Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Lofoten, Torsfjorden, Kvalvika, pas de Kuhella, Kvalvikvatnet, Agotvatnet, Krystad

(Lofoten, Noruega) Ruta el 20/06/2016; 12 km; +600 -600; 5 hores.   Excursió organitzada per Muntania amb el següent itinerari: Torsfjorden, Kvalvika (platja de les balenes), Pas de Kuhella, llac Kvalvikvatnet, llac Agotvatnet, Krystad.   Participants: Dolors, Marta, Vinyet, Remei, Joana, Joan, Jordi, Miquel i Hugo.    Tipus de sortida: circular; Dificultat: difícil (el punt complicat és un pas amb cadenes, a Kuhella, però si es va fins a la platja i es torna, la ruta és fàcil). NOTA: la ruta l’he refet a mà, perquè estava molt mal gravada, però el camí és molt evident i no hi ha pèrdua.

 

 mapa mperfil 

FA ANYS: L’any 885 els vikings van assetjar Paris, però aquesta va resistir.

P1060918 Anem a Ballstad  Des de Kabelvag ens hem desplaçat a Ballstad, a unes altres cabanes. Per tant les tres nits estem a l’illa de Vestvagoy, una illa que originalment era coneguda com Lofot. Quan tot l’arxipèlag va rebre el nom de Lofoten, aquesta va canviar el nom a l’actual. Ballstad és una població de pescadors amb uns 800 habitants que viuen de la pesca del bacallà i del turisme.

P1060937 Ballstad planificant 

 

 

 

 

 

 

També estem distribuïts en tres cabanes. Ara, però, la sala comuna per esmorzar i sopar és la que ocupen la Consol, Remei, Joana, Vinyet i Joan. Al matí, després de l’esmorzar planifiquem el dia i esperem que tot i que està molt núvol no ens plogui tot el dia com ahir.

Des de l’any 843, que l’imperi carolingi es va repartir entre els fills de Ludovic Pius, un dels fills es va quedar la part del territori occidental, que va passar a dir-se França; Lotari va passar a governar la Loraríngia (que vindria a ser Flandes) i Lluís la part que esdevindria la futura Alemanya. És en aquest context de formació de territoris, llengües i cultures diferents, que els vikings, per una banda, i els gal·lesos per una altre influeixen en les terres occidentals del continent europeu, mentre que al nord del Pirineu es consolida una cultura diferent que donarà lloc a l’Occitània.

P1060945 EXC iNICI Cadenes  Aparquem al davant de la platja del Torsfjorden. Amb la furgoneta hem baixat fins a l’illa de Moskenes, la més meridional de les Lofoten. Per anar d’una illa a l’altra hi ha ponts elevats i túnels que passen per sota de l’aigua foradant la sòlida massa del granit.

P1060947 Aiguamolls arreu  Caminem pujant suaument en direcció nord-oest. El camí no és incòmode de caminar, encara que va entre espais herbats, molsuts i fangosos, envoltats d’aiguamolls.

P1060950 Pujant cap el coll. Esq Moltindselva Drt Tverrdaselva  El coll l’anem veient davant nostre. A l’esquerra hi ha el Moltindselva i a la dreta el Tverrdaselva.

P1060952 Pujant i relliscant  Cal girar-se i mirar enrere. Veiem el fiord i les muntanyes d’aquest complicat mapa ple de turons i agulles que acaben sent un veritable laberint. El turó que sembla una illa i no ho és, és el Monelva. Les muntanyes del darrera és la serra Soltinden, Stabben, Sautinden i Stjerntinden.

P1060954 Cap a la Platla Kvalvika  Tot el tram de baixada cal fer-lo en compte ja que les pedres poden relliscar amb el fang que s’hi fa. Tenim vistes de la platja de Kvalvika, també coneguda com la platja de les balenes. És una de les platges més boniques de les Lofoten, en aquesta badia aïllada a l’illa de Moskenes. Està voltada de penya-segats i és d’una tranquil·litat extraordinària.

P1060957 Kavalvika Norskehavet  Arribem a la platja. Al davant tenim el Mar del Nord (Norskehavet) on hi ha els gels eterns del Pol Nord, encara que no ho veiem. Entre la sorra i els penya-segats hi ha un bon tram de terra amb herba on algú ha plantat una tenda groga. Aquesta platja està considerada un magnífic lloc per acampar-hi. A Noruega cal tenir en compte la norma Allemannsretten (“El dret de tots els homes”). És un dret tradicional amb més de 1000 amys d’antiguitat i que suposa que qualsevol pot acampar a qualsevol lloc fins a dos dies i sempre a més de 150 metres d’una casa i millor fora de la vista.Es pot caminar y fer excursionisme per qualsevol indret, excepte en camps de conreu i prop de les vivendes. D’altra banda està prohibit fer foc entre el 15 d’abril i el 15 de setembre.

P1060959 Dinem i seguim  Després de dinar una mica, seguim ara cap a la part complicada de l’excursió: el Pas de Kuhella.

P1060961 Roques i cadenes  Arribem a les roques que es despengen sobre el mar. La platja aquí desapareix. Una primera corda llarga permet facilitar el pas.

P1060963 Penjats 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La dificultat d’aquest indret és bàsicament per roques de perfils erosionats per l’aigua i molts llisos. Només s’hi pot passar gràcies a les cordes i cadenes que anirem trobant. Per gent habituada a muntanya la dificultat és moderada, però hi ha dos punts de més dificultat (dos alts esglaons) que se superen gràcies al material artificial.

P1060964 Pas cadenes 

 

 

 

 

 

 

 

Penjants per aquí i per allà, anem acabant la travessia d’uns 50 metres.

Passats els segles, arribem a època moderna. Noruega va optar per no integrar-se a la Unió Europea a partir d’un referèndum del 1972 i confirmat el 1994. Sembla ser que als noruecs no els hi fa por fer referèndums i ser demòcrates (al contrari dels que els hi passa als del PP i PSOE, com s’ha pogut comprovar els últims tres anys, que neguen un referèndum a Catalunya). En canvi, Noruega pertany a la EFTA, l’associació europea de lliure comerç que inclou estats que no pertanyen a la UE: a més de Noruega hi ha Islàndia i Liechtenstein. Curiosament, com es pot comprovar, són els països més petits on millor viu la gent del poble. Sembla que es confirma que allò que deia no fa gaire el president espanyol, Mariano Rajoy, que és millor ser un gran país, només serveix perquè sigui millor per uns quants i alguns polítics especialment.

P1060966 Segona platja  Després es torna a un camí senzill i es veu la segona part de la platja.

P1060970 Llac Agotvatnet  El sender, sempre fàcil de veure, puja fins al llac Kvalvikvatnet, fins on calculo que haurem fet uns 4 quilòmetres. Poc després veiem el llac Agotvatnet i el camí comença a baixar.

P1060971 Roques avall  El sender es torna més tortuós, amb moltes roques i sovint és un constant puja una roca, baixa una roca, puja una altra roca, baixa la roca...

P1060974 Arribant a la pista de Krystad  El tram final, es torna a fer molsut i fangós. Els peus s’enfonsen a l’herba i cal anar en compte en no caure, però no és res més que un sender senzill. Anirem a parar a la pista de Krystad i d’allà, cap a l’esquerra, fins al punt on hem deixat la furgoneta.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13787844