(P.N. Ecrins) Ruta (passeig) juliol de 2016; 15 km; +20 -20; 2 hores. Ruta urbana per La Grave i telefèric fins a 3200m davant de la glacera de la Girose, a La Meije. Participants: Vinyet, Anna i Miquel. Tipus de sortida: telefèric i a peu; Dificultat: fàcil / passeig.
 |
 |
FA ANYS: Mentre l’any 1597 va ser cremada l’església de La Grave, el sobirà espanyol era Felipe II.
Avui és un dia de ruta. El temps ens ha fet canviar els plans. Decidim anar a La Grave i fer una parada per visitar el poble i pujar fins al Glaciar la Girose. Quan hi arribem anem directament a l’estació del telefèric que ens pot pujar a dalt. La Grave es troba a uns 1400 metres d’altitud i el telefèric puja fins a uns 3200.
En l’ascens, el telefèric va fent parades, suposo que per ajudar a fer una mínima aclimatació. De fet es tracta de dos telefèrics. El primer ascendeix fins a l’estació de Peyrou d’Amont, a 2415 metres. És possible baixar aquí i fer la baixada a peu per unes rutes ben fresades que es veuen perfectament durant l’ascens.
A l’estació intermèdia anterior, s’agafa un altre telefèric que puja fins a 3200 metres, a la Gare des Ruillans. Aquí l’aire és d’un fred intens i al davant hi ha la blancor de la glacera de la Girose. A la nostra esquerra (ara no ho veiem, perquè ens ho tapa un turó) hi ha el cim culminant de La Meije, de 3983 metres.
Hi ha una taula d’orientació que ens explica el que tenim al davant de la vista, mirant cap el sud: el coll de la Girosa (3511m), Pointe Dosia (3612m), Pointe Madeleine (3626m) i Pic de La Grave (3667m).
L’extensió blanca tant agradable, permet observar els excursionistes que s’han preparat amb els cascs, grampons, piolets, arnesos i cordes. La blancor no ha d’enganyar: s’ha d’anar en compte perquè s’endevinen les diverses esquerdes i és millor no caure-hi.
Fa fred, però no ens impedeix fer-nos unes fotografies, abans de decidir tornar a baixar. Una excursió a partir d’aquest punt serà per un altre dia i amb l’equipament adequat.
Potser cal afegir que La Meije va ser un dels últims cims dels Alps que es va coronar. El primer cop que es va fer cim va ser el 16 d’agost de 1877 per part de Pierre Gaspard i el seu fill, amb un client, l’Emmanuel Boileau de Castelnau.
Actualment l’ascens es pot fer a partir del refugi Promontoire que està a 3092 metres, als peus del vertical contrafort sud. Suposa una complicada ascensió d’escalada per la cresta de dificultat III i que obliga a passar la glacera. Una altra opció per fer el cim s’ofereix des del refugi L’Aigle, que es troba a 3450 metres, en la part alta de la glacera Tabuchet, per pujar per la cara nord.
Una estona després estem baixant un altre cop amb el telefèric.
Abans de marxar i seguir la nostra ruta, visitem el poble de La Grave, amb les seves cases de pedra, antigues i el silenci dels carrers.
Dalt del tot hi ha l’església de Notre Dame de L’Assomption, del segle XI i d’estil romànic llombard. Ocupa un lloc immillorable i permet l’accés a partir d’un reduït conjunt de creus del seu cementiri.
L’obra actual, com és natural, és el resultat de reformes i reconstruccions posteriors. Se sap que va ser cremada el 1597 en el context de les guerres de religió, concretament la guerra de Lesdiguières. François de Bonne, duc de Lesdiguières es va unir a la revolta protestant i com a cap de Champsaur va dirigir la captura de Gap, ciutat catòlica, seguida de la matança dels seus habitants. L’any 1609 va esdevenir Mariscal de França.
L’església va ser reconstruïda el segle XVII i profundament restaurada el 1856. Mentre el foc cremava a l’església el 1597, a Espanya el sobirà Felipe II encarregava a la Inquisició la màxima duresa contra les persones i els religiosos que s’havien fet protestants i preparava la invasió d’Anglaterra, on va enviar molts vaixells i homes, que va acabar en un fracàs estrepitós.
L’interior és tranquil. Com sovint passa en les esglésies quan no hi ha activitat. Potser cal afegir, que tot i que a Espanya hi havia un monarca, el territori era un conjunt de regnes diferents. El rei ho era de Castella, de Lleó, de Navarra, de València, d’Aragó i era sobirà del Principat de Catalunya. També tenia molts altres títols, com el de rei de Jerusalem, de Gibraltar, de Nàpols o comte de Flandes, entre d’altres. Per tant Espanya no existia com unitat. Catalunya, compartia el rei amb els altres regnes, però disposava de les seves pròpies constitucions (provinents del segle XI) i Corts Generals, les quals el monarca havia jurat respectar i complir. Catalunya era una nació independent que compartia monarca amb altres regnes de la península.
Així donem per acabada la visita a La Grave.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14006885