(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Dolomites, Grupo Cadini) Ruta 1363 el 7/07/2021; 8 km; +540 -540; 4 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Misurina, Lago Antorno, Refugi Fonda Savio.   Participants: Toni C, Anna F, Miquel A i Miquel.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat moderada. IBP: 75.

 cmapa1363  cperfil1363

FA ANYS: L’any 1921 es va posar en marxa el tren de via estreta, militar, entre Carbonin i Misurina.

DSC03101 Llac Antorno   Aparquem al costat del refugi Chalet Lago Antorno, a la carretera de Misurina que va a Tre Cime de Lavaredo. No hem arribat dels primers i la carretera està col·lapsada de cotxes, així que ens quedem aquí. Havíem quedat amb els companys Jordi i Narcís a Auronzo, però no hi podem arribar i canviem la ruta per anar fins al refugi Fonda Savio.

DSC03103 Inici ruta

   Baixem pel sender, al costat de la carretera, uns 400 metres (al sud) i trobem l’indicador de la ruta 115 que ara seguirem a l’est. Situem-nos, hem passat per Misurina, una localitat turística notable davant del llac del mateix nom propera a Cortina d’Ampezzo. Un indret dels Dolomites mític ja que estem al cor de Tre Cime di Lavaredo, Monte Piana, Cristallo, Sorapiss i Cadini di Misurina. Cap al Cadini és on ara anirem.

DSC03105 Amunt vall   El sender va pujant poc a poc i encara passa per un aparcament. Seguim per un bosc magnífic.

DSC03106 Ruta 115

   Els senyals continuen sent clars i sense pèrdua per aquest sender dins de l’influencia del Grup del Cadini. Una curiositat: des de l’any 1921 fins al 1962 hi havia un tren de via estreta que connectava el poble alemany de Schluderbach (Carbonin, en italià) amb Misurina. El trajecte es va demolir els anys 70 per motius de seguretat. Aquest tren aprofitava una altra instal·lació més antiga.

DSC03109 Altura i cims al darrera   Entre els avets es deixa veure, crec, el cim del Cadin di Tocci (2474m), que forma part del Cadini.

DSC03111 Sender amunt

   El camí comença a pujar més dret, sense exagerar però de manera constant. El bosc verd, amb els seus aromes i els cants dels ocells, ens ofereix el seu suport. Seguim amb el tema del curiós tren: el 1915, amb la Gran Guerra, van ser els soldats austríacs que van construir un ferrocarril pel transport de municions entre Dobbiaco i Landro. Després de la guerra la línia va quedar abandonada fins a ser reutilitzada el 1921, primer sota direcció militar i posteriorment, a partir del 1924, va passar a ús públic.

DSC03112 Crestes tormentades   Potser les agulles de la Torre Wundt (2517m) i el Cimon di Croda Liscia (2550m) formen part de la serra que es veu.

DSC03116 Ja es veu el refugi   Més amunt ja es veu el refugi i anima l’esperit. El coll que es veu tan acusat hauria de ser la Forcel·la della Torre.

DSC03119 Flor 1

   Pel camí, com que no hi ha prat, no es veuen tantes flors com dies passats. A més, alguna com aquesta no la he pogut identificar. Per perspectiva històrica diguem que en aquells anys 20 del segle XX van passar moltes més coses; per exemple, va ser quan (1922) després de la marxa sobre Roma dels feixistes liderats per Benito Mussolini van prendre el poder a Itàlia i van implementar un règim totalitari. A Catalunya, des del 1914 al 1925 va existir la Mancomunitat de Catalunya que, tot i tenir només funcions administratives, va adquirir molta importància política perquè va suposar el primer reconeixement per part de l'Estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714.

DSC03120 Ms a prop el cam mes pedra   Anem pujant i el camí és més pedregós. Complementant la nota anterior afegim que també, el 1923, es va instaurar a Espanya el règim polític autoritari del general Miguel Primo de Rivera, amb el suport de la monarquia del rei Alfonso XIII i el suport evident de l’exèrcit, de la burgesia, dels terratinents i de la cúpula de l’Església espanyola.

DSC03122 Coll Diavolo   Ara es veu el nucli central del Cadini, amb la canal nevada de la Forcel·la del Diable, que separa la Torre del Diavolo (2598m) i el Cadin de San Lucano (2825m); tot un territori farcit de rutes difícils i ferrades.

DSC03123 Una mica de grimpada

   Arribem als peus del refugi i ara toca una mica de grimpada per la roca. El pas normal està colgat de neu i resulta insegur. Mentre escric aquesta crònica llegeixo molts articles que fan referència a l'infern fiscal de Catalunya: els seus ciutadans són els que més dies de treball dediquen a pagar impostos. Ho calcula en 201 jornades de rendes de la feina a pagar impostos. Aquest és el temps que els ciutadans de Catalunya necessiten per abonar els tributs que són d'obligat compliment. La majoria són impostos de l’estat espanyol central que marxen de Catalunya i no tornen. Es calculen en 16.000 milions anuals. Un absoluta desproporció respecte de les altes comunitats autònomes. Qui no voldria la independència en una situació d’espoli com aquesta?

DSC03125 Refugi Fonda Savio   Ja som al refugi Fonda Savio i estem a 2367 metres. El refugi rep el nom dels tres fills, Piero, Paolo i Sergio Fonda-Savio, que van morir durant la Segona Guerra Mundial. Els tres germans eren fills del lluitador partisà Antonio Fonda-Savio i de la seva dona Letizia Svevo, filla del famós escriptor italià Italo Svevo. Antonio Fonda-Savio també va rebre la medalla d'or al valor civil per haver estat el líder dels partisans de Trieste.

DSC03127 Comenant a baixar   Després de descansar i prendre alguna cosa, ens posem en marxa per desfer el camí de la pujada i per tant, en primer moment, desgrimpar el tram de roca de la pujada.

DSC03130 Flor 2 Petasites paradoxus

   Una altra flor, en mig de trams verds i roques: una Petasites hybridus. De la crònica de Valentí Gonzalez i Josep Nuet (‘equip-recerca-botanica.blogspot.com’) veig que Petasites paradoxus és una composta que viu a les tarteres calcàries per sobre dels 1400 i fins els 2000 metres d’altitud, a l’estatge subalpí. Diu en Valentí “Una de les plantes... que té una distribució molt concreta a Catalunya, centrada al sector del Port de la Bonaigua, Maladeta i Vallhiverna i a la serra de Cadí”. Així que les plantes s’estenen pel món sense considerar fronteres.

DSC03136 Flor 3 Aguilera vulgaris

   Després tinc al davant una magnífica Aguilera coerulea que no es pot confondre amb la ‘vulgaris’, la qual és de color blau.

DSC03137 Llac i Cadini   Després de desfer tot el camí i el desnivell, arribem finalment al llac Antorno. Aquí s’acaba l’excursió d’Avui. Encara ens quedarà temps per seguir carretera amunt, ara que no hi ha cotxes, per anar a caminar una mica a les Tre Cime i fer uns postres al refugi Auronzo.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/dolomites-cadini-misurina-lago-antorno-refugi-fonda-savio-78289257

Crònica de la volta a Tre Cime de l‘any 2017: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/italia/571-dolomitas-tre-cime-lavaredo-refugio-auronzo-refugio-lavaredo-refugio-locatelli-refugio-langealm