(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Dolomites de Fassa) Ruta 1365 el 9/07/2021; 13 km; +460 -460; 4 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Vigo di Fasa, Ciampiedié, Catinaccio, Torres Vajolet, Gardeccia, Refugi Preuss, Rossengarten.   Participants: Toni C, Miquel A, Anna F i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.(NOTA: el track inclou la pujada amb funicular).

 cmapa1365 cperfil1365

FA ANYS: La campana més antiga de la val di Fasa és de l’any 1549 i està al campanar de San Giovanni.

DSC03168 Funi Vigo a Bellavista   Avui estem a la magnífica Vall di Fassa. Hem anat a pujar amb el telefèric des de Vigo di Fassa fins a la vall del Catinaccio. Les primeres dades històriques de Vigo di Fassa, com de gairebé tots els altres centres de la Vall di Fassa, es provenen de l'Edat Mitjana encara que els primers indicis humans es remunten al Paleolític quan els caçadors nòmades pujaven pel rierol Avisio. La ciutat va començar un creixement ininterromput des de l'Alta Edat Mitjana (va des de la caiguda de l’Imperi Romà fins a l’any 1000).

DSC03169 Des de Ciampiedi   Des de dalt de l’estació de Bellavista estem a Ciampiedié i tenim una panoràmica de la vall i de les agulles llunyanes fins on anirem.

DSC03170 multiples rutes

   Les rutes des d’aquest punt estratègic són diverses i variades. A l’esquerra una de molt interessant va a Roda di Vael. Nosaltres avui anem de cara, en direcció a les Torres de Vajolet. Mentre pujava sentia tocar unes campanes. Voldria pensar que era el campanar de Sant Giovanni, on sembla que hi ha 6 campanes de les quals 4 van ser foses el 1922, però la més important és una altra fosa l’any 1549 i que pesa 2565 kg; va ser fosa per Ludovico Simonato i encara funciona amb regularitat.

DSC03171 Cima Catinaccio i Torre Vaiolet   Al fons destaquen el cim del Catinaccio i les Torres de Vaiolet. El grup de Catinaccio (Rosengarten en alemany, o Ciadenac en ladí), és una cadena muntanyosa de les Dolomites que es troba a Trentino-Alto Adige. Es divideix en vuit subgrups i el pic més alt és el Catinaccio d'Antermoia (3004m). Altres pics famosos del grup són: les Torres Vajolet que s’eleven al centre de el grup Catinaccio. El Catinaccio té molts passos donat el gran nombre de subgrups en què es divideix la serralada.

DSC03176 Crep di Larsech i Muncion   A les serres de la dreta destaquen el Crep di Larsech (2724m) i el Munción (2376m), entre els qual hi ha el Passo delle Scalette (2348m) amb la ruta marcada 583 d’accés difícil i amb tram de ferrada.

DSC03177 Ruta 540

   Anem endavant pel sender 540 que apunta a nord-oest i s’endinsa al bosc. Cal explicar que les llegendes locals identifiquen el Catinaccio amb el castell de el mític rei Laurin. Efectivament la mitologia ladina situa en aquesta part de les Dolomites el llegendari Jardí de Roses del rei esmentat; jardí que dóna nom al massís de Rosengarten. Es diu també que el massís de Larsech constitueix un balcó natural des del qual les nimfes o “vivanas” treuen el cap a observar la vida humana que transcorre al fons de la vall, sent els llacs de Carezza i Antermoia els estatges preferits d'aquestes mítiques criatures.

DSC03180 Arribem a Gardeccia

      Planejant i baixant arribem a Gardeccia, amb varies construccions i refugis. Hem fet uns 5 quilòmetres. Les muntanyes dolomítiques de Val di Fassa es troben poblades de relats folklòrics que vinculen a les muntanyes locals amb reis, nans, bruixots, bruixes, nimfes, frares i cavallers errants. Les agulles rocoses de massís de Latemar són habitades per bruixes o strias i per bruixots o stregoni, als que s'atribueixen les freqüents tempestes elèctriques que assolen els seus cims.

DSC03182 Capella

   A l’esquerra hi ha una petita capella. Com dèiem, les llegendes locals es fonamenten en la climatologia extrema dels massissos que flanquegen la vall de Fassa, on els abruptes cims atreuen temporals que ocasionen aiguats i perilloses descàrregues elèctriques. Cada un o dos anys hi ha ovelles o caminants morts per efectes dels llamps. Això explica la norma: davant risc de tempesta cal baixar a la protecció d’algun refugi.

DSC03184 davant refugi Gardeccia 1949m

   El refugi Gardeccia està a 1949 metres, en un pla amb altres refugis.

DSC03186 refugi Preuss 2248m   Des del Gardeccia hi ha una vista impagable de les agulles sobre la qual s’hi observa el refugi Preuss. Hi hem d’anar, encara que la pujada ara serà més dreta. Una de les característiques peculiars és el color rosat que les agulles prenen al capvespre. El fenomen és conseqüència de la composició de les parets rocoses de les Dolomites (formades a partir de la dolomita, un compost de carbonat de calci i magnesi). En Ladí el fenomen es diu “enrosadira”, que literalment significa "tornar-se rosat".

DSC03187 Amunt a Torres Vaiolet   Amunt, de cara a les Torres de Vaiolet. Són un grup de sis agulles de pedra calcària que s'eleven al centre del grup Catinaccio.

DSC03232 Aster alpinus

   També flors, com sempre a les valls alpines. Aquí unes boniques Aster alpinus. El sistema m’ha donat aquest nom, però trobo que les fotografies que miro són més blaves que la que jo he fotografiat, així que no feu gaire cas del nom que he posat.

DSC03190 refugis   Un quilòmetre més endavant i 240 metres més amunt arribem al refugi Preuss; al davant hi ha el refugi Vajolet al costat del qual segueix la ruta que va fins a Passo Principe.

DSC03192 Interior refugi Preuss

   Cal descansar una mica, menjar i també hidratar al refugi Preuss. L’any 1913 el refugi Paul Preuss va aparèixer al cim de la Porte Neigre, al cor del Grup Catinaccio, just als peus de les Torres del Vajolet. Construït pel famós guia de muntanya Tita Piaz i dedicat a Paul Preuss, un famós escalador de principis del segle XX i pioner de l’escalada lliure, encara és gestionat per la família Piaz fins als nostres dies. Afegim, doncs, que Giovanni Battista Piaz, més conegut com a Tita Piaz (1879-1948 ), va ser un alpinista italià anomenat "el diable de les Dolomites " per l'audàcia de moltes de les seves gestes.

DSC03193 vall i Rosengarten a la dreta   Tenim una bona panoràmica de la vall que hem fet. El Catinaccio Rossengarten és la serra que tenim a la dreta de la vista.

DSC03240 Dryas octopetala Rosa de roca Trobem un bon tram de camí amb aquestes roses de roca (“Dryas octopetala”), que també és coneix comunament com driada de vuit pètals, o Te de Pirineu.

DSC03195 Avall va   Marxem avall per tornar al punt d’inici de la caminada pel mateix camí. Comentem que just fa uns quatre mesos un article a ‘vilaweb.cat’ destacava que “El govern dels Estats Units ha expressat la preocupació per les violacions de drets contra la minoria nacional catalana i l’existència de presoners polítics catalans, en un report anual sobre vulneracions de drets al món”. “El relator especial va demanar al govern espanyol de complir la seva obligació legal de protegir els drets humans de les minories, incloent-hi la minoria catalana, especialment en relació amb la llibertat d’expressió, de reunió pacífica, associació i participació pública”, diu l’informe dels EUA. I afegeix: “El relator especial va coincidir amb les conclusions del grup contra les detencions arbitràries que el llarg empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, dos activistes de la societat civil condemnats, juntament amb més polítics empresonats, és justificat per intimidar-los arran de la seva ideologia”.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/dolomites-vigo-di-fasa-ciampiedie-catinaccio-torres-vajolet-gardeccia-refugi-preuss-rossengarten-78340733 

Crònica ruta a Roda de Vael del 2018: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/italia/677-dolomites-vigo-di-fassa-ciampedie-alta-via-de-fassa-roda-di-vael