(Interlaken) Ruta el 4 de juliol de 2019; Unes 6,5 hores.   Visita al Jungfraujoch de la Jungfrau. Ascens i baixada amb el tren cremallera. Participants: Dolors, Joan i Miquel.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil, ascens amb cremallera.

 amapa1135  amperfil1135

 FA ANYS: El proper 1 de setembre farà 90 anys que la invasió de Polònia va suposar l’inici de la Segona Guerra Mundial.

 

DSC02421 la vall  Aquest primer dia a Interlaken hem pujat a la Jungfraujoch, l’establiment més alt d’Europa. S’hi va en tren fins a Kleine Scheidegg on cal seguir en format cremallera fins al cim. Mentre anem pujant les vistes de la vall de Lauterbrunnen es presenta amb tota la seva espectacularitat.

 

DSC02423 Jungfrau   La visió de la mítica muntanya de la Jungfrau ens acompanya i recordo la cançó que cantàvem els muntanyencs quan jo era jovenet: “Dalt de la Jungfrau, vora del cel blau tindràs un palau a la gelera...”

 

DSC02427 Eiger i Monch

Tot seguit és inevitable fer la foto de les altres dues muntanyes mítiques, el Monch i l’Eiger. Avui no fem una excursió per caminar, sinó per pujar a l’estació Jungfraujoch, damunt d’una agulla a 3454 metres d’altitud. Cal tenir en compte que el cost del tren és molt alt i que com que sovint se’n prenen més, és millor comprar el passi “Jungfrau Travel Pass”; a nosaltres i per tres dies ens ha costat uns 250€ per persona, però també es pot comprar per més dies i a cost més alt, però permet fer servir els trens i els remuntadors de la vall sense cost addicional, excepte en alguns casos.

 

DSC02428 Mirador  

El tren cremallera entra en un llarg túnel que puja amunt per dins de l’Eiger i a mig camí fa una aturada d’uns 5 minuts. La finestra s’obra a la paret nord de l’Eiger i per això no la podem veure, però sí que sabem que és una de les parets més difícils dels Alps. És una de les sis parets més difícils; les altres són: Cerví, Grandes Jorasses, Piz Badile, Petit Dru i la Cima Grande di Lavaredo. El túnel té trams d’un 25% d’inclinació. Aquesta finestra era al principi un forat per on es llençava a l’exterior la roca excavada. També ha servit com a punt d’accés per rescatar escaladors.

 

DSC02430 Searcs i roca    Tenim al davant les vistes de la glacera Fiescher. Al fons hi ha el Schreckhorn, un cim de 4076 metres. Seracs i roca, una constant d’aquesta panoràmica.

 

DSC02446 Terrassa   Finalment, després d’una hora durant la qual (des de Kleine Scheidberg) hem fet uns 9,3 quilòmetres, arribem a l’estació superior. Estem a 3454 metres i hem de caminar a poc a poc.

 

DCim  

  Dins l’estació hi ha molta informació i fotografies, com aquesta del Sphinx, l’observatori científic que hi ha al damunt de les altres construccions. Aquí ens hi fem algunes fotografies. L’Sfinx es va construir l’any 1950 pel control i realització de mesuraments de meteorologia.

 

DSC02439 Jungfrau    La Jungfrau la tenim al costat mateix i és ben visible a sud-oest d’aquest privilegiat mirador. És el cim dominant, amb 4158 metres i dóna nom al tot el massís. El significat del nom és, en alemany, ‘germana, verge’.

 

DSC02445 Monch     Si girem la vista a nord-est on tenim el Monch, l’altra cim impressionant amb 4107 metres. El seu nom significa ‘Monjo’. Més enllà, que ara no es veu, hi ha l’Eiger, de 3970 metres; el seu nom significa ‘Ogre’.

 

PHOTO cim

    A una cantonada de la gran terrassa que fa d’espectacular mirador, a la banda que mira a la vall de Lautenbrunnen, hi ha, entre altres mocadors i peces penjades, aquesta petita estelada catalana. El document més antic on apareix aquesta bandera (fusió de la catalana i l’estrella de la llibertat) data del 11 de setembre de 1918. Signat l’armistici de la Primera Guerra Mundial es van crear nous estats a Europa i uns joves pertanyents al Comitè Pro Catalunya van dissenyar aquesta bandera i un document on es reclamava la revisió del Tractat d’Utrecht per tal de recuperar la independència pèrdua el 1714.

 

DCim 2

     Des d’aquí dalt es respira un aire alliberador i pur. Suïssa és un país que ha tingut la sort de ser sempre independent des de la confederació dels vuit cantons dins del segle XV. Amb 8,2 milions d’habitants (una mica més que Catalunya).Té una de les rendes per càpita més altes d’Europa (80.000$). La supera Luxemburg (85.000$). Espanya té una renta de 23.000$; Això demostra la falsedat dels polítics espanyols (fins i tot alguns que han sortit a la premsa amb sospites de corrupció) que diuen que és millor un estat gran.  

 

DSC02449 Glacera Aletsch     Al vessant sud-est s’estén la glacera de la Jungfrau, la Jungfraufirm, que va a nodrir la magnífica glacera Aletsch. Penso que el cim que es veu al fons a la dreta ha de ser el Gletscherhorn de 3983 metres.

 

DSC02451 Ens hem allunyat     Des del mirador es pot baixar amb un ascensor que baixa fins al fons, per dins de la gran agulla de roca sobre la qual es van construir les edificacions. Des de baix es pot caminar per sobre de la neu, a nord-est, fins al refugi Monchsjochhütte. Pel camí hi ha muntades diverses activitats de jocs de neu. Des d’aquí, on fem la foto, quasi ni es pot veure l’Sfinx dalt de l’agulla de roca.

 

Druta 

    Sabem que estem en un lloc extraordinari, al qual hi hem arribat amb comoditat i que hauria estat molt difícil fer-ho caminant, amb grampons, piolet i cordes. Per tant hem d’agrair les possibilitats que ens ofereixen els mitjans mecànics per gaudir d’aquest indret, com ho fem nosaltres.

 

DSC02452 Canvi climtic  Hem tornat un altre cop a dins de les instal·lacions. Entre la informació hi ha aquest quadre informatiu de l’evolució de les temperatures. Espanta una mica veure què està passant amb el canvi climàtic. Des de l’any 1940 al 2010 s’ha passat d’una mitjana de -1ºC a +2ºC; tres graus de diferència.

 

DSC02458 Imatge construccio   Diverses imatges curioses de l’època de la construcció del túnel; pel que hem pujat amb el tren cremallera. La construcció del túnel va tardar 16 anys i l’estació al cim no es va poder obrir fins el 1912. Les instal·lacions contenen, a més de l’observatori, un hotel, dos restaurants, varies botigues i el Palau de Gel, que anirem a visitar.

 

DSC02461    Dins del Palau de Gel, la sensació és màgica amb el color blau translúcid que ens envolta. Tot plegat una volta de potser 20 minuts força agradable que ens serveix com a cloenda de la visita.

 

DSTR1    Hem arribat a Interlaken després de la visita als Pobles francesos de Turkheim i Colmar; també de la visita a Estrasburg on, el dia 2 es celebrava l’apertura del Parlament europeu després de les últimes eleccions.

 

DSTR2    Segons la policia local s’hi van acollir uns 10000 manifestants catalans que volien protestar pel fet que tres representants elegits pel poble de Catalunya no se’ls hi va permetre l’accès: Puigdemont, Comin i Junqueras. Representants que van rebre uns dos milions de vots, per cert, molts més vots que la població d’algun estat d’Europa. Aquests votants senten que els hi ha robat el vot. Europa els ha enganyat.

 

DSTR3 

    Després, la nova presidenta de la Comisió Europea, va declarar que els escons buits a Estrasburg “No és una qüestió política, és jurídica”. M’agradaria preguntar-li si creu que el problema dels jueus alemanys que tenien prohibides activitats a partir del 1933 (Lleis de Nuremberg) eren també un problema només jurídic i no polític. Comença a fer una mica de por veure cap on va Europa. No hem d’oblidar que l’últim cop que el pensament radical feixista es va implantar a Europa (Alemanya, Itàlia, ...) el resultat va ser una destrucció total i desenes de milions de morts; tot seguit de fam, misèria i por.

 

DSTR4    Aquell dia a Estrasburg va ser un dia molt calorós però fantàstic, on vaig poder compartir amb un grup de francesos de Perpinyà que em van dir: “estem aquí en solidaritat amb Catalunya”.

 

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/interlaken-jungfraujoch-jungfrau-38840211