Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Dulhac, Castell Peirepertuse

(Aude, País Càtar) Ruta el 26/03/2016; 6 km; +436 -436; 3 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Dulhac, Castell Perepertusa.   Participants: Titín i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderat (pel desnivell fort i dret, però de camí fàcil).

 

 map  mperfil

FA ANYS: L’últim quart del segle XIII, mentre Pere El Gran lluita amb Lluís IX de França, a la península Ibérica es produeixen canvis.

P1060089 Serrat Punxut al Roc Roig  Hem tornat a passar pel costat de Cucugnan i arribem al poblet de Dulhac, on aparquem per començar a caminar. Lluny tenim la vista de tota la serra vertical entre el Serrat Punxut (esquerra) i el Roc Roig (dreta). Al mig es confonen els murs i torres del castell.

P1060090 El castell al centre del Serrat  Amb el zoom, es veuen millor els murs del castell de Perapertusa (Peyrepertuse, en francès). Aquest castell càtar està situat al cim d’una serra molt abrupta de 400 metres de llargada i parets molt verticals d’uns 80 metres. Es comunica òpticament amb el castell de Querbús.

P1060094 Cam amunt 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La ruta es va enfilant pel que havia estat el camí antic tradicional. Més endavant s’abandona el GR i caldrà enfilar-se dret amunt. El desnivell serà fort. Durant la croada contra els càtars, el senyor del castell, Guillem de Perapertusa, va ser excomunicat pel papa l’any 1224 i finalment es va haver de sotmetre després del setge de Carcassona.

P1060096 Ens apropem  Hem traspassat la carretera i seguim amunt, ara per unes llaçades més còmodes. Va ser construït el segle XI, formant part de la comarca del Perapertusès dins del Llenguadoc. Des del 980 va ser conquerit pel comte de Besalú, Oliba Cabreta, en època de consolidació de la nació catalana. Més endavant va quedar sota el domini del comtat de Barcelona. En aquella època es va fer consagrar l’església, concretament el 1115.

P1060099 Cingles verticals 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els cingles verticals són espectaculars. Parlant dels canvis que es produïen a la península Ibèrica, cal dir que els regnes de Lleó i Castella, tornen a estar sota un únic sobirà un altre cop: Alfonso X, que tenia doncs els títols de rei de Castella i rei de Lleó. Es va casar amb Violant, filla de Jaume I el Conqueridor i va tenir deu fills i va ser un excel·lent poeta en llengua gallega.

P1060100 Duilhac  La vista de Dulhac i la vall queden als nostres peus. Al marge del regne de Castella i de Lleó, es mantenia també el regne de Navarra, amb Teobaldo II el qual es va casar amb Isabel, una filla del rei francès Lluis IX. Precisament va participar en la croada contra Tunis del 1270 (que a més hauria d’entrar en conflicte amb els interessos de Catalunya), on es va produir una epidèmia de disenteria i va morir tornant a la seva nació.

P1060102 cam desprs de pagar

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  Després de passar per l’oficina de control de l’accés, el sender dóna tota la volta a l’esperó de roca per anar a buscar la porta a la banda nord. És un camí humit amb boixos. El castell està format per tres recintes. El recinte baix que correspon al castell primitiu i es va construir a l’extrem oriental. Té una forma bàsicament triangular i envoltat d’una muralla de 120 metres, flanquejada per dues torres de planta circular i un agut esperó amb una torre de base triangular. En aquest recinte hi ha l’església de Santa Maria i queda confós amb la construcció més important del recinte mitjà.

P1060104 Pat inferior  Aquest castell és més gran i planer que el de Queribus, que vam visitar ahir. El recinte mitjà, és un clos murat molt ampli i ocupa l’esplanada que té una lleugera inclinació cap el nord. Són visibles diverses ruïnes i un edifici amb espitlleres conegut com “edifici poligonal”.

P1060105 Latrina

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  Està ple de racons. Aquí el que segur que hi havia, devia ser una latrina. El castell disposava de quatre cisternes.

P1060109 Vista ciutadella superior  Encara hi ha un altre esperó de roca calcària més amunt, on hi havia la ciutadella d’última defensa, amb la capella de Sant Jordi. Aquesta construcció correspon al recinte superior. Aquest punt és un gran observatori que, a més, permet comunicar-se amb el castell de Querbús, la torre del Far de Tautavel i la Força Reial al Rosselló.

P1060111 Arribem a dalt  Ens hi hem d’anar enfilant per arribar-hi. Lluís IX de França va fer construir la ciutadella superior i l’escala que hi porta. Cal dir que amb el tractat de Corbeil, de l’11 de maig de 1258, Lluis IX i Jaume I el Conqueridor van signar l’acord pel qual les dependències occitanes quedaven sota domini francès i a canvi el rei francès es comprometia a respectar els territoris de la Marca Hispànica d’influència netament catalana: Vallespir, Conflent, Cerdanya i Rosselló.

P1060113 Al costat de la capella

 

 

 

 

 

  Al costat de la capella hi ha, avui, una terrassa des d’on es gaudeix d’unes vistes formidables. Durant el segle XIII França s’havia convertit en el principal aliat del papat, en uns anys en que algun papa només va durar dos mesos i per algun conclave, Carles d’Anjou (germà de Lluís IX) va fer empresonar uns cardenals per facilitar l’elecció d’un papa francès. Amb la croada contra els càtars, els francesos havien conquerit molt territori i calia controlar la situació. D’aquí ve l’acord acceptat per Jaume I que, d’altra banda, després de la desfeta de la batalla de Muret tenia poc marge de negociació. En virtut del Tractat, Jaume I es garantia els comtats catalans del sud a canvi dels occitans, que de fet ja havia perdut en la croada contra els albigesos. Així Catalunya renunciava a la Fenolleda i el Perapertusès i als drets sobre Tolosa (caiguda anys abans), Sant Gèli, Narbona, Carcassona, Besiers, Agde i Nimes, entre altres.

P1060116 Vista castell inferior 2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  Vistes cap al castell inferior. Anys després la qüestió es va tornar a complicar quan el fill de Jaume I, Pere el Gran va haver d’entrar en el conflicte per defensar Sicília i el regne de Nàpols. El conflicte va durar del 1279 fins el 1285. Va suposar diverses batalles entre les flotes de galeres catalanes i franceses. Per cert, les Corts d’Aragó van abstenir-se de participar en la campanya de Sicília, ja que tot el tema de la Mediterrània no els hi interessava. Allò va acabar amb la desfeta final dels francesos davant de les costes de Roses, en la batalla de Les Formigues i després amb la mort de Lluis IX un cop es va acabar la batalla del Coll de Panissars. Aquell 1285, en que també va morir Pere El Gran, va deixar Catalunya com la potència marítima sense discussió de la Mediterrània occidental.

P1060117 Muntanyes dAndorra  I vistes cap a les muntanyes d’Andorra.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12743306