Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Grenoble Pic Saint Michel

(França)  Ruta el 01/10/2013; 11 km; +635 -635; 4,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Les Barnets, Refugi Les Allières, Col de l’Arc, Pic Saint Michel, Les Barnets.   Tipus de sortida: circular;  Dificultat: fàcil.

 mapa 630 perfil 630 

 FA ANYS: El segle XII els comtes d’Albon van triar la ciutat com  a capital del seu territori i quan més part van adquirir el títiol de “Dauphins”, Grenoble va esdevenir la capital de l’Estat del Dauphiné. Dins d’aquell mateix segle (el 1179) el sobirà de Catalunya era Alfons, fill de Berenguer IV i de Petronila d’Aragó. Per tant era també rei del Regne d’Aragó i sobirà de la Corona d’Aragó, que era la denominació de la confederació dels estats independents d’Aragó i Catalunya.

P1170851 Inici 

 

 

 

 

 

Des de Grenoble hem anat en cotxe per l’estreta carretera D.106 fins a Lans-en-Vercors i des d’aquí, per una pista asfaltada (D.1061) fins al punt de sortida, un punt d’aparcament a Les Barnets, una mica abans de La Sierre, on hi ha unes pistes d’esquí. Just a l’altra banda de la carretera, surt una pista de terra en pujada que indica la direcció del refugi de Les Allières.

P1170855 Ref Les Allires 

 

 

 

 

 

La pista que seguim, evident i sense desviacions, deixa a l’esquerra unes parets de roca preparades per a la pràctica d’escalada, probablement com a escola d’infants i de principiants. A la dreta ens queda la vall i a la dreta els vessants de la serra de Saint Michel. Al final de la nostra pista arribem a uns prats i al refugi de Les Allières, aquesta setmana tancat al públic. Al davant mateix hi ha una tanca que, un cop superada, ens portarà en pocs minuts al coll de Furon, amb les indicacions del GR i altres camins i rutes. Està perfectament indicat i nosaltres tirarem esquerra amunt  tot seguint les marques del GR per endinsar-nos en la fageda.

P1170857 Cam fageda 

 

 

 

 

 

 

Estem situats en un altiplà calcari, al sud-oest de Grenoble, en un espai que ha estat reconegut i protegit com a parc natural: Vercors. Aquest parc amb un total de 17.000 ha, va ser declarat el 1985. L’altiplà es situa sobre els 1000 metres d’altitud, mentre que les crestes dels cims arribem a 2.300. Per les seves característiques geològiques tot el territori està esquitxat de coves i escletxes de terreny, la qual cosa va facilitar els amagatalls dels resistents francesos contra les tropes del III Reich durant la Segona Guerra Mundial. Tota la serra està clarament orientada de nord a sud i es pot dir que acaba, uns km més avall en el cim culminant del parc, el Gran Veymont de 2.341m.

P1170858 Desviaci  

 

 

 

 

 

 

 

 

Uns 3,5 km després d’haver començat a caminar arribem al coll de la Font Froide (1500m). El cartell indica varies direccions. El GR segueix cap el Coll Vert, a la dreta. Nosaltres aquí seguim de cara, sempre cap a direcció sud, ara per un sender amb senyals verds i grocs, que indica el Pic a 1h 20m. El camí segueix més pedregós i s’orienta, sempre pujant, una mica a sud-est.

 

P1170864 Vall de Vercors Hem anat pujant i podem gaudir d’una extraordinària vista de la vall, amb tot de pobles escampats. Aquesta vall conté uns tres-cents monuments a la resistència francesa, un centre memorial i les restes conservades d’un poble destruït. De fet tot el territori es va fer famós per la seva ferotge resistència i l’aixecament dels maquis, coincidint amb el desembarcament de Normandia. El dia 6 de juny de 1944, conegut com a “Dia D”, els aliats van començar el desembarcament d’un exèrcit de més de 150.000 soldats sobre les patges de Normandia. Aquesta gran operació militar, que també va costar milers de morts, habia estat planificada com a “Operació Overlord” i estava dirigida pel general Eisenhower. Per evitar que les forces nazis aportessin forces a les zones de combat, els aliats havien demanat a la resistència, dins de França, que fessin un aixecament global. És en aquest context que Vercors va adquirir la seva fama. Molts resistents, però, també van morir en les operacions.

P1170866 Coll de lArc Mentre anem pensant en el poble de Vassieux-en-Vercors, que no hem pogut identificar, però que sabem està molt més al sud dins la vall arribem a la vista del magnífic Coll de l’Arc. Potser cal afegir que a Vassieux el juliol de 1944 les forces nazis van llençar un atac amb 15.000 soldats per tal d’acabar amb la resistència. Aquell atac va suposar la mort de 200 civils i uns 640 maquisards.

El coll de l’Arc rep el nom des de la seva evidència: un llarg arc suau que va des de les agulles rocoses del sud fins a les del nord de la seva forma, en uns, potser, 400 metres. Les roques del nord formen el vessant del que serà el Pic de Saint Michel.

P1170867 Vista dels Alps Des del coll, la vista que se’ns presenta és difícil d’explicar. Forma un extraordinari paisatge de valls, boires i cims fins on s’acaba la vista. Entre els núvols s’endevina la conglomeració urbana de Grenoble, a sota mateix. Més enllà cap el nord, entre molts núvols es veu com sobresurt una muntanya molt nevada: és el Mont Blanc. Costa tornar a seguir el camí i deixar la vista, però no cal patir ja que ara anem en direcció nord per tal de pujar cap a les roques que tenim a l’esquerra i la vista no la perdrem en cap moment.

P1170871 Cap el Pic Saint Michel 

 

 

 

 

 

 

El camí continua prou marcat. És un senderó que va entre roques, buscant sempre el pas més evident i senzill. De cop en quan alguna taca de color. Un desnivell d’uns 150 metres i ja arribem dalt del tot.

 P1170877 Mont Blanc 2 Des de dalt les vistes continuen esplèndides. Ara puc fer una fotografia més clara del Mont Blanc. Recordo quan el vaig tenir a tocar. Amb 4808 metres és el rei dels Alps; la primera ascensió va ser el 8 d’agost de 1786 per part dels escaladors Jacques Balmat i Michel Paccard.  Com a curiositat cal saber que la seva altura és variable, ja que oscil·la en funció del gruix de la neu que hi ha dalt del cim i que varia entre 5 i 10 metres, d’uns anys als altres.

P1170878 Pic Saint Michel 

 

 

 

 

 

 

 

Ara és el moment de recuperar forces menjant una mica dalt del cim. El Pic de Saint Michel té una altitud molt més modesta, amb 1996m, però unes vistes extraordinàries. El descens el fem a partir d’un indicador que va girant recte avall, per un costat o altre dels primers pujols de roca i va en direcció a la Combe Oursière, sempre amb senyals, després de la qual ja trobem un sender clar que ens fa baixar, per bons pendents fins al coll de Furon. D’aquí cap a Les Allières i al parking.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5357742