(Itàlia) (Gran Paradiso)   Excursió circular des de la vall de Valsavarenche. Aquest cop hem dormit al càmping del poble de Creton, molt tranquil, ombrejat i agradable. Cal considerar que de dia fa calor, tot i que per la nit acostuma a fer fred (al mes d’agost). Distància d’uns 15 quilòmetres; desnivells de + – 700 aprox.

 mapa  Perfil

P1130677 Camping Creton 1580m  

 

 

 

 

 

Com cada dia sortim aviat (a 1580m) i comencem a caminar. La ruta ens portarà fins al nucli del poblet de Creton i després, a la sortida, trobarem a mà esquerra el pal amb els rètols indicadors de la ruta 7.

P1130680 Creton  A Creton hi ha cases que mostren la seva antiguitat. Es tracta d’una petita vila que forma part de la vall de Valsavarenche. Aquesta és una extensa vall que s'estén de nord a sud i es troba dominada per diversos pics de més de 3000 metres i les dues muntanyes més altes d’entre aquelles situades íntegrament en territori italià: el Gran Paradiso (4061 m) i Grivola (3969 m). El territori està esquitxat amb les seus 16 principals pobles que se succeeixen, un darrere l'altre. Per la nostra vall s’hi escola el riu Savara. Aquest és el principal curs d'aigua de la vall i té el seu naixement a la glacera del Gran Etret, que ahir vam poder veure perfectament en l’excursió d’ascens al refugio Vittorio Emanuele II.

P1130685 Tamb hi ha un GR abandonat 

 

 

 

 

El sender s’enfila amunt i en alguna oportunitat hi ha un senyal groc (en forma de sageta) que indica la direcció. També es poden trobar alguns senyals de GR (blancs i vermells) que en alguns casos s’enfilen per entre el brancam del bosc. No s’han de seguir, perquè es tracta de senyal d’unes rutes abandonades fa anys. Sempre cal seguir el camí més evident, que de fet és quasi l’únic.

 

P1130686 Molses i entorn humidLa natura aquí ha configurat un entorn humit i afavoridor d’espècies vegetals pròpies. Les molses i els líquens hi campen com a sobirans i les barbes penjants demostren la puresa de l’aire que les hi permet viure i reproduir-se.

 

 

 

 

 

P1130688 Barbes

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

P1130693 Cases de Ruja 1964m       A 1594m arribem a les cases de Ruja. Probablement deuen ser les cases d’estiu que feien servir els antics habitants de Creton quan hi venien a passar els mesos sense neu per tal de fer pasturar els seus ramats. Mirant cap al sud ja es veuen els cims nevats de La Tresenta i el Gran Paradiso i també la vall que se’n va. Allà hi ha Pont, on vam fer nit ahir. La distància entre el poble més al nord, Molère, situat a 1192 metres i l'extrem sud del país, Pont, que es troba en 1.960 m sobre el nivell del mar, és de menys de 16 quilòmetres. Es podria anomenar la vall dels caminants i considerar que aquells muntanyencs que primer hi van viure els hi devia encantar viatjar, ja que, per exemple, per anar del llogaret de Pont fins a la parròquia de Introd, per assistir a missa, hi ha 20 quilòmetres. Val a dir que la parròquia d’Introd (al nord del tot de la vall) se la considera del 1483 i és per tant la data de naixement de la vila principal de la vall de Valsavarenche.

P1130699 papallona 1  P1130700 Papallona 2   P1130701 Papallona 3

 A partir de Ruja hem deixat els boscos i els prats els substitueixen, encara que algun bosquet escadusser. Aquest és un espai natural òptim per a les flors i altres plantes que requereixen una insolació que el bosc dens no permet. Els insectes, per tant, també hi són presents, com les abelles i les papallones, sempre difícils de fotografiar.

P1130704 Gran Paradiso 4061m Així arribem a la vista de la casa de caça de Orvieille. Però abans encara dirigim la mirada més enllà, cap a la magnífica serralada del Gran Paradiso. Mentre pujàvem, pels prats, era evident l’existència d’un altre camí que venia arrapat al vessant est de les parets del Truc Blanc, que hi ha per sobre d’Orvieille. En alguns trams es veia força calçat i consistent, però no s’hi veia ningú caminant. Ara cal remarca que fins fa uns anys, abans de l'arribada del transport en helicòpter, el camí va ser utilitzat pels pastors de la muntanya Djouan per realitzar les transferències necessàries per a l'exercici de pastura a Djouan.

P1130708 casa Orvieille 2168m i La Grivola 3969m Seguim caminant per pujar fins a la casa de pastura de Djouan i ens queda als peus la vista de la casa de caça d’Orvieille. Per aquest refugi de caçadors, construïda especialment per al servei del rei i dels seus amics, s’havia construït el camí carreter que abans hem vist. El fet a discutir podria ser, al meu parer, el paper dels senders de caça reials construïts a la vall de Valsavarenche. Sigui com sigui, aquest camí va ser un que va servir com a línia de comunicació entre Dégioz i Orvieille, la casa de caça. El campament va ser el lloc de la caça Orvieille estimada pel rei i molt freqüentat. Actualment si es segueix el camí que hi portava, es troba una barrera que prohibeix el pas.

P1130713 Valsavarenche als nostres peus

   

 

 

 

 

 

Després de descansar i menjar una mica de fruita, decidim anar tornant. De moment ens costa una mica localitzar el punt de sortida del sender que, ara, se’n va en direcció nord: la ruta 8. Però unes roques ho deixen clar i després de caminar per la senda d’herba poc trepitjada, aviat es veu un sender clar i evident que anirà baixant en llargues llaçades. L’aspecte natural m’agradaria destacar és que, a més de la bellesa del bosc i de les muntanyes, tenim l’espectacularitat de la vertical fins al fons de la vall i la contínua presència d'un gran nombre d'aus, esquirols, llebres i perdius. És d’una gran bellesa escènica.

P1130717 Senyal de la ruta 8 Seguim baixant avall, pel camí de les grans ziga-zagues, mentre als peus brilla l’aigua del torrent de Savara i s’hi aferren les cases dels poblets. Sentim el soroll de l’hèlice i aviat veiem un helicòpter de color vermell. El subministrament constant i estable als refugis es fa actualment a traves d’aquest mitjà de transport, que també s’encarrega de recollir els bidons de deixalles.

 

P1130718 Titin a la baixada 

 

 

 

 

 

 

Hi ha molts cards, en les clapes lliures de l’ombra de l’avetar on hi brilla el sol. I als cards hi ha una gran quantitat d’abelles que treballen sense parar: comentem que elles no tenen pas cap mena de jubilació i tampoc no estan mai a l’atur!

P1130719 Abelles i cards

 

 

 

 

 

 

 

 

P1130724 Arribada a Pres le Bois 1545m  Al final de la baixada arribem a Vers-le-Bois (1545m), un petit poblet de la vall. A tocar de la carretera de circulació general (n’hi ha una segona, interior, només per a vilatans) hi ha una àrea camper. Vull remarcar que aquesta és una constant tant aquí com sovint, també, a França, al contrari del que passa en una país endarrerit com Espanya que es troba a anys llum de les facilitats per als desplaçaments: no hi ha àrees camper, pocs càmpings (excepte a la costa: on esta abarrotat) i a les autopistes i carreteres no trobes mai els magnífics llocs preparats perquè el viatger de ruta s’hi pugui aturar. Per Europa s’han dedicat uns quants recursos a facilitar els desplaçaments i el descans. A Espanya s’han aplicat molts recursos a comprar “obres d’art” (sovint quatre ferros rovellats i recargolats) a algun escultor local (la gent pensa que normalment es tracta d’un amic o parent de l’alcalde) i l’han plantat en un racó de carretera.

 Des d’aquí ja només queda seguir la carretereta interior, o bé una pisa que hi ha a tocar del riu (que és la millor opció) fins al punt d’inici: Creton.

 

Si vols accedir a la ruta per a gps pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3197801