(Itàlia)  Ruta el 26/09/2013; 9,16 km; +527 -527; 3,5 hores.  Excursió organitzada amb el següent itinerari: San Ambrogio di Torino, Sacra San Michele, San Pedro, San Ambrogio di Torino.  Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt;  Dificultat: fàcil (amb fort desnivell)

 mapa 626 perfil 626 

 FA ANYS: A l’edat mitjana els estats més importants, a la península italiana, van ser el Regne de Sicília, el Ducat de Milà, els Estats Papals i la República de Venècia. L’any 803, el Sacre Imperi Germànic i l’emperador Bizantí van reconèixer l’independència de facto de Venècia, que ja feia temps establia relacions comercials amb ells com un estat sobirà.  En aquell mateix temps, concretament el 798, el fill de Carlemany (Ludovic) va anomenar Borrell com a compte de Vic i d’aquesta manera va néixer la Marca Hispànica i l’origen de Catalunya. A la Península Ibèrica, els altres sobirans eren Alfonso II a Astúries, i Iñigo Arista considerat com el primer monarca Navarrès.

P1170692 St Ambrogio i la Sacra 

Avignana és un municipi que agrupa diversos petits pobles, entre ells el de Sant Ambrogio di Torino. Com a conseqüència d’això, ens va costar una mica trobar el punt de sortida de la pujada. Val doncs tenir en compte que s’ha d’anar al poblet de Sant Ambrogio que és on, al peu de la vall de Susa comença la part de la via francigena que puja dalt de la muntanya vertical on hi ha el monestir.

S’hi arriba, venint de França per Montgénèvre, després del poble d’Oulx. He dir que Oulx és la ciutat occitana d’Ors, perquè l’Occitània arriba fins a aquestes valls italianes. Aquí es parla encara l’occità. L’occità forma part del catàleg de la UNESCO, de llengües en perill d’extinció.  L’occità fou el vehicle de la primera poesia vernacla de l’Europa medieval, la dels trobadors, i fou també la llengua administrativa alternativa al llatí. Caldrà imputar la pèrdua d’aquell important patrimoni cultural, al papa Innocenci III. Ell va engegar la croada contra el moviment càtar, un procés de foc i mort que va acabar destruint les estructures socials i polítiques occitanes. L’idioma va perdre prestigi durant el segle següent i finalment, el 1539, el rei francès va establir l’exclusivitat de la llengua francesa. Avui es calcula que el parlen uns dos milions de persones a Europa i uns altres deu el coneixen. Només a la Val d’Aran té caràcter cooficial, juntament amb el català i el castellà.

P1170695 Cam 

La pujada comença al costat de la parròquia de Sant Ambroggio i de seguida s’enfila arrapat al pendent de la muntanya, tot seguint un camí de bast que devia servir tant per traslladar queviures a l’abadia, com per les pelegrinacions de la gent. Trobem els senyals grocs que indiquen el sender que segueix l’antiga “via francigena”. Aquesta via la feien els romeus que anaven a Roma des de Canterbury.

P1170702 Via Crucis 

El camí conserva el seu empedrat (mulatiera) original i s’enfila dret en fortes i continues ziga-zagues, sempre sota l’ombra de l’espès bosc que l’envolta. Anem trobant les creus dels passos del via crucis. Anem a un dels més grans complexos romànics d’Europa, constituït per un edifici que ha anat modificant-se al llarg de mil anys. Se sap que l’abadia va néixer entre el 983 i el 987 vinculat a les peregrinacions a Roma i a Terra Santa. El segle XII va coincidir amb el del màxim esplendor amb l’arribada de pelegrins i aristòcrates, que van enriquir el monestir amb possessions.

P1170705 Abadia  

El via crucis s’acaba sota de el conjunt de cases de San Pedro. Més amunt ja se surt a la cresta aplanada que porta al monestir. La vista és esplèndida perquè tenim al davant l’espectacular abadia que s’aixeca vertical. Aquesta abadia està construïda sobre tres capelles originals, construïdes en roca i que van ser l’origen del monestir original (segle XI). A partir del segle XII es construeix l’actual basílica, que guanya altura articulada sobre un complex basament estructurat al voltant de l’Escala dels Morts, que ve a ser el nucli central del que veiem des de l’exterior. Les arcades occidentals de l’església i els edificis abacials situats al nord pertanyen ja a l’època gòtica.

 

P1170719 Sepolcro 2 

Pel camí, encara hem de trobar les restes d’una antiga església romànica, petita, d’absis quadrat i semicircular, anomenada Sepolcro dei Monaci. Aquestes restes corresponen al que havia estat un edifici octogonal dedicat a la memòria del Sant Sepulcre de Jerusalem (finals del segle XI). El que veiem té diversos aspectes remarcables. La visita a la Sacra també té un interès geològic. La roca sobre la qual ha estat construïda l’abadia és d’orígen marí. Esta formada per materials calcaris que es van anar dipositant al fons de l’oceà pre-alpí i, per decantació, pel plàncton barrejat amb argiles transportades pels corrents marins. També hi ha restes de l’efecte volcànic que són el resultat de l’aixecament dels Alps.

P1170718 Abadia 

L’abadia es visitable i molt interessant. Havia estat benedictina i ara és dels pares rosminians. Giuseppe de Rita diu, d’Antonio Rosmini, que va tenir massa enemics, religiosos especialment; era massa complicat comprendre el seu pensament; molts, estudiosos i gent del clergat, van estimar-se més considerar-lo excessivament intel·ligent a la llum de les pobres mentalitats dels fidels. A més, el Sant Ofici l’havia castigat i tots volien oblidar-lo. El seu assaig “Les cinc plagues de la Santa Església”, publicat per primera vegada el 1846, va ser inclòs a l’Índex (Inquisició) el 1849. Rebutjava l’aliança de l’Església amb el poder. Deia que, a l’Església, no li calia comptar amb les proteccions dinàstiques. No és estrany que el Sant Ofici de l’Església catòlica, considerés el llibre contraproduent i en prohibís la lectura. Al final, després de tota una història llarga i complicada, amb els jesuïtes en contra, fou beatificat l’any 2007.

P1170722 Abadia marxant 

La vista des de dalt del tot és espectacular. La vall s’eixampla significativament a partir dels pobles de Gravere i Giaglione. A la vall de Susa, podeu escoltar-hi cinc llengües nadiues: l’occità a les parts altes, l’anomenat franc-provençal al fons de la vall, el piemontès, l’italià normatiu a la ciutat de Susa i també el francès que hi és habitual.  Anem baixant, ara per la pista asfaltada que fa una volta fins al grup de cases de Sant Pere, amb la finalitat de fer una mica de circular. Per aquesta baixada encara tenim unes vistes impactants de l’abadia.

P1170724 St AmbrogioQuan tornem a ser al poble, posem el cotxe en marxa i ens dirigim cap a la Vall de Fassa, on tocarà per unes quantes excursions pels Dolomites. Hi estarem, però, unes 5 hores de trajecte.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5357606