(Ecrins) Ruta el 10/07/2019; 10 km; +440 -440; 4,5 hores. Excursió amb el següent itinerari: Refugi Laval, llac Long, llac Redon, Refugi Drayères. Participants: Dolors, Joan i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: El primer pas per la creació del Parc Nacional dels Ecrins es va donar l’any 1913.
Aquesta és una excursió semblant a la que vaig fer l’any 2017, excepte que en aquell cas la baixada va ser pel vessant dret del torrent de Brune, però la passera que permetia passar el torrent ha desaparegut. També, des de Drayères, hem seguit per l’esquerra del riu La Clarée, per la pista del GR del tour del Mont Thabor (l’altra cop vam seguir el sender a la dreta del riu, entre prats).
La foto anterior i aquesta són del dia anterior que, quan començàvem ja va començar a plovisquejar i ens vam retirar per fer-la avui. Fa dos dies estàvem a Suïssa, a Interlaken i ens hem desplaçat al sud, a França, a la regió dels Ecrins. El parc nacional dels Ecrins va començar la seva història el desembre de 1913 després que l’estat va adquirir 4000 hectàrees per aturar l’expansió de les pastures de muntanya. Però molt aviat van sorgir aspectes educatius i científics que es van afegir al projecte. L’inici de la Primera Guerra Mundial, el 1914, va frenar el projecte.
Avui la vall de la Clarée brilla amb llum intensa. Comencem a 2050 metres d’altitud.
La pujada sostinguda parteix d’un rètol indicador i segueix un camí sense pèrdua fins al llac Long. Estem a 2400 metres.
Una foto de grup sempre va bé. El Parc Nacional dels Ecrins ha estat guardonat com a Parc Europeu d’Alta Muntanya pel Consell d’Europa. El parc compta amb un centenar de cims de més de 3000 metres i 40 glaceres. Tot plegat ocupa unes 17.000 hectàrees, on hi ha un total de 740 quilòmetres de senders GR marcats i mantinguts. Uns 30 refugis asseguren i garanteixen les possibilitats pels alpinistes.
Des del Long es veu la serra de l’altra banda de la Vall, amb la Main de Crepin a la dreta de la foto. És la mà que fa anys tenia cinc dits i que un llamp de fa dos anys va escapçar. Els cims més alts dels Ecrins són La Meije (3983m), el Pelvoux (3946m) i la Barra dels Ecrins (4102m).
Seguim pujant. Cal superar un tram de tartera on cal observar el rastre de passes anteriors i alguna fita. Aviat endevinem el blau del segon llac, el Redon.
Pel camí, flors. I entre les flors, aquesta curiosa tricolor. S’han reunit unes 1800 espècies de plantes al parc. Un dels mamífers més habituals als Ecrins és la marmota de la qual se’n veuen molts caus i de tant en tant algun exemplar que acostuma a mirar-nos passar de lluny.
Per perspectiva històrica recordem que el 1913 es va produir un atemptat, a Madrid, contra el rei Alfonso XIII. L’atacant, Rafael Sancho, era un anarquista que acusava al rei de la guerra africana, que estava provocant milers de morts entre els soldats espanyols i que va acabar en un fracàs estrepitós. Aquella guerra està entre els moments més negres dels monarques espanyols i per això no se’n parla gens.
Després de menjar una mica de fruita seguim baixant pel GR, un sender entre prats verds i molts rierols d’aigua. Hem deixat a la dreta el pas que fa dos anys vaig poder passar a l’altra vesant; només un parell de taulons de fusta trencats informen que abans hi havia una passera.
Seguint el GR, que baixa més dret que el camí que anava per l’altra banda, ja veiem el refugi de Drayères. Parlant d’aquell 1913, afegim que es va preparar la Mancomunitat de Catalunya (iniciada el 1914) que, sent inicialment de funcions administratives, va adquirir gran importància política ja que va representar el primer reconeixement de l’Estat espanyol de la personalitat i unitat territorial de Catalunya des de la pèrdua de la independència l’any 1714.
Girant la vista podem admirar el salt d’aigua del torrent que hem tingut tota l’estona a la dreta.
Finalment ja som al pla de la vall. Ara toca anar baixant suaument fins a l’aparcament i al refugi Laval a menjar una mica. Part de la regió encara manté l’arpità, una llengua coneguda com a francoprovençal, de base romànica. El domini lingüístic està repartit entre França, Suïssa i Itàlia, però en cap d’aquests països gaudeix d’oficialitat.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/vall-de-la-claree-refugi-laval-llac-long-llac-redon-refugi-drayeres-38839887