(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language) (Dolomitas di Fassa) Ruta 1436 el 24/06/2022; 8,5 km; +355 -639; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Poza di Fassa, Buffaure, Col de Valvacin, Sas de Adam, Sella Brunech, Malga Giumella, Rifugio Buffaure. Tipus de sortida: travessa lineal (circular utilitzant el funivia); Dificultat: moderada.
FA ANYS: De l’any 1923 al 1927 es fraccionava el territori lingüístic de Ladínia.
Estic al càmping Catinaccio Rosengarten a Poza di Fassa; perfecte. Ja hi he estat altres cops i molt bé, el millor dels que he conegut i a un preu molt digne. Per mi, la Val di Fassa és la que més m’agrada dels Dolomites. A més ben situada, ja que ofereix accés a ponent cap al Grup de Brenta i a l’est cap els Dolomites d’Ampezzo.
Avui faig una excursió a la banda de llevant de la vall i pujaré a Buffaure. Pujo al telecabina (Cabinovia) i Poza va quedant als peus.
Baixo a l’estació superior de Buffaure on hi ha com sempre l’alberg restaurant i diversos elements pensats per entretenir els nens. En general la vall de Fassa està molt pensada per les famílies.
Amb el telecadira he pujat fins dalt, al Col Valvacin. D’aquí ja començaré a caminar i tindré unes vistes de tot l’entorn. Estic a 2354 metres. Cal afegir que la Val di Fassa es troba al centre de les Dolomites, envoltada d'alguns dels massissos més famosos de la serra: Monti Pallidi, la Marmolada, el Grup Sella, el Sassolungo, el Grup Catinaccio. Es troba a l'extrem nord del Trentino, a la frontera amb les províncies de Bolzano i Belluno.
De moment un caminet de terra estret apunta a una serra (Sas de Adam) que va en direcció est.
Així comença un senderó de cresta suau, amb pujades i baixades. Còmode i segur, però no s’ha de badar. Potser cal afegir que estic en territori de Ladínia. El ladí (en ladí, ladin), és una llengua romànica parlada a les valls de les Dolomites. Així doncs es parla en cinc valls contigües entre si (divuit municipis), les quals componen un bloc territorialment compacte on el ladí és la llengua autòctona: la Ladínia. Però, d'ençà 1923-1927 el domini lingüístic està fraccionat administrativament entre les regions del Trentino-Tirol del Sud i del Vèneto, i, dins aquestes, entre tres províncies (Bozen, Trento i Belun). Això els converteix en minoria relativa arreu, tot i ser majoritaris al seu territori. La divisió prové de Benito Mussolini, el dictador feixista. Sembla que els feixistes són els grans protectors de l’idioma únic i els grans lluitadors contra les llengües diferents de la seva pròpia. Passa en algun altre lloc.
M’aturo per gaudir de la vall de San Nicolo a la meva dreta. Per gaudir del paisatge i fer fotos cal aturar-se, els pendents a cada costat ho recomanen!
Arribo al punt que fa cim de la cresta, a 2433 metres. Estic a Sas de Adam.
És impossible del tot, no aturar-se i seure en aquest banc tan ben posat, aquí al Sas de Adam. La Val San Nicolo és una vall lateral que es desenvolupa a partir de Pozza di Fassa i és una de les destinacions més fascinants del Dolomiti Trentino. Com totes les valls menors acaba sota els alts cims oferint un fantàstic paisatge on la verda herba dels prats contrasta amb la roca de les Dolomites.
Miro enrere el caminet per on he vingut i veig també els cims del que em sembla que deu ser el Grup d’Antermoia, amb els núvols que ofereixen encara una vista més espectacular.
El senderó continua, primer baixarà una mica més pendent i després seguirà suau en ascens. Potser cal afegir, a la llengua del territori, que el reconeixement de la comunitat ladina i dels seus drets ha costat molt: ha calgut arrencar concessió a concessió mitjançant una dura lluita sociopolítica contra l'hostilitat de les autoritats de les diverses províncies. És vergonyós veure la mentalitat totalitària i inculta dels governants als estats amb vàries llengües minoritàries (en l’Estat concret).
Ja es veu Sella Brunech al final del camí que segueixo, mentre per sota n’hi ha un altre que baixa a la vall. Parlant de minories reprodueixo part d’un article de Jordi López Camps: “Segons Kesavan un estat “majoritarista” és aquell en què només aquells ciutadans que tenen una cultura, una fe, una ideologia o una llengua majoritària dins de l’Estat són tractats com a ciutadans autèntics. ¿Què passa amb la resta de ciutadans? Aquests són “tolerats” i s’espera d’ells que “es comportin bé i amb deferència”. Si no ho fan, es deixarà de respectar la seva llibertat d’expressió, s’anul·larà la seva voluntat política i es castigarà els seus líders...”. La disseminació d’aquesta idea –afegeix Kesavan– contribueix a crear el marc mental previ per justificar els actes de violència dirigits contra la minoria en qüestió. Per Matthew Tree tota aquest concepte de majoritarisme comentat per Kesavan es pot aplicar, fil per randa, a l’Estat espanyol”.
Arribo a Sella Brunech (2420m) i tinc el premi d’aquesta vista amb la catifa groga i lluny les crestes del Catinaccio. Fantàstic! Fa anys, encara hauria seguit fins a Ciampac, però això m’obliga a baixar 300 metres en poca distància i tornar-los a pujar... i a mi el que ara m’agrada són les vistes panoràmiques i gaudir de l’espai i el moment. Amb els anys m’han canviat els interessos.
He començat a tornar per la pista de la vall que ja veia abans i passo pel costat d’unes cases de pastor, amb vaques i unes cabres d’aquelles de dos colors. Segueixo avall, gaudint de tot el que m’envolta. Acabo de saber que hi ha 45 varietats de cabres i que les que són mig blanques i mig negres s’anomenen “cabra de coll negre del Valais”. És una raça essencialment càrnia ja que la seva llet és poc abundant, però la seva resistència a les amplituds tèrmiques de les pastures de muntanya és una de les característiques de la seva adaptació.
He baixat potser 400 metres de desnivell i porto fets uns 5 km. Els núvols han anat pujant i em queda una visió més clara del Catinaccio Rossengarten, per mi una de les meravelles dels Dolomites.
Com he baixat altitud, entro ja al bosc. Estic seguint la ruta que porta a la Malga Giumella. Comentàvem l’hostilitat dels règims contra les minories i la divisió de Ladínia el 1923. Doncs recordem que a Espanya ha passat el mateix contra Catalunya i el català i, per exemple, l’any 1926 es va aprovar el Reial decret que criminalitzava a qui es resistia passivament a utilitzar el castellà i amb pena de presó correccional per qui usés un idioma distint de l’”español”. Encara que s’utilitza aquest terme, l’idioma ‘espanyol’ no existeix; el que és parla a Espanya és el castellà, una llengua històrica i pròpia del regne de Castella; però també es parla el basc, el gallec o el català...
Una bonica flor Botó d’or (“Ranunculus repens”) em deixa passar amb indiferència, com és natural. Nativa d'Europa i del nord-oest del Pacífic i avui estesa pel món com a planta ornamental. Creix en camps, pastures i preferentment en sòls humits. És una planta amb un alt contingut proteic, valorada en ramaderia per equilibrar l’alimentació del bestiar tant en pastura com en farratges. He llegit a internet: alerta amb el consum en humans, si bé se’n poden fer ungüents i altres preparats, la planta és tòxica consumida en fresc. (Sempre aneu alerta amb els comentaris que faig, ja que només escric el que trobo).
Arribo a la granja Giumella (1978m), que és bar i restaurant; la deixo a la dreta i segueixo avall baixant.
Estic seguint la ruta 643. Hi ha molt poca gent, però en aquest tram em trobaré tres o quatre persones. He de dir que el sistema d’identificació de les rutes a Itàlia és extraordinari. Al nostre país, fins i tot els senders (GR, PR, SL...) algunes vegades es perden els senyals i poques vegades, quan hi ha interseccions, saps molt bé el número del qual veus els senyals pintats.
Trobem un gerani de bosc (“Geranium sylvaticum”), una planta també nativa europea i molt comuna a Escandinàvia, que presenta unes flores de color púrpura amb cinc pètals, que poden mesurar de 2 a 3 cm de diàmetre. És la flor del comtat de Sheffield al Regne Unit. Les flors d’aquesta planta produeixen un tint d'un color blau-gris que es feia servir a l'antiga Europa per a la coloració dels mantells de guerra, en la creença que oferien protecció al camp de batalla. Per aquesta raó, la flor rebia el nom de gràcia d'Odin.
Arribo ja a l’estació del telecabina, a Buffaure, amb rètols i jocs per infants. Aquest parla dels personatges de la narrativa oral. El que em crida l’atenció és el Salvan (“Om dal bosch”) pel fet de ser reconegut com ‘l’home del bosc’, però concreta que en la tradició oral apareix com una divinitat dels boscos i dels conreus; fa el paper d'un heroi vividor proporcionant ensenyaments sobre l'art de l'elaboració del formatge i el processament de la llet. Doncs ja em sembla bé i no n’he trobat cap de Salvan, clar que jo tampoc no vull processar la llet.
Una foto del refugi Buffaure i com a teló de fons les crestes, crec, de Roda de Vael.
Avui he menjat unes bones costelles de porc, en un refugi que sempre és un indret recomanable i amb vistes molt extenses.
Poca estona després ja torno a estar a Poza di Fassa.
No necessàriament les wp estan al lloc de les fotografies
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1436-dolomites-fassa-poza-buffaure-col-de-valvacin-sas-de-adam-malga-giumella-sella-brunech-106876684
Aquí, una altra crònica propera: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/italia/1054-dolomites-vigo-di-fasa-ciampiedie-catinaccio-torres-vajolet-gardeccia-refugi-preuss-rossengarten