Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Porte Pimorent, Estany Passet, Estany de Lanós, Estany Font Viva

(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Cerdanya Nord) Ruta 1245 el 13/08/2020; 12 km; +620 -620; 4,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Porte Pimorent, Estany Passet, Estany de Lanós, Estany Font Viva.   Participants: Raúl i Miquel.   Tipus de sortida: quasi circular. Dificultat: moderat. (NOTA: la baixada al llac Font Viva, és un camí dret, però molt fressat).

 cmapa1245  cperfil1245

FA ANYS: L’any 1957 va començar la construcció de la presa de Lanós.

e01

 

 

 

 

 

 

 

 

 

           Avui comencem una excursió a la banda nord-oest de la Cerdanya francesa. L’inici és a l’aparcament que hi ha abans del llac de Passet, un cop hem seguit la ruta dels Llacs. Estem a 1700 metres.

DSC07564 Inici i amunt 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

        Aquí hi ha les indicacions i el camí que s’enfila pel vessant de llevant de la Serra de Font Viva. S’acostuma a dividir la Cerdanya en l'Alta Cerdanya i la Baixa Cerdanya. Aquesta divisió prové del fet que administrativament pertanyen a dos estats diferents: l'Alta Cerdanya, administrada per França, es troba inclosa al departament dels Pirineus Orientals (regió d'Occitània) conegut popularment com la Catalunya del Nord. I la Baixa Cerdanya, que pertany a Catalunya, que està constituïda en comarca.

DSC07565 llac del Passet   El sender s’enfila fort amunt i aviat tenim unes vistes extraordinàries. A sota veiem sencer el llac de Passet.

DSC07568 Serra del Carlit   Mirant cap a nord-est, destaquen els cims que estan en la serra del Carlit.

mapa118 2   Seguim la vall del riu Carol, una vall glacial en forma característica d’U. Al sud-est s’estén la serra de Pimorent (Puymorens, en francès). I a nord-oest la serra de Font Viva. Pel mig de la profunda vall hi ha el riu Carol. Potser he de dir que el nom de Puymorens és un afrancesament del topònim original que probablement prové de Puig Morient (‘morient’ del llatí amb el sentit de moribund), que devia derivar en Puig Morent i aquest en Pimorent.

DSC07569 Estany Font Viva

 

 

 

 

 

 

 

      Hem seguit pujant fins a uns 2100 metres. Una pujada tot seguida, però que agraeix les vistes. Al fons de la vall ja es deixa veure l’estany de la Font Viva; allà hi anirem a dinar una barbacoa. Parlant de topònims diguem que el 2017 es va acabar un treball de Jesus Burgueño, publicat dins del “Proyecto de investigación de la Dirección General de Investigación Científica y Técnica”. Diu, l’autor, (traduït) “La toponímia genuïna catalana va patir un procés de castellanització a partir de la supressió de l'autogovern del país, de resultes de la derrota de 1714. No obstant això, aquest procés va tenir una extensió i intensitat inferior a l'afrancesament de la toponímia que va patir la part de Catalunya incorporada a França en 1659. No podem creure que per a un castellanoparlant sigui més entenedora Vich que Vic o que li sigui impossible pronunciar Vilanova en comptes de Villanueva. La construcció d'un espai comú de convivència (cosa que certament a molts no interessa en absolut) hauria de comportar una major estima per les llengües hispàniques no castellanes, i això té una translació molt clara en toponímia”. Aquesta falta d’estima es concentra en els partits de espanyolistes i monàrquics.

DSC07573 Boca de mina 

 

 

 

 

 

 

 

 

         Pel camí trobem tres forats a la roca que havien estat mines d’extracció de mineral de ferro. A les Mines de Pimorent, el principal mineral que s'explotava era la magnetita, un òxid de ferro el nom del qual prové del llatí magnes (imant). El seu magnetisme natural es pot apreciar quan s'apropa el mineral a les llimadures de ferro. Sembla que ja s’explotaven a l'edat Mitjana a nivell superficial, però la màxima producció va ser durant els segles XVII i XVIII, quan es va introduir el mètode siderúrgic anomenat “farga catalana”. Aquesta sistema suposava tractar el mineral amb un enginyós sistema d’insuflar aire al forn a través d’una trompa, adjacent a un dipòsit o canal d'aigua, de manera que el corrent d'aigua creat es barrejava amb l'aire que entrava a través d'un espirall. D’aquesta manera el corrent d'aire que entrava al forn era més potent i regular que el que es produïa amb una simple manxa; això va repercutir en una millora substancial de la qualitat del ferro obtingut i, conseqüentment, els productes elaborats (eines, reixes, claus, panys…), així com les armes (dagues, mosquets, pistoles, pedrenyals…). Tots aquests materials van tenir molta demanda, tant a la península com en nombrosos països d'Amèrica i Europa. Això es va traduir en un pròsper comerç per a molts pobles del Pirineu.

DSC07576 El Carol   Després d’uns 5 quilòmetres des de l’inici ens apropem a un pontet de fusta sobre el riu Carol que, aquí, prové del llac superior de Lanós.

e02

 

 

 

 

 

 

       Encara, les roques trencades pels processos miners. Aquella falta d’estima que dèiem també afecta a les infraestructures. El 2002 el Govern Espanyol, presidit per José María Aznar, va pressionar perquè el corredor mediterrani no fora prioritari per a la Unió Europea. I així ens va. Recordem que el 2004 enginyers i Nissan Espanya es van insistir en la necessitat d'una infraestructura per a transportar material automobilístic perquè la falta d'aquesta causava falta de competitivitat per part de l'Estat Espanyol. Aleshores es va formar un grup de pressió per a impulsar el Corredor Mediterrani. El setembre de 2018, el mateix ministre de Foment digué que el 2021 el Corredor Algecires-França estaria llest, però tot apuntava a descartar el del mediterrani, amb els corresponents perjudicis també per València i per Múrcia.

e04

 

 

 

 

 

 

     Una foto des de damunt dels pontet. Per concloure el tema recordem que aquell mateix any (2018) es va saber que el govern de Mariano Rajoy deixava el corredor mediterrani fora del pla financer plurianual de la Unió Europea 2021-2027, aïllant al territori valencià i també el català i el murcià. Total, un desastre. I ara ja tenim els resultats: Nissan abandona Barcelona i desenes de milers de treballadors aturats. Recordeu que durant tot aquest temps han governat tant el PP com el PSOE. No sé quin benefici en treuen els votants catalans, valencians i murcians, en votar aquests partits estatals esmentats.

e03

 

 

 

 

 

 

 

 

 

       Encara queda pujar una mica sobre roca i ja estarem al replà superior. Ens apropem a la presa del Lanós. Va ser construïda entre el 1957 i el 1960. Amb 84 hm2 de superfície es considera l’estany més gran de la cara nord dels Pirineus. L’any 1916 ja van començar protestes dels regants de la Baixa Cerdanya (Catalunya), que temien que s'assequés el riu Carol (Querol, en català). Va ser el 1957 que es va produir l'arbitratge del rei de Suècia, que va suposar que el nivell del llac va fer créixer el volum fins als 70 hm³; dos rius tributaris de l'Arieja, el riu de Siscar i el de Bessines passaven a aportar aigua a l'estany; i la resclosa subministraria 50 hm³ l'any a dues centrals elèctriques a l'Arieja però, en compensació, un canal subterrani de 5 quilòmetres torna al riu Carol/Querol des de l'alt Arieja un cabal 20 hm3. Aquest cabal l’haurien perdut els regants de riu avall.

DSC07586 Estany Lans      A la vista tenim el gran estany de Lanós, que també va patir l’obsessió de les autoritats franceses per substituir els topònims d’origen català amb unes traduccions noves inventades; oficialment el Lanós es diu “Lanoux”.

DSC07587 Cavalls negres 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

        Un cop hem seguit el camí invers trobem la desviació que ens permetrà baixar a l’estany de la Font Viva. Pel camí, en un prat, hi trobem aquest ramat de cavalls negres. Segons Joan Amades (volum IV del Costumari Català), la reina de les goges de l'estany de Lanós té domini sobre els estanys del Cadí i del Canigó, i des dels de Sant Maurici fins a les Estunes de Banyoles, i li reten vassallatges les dones d'aigua d'aquests llacs.

DSC07588 Baixant a Font Viva  La baixada és molt més dreta que la pujada que hem fet al principi. Cal anar en compte. El camí és molt fressat i les roques ens serveixen d’esglaons per baixar amb seguretat, però és molt dret.

e05    Finalment ens hem trobat amb l’Alexandra i els amics del Raúl que estan a punt de preparar la barbacoa i on jo m’hi afegeixo. Fins aquí ha estat la ruta d’aquest dia magnífic, encara que amb molt vent, la qual cosa també ha estat agradable perquè ha refrescat una mica.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/porte-pimorent-estany-passet-estany-de-lanos-estany-font-viva-54696514