torre-    Seguim encara més endavant, sempre en direcció sud-oest i aviat podem gaudir de manera clara i diàfana la silueta vertical del Cerro Torre, que ahir no es va deixar veure.

DSC05048 Tot el panorama-    És quasi emocionant veure tota aquesta serra puntejada per grans agulles mítiques. Tot un panorama.  Una mica més endavant un zoom ben presentat. Seguim endavant. No anem ràpids, per això les energies són les mateixes de l’inici i ja hem fet més de 5 quilòmetres.

DSC05050 Campament Poincenot-    Així arribem al campament Poincenot. Tant el campament com l’Agulla del mateix nom fan honor a Jacques Poincenot, francès, que va formar part de l’expedició que va pujar al cim per primer cop l’any 1952, atribuït a Magnone i Terray. A finals de l’any 1951, Poincenot va morir ofegat mentre creuava el riu Fitz Roy en la ruta d’aproximació.

DSC05052 Pont sobre Riu Blanco- Decidim seguir. Estem perfectament bé i hem d’aprofitar aquest estat físic ja que la pujada es veu molt dreta des d’aquí. Passem per un pont el riu Blanco.

DSC05053 Amunt- 

   El camí comença a pujar. Sabem que haurem de fer uns 400 metres de desnivell. Aquell mateix segle de Magallanes, Juan Díaz de Solís qui buscant un pas per arribar a Orient, es va internar en l'actual riu de la Plata. Va suposar la conquesta de Rio de la Plata, nom que llavors es va donar a la regió de la que avui són part: Argentina, Paraguai i Uruguai. Va començar concretament el 1516.DSC05055 Pujada molt dreta-

 Efectivament la pujada es va tornant dreta i cal prendre-s’ho amb calma. Pensant en aquells anys del 1500, recordo que uns 200 anys abans, el duc d’Atenes va demanar l’ajuda de la companyia dels almogàvers (la Companyia Catalana d’Orient), que es trobava aleshores als límits del ducat d’Atenes. Contractats, el 1310 els almogàvers s’instal·laren prop del golf de Làmia, i, al servei de Gualter I, dugueren a terme una campanya contra els enemics fronterers que durà sis mesos. La pressió de la república veneciana, veïna del ducat d’Atenes com a senyora del Negrepont, obligà Gualter I a trencar els pactes amb els catalans. Aquests van exigir el compliment i es van enfrontar a les tropes de Gualter I que, el 1311, va perdre en la decisiva batalla del Cefís. Atenes i ràpidament Tebes i Livadia van esdevenir sota el control català. Van ser els ducats d’Atenes i Neopàtria. L’any 1388, el florentí Acciaiuoli assetjà la ciutat i la prengué. Així el ducat català d’Atenes no va arribar a un segle.

DSC05056 lagunas Madre e Hija-    Alguna aturada durant la pujada per beure un glop d’aigua i de pas admirar el que queda per sota nostre, com el cas de les llacunes Mare i Filla.

DSC05057 Cap a la serra-    Seguim amunt en direcció a una serra fosca de primer pla darrera de la qual s’alcen espectaculars les agulles que van del Cerro Torre fins al Fitz Roy. A l’esquerra del Fitz Roy (o Cerro Chalten) hi ha l’Agulla Poincenot. És aproximadament 350m més baix que el seu veí, el Fitz Roy, i es justament la seva figura la que destaca a la distancia. Forma part del cordó de muntanyes que comença en el Techado Negro seguit pel Mojón Rojo, l’Agulla de la S, l’Agulla Saint Exupery, l’Agulla Rafael Juárez, l’Agulla Poincenot, el cim Fitz Roy, l’Agulla Mermoz i després la Guillaumet, el cerro Castillo Negro y el cerro Eléctrico. És a dir tot un espectacle grandiós.

PHOTO-2020-01-31-19-20-08  La gent punteja la serra. N’hi ha molta, però el paisatge es mereix aquesta expectació. Nosaltres estem amb l'alegria que brolla pels porus de la pell.

DSC05062 La guna de los Tres-    Finalment arribem al fil de la serra. A sota hi ha la Laguna de los Tres. Malgrat tenir una alçada mitjana (només la meitat de la dels gegants de l'Himàlaia), la muntanya té la reputació de ser de "dificultat extrema": presenta enormes extensions de roques gairebé verticals, polides i relliscoses sobre les quals bufen constantment vents d'enorme força; requereix màxima perícia tècnica per part de l'escalador.

DSC05064 Baixada-    Després de passar una estona a dalt, beure una mica i menjar una fruita, desfem el camí fins al campament Poincenot i després seguim la ruta que va al sud en direcció al Chalten.

DSC05067 Tornem al Chalten-    Uns 8 quilòmetres després i unes dues hores ja veiem el Chalten que ens espera.

IMG 4835 Sopar ultim dia    Per acomiadar aquesta jornada quedem a sopar al restaurant Patagonia Rebelde, on mengem molt bé i amb magnífica i simpàtica atenció.

DSC05787-   Al vespre m’entretinc una mica per fer aquest esbós del Fitz Roy.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/patagonia-dia-5-hosteria-pilar-laguna-de-los-tres-fitz-roy-chalten-46132026

 Al final d'aquest viatge va ser a l'Antàrtida. Crònica a: http://eoliumtrek.cat/index.php/mon/antartida/853-antartida-tram-1-ushuaia-canal-beagle-cap-hornos-pas-de-drake-illes-shetland-del-sud