(Ecrins) Ruta el 14/07/2017; 16 km; +850 -850; 6 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Le Casset, Torrent Petit Tabuc, Lac de la Douche, Col d Arsine. Participants: Miquel A. i Miquel G. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: moderat (sense dificultat tècnica).
 |
 |
FA ANYS: L’any 1786 el rei de França Lluís XVI va impulsar els banys termals de Monêtier les Bains.
Comencem a caminar des del parking del poble de Le Casset, que està una mica més endavant de Le Monêtier les Bains. Estem situats encara dins dels Alts Alps, però ara dins de la Vall de La Guisane, a la Serra Chevalier. Passem pel costat de la petita església de la Mare de Déu dels Set Dolors, una advocació que fa referència a set moments de la seva vida. A vegades la representació iconogràfica inclou set espases que li traspassen el cos.
Per un pontet traspassem el riu La Guisane que baixa sorollós i amb molt cabal. La pista de terra la tenim al davant i la seguirem en direcció a ponent.
Per entre els arbres podem veure els cims llunyans de la Montagne dels Agneaux de 3570 metres, amb la glacera de Casset. Aquest poble, del que sortim, està a tocar de Monêtier les Bains, quins banys van ser construïts pels romans el segle IV. Aleshores el poble s’anomenava Stabatio, que significa “lloc propici a la salut” i era freqüentat entre Brigantum (Briançon) i Cularo (Grenoble).
Una casa a la dreta del camí ofereix la visió d’un bonic rellotge de sol. La seva inscripció és clara: Aprofita el temps.
Del tema dels banys termals cal afegir que amb els anys van seguir una evolució molt variable, fins que l’any 1786 el rei Lluís XVI, que tenia els títols de rei de França i de Navarra, va decidir la construcció d’un establiment termal reial. La influència i presència de la burgesia de Briançon, feia identificar el poble com Monêtier de Briançon, fins que el 1893 el nom va canviar a l’actual. Ja fa anys que els banys de Monêtier han deixat de tenir el seu component terapèutic per se concebuts com a centre lúdic termal.
La pista continua suaument, envoltada de flors, aromes i el soroll hipnotitzador de l’aigua.
Seguim el curs del riu Petit Tabuc, que recull les aigües de la glacera de Casset i de la glacera d’Arsine, que està més a ponent.
Una hora després el camí comença a fer pujada i trobem el rètol indicador que entrem en el Parc Nacional dels Ècrins. Els gossos i les bicicletes no hi poden passar. Aquesta és una norma que els francesos, molt sensibles a la natura, respecten.
Hem sortit de 1512 metres i ja estem a uns 1800 quan el panorama s’obre. La glacera de Casset és més propera i evident. Forma el vessant sud de la vall per la que anem. La serra que veiem a l’esquerra són els Pics de Casset.
Arribem al Llac de Douche, a 1901 metres. Hem caminat uns 4,5 quilòmetres. Al davant nostre s’enfila un sender per tartera molt dreta. Un sender que fa ziga-zagues.
En molt poca distància haurem fet 150 metres de desnivell. La vista del llac queda a sota nostre.
El camí s’aplana per anar pujant més suaument. A la dreta queda la Cresta de Combeynot. A l’esquerra comencem a veure les puntes de Cezanne (3365m) i el Pic Neige de Cordier (3614m). El coll d’Arsine, el nostre objectiu, s’endevina al fons.
Ja a prop del final, la vall glacial dibuixa un espai ample on hi ha la cabana de pastors d’Arsine. Per sobre, les crestes del Pic de Combeynot (3083m).
Per situar-nos en la història, diguem que quan el rei francès construïa a Monêtier, a Espanya el rei era Carlos III, fill de Felipe V. Va heretar el tron el 1759 després de la mort del seu germà Fernando VI. Era rei de Nàpols des del 1735, però va deixar la corona napolitana al seu segon fill i es va dirigir a Madrid per fer-se càrrec del govern. Aquell home va donar un tomb total a la política de neutralitat del seu germà i va signar un pacte de família, el 1761. El resultat va ser que Espanya es va veure embolicada en la guerra que mantenien França i Anglaterra.
Finalment arribem al coll d’Arsine (2340m). A l’esquerra, al sud, tenim la gran glacera (en retrocés) d’Arsine i els pics Cezanne i Neige Cordier, que fa estona havíem mig endevinat.
La vista cap al nord se’n va cap a la Reserva Natural de Combeynot.
Una estona després de descansar una mica, anem baixant sempre escoltant la remor de l’aigua que baixa feliç.
Parlàvem de Carlos III d’Espanya i com sovint passa, els reis prenen decisions que afecten brutalment a la seva població. No els hi deu preocupar gaire, potser. El cas és que Espanya, al final d’aquella guerra i després de molts morts, es va veure obligada a cedir la península de Florida a Anglaterra. Paral·lelament, aquell any (1786) ja feia 72 anys que Catalunya havia perdut la seva independència. El 1714 va ser Felipe V qui després de lluitar contra Catalunya va decretar l’eliminació de les Corts catalanes, la Generalitat i altres institucions, així com la supressió de les constitucions històriques. Atenció, que la pèrdua d’institucions pròpies val també per Aragó, València i Mallorca.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18787592