Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Dolomites, Passo Staulanza, Ruta 472, Cornisa Ball, Refugi Venezia, Pelmo

(Dolomites de Zoldo) Ruta el 27/06/2018; 15 km; +530 -530; 6,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Passo Staulanza, Ruta 472, Refugi Venezia, Pelmo.   Participants: 53 persones.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.

 

 mapa1039 mperfil1039 

 FA ANYS: L’any 1917, l’exèrcit austro-hongarès, amb suport d’alemanys, va començar l’atac al Veneto.

P1150857 Ref Staulanza  Per fer la volta, o la mitja volta del Pelmo, cal anar fins al Passo Staulanza (1766m), al sud de Cortina d’Ampezzo. Al Passo, com és habitual, hi ha un refugi restaurant, el Refugi Staulanza.

P1150861 Inici 

 

 

 

 

 

 

 

L’excursió comença a l’altra banda de la carretera en direcció sud per uns prats florits que conviden a caminar.

El mes d’octubre d’ara fa 101 anys, tots aquests passos, com el Staulanza, van veure canviar la seva fesomia en arribar aquí la guerra. Els italians es van veure sorpresos pels atacs i van patir una derrota molt dura amb molts morts i quasi 300.000 presoners.

Costalunga, Corvara, Cortina, Val de Gardena, Val Badia, pràcticament totes les valls i passos van patir aquella època, però després la guerra va marxar cap altres territoris i als Dolomites es va acabar.

P1150862 Rtols com sempre 472 

 

 

 

 

 

 

 

 

Com sempre tots els inicis de les rutes tenen rètols d’informació. Avui seguirem tota l’estona la mateixa ruta, la 472 que va girant pel sud el Monte Pelmo.

Les divergències de primers del segle XX van conduir les principals potencies europees a dues aliances enfrontades: La Triple Entesa, formada per Austro-Hongria, Alemanya i Itàlia; i la Triple Aliança, amb Anglaterra, Rússia i França. Però a l’inici del conflicte armat, Itàlia es va mantenir neutral. En aquelles dates part del que ara és el nord d’Itàlia (Trentino i Alto Adige), eren províncies austríaques. El 26 d’abril de 1915, Itàlia va signar el Tractat de Londres amb Anglaterra, Rússia i França i el 23 de maig va declarar la guerra a Àustria.

P1150863 Filoera amunt  La filera s’allarga en aquests primers passos. La ruta d’avui és fàcil, encara que la major part del desnivell es concentra en l’últim terç del camí cap el refugi Venezia, tram que pot ser considerat com a moderat per algú.

P1150867 Bosc amunt 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ens endinsem en el bosc. Fins a 1800 metres, totes les valls del Dolomites estan vestides de verd; després la roca nua s’alça en alteroses agulles verticals. Pot ser per això, aquest contrast, resulta tan agradable caminar per qualsevol de les valls d’aquesta regió alpina.

P1150869 Les serres sobre la Vall de Pecol  Mirant cap a sud-oest hi ha l’ample vall de Pecol amb els pobles de Pecol, Pianaz, Fusine i la gran serra de la Civetta.

P1150873 Potser el Civetta 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Part del grup admirant les agulles grises del Civetta.

Un apunt d’història més per afegir que als Dolomites els austríacs havien construït, des de finals del XIX, moltes fortificacions i amb l’inici de la guerra amb Itàlia es van reforçar les línies del front, eixamplant carreteres, cavant trinxeres i construint remuntadors. La majoria de les obres es van fer amb presoners russos.

P1150874 Rutes en totes direccions al Col de la Crepe Cavallere 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Arribem al Col de le Crepe Cavaliere, a 1870m. És una cruïlla i, com sempre, perfectament indicada. Nosaltres hem de seguir de front, ara més encarats a llevant.

Per tenir perspectiva històrica, recordem que aquell 1917 a Espanya va començar a Barcelona la crisi de les ‘Juntas Militares de Defensa’. Aquestes ‘Juntas’ van ser unes organitzacions de base militar legalitzades pel rei Alfonso XIII de Borbón i que amb el suport reial formaven un grup de pressió militar sobre el poder civil. Així intervenien en la vida política i van contribuir a la crisi del règim. Van durar fins el 1922, uns mesos abans del cop d’estat de Primo de Rivera.

Però no perdeu de vista que eren militars i que la seva funció era pressionar (espantar, angoixar, amenaçar potser) el poder civil (el que sortia de les urnes). I les va crear el propi rei! Sobta que encara aquell monarca tingui avingudes al seu nom a Madrid i a Badalona.

P1150875 Passeres  Alguns trams estan equipats amb passeres, potser perquè el desglaç hi deixa basses d’aigua i es tracta d’evitar que el pas dels caminants faci nous camins i deteriori el medi.

P1150877 El Pelmo a l esquerra  Entre els arbres ara veiem molt millor la silueta del Pelmo, a la nostra esquerra. El Pelmo té dues puntes destacades: el Pelmo (3168m) i el Pelmetto (2990m). Sembla que el massís es veia destacat des del mar, davant Venècia, i per aquesta raó s’utilitzava com a punt de referència pels vaixells que anaven al port.

P1150879 Vistes llunyanes i nuvols negres  Al sud, la Civetta està coberta de núvols negres, però com sempre ens farà un gran dia.

P1150887 Esquerda del Pelmo  La Fessura (l’esquerda que es veu) separa els dos cims principals. El Pelmo va ser el primer cim principal dels Dolomites escalat per l’home. És una escalada bastat difícil. Va ser el 19 de setembre de 1857, per part de l’anglés John Ball i un guia local de Borca de Cadore (Belluno). Al poble de Cadore el coneixen com Caregon di Dio (El tron de Déu) i probablement des dels pobles dels voltants presenta una forma colossal, aïllada i majestuosa.

 P1150892 Grog arreu P1150895 Flor groga  
 P1150897 Ms grog  P1150900 Grog ms fosc
 P1150903 Grogues  P1150904 Bot d or 1

  Hi ha moltes flors, quasi totes grogues. El groc és un color viu i no parem de fer fotos. Això ens recorda la gran estesa de llaços grocs per Catalunya amb el missatge de demanar la llibertat per diversos polítics empresonats i altres que van marxar a diversos països d’Europa. Precisament mentre escric aquesta crònica, he llegit l’article de Vicens Partal que entre altres coses diu: “La sentència dels Jutges del Tribunal d’Alemanya és molt explícita quan diu que els delictes de rebel·lió i de sedició són ‘inadmissibles’” Això en referència a l’eurordre que el jutge espanyol Llarena va dictar per reclamar l’extradició de l’anterior president de la Generalitat Carles Puigdemont, que es troba a Alemanya.

 P00000001ecd95dc4-cf46-4178-97f7-5cd4780d101f P00000002 219dbd40-ab3a-4d05-bfa8-8241e4f819dc 

  Aquestes dues fotos són exemples de l’estesa de llaços grocs reclamant la llibertat de polítics catalans: Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueres, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Carme Forcadell. Els seus càrrecs eren des de ser President de la societat civil ANC (Sánchez), fins a Ex presidenta del Parlament de Catalunya (Forcadell). Tots estan en presó preventiva sense haver estat condemnats després d’un judici. Alguns aviat portaran un any entre reixes de forma preventiva.

Tota aquesta situació ha pres caire internacional. Suïssa va dir, el març passat, que “... s’aplica a altres polítics catalans, que vénen a Suïssa, el principi que aquest país igual que la majoria dels altres Estats, no concedeix cap extradició per delictes polítics” (veure, www.ccma.cat).

P1150905 Ja ho tenim a sobre 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El camí passa per sota de la Cornisa i he de reconèixer que hi passem ràpid, amb el pensament posat en el desig que no se li acudeixi, a la Cornisa, despenjar ara un altre tros de roca.

P1150906 El sender i Cima del Prai i Monte Antelao  Hem pujat fins a 2150 metres, a la Dambra, un promontori a l’extrem de la Pala Sud del Pelmo. Ens ofereix aquesta magnífica vista del sender i del llunyà Monte Antelao.

P1150909 Ref Venezia  Finalment arribem al refugi Venezia (1946m). El nom del refugi és Albamaria de Luca, però el nom popular del refugi és Venezia, degut a la raó explicada del Pelmo com a punt de referència.

P1150910 Record de John Ball 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una placa en un dels murs recorda aquella primera ascensió al Pelmo que ja hem comentat abans. El refugi va ser construït l’11 de setembre de 1892 i va ser el primer refugi als Dolomites italians, per decisió de la Secció Venècia del CAI (Club Alpí Italià). Durat la guerra va ser utilitzat pels partisans i després incendiat pels alemanys el setembre de 1944. Es va reobrir el juliol de 1954 i es va dedicar a Alba Maria de Luca.

P1150912 Dinar 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ens hem aturat una bona estona per dinar al refugi, uns a dins i altres amb un entrepà a l’exterior.

Alba Maria era filla de l’advocat Mario Vittore de Borca di Cadore, també alpinista. Va morir el 16 d’agost de 1947 mentre ascendia la via normal d’Innerkofler Eotvos des de Croda de Lago.

P1150915 Tornada  Ja estem de tornada que es fa pel mateix camí. També hi ha possibilitat de seguir donant la volta per la cara nord del Pelmo; en aquest cas s’ha de seguir la ruta 480, coneguda com Sentiero Flaibani i que passa per un llarg tram delicat a la punta nord-est quan gira la Forca Rossa. Algunes webs parlen d’una ruta extenuant.

P1150919 Seguim el 472 es evident 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Quan no hi ha pals amb rètols també hi ha el senzill mètode d’una mica de pintura i un número al mig.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/dolomites-passo-staulanza-ruta-472-cornisa-ball-refugi-venezia-pelmo-26149017