Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Hospice de France a Circ de la Glère

(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Gascunya) Ruta 1232 el 04/07/2020; 12 km; +260 -260; 4,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Hospice de France, Pont de Penjat, Bosc de Sajust, Circ de la Glère.  Participants: Miquel A i Miquel G.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.   (NOTA: Al gps en wikiloc indica desnivell 610, no és correcte).

 cmapa1232 cperfil1232 

FA ANYS: El segle XIX l’emperadriu Eugenia de Montijo va ser una de les famoses que van fer créixer els banys termals de Luchon.

DSC06972 Inici   El punt d’inici és a l’arparcament de l’Hospice de France, on s’hi arriba des de Bagneres de Luchon. Per tant avui estem a França. A la Gascunya, encara que actualment és el departament de l’Alta Garona. A França s’han inventat alguns noms de departaments que no tenen res a veure amb la història dels territoris.

DSC06978 Anem pel sender

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Comencem a caminar i ens trobem caminants eterns pel camí. De moment ens dirigim al sud, tot i que aviat canviarem la ruta.

DSC06981 Vall de Prt de Venasque   La vall que tenim al davant és la que porta fins al Port de Venasque, un pas de muntanya als Pirineus fronterer entre França i Espanya; un popular punt d'encreuament de frontera per als muntanyencs i senderistes. Per cert a aquest port hi pujarem, des de la banda aragonesa, d’aquí a uns dies.

PHOTO-025 A Salvaguarda

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Uns senyals indiquen les rutes. Pel Port de Venasque, amb una pujada molt dura, es pot arribar al cim del Salvaguarda però superant un desnivell positiu de 1500 metres. Per cert, potser pot ser interessant saber que el nom de Luchon prové de “Lixon” que, segons l' Academia Julien Sacaze, és el nom d’origen romà correcte. Aquest territori amb lliure circulació i comerç entre els dos costats dels Pirineus ha estat anomenat com a ‘repúbliques pirinenques’ per algun historiador. Però els reis francesos van posar fi a aquesta situació que els semblava anormal i amb els anys van enviar el baró Antoine Mégret (intendent de Gasconia) i després, el 1763, el mariscal duc de Richelieu.

DSC06987 Fageda   La nostra ruta es desvia per anar a una vall paral·lela pel que es coneix com el Camí de l’Imperatrice. El bosc de fageda és molt agradable i la ruta està molt fresada i es camina molt bé. Per saber l’origen del nom del camí que seguim, sapiguem que molts visitants famosos van visitar Luchon atrets per la popularitat de les aigües termals. Entre ells hi va ser l'emperadriu Eugenia de Montijo, l’última emperadriu de França (1853 – 1870) com a muller de l’emperador Napoleó III.

DSC06992 Superbagneres Lluny, a la nostra dreta, enfilat a 1800 metres hi ha les instal·lacions de Superbagnères, l’estació d’esquí. Per cert, el creixement de Luchon i les seves termes també es van veure afavorides pels inicis del "pirineisme" del comte Russell-Killough .

DSC06996 Arbres i roues  Per aquesta ruta trobem sovint els troncs i arrels dels faigs arrapats a les roques esquerdades i amb la molsa que ens parla de la humitat permanent del bosc.

DSC07002 Falguera aquilina

 

 

 

 

 

 

 

 

   Les mates de falgueres també són presents. Aquesta és la falguera aquilina (“Pteridium aquilinum”); una espècie anomenada aquilina per la semblança de la secció de la seva fulla amb una àguila de dos caps. Les falgueres van ser les primeres plantes que van tenir vasos conductors. Això les va permetre dominar en el món vegetal durant molt de temps. Van arribar a formar grans extensions durant l’era primària (paleozoic) i en elles tenen origen els grans jaciments de carbó.

DSC07005 Noms de senders Confirmem que per aquest sender anem cap al Circ de la Glère. La ruta és la 33, cosa que no sabíem fins ara.

PHOTO-006 Amunt

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

       Endavant en aquest excursió força agradable. Penso en el que va dir James Baldwin “La gent està atrapada en la història i la història està atrapada a la gent”. Per perspectiva històrica recordo un article (‘inh.cat’ novembre 2015) amb el títol “L’anàlisi històrica permet tipificar la realitat catalana contemporània com a inequívocament colonial”. Jaume Sobrequés diu que “afirmar que Catalunya és una colònia d'Espanya sembla, fins i tot pels nacionalistes més compromesos, una exageració dialèctica; és un concepte que l'independentisme no ha assumit de manera habitual”. Però Sobrequés destaca sis fets fonamentals (insereixo el vincle al final) el primer dels quals és “Els exèrcits de la metròpoli van ocupar sense cap dret un país que fins aleshores era sobirà. Catalunya va ser ocupada pels exèrcits de Castella entre 1705 i 1714. El Principat era aleshores un estat independent integrat en una confederació, la Corona d'Aragó”

DSC07008 Circ de la Glere   Després de 5 quilòmetres, el sender gira cap a sud-oest. Estem a 1600 metres d’altura (hem començat a 1400) i entrem a la vall del circ de la Glère.

PHOTO-027 Salts aigua Glere

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Arribem als peus del salt d’aigua de la Glère. Seguint l’anterior comentari històric, Sobrequés cita més aspectes “En segon lloc, la potència invasora destrueix les institucions del país ocupat i hi imposa el control militar. Des del decret borbònic de Nova Planta de 1716 és allò que ha succeït amb Catalunya...” “En tercer lloc, la potència ocupant organitza l'espoli econòmic de la colònia. Recordem el drenatge de l'or americà cap a Castella després de la conquesta. És allò que ha succeït amb Catalunya. Des de l'impost borbònic del cadastre al segle XVIII fins als setze mil milions anuals de dèficit fiscal dels darrers temps...”. “En quart lloc, la potència colonitzadora ha trobat i promogut, a l'interior de la colònia, organitzacions polítiques, socials o econòmiques favorables a la metròpoli i, per tant, oposades a l'alliberament d'aquella. Aquests sectors han actuat com a cinquena columna per donar suport a la potència ocupant i frenar els esmentats moviments d'alliberament...”.

DSC07009 Tornem Tornem un altre cop desfent la ruta de la pujada.

DSC07011 Fibal Hospice de France   Arribem finalment a l’Hospice de France. Tot i que l’edifici actual es situa en el segle XIX, l’origen prové de l’any 1200 quan Sanç Garcia d’Aure va confirmar la presència d’un hospital de pelegrins sota l’orde dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem i que mantenia l’assistència a la ruta secundària que anava a Santiago de Compostela.

IMG 5329 Olla aranesa

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Quan hem acabat, anem amb el cotxe fins a Bossost on una olla aranesa ens fa feliços. Per cert, Sobrequés afegia també, en cinquè lloc “La repressió del català s'ha manifestat de manera permanent des de les primeres disposicions borbòniques després de 1714, fins a la llei Wert (any 2013). Els decrets, lleis, normes i disposicions de la cort de Madrid contra el català ocupen centenars de pàgines i han estat inalterables al llarg dels segles”. Aquí doncs s’acaba aquesta crònica d’una excursió que hem fet a la cara nord dels Pirineus, des del nostre viatge a l’Aran.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/hospice-de-france-pont-de-penjat-bosc-de-sajust-circ-de-la-glere-52791958

Vincle als sis trets bàsics que determinen que Catalunya és una colònia, segons Jaume Sobrequés: https://www.inh.cat/articles/Catalunya-es-una-colonia-d'Espanya