(Dolomitas) Ruta el mes de juliol de 2017; 7 km; +330 -330; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Passo Giau Forcella Col Piombin i Malga Mondeval. Participants: Miquel A. i Miquel G. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1999, a Itàlia es van reconèixer com a llengües oficials tretze idiomes, entre els quals hi ha el català.
Aquesta excursió surt del Passo Giau (2236m), al sud oest de Cortina d’Ampezzo i on s’hi arriba per la carretera 638. Estem en territori dels Dolomites Ampezzanos, un conjunt magnífic de muntanyes dolomítiques format per diversos “grups” de serres o conjunts: Tofane, Cristallo, Sorapiss, Antelao i Nuvolau.
Després d’aparcar, ens orientem a sud-est i seguim els rètols i senyals del sender 436 que, aquí, coincideix amb la AV-1 (Alta Via dels Dolomites). Mirant enrere tenim la vista de l’alberg restaurant i al seu darrera la fotogènica agulla de Ragusela (2595m) i al fons la d’Averau (2649m), que formen un territori amb un parell de vies ferrades i diversos passos difícils.
Uns metres més endavant deixem a la dreta una capella, de les que sovint es troben a colls accessibles o passos rellevants.
La porta està oberta i es pot gaudir d’aquest interior càlid. Aquesta capella es coneguda com la capella dels guardes forestals.
Per cert cal dir que el Passo Giau és conegut, per la gent del país com “Jof de Giao” que és com es diu en ladí. El ladí és una llengua retro-romànica que es parla al nord d’Itàlia en les regions de Trentino-Alto Adigio i Vèneto. Per aquesta raó alguns dels italians amb els que ens creuem saluden dient “Bon di”.
Des de més amunt, encara tenim aquesta foto de l’aparcament de l’alberg del coll Giau i la vall del riu Costeana. A l’esquerra destaca el Ragusela i després hi ha diverses serres amb el Beco da Marogna i Pales de Rucurtzo. Al fons del tot ja em perdo, però crec que són els cims de les Tofanas.
Envoltats de prats anem suaument amunt cap el primer collet. Un dels aspectes que destaquen als Dolomites és la combinació d’avetars, prats d’un verd intens i les agulles de turons de roca nua.
Arribem a una barrera de bestiar que ens permet passar el coll de la Forcella di Zonia. Al davant tenim la Costa delle Role i el Mont Cernera, aquest de 2657m.
Mirem avall, a la vall que marxa cap a l’est. Potser cal afegir que estem a la província de Belluno (de la regió administrativa del Veneto). El Pas de Giau, d’on hem sortit, connecta Cortina d’Ampezzo amb Selva di Cadore i el coll de Santa Luzia.
Entre el verd dels prats i arrapades a les roques sovint podem gaudir del color dels nerets que, inevitablement, em porten a la memòria els que es veuen per l’Himàlaia i que es fan sorprenents boscos d’arbres.
Parlàvem abans dels idiomes a Itàlia. La Constitució italiana en el seu article 6 diu: “La República protegirà les minories lingüístiques”. Per això una llei del 1999 va concedir estatus oficial regional tretze idiomes: ladí, alemany, francès, català, occità, eslovè i set més. Aquestes llengües tenen el dret de ser utilitzades, en les seves regions, en iguals condicions que l’italià. En les escoles s’han d’utilitzar i també en les retransmissions de la RAI. Per cert, el català està reconegut pel fet que els parlen 26000 persones a l’Alguer (Cerdenya).
Passat el petit collet, la vista de la vall que tenim a l’esquerra ha canviat i es veu millor el Beco de Ra Marogna. En aquella direcció, darrera dels cims hi ha d’haver el conjunt de Cinque Torri, on hi anirem d’aquí a dos dies.
Arribem a una cruïlla ben indicada. A l’esquerra el camí va avall cap a la carretera. A la dreta, amunt, a Mondeval. El camí s’enfila dret, ens ho prendrem amb calma.
Del tractament dels idiomes que comentàvem, podem afegir que a Espanya, just ara fa dos anys (juny 2015), el PP (Partit Popular, la dreta dreta espanyola) a través del seu ministre Wert (que hi ha qui considera que ha estat el pitjor ministre des de la democràcia) va aprovar una llei que dinamitava el sistema d’integració lingüística de Catalunya. Més de cent manifestacions després i nombrosos exemples de rebuig al ministre Wert, encara estem igual. Els governs nacionalistes espanyols sembla que no poden evitar menysprear la llengua dels catalans (com tampoc fan res a favor del gallec o de l’euskera). Bona part del desig d’independència actual de Catalunya prové de tants anys de menyspreu. Els grans promotors de l’independentisme català han estat els governs del PP.
Una estona després arribem, a 2360 metres, a la Forcella Giau. Una parada per agafar aire i admirar aquesta roca descomposta característica de la roca dolomítica; en aquest cas del Mont Formin (2657m).
Mirant enrere, la vall que hem deixat, l’espectacle és fantàstic: per seure a una roca i deixar passar el temps gaudint-lo.
De cara endavant, roques i punxes i serres. Aquí seguirem una estona fins al prat verd de Mondeval, on hi ha un minúscul llac, el de Baste.
Tornem al punt d’inici, amb l’objectiu de menjar al refugi Giau. Després anirem al càmping on estem a Cortina d’Ampezzo. A la planade Mondeval,entre les roques que hem passat, l’any 1985 s’hi ha descobrir el conegut com “Uomo di Mondeval”, un enterrament que presentava un esquelet en perfecte estat i els seus estris personals. Els paleontòlegs de la Universitat de Ferrara van seguir excavant i investigant i van trobar evidències de presència humana de més de 80 segles d’antiguitat. Actualment, les restes es conserven al museu de Selva de Cadore.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18787604