(P.N. Ecrins) Ruta juliol de 2016; 10 km; +200 -200; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Pla de Vourzenet, Vall Étroite, refugi I Tre Magi, Llac Verd.   Participants: Vinyet, Anna i Miquel.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.

 mapa mperfil 

 FA ANYS: El 10 de febrer de 1947 es va signar el Tractat de París, que signava la pau després de la Segona Guerra Mundial.

P1070130 P Vourzenet  Estem al P. N. dels Ecrins, a la zona del Mont Thabor. Estem al càmping Le Rossier i hem seguit la Val de Près fins a l’inici de la Vall de la Clarée, per girar a la dreta en direcció al punt d’inici de la Vall Étroite. Ha estat una ruta de cotxe llarga i amb molts revolts. Un cop dins de la carretera de la vall s’arriba a una plana verda, Plaine de Vourzenet, on hi ha un aparcament i algunes taules amb bancs. Deixem el cotxe i comencem a caminar en direcció nord-oest.

P1070131 Cabres rares 

    Pel camí trobem un grup de cabres amb banyes en espiral. Aquesta varietat no és habitual per la meva terra. Parlant de tractats de Pau, un altre Tractat de París, aquell del 1898, va permetre la independència de Cuba després de la guerra entre Espanya i Nord Amèrica.

P1070133 Seru i Mont Thabor  La vall és arbrada, però al fons es veu el Seru, un turó esquerdat i amb agulles. Al darrera, amb neu, el Mont Thabor.

P1070134 Riu Vallee Etroite 

   El riu de la Vallée Étroite l’anirem trobant una bona part de l’excursió.

Parlant d’independència, les antigues colònies espanyoles a Amèrica es van anar independitzant al llarg del segle XIX. Per exemple, Argentina es va independitzar d’Espanya, farts de la monarquia espanyola, per la decisió presa al Congrés de Tucumán i es va proclamar el 9 de juliol de 1816. Cal considerar, però, que els que es van aixecar contra la dominació espanyola no van ser els habitants originals de la terra, sinó els mateixos espanyols o fills d’espanyols que hi residien.

P1070135 Punta Gaspar  Mentre pugem tenim a la dreta la Punta Gaspar. També hi ha dues muntanyes més que reben els noms dels altres reis Mags: Pointe Melchior i Ponte Balthazar.

P1070137 Masia a punt de canviar 

  Uns quinze minuts després d’haver començat a caminar arribem a una masia amb animals de granja i una mica més amunt, a la dreta, un gran rètol i un pont ens dirigeixen cap a l’altra vessant del riu. El sender, emboscat i agradable, segueix el curs del riu.

 P1070140 Sender de frontera

     Per aquest camí arribem a una gran roca, on un rètol explica que aquí es va produir un canvi de frontera. Aquesta vall era italiana, abans de la Segona Guerra Mundial, però va passar a domini francès un cop acabada i després del Tractat de Pau. És per aquesta raó que els habitants d’aquest territori són de parla italiana.

Abans parlàvem d’independència. La majoria dels processos no s’han produït seguint les normes i lleis de l’estat dominant, ja que aquest sempre s’oposa i redacta totes les lleis que li convé per impedir la independència del que considera una propietat seva. La majoria de processos d’independència s’han produït sempre per decisions unilaterals. Només cal revisar la història de Perú, Bolívia, Mèxic, Irlanda, Eslovàquia i fins i tot la pròpia independència dels Estats Units, entre molts altres casos. 

P1070146 refufi I Tre Magi  Poca estona després trobem una cruïlla. Un sender segueix amunt per la dreta, que segurament va fins al Llac Vert. Un altre gira cap a l’esquerra i passa el riu un altre cop a l’altre banda. Nosaltres seguim aquest que va a l’esquerra i en pocs minuts ens plantem al davant del refugi I Tre Magi. Aquest refugi fa referència als Tres Reis Mags.

P1070153 Pont El camí ha anat pujant fins a 1835 metres i passem un altre cop el riu per fer l’últim tram que s’enfila fins al Llac Verd.

P1070155 Llac Verd  El Llac Verd és una meravella verda. Està situat a 1830 metres envoltat de parets quasi verticals. El seu nom prové de la intensa coloració.

P1070157 Color  El color prové de d’algues d’un intens color verd lluminós que poblen el fons del llac . L’aigua del llac està carregada d’anhídrid carbònic que les algues utilitzen per realitzar la fotosíntesi. Es tracta d’un entorn d’equilibri molt delicat i sembla que resulta impossible convèncer la gent que no s’hi banyi. És com una obsessió que els menys considerats ho fan i és perfectament visible el retrocés de les algues en dos o tres punts on la gent s’hi fica. El ph de la pell es traspassa a l’aigua, l’equilibri es trenca i les algues moren. Hi vaig estar fa uns anys i la taca d’aigua clara era menys de la meitat de la que veig ara.

P1070159 Anna i Vinyet 

      Aprofitem per estar-nos quasi 45 minuts relaxant-nos i aprofitant que avui no hi ha ningú més, ja que sovint acostuma a haver-hi una gentada. És un lloc ideal i especialment ho és per la coloració. Quan comencem a marxar, arriba un matrimoni amb dos fills i un gos. Deixen que el gos entri a l’aigua. Per la seva culpa i de tants altres, potser d’aquí a vint o trenta anys, el llac ja no serà verd. Una pena.

P1070161 Baixant Tornem a baixar i suposo que el cim que es veu al final de la vall, en direcció sud, deu ser el Sommet de la Charra, de 2844m.

P1070165 Un caf 

     Quan tornem al refugi I Tre Magi aprofitem per prendre un cafè. Ens hi volíem quedar a dinar però encara és molt aviat i seguirem avall. Aquest refugi, per dins, té més aviat l’aspecte d’hotel pels mobles i la decoració.

 P1070115 R Brianon  P1070120 R
 P1070121 R Le Rossier  P1070122 R Val de Prs

Com que ahir va fer mal dia, vam aprofitar per fer una volta per la Vall de la Clarée. Ara hi tornarem i acabarem de fer alguna de les fotografies que ens falten dels famosos rellotges del sol que hi ha en els diversos pobles petits de la vall.

 P1070123 R Val de Prs  P1070125 R P1070126 R 

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14006878