(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Dolomites Vall de Fassa) Ruta 1364 el 8/07/2021; 6,5 km; +400 -400; 3 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Alba, Ciampac, Roseal, Sas de Porcel, Sella Brunech, Sender Naturalista.     Participants: Toni C, Anna F, Miquel A i Miquel.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.  

 cmapa1364  cperfil1364

FA ANYS: L’any 1513 Ladínia va ser cedida a l’imperi dels Habsburg.

DSC03139 Funi a Alba cap a Ciampac   En un dia molt fosc anem a la Vall de Fassa i des de Canazei hem arribat a Alba on hi ha el telefèric que puja a Ciampac. Estem a la Vall de Fassa, una de les valls de Ladínia, situada administrativament a la província de Trento. Els principals municipis són Moena, Vigo di Fassa, Campitello di Fassa i Canazei. Travessa la vall el riu Avisio, afluent de l’Adige.

DSC03141 Refugis Ciampac i Tobia Giager   A la part superior hi ha els refugis de Ciampac i Tobia Giager. El dia encara s’enfosqueix més i cau una bona tempesta mentre prenem un cafè i esperem com molta altra gent.

DSC03142 Sender Brunech   Quan sembla que ha deixat de ploure, tirem una mica amunt seguint la ruta 644, tot esperant que no plogui més, però amb el material de pluja preparat. Tot i amb això la pluja i el fort vent (ja que l’excursió ha d’anar per una llarga cresta) ens faran abandonar el projecte.

DSC03143 Telecadira Brunech

   Tal com està tot, prenem el telecadira que puja a Brunech. A l’inici hem fet referència a les valls de Ladínia, diguem doncs que la Ladínia és una nació dividida entre les províncies italianes de Belluno, Bozen (Tirol del Sud), i Trento. La zona pren el nom dels seus habitants, els ladins, poble que parla la llengua ladina, del grup de les llengües romàniques. Tot i l'alt grau d'identificació amb la terra nadiua, encara no tenen cap reconeixement oficial a nivell de comunitat.

DSC03145 Dalt Roseal

     Finalment arribem al punt de Roseal Sella Brunech (2428m). Seguim amb La Ladínia i diguem que el 1513 el territori va ser cedit als Habsburg, comtes de Tirol. L’any 1806 aquestes regions van ser lliurades a Baviera i a Itàlia; i més endavant agregades a el territori austríac. La religió majoritària és la catòlica, a la qual s'adscriuen més del 98% de la població ladina, tot i que el percentatge de practicants és molt menor.

DSC03147 Sella Brunech 2428m   Davant nostre hi ha l’aresta que va al Sas Adam per la ruta 613. L’hauríem de seguir però l’intens vent i un altre cop la pluja ens fan desistir d’aquest dia. Per concloure el comentari sobre Ladína se’ns fa evident que, com es pot veure, va ser passada com una pilota d’uns a altres, sense preguntar mai res al poble legítim. Tristament aquesta ha estat la constant dels estats europeus especialment quan han estat dirigits per monarquies autoritàries (quasi sempre) o per dictadures feixistes. Per refer el respecte als pobles (com a conjunts humans) calia haver avançat en l’Europa de les Regions, però els estats majoritaristes no ho permeten.

DSC03148 Vista vall i pluja   Girem la vista cap a la vall i comencem a baixar de tornada, ara a peu.

DSC03149 Tornem als refugis i Piz Boe   No ens costa gaire temps arribar als refugis un altre cop, mentre al fons tenim la vista del massís del Piz Boé. Al Piz Boé hi vaig estar el 2014 (deixo una ressenya al final d’aquest article).

DSC03151 Boto d or

    Als refugis, la pluja ha tornat a parar i decidim seguir un sender que està indicat com “Sentiero Naturalistico”; si es tornés a posar a ploure fort, en poca estona, podríem tornar al refugi. Torno a trobar l’habitual rovell d’ou (“Troillus europaeus”), del qual ja he parlat precisament a la ruta que vam fer fa cinc dies.

DSC03152 Ruta naturalistica   Entrem en el sender poc marcat però evident del sender naturalista on hi ha diversos cartells amb informació.

DSC03157 Dos fenomens

   Aquesta roca mostra dos fenòmens. Un de físic, el crioclastisme que, com sabeu, és un tipus de meteorització física per la qual l'aigua que omple les esquerdes d'una roca, al transformar-se en gel, augmenta de volum i acaba fracturant-les. I l’altre, ecològic; que es representa per la presència de la vegetació en continua evolució dins del procés de colonització de l’ambient.

DSC03159 Un formiguer

   Posem atenció en un formiguer. És de formiga roja de bosc (“Formica rufa”). Nativa d'Europa i Anatòlia, també es troba a Amèrica del Nord. Com altres formigues poden ruixar amb àcid fòrmic com a defensa. En un niu de formigues roges hi ha unes 20 reines, uns 100 mascles i unes 10.000 obreres. La formiga roja és molt útil, en els boscos, per al control biològic de plagues; per això no s’han de malbaratar ni fer malbé els nius.

DSC03162 Plantes al llac glacial

   Caminar i observar és enriquir-se. Les roques del que ha estat un llac glacial, com aquest pel qual caminem, poden semblar que formen part d’un ambient inhòspit, però en canvi les escletxes poden hostatjar plantes molt belles. Segons els cassos s’hi poden observar tres tipus de plantes; els líquens; la flor de neu (“Leontopodium alpinum”); o el liquen de llop (“Letharia vulpina”).

DSC03165 Cabana    Com que torna a ploure en refugiem en una cabana, fins que poc després la pluja es torna més suau i ens permet tornar. El 1513 es cedia Ladínia als Habsburg i poc després el 1527, recordem que la guàrdia suïssa del Vaticà va estar apunt de ser exterminada. Aquell any un exèrcit de mercenaris alemanys i espanyols de l’emperador Carles I (i V de l’Imperi Germànic) van assaltar el Vaticà i aquell dia 6 de maig la guàrdia suïssa va perdre 150 membres, dels 190 que comptava a les escales de la Basílica de Sant Pere. Però el seu sacrifici va servir perquè el Papa Climent VII pogués escapar per un passadís secret que encara uneix la Ciutat del Vaticà amb el castell Sant’Angelo. La ciutat va quedar sotmesa a pillatge i destrucció. El Papa es va protegir al castell, però el dia 6 de juny, finalment, es va rendir i va accedir a pagar un rescat de 400.000 ducats a canvi de la seva vida. En commemoració del saqueig i de la valentia de la Guàrdia suïssa, els nous membres de la Guàrdia juren el seu càrrec sempre en un dia 6 de maig.

DSC03164 Masss Piz Boe   Encara em queda temps per fotografiar aquesta bonica vista del massís del Piz Boé. A l’esquerra es pot observar el refugi maria al Sas de Pordoi (2838m) i a la dreta el refugi Capanna Fassa al cim del Piz Boé (3162m). Estic pensant que en pocs dies acabarem aquest viatge i em semblen extraordinàries les paraules de John Steinbeck: “Quan jo era jove i tenia l’ànsia d’estar en un altre lloc, les persones grans m’asseguraven que al fer-me gran se’m curaria aquella ànsia”. Ho escriu al llibre “Viajes con Charley” i afegeix que aquella ànsia no ha millorat gens i que estar segur que no te remei, es incurable. Els que tenien aquella opinió no ho van encertar. Jo he arribat mes tard que ell, però ara i per mi la mateixa l’ànsia es també una cosa incurable.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/dolomites-alba-ciampac-roseal-sas-de-porcel-sella-brunech-sender-naturalista-78292856

Crònica de l’ascens al Piz Boé, l’any 2014: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/italia/315-sas-pordoi-refugio-forcella-piz-boe