“Diccionario de imágenes y símbolos de la Bíblia”, Manfred Lurker
Ediciones El Almendro (1994)
(Click on the flag above to have the translation in your Language. If it doesn't work, copy-paste it into Google Translator) Aquest diccionari ens descobreix l’extens món simbòlic de la Bíblia en un llenguatge que resulta comprensible per a qualsevol lector. L’autor va ser membre fundador, el 1970, de la Societat per a la Recerca Científica de Colònia i des del 1974 va ser vicepresident del Grup de Recerca per al simbolisme a Salzburg. La seva obra resulta una eina de consulta científicament fonamentada i al mateix temps compressible i de lectura fàcil. Tot i que dirigida als lectors de la Bíblia, en general, també és útil per teòlegs o a l’ensenyament ja que no sempre resulta fàcil exposar el sentit de les imatges i del seu context, sovint desconcertants des d’una visió superficial.
El llibre el vaig comprar el març de l’any 2001 durant una visita a la història i als magnífics carrers antics de Girona. Sovint, els murs, les arquivoltes, el capitells... contenen moltes imatges. Ens pensem que són decoratives, però la realitat és que són molt més: ens informen, ens parlen,... encara que no sempre sabem que ens diuen....
.... L’autor, en el prefaci, explica que els articles de les entrades es divideixen en quatre seccions. En la primera s’ofereixen breus indicacions sobre el fenòmen específic i el seu ús gràfic i simbòlic en l’entorn bíblic. Les seccions segona i tercera entren en les concepcions gràfiques i simbòliques en l’Antic i en el Nou Testament. Conclou, cada article, la història de la percepció de les imatges i símbols en els escrits del Pares de l’Església, en l’art medieval i en la litúrgia.
Tal com explica l’estudiós G. Frei molts contemporanis oscil·len entre la interpretació literal de les Sagrades Escriptures i el rebuig complet dels textos bíblics amb l’argument que es tracta només de mites. Però, precisament una de les adquisicions del nostre temps és que no té cap sentit enfrontar, entre sí, “mithos” i “logos”; Frei les considera dues formes de comprendre el món i d’entendre a Déu. Mentre avui intentem comprendre l’univers mitjançant mesuraments i càlculs, els pobles antics utilitzaven imatges, de manera que des d’aquell món captat amb la imaginació s’oferia als homes el que era “diví”.
Reprodueixo un paràgraf de Lurker: intencionadament el concepte de símbol utilitzat en el diccionari no està massa limitat perquè som conscients de les seves diverses interpretacions en la història de les religions i en la teologia. Stephan Wisse ofereix una bona introducció a tota aquesta problemàtica, amb totes les posicions controvertides; per a qui pot veure, el símbol obre un accés a l’experiència del que és diví, en la qual tots els altres conceptes fallen.
No hem d’oblidar, però, que entre els teòlegs es donen opinions molts diverses sobre el contingut simbòlic de la Bíblia. Segons Johann Baptist Bauer, el simbolisme apareix en la Bíblia a cada passa; les llengües semítiques en general tendeixen a l’expressió simbòlica perquè desconeixen l’idea de l’abstracte i per això fan servir constantment idees concretes que, després, mira per on obtenen significat abstracte per ampliació del seu propi sentit.
Al final del llibre hi ha un índex, que em sembla molt útil, de significats de les imatges i símbols. A modus d’exemple, el gos, tan amic de l’home en el camp religiós era situat entre el be i el mal. A l’antiga Mesopotàmia es creia que tenia una relació directa amb la mort; en el sentit més estricte és el guardià de la “porta” al món subterrani. Així a l’Antic Testament era la imatge de la impuresa i era considerat menyspreable.
Amb el peix s’estén força. Escriu l’autor “donat que en l’Antiguitat, i encara en Aristòtil, els peixos eren considerats com unisexuals i per tant van entrar fàcilment en el simbolisme de la Verge Maria i del seu fill, el portador de la salvació. Segons una saga de l’antiga Babilonia, el primer any després de la creació va arribar en forma de peix el déu de la saviesa, que va transmetre als homes el coneixement de l’agricultura i els hi va obrir les portes a les ciències”. Ens aporta el coneixement, l’autor, que en èpoques de persecucions contra els cristians, la imatge del peix era el signe secret de reconeixement.
En conclusió, molt interessant tot aquest món simbòlic, independentment que la fe sigui sovint una barrera per aprofundir en el coneixement. Quan tenim fe en un fet o un plantejament, sovint ens tanquem d’esquena a una visió que ho qüestioni i com a conseqüència d’aquesta realitat, esdevenim incapaços per posar els coneixements en perspectiva. Fa uns anys, el professor César Bona va dir, a València, que als nens cal deixar-los amb gana de seguir aprenent. D’altra banda, sabem que en el catolicisme tenen força els dogmes de fe; un dogma es una veritat absoluta, definitiva, immutable, infal·lible, irrevocable, inqüestionable i absolutament segura sobre la qual no pot surar cap dubte. És a dir l’antítesi de l’evolució del coneixement.