Editorial RM (1980)
Un dels llibres del gran escalador nascut el 1944 i que va ser el primer en escalar els 14 vuitmils de la Terra. Sol davant de la seva pròpia por, l’alpinista s’ha transformat en el més famós de tots els temps i aquest llibre ja forma part dels llibres de capçalera dels muntanyencs.
En aquest llibre relata en seu enfrontament amb el Nanga Parbat, un dels cims més perillosos i difícils de l’Himàlaia. Els seus intents que van fallar, la solitud, el fred, el temor, les tempestes, el record del germà que va morir sepultat per una allau, presenten una història de tensió, d’intranquil·litat, d’angoixa, però també de tenacitat i de valentia.
El llibre, escrit entre 1978 i 1979 fa un interessant repàs als anys anteriors d’escalades al Nanga Parbat. Explica una part de les cròniques de les grans tragèdies entre 1932 i 1939, on part de les expedicions van quedar sota els gels eterns. Relata també la conquesta d’Hermann Buhl el 1953.
L’escalada pel vessant del Diamir és explicada amb detall i amb un profund contingut d’emocions i sensacions, fins i tot una mica repetitives, però amb una intensa força personal.