Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

La Tor de Querol, Iravals, Guils de Cerdanya, Saneja

(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Cerdanya) Ruta 1250 el 23/08/2020; 11 km; +210 -210; 3,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: La Tor de Querol, Iravals, Guils de Cerdanya, Saneja.   Participants: Dolors i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 cmapa1250  cperfil1250

FA ANYS: L’any 1866 es van delimitar els termes de Guils i La Tor.

DSC07752 Inici   Avui fem una excursió circular que tant es pot començar a La Tor de Querol (La Tour de Carol, en francès) com a Guils de Cerdanya. És per tant una ruta transfronterera.

DSC07755 La font

 

 

 

 

 

 

 

 

   Després d’aparcar travessem el poble de La Tor de Carol. Passem pel davant de la font on l’escut del poble parla dels orígens catalans del territori. Estem dins la vall del riu Querol que prové del Coll de Puymorens i que arriba al gran pla de la Cerdanya amb Puigcerdà i la Guingueta (Bourg Madame). Sabent que el turó de Puigcerdà és una morrena frontal, no costa entendre que els promontoris laterals de la vall del Querol siguin el resultat de les morrenes laterals, formades a mida que la glacera es va anar enretirant.

DSC07759 esglesia de la Tor Entre les cases sobresurt l’església parroquial de Sant Esteve, documentada des de l’any 1269, està ubicada al lloc on hi havia l’antic castell.

DSC07758 El riu Carol   Sortim del poble pel damunt d’un pont sobre el riu Querol (Carol, en francès). El Carol ens arriba precisament per la Vall de Carol provinent de l’estany de Lanós, al sud del Carlit. Les seves aigües van al Segre i per tant desemboquen a l’Ebre.

DSC07760 Tren

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    Passem la via del tren. Aquest tren és un cas únic al món. La seva estació a La Tor de Carol, és una estació internacional. Compta amb tres amples de via: l’internacional (línia cap a Tolosa de Llenguadoc, 1435mm), la de via estreta del tren Groc (a Vilafranca de Conflent, 1000mm) i l’ibèric de Renfe (a Puigcerdà i Barcelona, 1668mm).

DSC07761 Esglesia Iravalls

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Aviat arribem al veïnat d’Iravals on hi ha l'església romànica de Sant Fruitós d’Iravals. Té un ample campanar de cadireta amb una campana en un dels seus ulls. Sabem que s’hi guarda un Crist romànic del segle XIII.

DSC07764 Cam arbrat   Seguim després un pista estreta i tranquil·la en direcció sud, amb arbres que ombregen el camí.

DSC07765 Blocs de morrena

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

        Anem ascendint suaument, els arbres van quedant enrere i passem per un tram envoltat de grans blocs de roca erosionada i granítica. Si ens fixem en les graves, sorres i altres pedres, aquests blocs recorden els lloms i turons formats per les morrenes glacials.

DSC07769 St Pere de Cedret

 

 

 

 

 

 

 

 

   Tornem a trobar bosc i passem pel costat de les restes del poblet de Sant Pere de Cedret. Aquest indret enrunat i abandonat va ser un llogaret de La Tor que es va veure immers en violentes rivalitats locals i van seguir després del Tractat dels Pirineus. Finalment, entre 1866 i 1868, l’arxiver Alart va poder demostrar que formava part de la vall de Querol i no de Guils de Cerdanya. El segle XIX la seva situació era un pas fàcil pel contraban local de sal, sucre, vi i tabac. Després des del mateix segle XVIII fins al primer terç del XX el trànsit de mules cap a Espanya va ser una activitat constant i lucrativa, tal com explica JL Blanchon.

DSC07771 La vall

 

 

 

 

 

 

 

   Aviat som a una cruïlla i girem a ponent, ara pujant i amb sol. Per perspectiva històrica diguem que aquell 1866 es va produir el Pacte d’Ostende; va ser una reunió a la ciutat flamenca dels grups opositors a la reina Isabel II. Davant del descontentament cap el règim monàrquic d’Isabel II, els opositors buscaven un acord per enderrocar la reina i el seu règim i l'establiment d'uns drets fonamentals, entre els quals destacava el sufragi universal, inspirat pels demòcrates. Una vegada conquistat el poder es formarien unes Corts constituents que establirien la forma de govern des de llavors: monarquia o república.

DSC07775 Vista arribant   Després de 4 quilòmetres de l’inici arribem a uns 1350 metres i la vista de la vall és més aèria.

DSC07777 Guils   Uns cents de metres més enllà, la vista de Guils de Cerdanya és al davant. Égils és mencionat en l´acta de consagració de la catedral d´Urgell (any 819). L´any 1035 el Comte Guifre de Cerdanya, pel seu testament, llegà al seu fill Arduí la senyoria que tenia a la vila de Guils. La etimologia del nom és incerta, però Meyer-Lübke proposa amb reserves l'origen llatí a base de ‘equiles’, amb el significat d’estables de cavalls.

DSC07779 Esglsia 01

 

 

 

 

 

 

 

 

   Finalment, cinc-cents metres més endavant entrem a Guils de Cerdanya i ens plantem al davant de la parròquia dedicada a Sant Esteve. Va ser consagrada l'any 1042 pel bisbe Guillem Guifré. La relació amb la Seu d’Urgell es va mantenir fins ben entrat el segle XIV. Durant la Guerra Civil va desaparèixer la talla romànica de la Mare de Déu. Millor sort va córrer el frontal d'altar, però com és natural va patir uns canvis de lloc i actualment està exposat al Museo del Prado, a Madrid.

DSC07778 Absis 02

 

 

 

 

 

 

 

   El temple actual data del segle XII. Està format per una única nau, coberta per una volta apuntada i capçada a l'est per un absis semicircular amb arcuacions llombardes. Parlant d’història diguem que 150 anys després del pacte d’Ostende a Espanya tenim una monarquia i també que hi ha tensions amb Catalunya. Les tensions venen per molts motius; un és el dèficit fiscal que ascendeix a 16.570 milions anuals (veure informe Col·legi Economistes Cat) i altres per temes més directes als ciutadans. Per exemple El cost per autopista de Barcelona a Saragossa és de 66€ i per anar a Santander 136€; des de Madrid, el cost d’aquests viatges (anada i tornada) és 0€. Forma part del tracte dels governs espanyols als ciutadans de Catalunya.

DSC07783 Portal   La portalada, està formada per tres arcs de mig punt en gradació. Aquests arcs estan decorats amb dues arquivoltes i tres parelles de columnes. Per sobre de la porta veiem unes cartel·les, que servien de suport per a un porxo.

DSC07786 La casa de les orenetes

 

 

 

 

 

 

 

 

    Anem baixant i de cop veiem un gran estol d’orenetes que volen, surten d’un gran pati cobert d’una casa; deu ser la casa de les orenetes. Als pobles i esglésies de la Cerdanya francesa hem vist senyeres i ens preguntem com es veu el tema de la demanda d’independència dels catalans. Un article a ‘vilaweb.cat’ explicava que sobretot a partir del referèndum, el fet de saber que Catalunya Nord havia ajudat en l’organització de la votació va fer pujar molt l’autoestima de molts nord-catalans. I a partir del moment en què hi ha hagut els primers presos, molta gent ‘ha sortit de l’armari’. És un moment dramàtic, però no hem estat mai tan bé i hem fet un salt brutal quantitativament i qualitativament en el catalanisme. La identitat catalana és molt arrelada a Catalunya Nord. Penseu que un quart de la població té algun lligam amb l’exili republicà. I veient que hi tornava a haver gent a la presó, gent exiliada, s’han despertat sentiments. I per això molta gent ha pres posició.

DSC07788 Mirant el Puigmal   Marxem i ens aturem a gaudir de les vistes, des d’un banc al costat de la carretera i davant dels prats. Al fons tenim les pistes d’esquí de La Molina i el Puigllançada.

DSC07791 Fita fronterera

 

 

 

 

 

 

 

 

    Ara ens desviem en direcció al poble de Saneja per fer la circular. Coincidim en un punt on hi passa exactament la frontera i on hi ha el que crec que ha de ser una fita fronterera de les que les autoritats franceses van anar posant des del Tractat dels Pirineus i fins fa pocs anys; es veu que no tenien pressa. No he sabut trobar el número (totes estan numerades), potser ha quedat tapatt amb les pintures posteriors, però crec que deu ser la 452 del Camp Gran, a Saneja.

DSC07792 Cap a Saneja   La pista es torna asfaltada i anem arribant a Saneja. Etimològicament, segons l’Alcover-Moll, prové probablement d'origen basc; en l'Acta Cons. Seu d'Urgell (any 839) apareix escrit Exenegia.

DSC07793 Esglesia Saneja   Una foto de l’església de Sant Vicenç, romànica per molt modificada. Conserva la torre quadrada del campanar del segle XIII i consta que va ser una de les possessions, el segle XI, de l’abadia del Canigó. Ara ja només ens queda anar seguint el camí que ens ha de tornar on hem deixat el cotxe.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-tor-de-querol-iravals-guils-de-cerdanya-saneja-55637613