Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Valnontey a refugi Vitt Sella

(Itàlia) (Gran Paradiso)    Excursió des de la vall de Valnontey, on s’hi arriba a partir de Cogne i anant cap al sud. Hi ha dos càmpings, però també força ambient turístic. Agost 2012. Distància de 11,5 quilòmetres i desnivells de + - 1004.

 

mapa

P1130733 Cap de la vall de Valnontey

Hem dormit a Valnontey (1666m), poble situat a la vall del mateix nom, orientada de sud a nord. Al sud té les glaceres de Gran Crou i Tribulazione. Part d’aquestes glaceres sembla que són força joves i van ser formades en la que s’anomena Petita Edat de Gel, entre els segles XIV i el XIX, la qual va acabar amb una època d’altes temperatures anomenada Òptim Climàtic Medieval. Per això la franja que va des dels 3000 als 4000 metres està formada per neus i gels permanents i representa l’espai de gel més important de la vall d’Aosta.

P1130735 Sender Alta Via 

 

 

 

Anem pujant seguint la ruta marcada amb un 2 dins d’un triangle: es tracta de la Alta Via. En aquest cas coincideix també amb la ruta 18. El sender que s’enfila sense contemplacions envoltats del bosc de larici. L'única conífera perd les seves agulles a la tardor, el larici o làrix (Larix decídua) és una planta pionera, capaç de créixer en un curt període de temps, fins i tot en els terrenys no urbanitzats d'alta muntanya, on la vegetació està gairebé absent. He llegit que el símbol de l'alta muntanya, l’edelweiss (alpinum Leontopodium) s'estén des 1500-3200 metres d'altura. Es tracta de la planta que es caracteritza per una pelussa tou que cobreix el costat superior de les fulles i que produeix la magnífica flor blanca, però he de dir que no n’he vist cap.

P1130738 Cascada del Lauson Anem seguint el curs del torrent Lauson que, de tant en tant, ens deixa veure les seves aigües esbojarrades que cauen amb força pel pendent quasi vertical. El Lauson es forma de les neus i congestes que hi ha a la serra que va des del Coll de Rayes Noires, al nord, fins a la Gran Serra (Gran Sertz) al sud del arc que formen. Un pont, a l’altura de les restes de la barraca de la Toule, ens permet passar al vessant dret del torrent.

 

P1130740 Pont Toule 1994m

P1130746 Cases Pascieux 2224m

 

 

 

 

 

 

El sender s’adreça encara una mica més i toca anar traient roba. Arribem a les construccions de Pascieu, a 2224 metres. El Parc Nacional Gran Paradiso protegeix una zona caracteritzada per un entorn de tipus predominantment alpí. Les muntanyes del conjunt han estat, en el passat, tallades i modelades per la neu, el gel i l’aigua que ha anat formant les valls actuals. En els boscos de la vall dels arbres més comuns són el làrix (que ja he comentat), barrejats amb avets i pins,més rarament. A mesura que pugem el món dels arbres es veu reemplaçat per prats oberts, rics en flors a la primavera. Més amunt encara, són les roques i glaceres les que es fan sobiranes del paisatge.

P1130754 Valls i glaceres I parlant de paisatge, la vista és extraordinària. La gelera Tribolazione i el coll de Chamonin (3698m) brillen amb força pròpia, amb el control, a banda i banda, del Gran Paradiso, la Cresta Gastaldi i a l’esquerra la Punta Ceresole i la serra formada pels pics Valnontey i Tribolazione. Costa tornar a posar-se en marxa i deixar de mirar.

P1130755 Primera enganyifa 

 

 

 

 

 

Costa d’arribar, perquè primer toca baixar i després tornar a enfilar-se per arribar a uns edificis, les teulades dels quals veiem des de feia estona. Quan hi som, però, no hi ha ningú a fora; no és el refugi. Probablement es tracta d’algun edifici per a caçadors o pastors, que jo encara no ho he pogut esbrinar. Paciència i cal seguir. Veig els corbs que volen. Voldria poder veure el trencalòs, però no en veig cap. Va desaparèixer el 1912,però el trencalòs (Gypaetus barbatus) ha estat reintroduït als Alps gràcies a un projecte de reintroducció a nivell internacional. Nia en l'àrea d'una altra au rapinyaire gran, l'àguila real, que, diuen, no és difícil d'observar, però que per a nosaltres no ha estat possible.

P1130757 Pastors i ovelles 

 

 

 

 

 

Els pastors descansen dalt d’un turó envoltats per les ovelles. L’animal que s’identifica amb el Parc i que és el seu símbol, és la cabra salvatge (Capra ibex), que ja vam veure el dia que vam pujar des del refugi Vittorio Emanuele fins al coll de la Schiena. És un animal molt segur de si mateix i no és difícil d’observar pasturant en els prats alpins. Els mascles, es reconeixen per les seves llargues banyes corbades i viuen en petits grups, mentre que les femelles, de banyes més curtes, formen grups separats.

P1130759 Casotto del Lauson 2588m 

 

 

 

 

 

 

 

Passat un turonet veiem per fi la construcció. Ens pensem que és el refugi, però quan hi arribem resulta que tampoc ho és: es tracta del Casotto del Lauson. Estem a 2588 metres. Afortunadament, caminant trenta metres més enllà, veiem definitivament les construccions del refugi Vittorio Sella. El lloc és magnífic, amb el món mineral que li fa de pantalla posterior. Es tracta d’una serra formada per Punta Leviona (3420m), pic de l’Inferno (3393m), Punta del Tuf (3393m) i Punta Nera (3683m).

P1130761 Ref V Sella 2584m El refugi (2584m) està molt ben muntat i està dedicat a Vittorio Sella. Nascut a Biella el 1859, va heretar la passió per la muntanya, del seu oncle, Quintino Sella, que havia estat el fundador del Club Alpí Italià. Va realitzar la primera ascensió hivernal del Cerví i al Monte Rosa, així com la primera travessia hivernal del  Mont Blanc. Posteriorment participà en expedicions internacionals, entre elles una al Caucas, on encara hi ha un cim que porta el seu nom i l'expedició al K2 el 1909, en l’expedició de Luis Amadeu de Savoia, duc dels Abruços. Sella va continuar l'activitat de muntanyisme fins molt endavant i fins i tot va fer el seu últim intent d’escalar el Cerví a l'edat de 76 anys, tot i que es va haver de retirar, en aquesta oportunitat, a causa d'un accident amb un dels seus guies.

P1130762 Com que al restaurant, encara no donen res per menjar i ens hauríem d’esperar fins a les 12:30, anem al bar on ens atén una simpàtica cubana i ens prepara uns entrepans, amb dues magnífiques cerveses, abans que ens decidim a anar baixant.

Si vols accedir a la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3204903