(Dolomites Ampezzo) Ruta el 26/06/2018; 13 km; +880 -880; 5 hores.   Excursió organitzada per Toni Capell amb el següent itinerari: Passo Tre Crocci, Lago Sorapiss, Refugi A Vandelli, Paso Tre Croci.   Participants: 54 caminants.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: moderat.

 mapa1038  mperfil1038

 FA ANYS: El 1511, Cortina d’Ampezzo formava part d’Àustria.

P1150812 Inici al camping Rocchetta 

Per aquesta ruta coincidiré amb un grup nombrós d’amics que van arribar ahir. Ells estan a un hotel de Cortina però jo estic a un càmping amb dos amics del Pla de Santa Maria, prop de Valls.

P1150814 Un rtol a Passo Tre Crocci 

Ens desplacem en cotxe en direcció a Misurina per la carretera 48 pel camí trobem el Passo Tre Croci on deixem els cotxes. Per aquest coll hi passen dos recorreguts de l’Alta Via. De fet s’hi hna creat, en aquest territori, Patrimoni de la Unesco, vuit rutes Alta Via. Per aquí en passen les números 3 i 4. La número 3, d’uns 100 quilòmetres, comença a Villabasa Niederdorf i acaba a Longarone. La número 4 va de San Candido in Pusteria fins a Pieve di Cadore, en uns 85 quilòmetres. Totes les Alta Via, estan pensades per poder-les fer de refugi en refugi. Aquestes rutes estan descrites (de forma sintètica) a la web dels Dolomites que insereixo al final.

P1150815 Comencem ruta 215  Comencem a caminar per la ruta 215 que coincideix amb l’Alta Via delle Dolomiti (3 i 4) que, de moment, segueix les corbes de nivell sobre uns 1750 metres d’altitud.

P1150816 Croda del Banco  Les altes agulles calcàries dolomítiques estan al nostre abast visual. Boscos i roca nua ens ofereixen un gran espectacle.

P1150817 Senyals 

Com sempre, cal comptar amb l’amistosa presència dels pals que ens confirmen la ruta i la direcció. Venint, com venim, de Cortina d'Ampezzo cal explicar potser que és una ciutat de la regió del Véneto, al nord d’Italia.

Però la ciutat va formar part d’Àustria des de l’any 1511, dins de la regió del Tirol, fins el 1919 que va ser quan es va dissoldre l’Imperi Austrohongarès. En passar a formar part d’Itàlia va passar a la regió del Veneto, al contrari d’altres nous territoris que van constituir la regió del Trentino-Alto Adigio.

P1150820 fraccions dels Gruppo Sorapis  Sempre caminem en direcció sud-est i comencem a veure els cims del Sorapiss.

P1150824 Gruppo dei Cadini  A la nostra esquerra, podem veure el Gruppo dei Cadini. El ‘Cadini di Misurina’ (‘Ciadis de Mésorina’ en idioma ladí) es troba al nord-est de Cortina i el seu cim més destacat és la Cima Cadin di San Lucano (2839m).

P1150826 Part Cristallino  TreCime i Cadini  En aquesta altra panoràmica es veuen també una part del Cristallino, a l’esquerra, i de les Tre Cime di Lavaredo, més allunyades al centre.

P1150829 Ens apropem guanyant altitud  El vessant de la nostra dreta és molt vertical i no el veiem, però sabem que hi tenim la Cime di Marcoira. El camí s’enfila i es torna més pedregós. Potser hem caminat uns 3,5 quilòmetres. Al fons veiem ja les cretes de llevant del Gruppo del Sorapiss, formades bàsicament per la Croda del Banco (2150m), la Torre di Busa (2638m) i la Cime di Valbona (2576m).

P1150832 Amunt i roca 

El camí s’arrapa i busca la millor manera de pujar pels vessants de roca del Marcoira.

Aquells anys de principis del XVI, a França, el monarca era Louis XII embrancat a frenar la força de la República de Venecia; amb l’objectiu assolit, el Papa va pactar aliances per expulsar els francesos d’Itàlia i el rei francès va convocar una reunió per tal d’expulsar el Papa Julius II. Però el Papa va respondre amb la Santa Lliga de Bois (1511). La guerra va continuar fins el 1516.

P1150833 Escala 

Trobem una escala, perfectament muntada, que ens permet pujar com qui puja al tercer pis d’un edifici d’habitatges. Per tant, les creuetes en aquest tram de ruta que es veuen en els mapes topogràfics (per cert extraordinaris) i que volen indicar una ferrata, no cal fer gaire cas, com molt bé es pot observar. Però atenció, que altres rutes amb creuetes poden ser molt delicades.

A la Península Ibèrica, Lleó, Castella, Catalunya, València, Mallorca i Aragó compartien monarca en Ferran el Catòlic, mentre que a Navarra, la reina era Doña Catalina. Ah, però els títols dels regnes de Castella i Lleó els tenia la seva filla Juana. Ferran estava encara embarcat en la conquesta de terres als musulmans (o sarraïns); així intentava enemistar el rei Mohamed II de Granada amb el seu fill; negociava amb l’emperador alemany per controlar el monarca francès; va arrabassar Nàpols al rei francès; va engegar una guerra per conquerir Orà i Trípoli i finalment també es va annexionar Navarra. Total, uns i altres, només necessitaven carn de canó (la gent de menys recursos del poble) per enviar a matar i morir en les seves maniobres. Això sí, els monarques es quedaven al seu palau i si l’aventura sortia bé, s’apoderaven dels recursos conquerits. I de la gent del poble, què? Ah, aquests res, que enterrin els seus morts.

P1150836 Cam estret  Seguim endavant, una mica més amunt, quan el sender es fa estret i va girant la volta que gira la Cime Ciadin de Loudo, amb el seu cim damunt nostre a 2608 metres. Hem fet ja uns 5 quilòmetres.

P1150838 La olla del Sorapis Quan el camí ja enfoca a sud directe s’obra aquesta magnífica vista del Circ del Sorapiss.

Aquesta és terra natal del gran alpinista Lino Lacedelli (1925-2009) que el 31 de juliol de 1954, junt amb Achille Compagnoni, va ser el primer home en conquerir el cim del K2; es manté una certa discussió sobre si va abandonar els seus companys Amir Mehdi i Walter Bonatti en una situació que podria haver amenaçat la vida d’aquest dos col·legues. El K2 és el segon cim més alt de la Terra, amb 8611 metres, i una de les muntanyes més perilloses.

P1150842 Punta Sorapis i el llac  Al punt més alt de l’excursió tenim al davant la Punta Sorapiss (3205m) i ja podem veure una mica del llac. La primera ascensió coneguda la va aconseguir Paul Grohmann el mes de setembre de 1864 en 8 hores i mitja. Sembla que el nom ‘Sorapiss’ significa en el dialecte local ‘per sobre de la cascada’. Diu la llegenda que un rei molt pacífic conegut com Sorapiss es va convertir en una poderosa muntanya. La seva filla, que es deia Misurina, va passar anys plorant el pare i amb les llàgrimes va omplir el llac.

Seguint el tema de Lacedelli i Bonatti, afegim que l’editorial ‘www.desnivel.com’ va publicar un breu i magnífic article, el 23 de novembre de 2009, després de la mort de Lacedelli. Diu “A la història oficial d'aquella ascensió (al K2) Desio i Compagnoni van escriure que Compagnoni i Lacedelli havien aconseguit el cim sense oxigen, i el paper del jove Bonatti va quedar relegat a un segon pla. Amb motiu del desè aniversari, un article de premsa va difondre que Bonatti havia gastat part de l'oxigen en un bivac que va voler fer per intentar el cim l'endemà i que va abandonar l'hunza Mahdi qui va patir gravíssimes congelacions. Bonatti va denunciar al diari i va guanyar el judici”.

P1150843  El grup es reparteix per un dels costats del llac. És una bona estona per parlar i gaudir del que veiem. Estem a 1940 metres i hem estat uns 7 quilòmetres per arribar.

P1150846 Al llac 

Ara toca omplir els ulls de paisatge, abans d’anar a dinar alguna cosa dins del refugi que tenim al costat.

Finalment diré que l’article de ‘desnivel’ acaba explicant que “El 2004, Lino Lacedelli decidí sostenir amb el seu testimoni una veritat oculta: a 'El preu de la conquesta: confessions de la primera ascensió al K2', reconeixia que l'oxigen va durar fins al cim, que Bonatti tenia raó, i que totes les decisions havien sortit del cap en alçada, Compagnoni. A més, va confessar llavors, que va ser ell qui va arribar primer al cim. Lacedelli va trobar a faltar llavors que Bonatti no li hagués cridat quan va publicar el llibre ‘Historia d’un cas’. Per Bonatti, qui havia deixat d'acudir a tots els actes oficials sobre el K2, ja "és massa tard". És llavors quan el Club Alpí Italià va designar una comissió de savis, historiadors i coneixedors de l'alpinisme, per documentar els fets. El juny de 2008, va aparèixer ‘K2, una història finita’ en què es reconeixia cadascuna de les tesis defensades per Bonatti”. Desnivel és una editorial d’alt nivell de qualitat que publica llibres i revistes sobre muntanya. Al final insereixo el seu vincle.

P1150849 

Al voltant del Sorapiss hi ha tres refugis: Tondi de Faloria, San Marco i l’Alfonso Vandelli.

El refugi Alfonso Vandelli es va aixecar per austríacs, cap el 1891, però només quatre anys després una allau el va destruir; després el van reconstruir en un lloc més segur. Va passar el temps i al final de la Gran Guerra (Primera Guerra Mundial), el 1918, Cortina d’Ampezzo va quedar integrada dins del Regne d’Itàlia i el refugi va passar a propietat del CAI (Club Alpino Italiano) de Venècia. La última reconstrucció, de 1966, va veure com s’hi va posar el nom d’Alfonso Vandelli, aleshores president del CAI.

P1150855  Tornem pel mateix camí. Personalment trobo que les rutes d’anada i tornada pel mateix camí ja em semblen bé; és així perquè la perspectiva que tenim quan pugem sempre és molt diferent de la que se’ns presenta al baixar. Quan arribarem al Passo Tre Croci, s’haurà acabat aquesta excursió d’avui.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/dolomites-passo-tre-crocci-lago-sorapiss-refugi-a-vandelli-26102129

 Informació de les Alta Via: http://www.infodolomiti.it/vacanza-attiva/alte-vie-delle-dolomiti/6874-l1.html

Vincle de Desnivel: http://www.desnivel.com/