“Con Jesús o con Mahoma”, William E. Phipps
Acento Editorial (2001)
(Click on the flag above to have the translation in your Language. If it doesn't work, copy-paste it into Google Translator) El Dr. Phipps era professor de religió i filosofia al Davis & Elkins College (Elkins, West Virginia) i ministre ordenat de l’Església Presbiteriana. En la introducció de l’obra escriu “encara que Jesús i Mahoma es van considerar a sí mateixos com portantveus d’un mateix Déu, s’ha posat poca atenció a les seves similituds i diferències. Hi ha un vers a l’Alcorà que cita a Jesús i incita a la comparació dels dos profetes... D’acord amb l’Alcorà, tant Mahoma com Jesús són divulgadors i serfs de Déu”.
De fet, cristianisme i islam proclamen (diu el text) a Abraham com pare comú, però la seva història és la història d’una permanent desavinença.
De l’autor afegim que l’Església Presbiteriana és el nom donat a una part de les esglésies protestants, principalment les Esglésies Reformades, basades en els ensenyaments de la Bíblia, que tenen a Joan Calví com un dels referents més importants. El presbiterianisme té els seus orígens en la Reforma Escocesa, especialment en aquella que fou dirigida per John Knox. Avui dia existeixen diverses esglésies presbiterianes separades en diferents nacions. El nom de la denominació prové del grec ‘presbyteros’, que significa "ancià". D’acord amb la doctrina calvinista, l’Església és un cos del qual Crist és l’únic cap i els membres són tots iguals. Els actes litúrgics són extremament senzills: cant, lectura i comentari a la Sagrada Escriptura i la pregària. Administren el baptisme per aspersió als infants i celebren l’eucaristia amb relativa poca freqüència....
.... Seguint l’enfoc dominant entre els erudits contemporanis, l’autor declara intentar una comparació sensata de Jesús i Mahoma. Comenta que l’acusació de Sant Tomàs de que Mahoma seduïa als pobles amb promeses de plaer carnal va fer escola entre els cristians i d’altra banda hi ha la desconfiança -sovint també fanàtica enemistat- amb que els musulmans miren els que consideren idòlatres adoradors de Jesús.
Tot això fa pensar que Mahoma i Jesús tenen en comú més del que els seus respectius seguidors voldrien admetre: una herència cultural comuna, una vida amb paral·lelismes sorprenents i una doctrina amb molts punts de contacte.
Interessant el capítol en que l’autor analitza els referents culturals de Jesús i de Mahoma. La principal diferència entre les èpoques és que Jesús va viure en la pacífica economia que August havia estat capaç d’introduir en aquella terra agrària amb horta d’olivera, camps de cereals i pesca d’aigua dolça al mar de Galilea on els productes obtinguts subministraven els recursos necessaris. A més, les rutes comercials que creuaven el país permetien l’accés, als que hi vivien, a les cultures de Síria i Egipte. En canvi Mahoma va viure a la regió del Hijaz, mil sis-cents quilòmetres al sud-oest de la pàtria de Jesús, un extens altiplà molt àrid situat a l’oest d’Aràbia.
Afegim que Aràbia era una societat sense estat, un mosaic de territoris governats per diversos caps tribals en permanent conflicte entre sí. La Meca, era el centre d’un d’aquests petits regnes i la gent es dedicava especialment al comerç ja que la vall on estava situada era massa seca per obtenir aliments per cobrir les necessitats locals.
Admet el text de la contraportada del llibre, que el seu contingut pot ser discutible; però serà sempre una discussió franca, perquè presenta objectivament tant la figura com la doctrina de cada un dels dos protagonistes: Qui va ser Jesús, qui Mahoma? Què van ensenyar realment? Què pensaven, per exemple, sobre les dones, la homosexualitat, la lluita armada? Quin tipus de compromís social i polític van propugnar l’un i l’altre? Què queda de Crist i de Mahoma en el cristianisme i en l’islam actuals? I de la tolerància?...
Escriu Phipps que la veritat és que dins del període de la Bíblia hebrea ja s’havia desenvolupat un forta intolerància: després de l’exili babilònic, els supervivents jueus estaven dirigits per Nehemies i Esdras, que fomentaven l’exclusivisme. Nehemies deia “Els vaig netejar de tot el que era estranger”; i Esdras va persuadir als jueus perquè es separessin de les seves mullers estrangeres”. Mahoma, deia “No saludis als jueus i cristians abans que ells et saludin a tu i quan et trobis amb un d’ells al carrer, obliga’l a anar per la part més estreta”. Per la seva part, Jesús va insistir en els aspectes més integradors que hi havia en la tradició hebrea.
Jesús va pertànyer a una cultura en la que algunes dones havien gaudit d’un gran respecte: Tamar, Míriam, Deborah, Ruth i Huldah. Però es fàcil observar que aquell respecte va desaparèixer els últims segles abans de l’era cristiana. Durant la generació anterior a Jesús, l’eminent Rabí Hillel deia “Quantes més dones, més bruixeria” i en la Mishnà hi ha una discussió rabínica sobre si les dones havien de rebre educació religiosa; Eliezer deia que “ensenyar la Torà a una filla era com ensenyar-li promiscuïtat”. Jesús, però, és l’impulsor de l’igualitarisme en el cristianisme primitiu; s’oposava a l’idea que la realització d’una dona fos inseparable del seu paper dins la llar i també rebutjava la doble moral sexual.
D’altra banda, el llibre explica que el càstig pel sexe il·lícit podia ser molt dur: l’Alcorà legisla que una dona convicta d’adulteri serà confinada a casa seva fins a la mort. La llei no diu res del marit que comet adulteri. El llibre de Mahoma diu que els homes són superiors a les dones pel fet d’haver elevat Alà a uns per sobre de les altres.
És interessant el contrast amb la prescripció de Jesús respecte dels enemics: “estimeu els vostres enemics, feu bé els qui us avorreixen; beneïu els qui us maleeixen, i pregueu pels qui us calumnien; i a qui et ferís a la galta, dóna-li també l'altra. Per la seva banda l’Alcorà no aboleix la venjança de sang, però admet càstigs alternatius; en qualsevol cas la revenja està limitada a matar un home, per un home assassinat.
A mida que el llibre avança, fa unes quantes reflexions com per exemple la declaració a l’Alcorà que diu: invoqueu Alà o al Misericordiós, sigui quin sigui el nom que li doneu. El segle V Nestori, un patriarca de Constantinoble, declarat ‘herètic’ pot haver estat més proper al cristianisme original referent al paper de Maria en el concili ecumènic que s’hi va oposar a Nicea.
El llibre també fa referència a molts altres conceptes com la tolerància, les diferències teològiques, els miracles, la resurrecció, el paradís, la guerra, la diversitat... en fi un text d’aquells que es llegeix còmodament i ens permet un millor criteri i coneixement.