(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Capcir) Ruta 1248 el 21/08/2020; 10 km; +10 -10; 3 hores.   Excursió organitzada fer la volta al Llac Matmala, a l’àrea de Els Angles.  Participants: Dolors i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 cmapa1248 cperfil1248 

FA ANYS: L’any 965, Sunifred, comte de Cerdanya, cedí Matamala a l'abadia de Sant Miquel de Cuixà.

DSC07694 Camping Le Lac

   Sortim del càmping Le Lac, al costat del llac Matamala (Matemale, en francès). Estem als ‘Pyrénées Orientales’ un departament dins la regió d’Occitània. Tot una sèrie de denominacions que des del segle XVIII pretenen desnaturalitzar els orígens formals històrics de les comarques vinculades amb Catalunya: Capcir, Conflent, Alta Cerdanya, Vallespir i Rosselló.

DSC07697 Bosc   Tot seguit ens endinsem al bosc de Mata; un bosc d’alts pins que ens oferirà molta ombra. S’hi veuen diversos senders marcats i fresats per fer rutes diverses. El gran lingüista català Joan Coromines separa els dos ètims que formen aquest topònim. D'una banda, “mata” és, en els àmbits pirinencs, un indicador de ‘gran bosc’. De l'altra, “mala”, emparentat amb l'adjectiu comú amb la mateixa forma indica l'espessor de la boscúria, la seva difícil penetrabilitat.

DSC07701 Activitats   Al llac hi ha diverses possibilitats per realitzar activitats per gent jove i també per infants.

DSC07703 Rutes i senyals

   Hi ha moltes rutes i senyals. Podríem anar en moltes direccions; seguim però la ruta que ens hem proposat. Si el govern de Paris ha posat el nom d’Occitània, molts alcaldes dels pobles del sud (a la que es coneix com Catalunya Nord) van decidir posar a les entrades dels pobles la placa de “Pays Catalan”. Primer va ser el batlle del Soler i senador, François Calvet, qui ho va decidir l’agost de 2016; després van seguir altres. És una reacció de rebuig del nom Occitània per la nova regió, amb capital a Tolosa.

DSC07704 Llac Matemala   La nostra ruta s’apropa al llac, s’allunya i s’hi torna a apropar. Anem comentant que la gent sovint disposa /disposem de molt pocs coneixements i sovint ja ens arriben manipulats. A partir d’aquí creiem el que hem escoltat o llegit i es consolida com el que pensem, com si fos nostre: hi tenim fe! Ens tornem creients; estem envoltats de ‘creients’. Albert Einstein, molt més savi que jo va dir: “Creure és més fàcil que pensar. Vet aquí la raó que hi hagi més creients.” Jo hi afegeixo: no ens han ensenyat a tenir pensament crític, al contrari ens ensenyen a obeir cegament. Per cert, al final afegeixo un article titulat “La cara tenebrosa de la obediència”.

DSC07705 Pastures

   Estem també en territori de pastures i el rètol ho adverteix: gossos lligats, si van sense lligar molestaran les vaques o els altres animals; hi ha amos de gossos que això no ho entenen. Diguem que l’any 965, Sunifred, comte de Cerdanya, cedí Matamala a l'abadia de Sant Miquel de Cuixà, juntament amb el territori dels Angles. Aquest domini es perllongà en el temps fins a la Revolució Francesa i la fi de l'Antic Règim. El bosc de Mata (nom relacionat amb el nom del poble), fou una font constant de litigis entre la corona corresponent al moment històric i el monestir esmentat.

DSC07707 Algun tram de pista

      La ruta també trepitja pista, menys agradable que el sender de bosc, però hi ha d’haver de tot. Per perspectiva històrica, recordem l’article de Marc Pons on feia la llista de nazis (alguns francesos) protegits pel règim espanyol de Franco; diu: “La vergonyosa llista s’amplia a nazis alemanys i belgues que, en alguns casos, van ser ressituats a Catalunya. Jan Buyse va ser el Léon Degrelle de Catalunya. El belga Buyse era un entusiasta del règim nazi, i quan les tropes de Hitler van envair Bèlgica (1940), va ser nomenat cap de les SS a Brussel·les, i entre 1943 i 1945 va dirigir el departament Rasse und Siedlung (Raça i Repoblament), un dels aparells del programa Endlösung der Judenfrage (la Solució Final al problema jueu). Després del conflicte mundial, la justícia belga el va condemnar a cadena perpètua i treballs forçats (1945), però va aconseguir escapar-se (1950), i poc després apareix a Espanya acollit pel règim franquista.

DSC07696 Estelades

   En una cruïlla uns rètols i al darrera d’un d’ells una estelada reivindicativa: “Up the catalan republic”. Etiquetes com aquests s’expliquen per moltes raons. Per les xarxes socials corria l’abril del 2020 un estudi atribuït a CCN (Cercle Català de Negocis), on es podia veure que els usuaris de les autopistes a Catalunya les hem pagat molts cops. Per exemple, respecte de la AP7, el tram Molins de Rei a Martorell ha estat pagat 123 vegades, o el de Tarragona a Alcanar 157. Pel que fa a l’AP2, el tram Lleida a Saragossa ha estat pagar 23 vegades. El cost que van suposar l’AP7 va ser de 89,5 milions d’euros i el total que s’ha pagat ja puja a 8.070 milions. Això és una barbaritat, mentre les Inversiones en autovies lliures de peatge per la resta d’Espanya són molts kilòmetres. Aquest plantejament indigne (de pròrrogues i pròrrogues de les concessions) provoca pèrdua de competitivitat a les empreses. I, afegeixo jo, desconfiança entre els ciutadans: perquè ho prorroga l’Estat? A canvi de què?

D000 banderes

     Aquesta foto que corre per xarxes socials, explica de forma ben clara l’origen de les banderes. Però també explica la història dels països. França i Espanya tenen el seu origen real en la formació dels estats (prou recent) després de la fi dels sistemes feudals. Catalunya era una nació des de fa segles. La nació prové del concepte llatí “natio”, aquell territori i conjunt humà amb una cultura, unes normes, unes tradicions i una llengua comunes. Per molt que diguin els polítics i fins i hi tot o escriguin en les seves constitucions un “estat” no és ‘una’ nació ja que per exemple tant França com Espanya inclouen altres nacions (territoris ‘natio’) en els seus territoris estatals.

DSC07708 Vista Els Angles       A mida que hem anat girant cap el sud del llac, tenim aquesta bonica vista del poble de Els Angles, que es també una estació d’esquí.

DSC07709 Urb Le Lac  Al sud-est del llac hi ha una urbanització (Le Lac), amb moltes cases de fusta. El terme municipal del poble de Matamala (Matemale, en francès) inclou el llogaret o veïnat i antic castell de Creu i l'antic poble de Conangle, ara negat sota les aigües de l'embassament o llac de Matamala.

DSC07711 El dic de contenci   Finalment arribem, suportant el fort sol, a l’extrem de llevant del “barrage”, el dic de contenció. La presa es va construir el 1959 i des de llavors ha estat objecte de diverses inspeccions cada deu anys. El 1999, per exemple, es va programar un assecat per permetre una inspecció completa del seu parament i de les seves canonades.

DSC07712  Acabem la volta   Aquest dic caldrà passar-lo per damunt i així podrem tornar al càmping per la refrescant dutxa i per dinar. Anem acabant aquesta excursió; ara penso que potser seria millor fer-la en sentit contrari (a l’estiu).

Article La cara tenebrosa de la obediència: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/notes-i-reflexions/reflexions/737-la-cara-tenebrosa-de-la-obediencia

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/circuit-llac-matamala-dic-barrage-llac-matemale-55188081