(Kerry) Ruta 1451 el 18/08/2022; 13 km; +43 -59; 4,5 hores.    Excursió dins del viatge organitzat per Bonviure a la badia de Smerlick.   Participants: Aida, Cristina, Silvia, Núria, Marta, Maia, Elisa, Blanca, Toni, Ana Maria, Carles, Maria, Josep Lluis, Núria, Àngels, Juanjo, Pilar, Miquel i la guia Cris.  Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.

 cmapa1451 cperfil1451 

FA ANYS: El 1580 va començar la Segona Rebel·lió Desmond.

DSC07728 Port   Vam arribar al poble de Dingle, dins del comtat de Kerry, per la tarda des de l’aeroport. El nom de la població, d’uns 2000 habitants, en irlandès és An Daingean, amb el significat de ‘el fort’.

DSC07725 Dingle port

    La ciutat està situada a la península de Dingle de la qual es diu que té una profunda associació amb San Brendan que, segons la tradició, va salpar de Mont Brandon en direcció a América, passant per Islàndia i Groenlàndia en un veler fet de llistons i cuir. La zona és un dels llocs de més ús del gaèlic a Irlanda. Mostra d'això és que molts dels autors més importants en aquest idioma són de la zona. L'irlandès, juntament amb el gaèlic escocès, pertany a la branca de les llengües celtes, i és habitualment considerada un idioma amb la tercera literatura més antiga d'Europa, després del grec i del llatí. Però la fam, les migracions i la pressió d’Anglaterra va suposar que el nombre de parlants totals de gaèlic es reduís dels quatre milions el 1841 a 527.000 el 1911.

DSC07730 Murreagh

     La Cris intenta explicar-nos el que farem avui, dins de l’autocar. Anem amb l’autocar per començar a la badia de Smerlick (o Ard na Caithne, en irlandès). Afegim que del 1922 fins a la independència d'Irlanda, l'irlandès ha estat llengua cooficial, juntament amb l'anglès. Del 1998 ençà, amb l'Acord del Divendres Sant, l'irlandès és també una llengua cooficial a Irlanda del Nord, encara sota el domini del Regne Unit.

DSC07733 Inici   L’autocar ens deixa abans d’arribar al poble de Feoanagh. Comencem a caminar en direcció oest, seguint la costa.

DSC07734 Feoanagh   Les cases del poble de Feoanagh es veuen, entre la boira fosca d’aquest primer dia plujós, a l’altra banda, a l’est. És un poble d’uns 900 habitants que depèn de la parròquia de Mahoonagh i està als peus del Mount Brandon (952m).

DSC07735 Penyasegats Peninsula Com és habitual a Irlanda, el paisatge de costa és sovint tancat per penya-segats i algunes platges. Per cert, del Brandon podem dir que geològicament està format per partícules de gres de diverses mides conegudes col·lectivament com a gres vermell vell i pràcticament no té fòssils. La composició de la pedra sorrenca vermella antiga és variable i conté pedres de quars, fangs, llims i partícules de gres (són visibles els blocs de roca de conglomerat amb còdols de quars). El Geological Survey of Ireland les descriu com les roques del Devonià més antigues d'Irlanda.

DSC07743 Extrem badia   Aquesta foto és de l’altre braç, el que tanca la badia de Smerwick a la punta extrema de Binn Diarmada.

DSC07746 Murreagh   Després d’uns 4km arribem al costat del poble de Murreagh. Abans hem deixat, una mica apartat, el poblet de Ballydavid (segons el mapa) però cal saber que el nom anglès va ser revocat i el nom oficial actual és: Baile na nGall, que significa ‘Torre dels estrangers’.

DSC07753 Comtat de Kerry

     Pel carrer, hi ha banderes del comtat de Kerry (verd i groc). En irlandès és el Contae Ciarraí. Tot el comtat, amb capital a Tralee, compta a uns 140.000 habitants. El comtat és famós per una ruta anomenada "Ring of Kerry" (l'anell de Kerry), a la península d'Iveragh, on es poden contemplar també alguns dels paisatges més bells de l'illa. Ciarraí va ser el nom de la tribu pre-gaèlica que va viure en part de l'actual província. El llegendari fundador de la tribu era Ciar, fill de Fergus mac Róich. En irlandès antic, "Ciar" significa "negre" o "fosc” i la paraula continua sent utilitzada en irlandès modern com a adjectiu per descriure la pell fosca. El sobrenom del comtat és «The Kingdom» ("El Regne").

mapa Kerry

         El comtat de Kerry és un dels 32 comtats de la Irlanda lliure. Cal saber que els comtats d'Irlanda són una creació del govern britànic del segle XIX per administrar el país. Irlanda està dividida en 32 comtats. A Irlanda del Nord els 6 comtats van ser reemplaçats, el 1973, per 26 districtes; i a la República d'Irlanda, 6 dels 26 comtats originals es van dividir, cosa que fan avui un total de 32 «comtats artificials». Aquest fet (d’agregar, dividir o fraccionar territoris històrics) acostuma a passar quan hi ha un domini central que pretén desnaturalitzar la història de terres dominades. Però dura amb els anys i es dóna a varis països d’Europa, com a França que no fa massa van canviar el nom de Pays Catalan, de les comarques d’origen de parla catalana del sud (Rosselló, Capcir, Vallespir...), pel d’Occitània; però a França no li han canviat el nom pel de Gàl·lia, per exemple.

DSC07759 Flor

   Trobo una magnífica flor que, segons em diu la Cris, a Mallorca es coneguda com ‘arracades de sa reina’. Es tracta de la “Fuchsia magellanica”, sembla que introduïda als llacs de Killarney des de Xile i Argentina el segle XIX. Coneguda comunament, a Catalunya, com a colibrí fucsia, és una espècie de planta amb flors de la família de les onagràcies. El nom de l’espècie ‘Fuchsia’ prové del metge alemany Leonhart Fuchs, autor de diversos llibres de botànica. Sembla que és una planta amb propietats medicinals, però sembla que també pot tenir efectes abortius.

DSC07761 Gallarus castle   Un quilòmetre després de Murreagh ens desviem a la dreta per anar Gallarus amb el castell i l’oratori. El castell de Gallarus va ser construït al segle XV pel Cavaller de Kerry, posseïdor d'un títol de cavaller pertanyent a la dinastia Geraldine. Ara és un lloc del patrimoni irlandès.

DSC07763 Gallarus oratory   L’oratori és un indret molt interessant. Es creu que l'oratori de Gallarus o Séipéilín Ghallarais (literalment "la petita església del promontori de roca") és una església paleocristiana. Aquest famós oratori "en forma de vaixell al revés" és l'únic exemple perfecte del seu tipus que sobreviu a Irlanda. És dins d’un gran recinte amb parets de pedra, amb vistes al terreny que envolta el port de Smerwick. A prop hi ha una llosa de creu paleocristiana amb inscripcions.

DSC07767 Platja   Després tornem a la ruta de la badia i a trepitjar al sorra.

DSC07770 Aiguamolls

        Més endavant, amb uns aiguamolls. Dels anys del domini anglès (com sempre passa amb els invasors) es van crear les “plantacions” al Regne d'Irlanda. Aquests sistema, aplicat els segles XVI i XVII, va implicar la confiscació de terres de propietat irlandesa per part de la Corona anglesa i la colonització d'aquestes terres amb colons de la Gran Bretanya. La Corona va veure les plantacions com un mitjà per controlar, anglicitzar i "civilitzar" parts d'Irlanda. La més gran de les quals va ser la plantació d'Ulster. Una cosa semblant va fer el rei francès, el segle XVII amb les comarques catalanes del nord (Rosselló, Vallespir, Cerdanya...); la corona de Castella, a Sudamèrica, amb les ‘encomiendas’; i també altres països europeus. No som responsables del que van fer els nostres antecessors, però sí de reconèixer avui que els països europeus van ser un invasors terribles i que haurien de demanar perdó.

DSC07772 Marea baixa   Els penya-segats s’han aplanat i ara podem gaudir de la costa amb la marea baixa.

DSC07776 Esquerdes   De tant en tant, una mica de promontori a tocar del mar mostra les seves esquerdes originades en segles d’erosió. Mirant un mapa topogràfic es fa evident que des del Mont Brandon, al nord, baixa una irregular serra que aquí, a la punta de la península, té varis cims com el Leataoibh o el Silabh an Iolair; és de lògica que l’erosió produïda durant segles, va produir les sorres i van anar omplint espais i van formar les platges d’aquesta part de la badia.

DSC07781 Gran platja  Una ample i llarga platja se’ns presenta a la dreta i el camí pren el nom de The Dingle Way (o Slí Chorca Dhuibhne), que forma part del Ring of Kerry.

DSC07785 Dia esplendid ara

   El dia ha millorat i ara és esplèndid. El cim principal de Kerry és el Carrantuohill amb 1039 metres d'altitud; al centre dels Macgillicuddy's Reeks, que formen part de les muntanyes més elevades d'Irlanda.

DSC07791 INFO Dun an Oir

   Estem arribant al final de l’excursió, apropant-nos al que es diu Fort de Oro (‘Dun an Oir’). Una mica d’història: després que la Santa Seu va declarar que Elisabet no era la reina legítima d'Irlanda, James FitzMaurice FitzGerald i altres van iniciar el que es va conèixer com la Segona Rebel·lió de Desmond. Llavors Fitzgerald va ser assassinat l'agost de 1579, però el setembre de 1580, una força de 600 mercenaris d'origen italià i espanyol, combinada amb alguns catòlics irlandesos i anglesos, van desembarcar amb armes per donar suport a la rebel·lió (‘wikipedia’). Aquesta força va ocupar Dún an Óir ('Fort de l'or'). Aquest promontori sembla que havia estat ocupat ja a l'Edat del Ferro.

DSC07789

        L’exèrcit format en rebel·lia va ser descobert per les forces de l'Exèrcit Reial Anglès i Irlandès (de domini anglès i protestant), precipitant el setge de Smerwick. Després d'un setge de tres dies, el comandant rebel San Giuseppe es va rendir a les forces angleses. Excepte 20 o 30 oficials, tots els ocupants del fort van ser executats immediatament després de la seva rendició. Més tard es van presentar càrrecs per aquests assassinats contra Sir Walter Raleigh; i com encara passa avui, el personatge va evitar la condemna al·legant que només seguia les ordres d'un oficial superior.

DSC07795 Dalt istme   Ens enfilem al promontori. No hi ha cap resta de la història, més que el propi fet del record del que va passar i potser del convenciment que les salvatjades dels que manen mai són condemnades. Això deixa en molt mal paper els sistemes judicials de tots els temps. Trobo que ha de ser molt trist ser jutge en un sistema judicial injust.

DSC07800 Extrem de la fortificaci   Aquest és l’extrem on hi havia la fortificació desapareguda. Lligar les confiscacions, les prohibicions i l’exèrcit anglès que hi havia a Irlanda, em fa recordar aquella frase que corria per webs socials que deia: “Si les autoritats i l’exèrcit no parlen la llengua original de teu país, és que estàs en un país ocupat”.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/kerry-e1-badia-smerlick-peninsula-dingle-gallarus-dun-an-oir-111795701

Següent crònica:http://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/irlanda/1189-kerry-e2-ventry-illa-blasket-slievedonagh