Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Groenlàndia, Qaleragliq, fiord Tunulliarfiq, campament Fletanes

(Groenlàndia) Ruta el 23 i 24/08/2017; 8 km; +200 -200; 4 hores.   Sisena excursió organitzada amb el següent itinerari: Qaleragliq, campamento Fletanes, al lateral de la llengua central de la glacera.    Participants: els onze del grup inicial.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.

 mapa957 2 mperfil957 

FA ANYS: Groenlàndia es va mantenir, molts segles, sota la influència noruega i danesa.

P1110338 Mati a punt de marxar 

 

 

 

 

 

 

Aquesta matinada plovia molt i hem esperat a sortir de les cases de Narsaq. Després un 4x4 s’ha emportat les bosses al port i nosaltres hi hem anat caminant els 2,5 quilòmetres.

Situant-nos en l’aspecte humà del territori, els inuit són una gent pacífica i generosa, condicions importants per sobreviure en un territori que, segons els anys, ha passat per moments de períodes de clima molt dur. D’altra banda, tenen una gran imaginació i persistència, ja que les condicions per obtenir aliments condicionen la seva forma de vida; els escassos recursos els han convertit en un poble notable en l’activitat de la cacera i la pesca.

P1110340 Port Narsaq  Al port de Narsaq hi ha vaixells de pesca, com cal esperar d’una ciutat on aquesta activitat és important. Suposem que la majoria dels vaixells ja han sortit.

P1110347 Navegant ONO  Amb el vaixell de 12 places (els homologats per fer els trajectes turístics) ens dirigim a oest-nord-oest, esquivant illes i seguint la ruta que ens permeten els fiords. No és un viatge gaire llarg.

P1110350 Descarregant vaixell  Prop de les quatre de la tarda arribem a la petita península de la banda de ponent de la llengua glacial oriental de la glacera de Qaleragliq. El vaixell s’apropa a les roques i anem saltant a terra ferma per descarregar les bosses i els bidons on hi ha els queviures pels dos dies que estarem aquí.

tres llengues 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquesta gran glacera que baixa de l’Inlandsis s’ha anat enretirant pel canvi climàtic i actualment presenta tres braços (o llengües) diferents. A la fotografia per satèl·lit del Google s’observa perfectament aquesta divisió. La península del nostre campament està al punt verd de la ruta de l’excursió.

P1110352 Carretejant  Després vam carretejar tot el material pedregar amunt fins al campament.

P1110357 Campament Fletanes  El campament està format per una tenda cuina i menjador. És una tenda vella que, a diferència de les modernes en format domo, no deixa passar la llum i per aquesta raó el guia la té sempre oberta i amb les finestres aixecades; això suposa que el mínim confort que podria oferir desapareix quan fa més fred. Però ell diu que “no en fa de fred” i si ho has tancat ho torna a obrir del tot; diguem que no es mostra massa considerat amb nosaltres.

P1110355 Dins la tenda 

 

 

 

 

 

En deu minuts tinc la tenda muntada. És una tenda d’expedició i un cop a dins hi estic la mar de bé. Algunes tendes encara estaven muntades des del grup anterior, però calia muntar-ne un parell més. El més positiu és que com que n’hi ha moltes, qui vol pot dormir en tenda individual ja que per dos persones són petites.

Just a l’altra banda d’aquest fiord hi ha el campament dels de Tierras Polares. Està format per domos més moderns i més còmodes.

P1110365 Davant de la glacera 

 

 

 

 

 

 

La tarda la varem passar gaudint de l’espectacle de la glacera que tenim al costat. El frontal de la glacera deu tenir més de 700 metres en línea i una altitud d’uns 70 metres. De tant en tant se sent cruixir la glacera o trencar-se un tros que cau al fiord amb un fort soroll, però quan mirem el que ha passat ja no hi és.

Parlava, a dalt, de la influència dels països nòrdics sobre Groenlàndia, hauré d’afegir, per una millor perspectiva històrica, que al final del segle XV va començar la colonització europea d’Amèrica, després que Cristòfor Colom va arribar a les costes sud americanes el 1492 amb el suport directe del regne de Castella. A partir d’aquell moment els imperis espanyol i portuguès i després l’Imperi Britànic (1608), França (1607) i els Països Baixos (1625) van conquerir i colonitzar una gran part del territori americà, en tot els casos sotmetent els seus pobladors nadius.

P1110406 Aguila i frontal glacera  Els ulls se’ns omplen de la vista extraordinària d’aquest territori que ens permet contemplar constantment el gran front de la glacera Qarelagliq. El fiord és el Tunulliarfiq i sobre un dels icebergs davant del frontal de la glacera es pot apreciar una àguila que aixeca el vol després que s’estava menjant alguna altra au que no he pogut apreciar.

P1110372 Entre gel 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Avui ens disposem a realitzar un dels trekking més espectaculars que es poden fer al sud de Groenlàndia, caminant, des del nostre campament, per un nunataq que entra cap al inlandsis entre les dues llengües glacials de la glacera de Qaleragdlit.

Però aquells pobladors nadius del passat mai se’ls hi va reconèixer el dret de decidir, fins que els països no es van independitzar.

A la Península Ibèrica hi havia varies nacions. La reina Isabel la Catòlica, en el seu testament, assignava als “nadius dels meus regnes de Castella i Lleó” l’explotació dels recursos de les terres conquerides d’Amèrica. Això s’explica perquè Castella i Lleó, eren nacions independents d’Aragó, Catalunya, València i Mallorca. Aquella explotació de recursos naturals va aportar una incalculable i immensa riquesa als monarques i als nobles que van disposar de cèdules reials d’explotació.

P1110378 Grupo 2 al gel  Per entre la gran quantitat de petits icebergs varats a la platja ens anem fent fotografies. És un paisatge fantàstic i màgic.

 F412 Sovint sentim parlar dels nunataqs i cal recordar que es tracta d’un terme inuït que fa referència a una roca o muntanya que sobresurt del gel o de la neu que formen la major part del panorama. Són puntes que destaquen per sobre del blanc i serveixen com orientació.

L’investigador nord americà Charles Mann va calcular que durant les primers 130 anys de la conquesta, va morir el 90% de la població total originària d’Amèrica i considera que aquesta va ser la raó per la qual els imperis europeus es van posar a segrestar milers d’homes i dones africans amb la finalitat de portar-los com esclaus a substituir la mà d’obra indígena que havia mort.

P1110415 Campament a sota  Ha passat la nit. Dins del sac i dins de la tenda no he passat fred. Cada deu minuts se sentia el barrabum bum crac d’algun serac de la glacera que es trencava. El campament està en una península o nunataq. L’endemà al matí comencem a caminar per fer la primera i única excursió que farem aquí. Realment hauríem (d’acord amb el programa de Terres Llunyanes) de fer una segona excursió: primer recórrer en vaixell el front glacial i després la ruta dels caribús, però no la fem. El guia no dóna cap explicació, potser per això li diuen el “silenciós”.

P1110422 Altres i Inladsis  Al fons la vista es perd en el misteriós desert gelat de l'indlandsis i a la nostra esquena el fiord de Qaleragliq. L’indlandsis (en inuït: Sermersuaq) és la brutal massa de gel de 1,7 milions de km2 que cobreix el 80% de la superfície de Groenlàndia. És la segona massa gelada continua del món, després de la glacera continental de l’Antàrtida.

Per cert, Els nunataqs són els únics llocs on es pot trobar vegetació. El nunataq més gran de Groenlàndia és el Gunnbjörn Ulfsson, que es troba situat a les Muntanyes Watkins. Té una altitud de 3694 metres i per tant és un cim considerable. Va ser ascendit per primer cop el 16 d’agost de 1935 per part de l’expedició formada per Augustine Courtauld, Jack Longland, Ebbe Munck, Harold Wager i Lawrence Wager.

P1110424Un dels braos del Qaleraliq  L’indlandsis fa uns 2400 quilòmetres de nord a sud i la seva amplada és d’uns 1100. El gruix del gel és d’uns 2000 metres i en el punt més alt supera els 3000. Alguns científics creuen que si per l’efecte de l’escalfament global de la Terra el gel aflora cap amunt, s’acabarà fonent i la superfície del mar s’elevarà uns 7,2 metres, el que significa que moltes ciutats costaneres quedaran colgades pel mar i moltes illes desapareixeran, com seria el cas de les Maldives.

P1110429 Bra oriental 

 

 

 

 

 

 

És fantàstic admirar aquests blocs de gel blau, que els habitants en diuen “nilaq”

Es creu que aquest gruix de gel es va començar a formar durant el Pliocè tardà i per tant té una edat de 110.000 anys. La massa gelada és tan gran que es creu que el seu pes ha comprimit la superfície de terra que té a sota al centre del país. Les muntanyes que es mantenen en el perímetre confinen aquest llac gelat dins dels seus marges. Per als científics el gel és una font incalculable d’informació ja que el gel premsat conserva micro bombolles d’aire dins de les quals s’hi contenen dades de precipitacions, composició química de gasos atmosfèrics, variabilitat solar i fenòmens volcànics.

P1110430 Seguim  Baixem fins a una de les parets de la glacera fins a gairebé tocar-la.

D’acord amb una carta del 1448, datada a Roma, el Papa Nicolàs V (que va remetre a través del cartògraf danès Caudius Clavus) instava els bisbes Skalholt i Holar (els dos d’Islàndia) a garantir als habitants groenlandesos la disponibilitat de sacerdots i d’un bisbe.

P1110433 Al bra central  Ja som a tocar del braç central de la massa de la glacera. És espectacular amb les seves rugositats i esquerdes.

No recordo si en una altre crònica també he parlat de la Petita Edat de Gel. Va ser un període que va durar des del segle XIV fins a mitjans del XIX, amb la qual es va acabar el que els experts coneixen com Òptim Climàtic Medieval (OCM). Aquest OCM va oferir tres puntes altes de calor: el 1650, el 1770 i el 1850. Els científics afirmen que al llarg de la PEG la Terra va experimentar nombrosos episodis de vulcanisme. Quan es produeix forta activitat volcànica es produeixen núvols de cendres i s’expulsen a l’aire grans quantitats de sofre que, a l’estratosfera, redueixen la quantitat de radiació que arriba a la superfície terrestre.

20170824 GLACERA GRUP Silvia  Davant de la glacera el grup ens hi posem i obtenim aquesta fotografia (que m’ha enviat l’amiga Sílvia).

P1110441 Davant esquerda  A punt d’anar tornant, encara gaudim una bona estona de l’espectacle del gel.

DERRETIMIENTO alert blogspot 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquest espectacle es va reduint per culpa del canvi climàtic que va descongelant la massa àrtica. Un esquema al blog “alert blogspot” ho mostra de forma clara i evident.

IMG 2323  Ja tornem a ser al campament després d’una baixada on, en algun tram, s’havia d’anar en compte per les roques que relliscaven. No hi ha camins, cal anar buscant la millor ruta de descens.

IMG 2321 Després d’aquest dia ple de gel, ens disposem a dormir i a seguir escoltant els sorolls les contraccions i trencaments de la gelera. A Groenlàndia no hi ha tronades ni llamps perquè no es formen cúmuls nebulosos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=19496085

 

Escribir un comentario


Código de seguridad
Refescar