(Dolomitas) Ruta el 17/07/2017; 10 km; +390 -390; 4 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Tre Cime Lavaredo, Refugio Auronzo, Refugio Lavaredo, Refugio Locatelli, Refugio Langealm.  Participants: Miquel A, Helena, Joan, Xavier i Miquel G.    Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil.

 mapa 4  mperfil e4 Tre Cime

FA ANYS: Cortina d’Ampezzo va formar part d’Àustria des del 1511 fins el 1919, quan es va dissoldre l’Imperi Austrohongarès.

P1100858 Mirada al sud  Des de Cortina d’Ampezzo hem seguit la carretera SR48 i la SP49 fins a Misurina. Des d’aquí cal seguir la desviació després del llac a la dreta (indicada) que va cap el Xalet Lago Antorno i en direcció a Tre Cime di Lavaredo, on trobarem el refugi Auronzo (la carretera té peatge). Des del mateix aparcament, el panorama al sud ens ofereix aquesta vista de les crestes de Campedelle, en primer pla a l’esquerra, part del Gruppo dei Cadini al fons i a la dreta el Cristallino di Misurina, si no vaig errat.

P1100857 Al ref Auronzo  Deixem el refugi Auronzo (2330m), que es va començar a construir el 1912. Quan la construcció s’havia acabat va esclatar la guerra i va ser atacat i destruït. Acabada la guerra, el CAI (Club Alpí Italià) es va posar a la reconstrucció fins que, el 2 d’agost de 1925, es va poder inaugurar amb el nom de Refugio Príncipe Umberto. Un cop Itàlia va passar a ser una república, li van canviar el nom pel de “Bruno Caldart”.

P1100861 El cam s una pista  El camí comença cap a la dreta, a l’est, passant pel costat de la roca descomposta de la Croda del Refugio. Es veu el camí planer que s’ha de seguir: una pista de terra sense cap dificultat.

P1100862 Serres i serres entre boires  Caminem i veiem les valls, ombres i boires. Probablement el que es veu al fons deuen ser les agulles de la Cima d’Auronzo, la Punta d’Agnello i altres que es barregen i que no conec.

P1100865 Una capelleta  Arribem a la capella Alpini (2314m) i la pista gira cap a l’esquerra, al nord.

P1100866 Les Tre Cime van quedant a sobre nostre  Una mica més endavant de la capella les tres agulles de Lavaredo van quedant a sobre nostre, en filera, com la cresta de l’espatlla d’un gegant adormit del Juràsic.

P1100868 Els refugis indicats 

  A uns 2,3 quilòmetres de la sortida trobem la desviació a la dreta de la ruta 104. Nosaltres seguirem la 101 fins al Locatelli. La 104 baixa cap a l’est dirigint-se al refugi Pian de Cengia. El sistema d’indicacions és perfecte. Res a veure amb el sistema dels GR i PR del nostre país. Aquí resulta impossible perdre la ruta adequada. D’altra banda, no és gens sofisticat: amb poca pintura i algun rètol de tant en tant, tot és clar i evident.

P1100869 Refugi Locatelli  A la dreta deixem el refugi Lavaredo.

P1100873 A l extrem Nord 2  Hem arribat al coll Forcella del Passaporto, després de 3 o 4 quilòmetres. Les vistes d’aquestes agulles dolomítiques són realment espectaculars. Ara, al darrera, tenim la Cima Piccola, la Cima Grande i la Cima Ovest.

P1100877 Groguelles  

  Passem pel costat d’unes flors grogues que semblen les nostres roselles, però de color diferent. Així que l’Helena els hi posa el nom de “groguelles”. Ben trobat. Després m’assabento que també són de la família de les paparoles.

P1100878 Segon i tercer refugis  Finalment ja veiem el refugi A Locatelli i més enllà al petit oratori alpí.

P1100879 Les Tre Cime  Des d’aquest punt tenim una vista de les tres torres. D’esquerra a dreta tenim la Piccola (2857m), la Grande (2999m) i l’Occidental (2973m).

P1100880 Ref Locatelli 

El refugi Antonio Locatelli (a 2450m) es va construir a proposta de Karl Stemberger el 1882. El primer va ser una edifici senzill de 4x8 metres. També va ser destruït durant la Primera Guerra Mundial i es va reconstruir posteriorment el 1922. Reformes posteriors el van portar a l’aspecte actual. El seu nom prové d’Antonio Locatelli, aviador, polític, alpinista i president del CAI de Bergamo, que va morir durant la guerra d’Etiopia l’any 1936. A l’interior del refugi hi ha una imatge de la Mare de Déu de Loreto, la patrona dels aviadors.

P1100884 El llac  Sota el refugi hi ha dos petits llacs i una vista que se’n va cap a les crestes de Tre Scarperi. A esquerra i dreta tenim el Sextner Stein (2539m) i la Punta di Francoforte (2600m).

P1100885 Una altra capellka 

Al nord una altra capelleta s’està als peus de la Torre Toblin.

Al principi explicava una data històrica: des del 1511 fins al 1919, Cortina d’Ampezzo va formar part d’Àustria. Al final de la Primera Guerra Mundial es va dissoldre l’Imperi Austrohongarès i el territori esmentat va passar a forma part del nord d’Itàlia. D’aquesta manera la frontera va quedar de ple dins dels Alps.

P1100886 Vista de les T C  Resulta inevitable no aturar-se a admirar els Tres Cims. De la Cima Grande el registre de la primera ascensió és del 21 d’agost de 1869 i es va aconseguir per part de Paul Grohmann, amb els guies Franz Innerkofler i Peter Salcher. El Cim Ovest, es va aconseguir deu anys després per part de Michel Innerklofer que anava amb un turista, en G. Ploner. I finalment, la Cima Piccola va ser conquerida l’any 1881, per part de dos membres de la mateixa família: Michel i Hans Innerkofler. Per cert, que aquest cim és el que es considera més difícil dels tres.

P1100888 Canm baixant  Estem a cavall, de les regions de Trentino-Alto Adige i de Vèneto, en les províncies de Bozen i Belluno. Encara avui són una divisòria lingüística entre les majories de parla italiana i de parla alemanya. A partir d’aquest moment comencem a tornar però, ara, pel vessant septentrional del massís de les Tre Cime.

P1100890 Flors x 

Aquesta planta és una silene (“Silene vulgaris”). El seu nom prové del personatge de la mitologia grega conegut com Sileno i que es representa sempre amb un estómac gros.

Aquell any esmentat del 1511, era sobirana d’Espanya Juana I (coneguda com La Loca), funcions que van passar al rei Carlos V d’Alemanya que va adoptar el títol de primer d’Espanya. Aquell emperador del Sacre Imperi Romano Germànic va unir sota la seva sobirania els diversos títols dels regnes i territoris històrics de la península. D’aquesta manera Aragó, Catalunya, Mallorca i València, amb les seves Corts i sistemes de govern propis compartien sobirà amb Navarra, Castella i Lleó.

P1100891 Flors y 

Aquí tenim una miosotis, la planta de boniques flors blaves coneguda com “amant etern”. Hi ha unes 50 varietats però totes tenen petites flors de cinc pètals. La flor s’ha utilitzat com a representació de la diàspora dels armenis, ja que van haver de fugir cap els cinc continents. Se sap que la diàspora dels armenis va començar el 1375 quan el Regne Armeni va caure sota el domini dels mamelucs. Però va créixer exponencialment després del Genocidi Armeni: una brutal massacre i extermini portada a terme per l’Imperi Otomà entre 1915 i 1923.

P1100892 Avakl i avall i desprs amunt  Ara anem seguint la ruta 105 que baixa dreta fins al fons de la vall per després tornar a pujar.

P1100895 Ref Langalm  Uns 8 quilòmetres després de començar passem pel costat del refugi de Langealm. Comencem a pujar per arribar a la Forcella de Col di Mezzo.

IMG 2214  Des de la Forcella de Col di Mezzo (2315m) podem observar tot el camí que hem fet des del refugi de Locatelli.

P1100896 Tre Cime de canto  També podem admirar el vessant oest de les Tre Cime de Lavaredo.

P1100899 Vista arribant a lAuronzo  Tornant cap a l’Auronzo ens encantem admirant les vistes cap a ponent. Al fons es pot endevinar el llac de Misurina.

P1100901 Dinar a lAuronzo 

Tornem al refugi Auronzo. El seu nom anterior, Bruno Caldart, era d’una jove guia que va morir en caure de la Cima Piccola. Posteriorment un incendi va cremar el refugi i el president del CAI, Silvio Monti, el va restaurar i ampliar; llavors va rebre el seu nom actual.

Un italià al costat del cotxe engega conversa i vol saber el què passa a Catalunya. Més o menys li expliquem una mica del que deia l’article publicat al blog de La Vanguàrdia l’agost del 2010: L’augment de l’independentisme a Catalunya no és casual ni difícil d’explicar. Mentre l’independentisme dels anys 80 i 90 era d’identitat, a dia d’avui és transversal, plural, cívic i sobre tot democràtic. Per això no para d’augmentar.

Part de les raons pràctiques són la supervivència cultural i els aspectes econòmics. Només un exemple: segons fonts del Ministerio de Educación (publicat per eldiario.es l’agost de 2015), les beques concedides per estudis a Espanya el 2014 van ser, per habitant: País Basc 37,91€; Galícia 18,36€; Madrid 9,72€; i Catalunya 0,34€. I això, a Catalunya, es veu com un risc per als fills i el néts.

Aquest italià és milanès i ens explica que també hi ha un moviment independentista a la seva regió, però no tant popular com ha vist per televisió de Catalunya. I així, acabem aquesta excursió d’avui per aquest paratge magnífic.

Per qui vulgui gaudir una mica més, pot veure aquest vídeo de la volta a Tre Cime de Lavaredo, publicat a youtube per “La tribu del cordino” el mes d’agost de 2016.

 

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18787636