(Alta Savoia) Ruta 1506 el 29/06/2023; 6,6 km; +400 -400; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Càmping Les Cimes, Sender glacera, Chalet Glacier De Bossons, Glacera de Bossons. Participants: Maria G i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Primera ascensió al Mont Blanc, el 1786.
La campervan està aparcada al càmping Les Cimes; senzill però molt correcte i amb unes vistes impagables del massís del Montblanc. La Vall de Chamonix-Mont-Blanc és fidel reflex de la natura que l'envolta. Aquesta vall d'agulles i massissos llegendaris que freguen el cel, demarcada pel riu i les cèlebres glaceres, és l'escenari natural perfecte per viure increïbles aventures. I és que sempre ha estat la base des de la qual els pioners partien a la conquesta dels alts cims, per escriure amb les petjades la Història de la Muntanya. Nosaltres estem al poble de Bossons.
Aquesta és la vista que teníem, normalment als matins, de la magnífica Aiguille du Midi i el Mont-Blanc. A la foto (esquerra a dreta) es veuen nevats: Mont Blanc de Tacul (4728m), Mont Maudit (4465m), Mont Blanc (4810m) i Aiguille de Bionassay (4052m).
Ens posem en marxa pujant els carrers propers per dirigir-nos al trampolí de salts d’esquí que es veu. Situat al sud-oest de Chamonix-Mont-Blanc, Les Bossons és un dels nuclis de la vall de l'Arve cap als quals s'ha desenvolupat la urbanització de Chamonix a mesura que ha crescut la seva vocació turística.
Els rètols ens orienten cap el Chalet de la Glacera de Bossons. Estem al barri de Taconnaz. La glacera de Bossons és una de les principals glaceres del massís del Mont Blanc; és la cascada de gel més gran d'Europa que baixa des del cim del Mont Blanc fins a la vall de Chamonix-Mont-Blanc.
Hem girat a la dreta, direcció sud-est per anar pujant per dins del bosc. Resulta una pujada molt agradable. ‘Bosson’ és un topònim molt comú a la regió. Podria ser la forma gràfica local d'una paraula celta composta per les arrels uo- "sota" i -sso "que es troba. Molts llocs anomenats bosson o bossonet es troben al peu d'una muntanya o d'un turó. La glacera de Les Bossons es situa als peus del Mont Blanc.
Les arrels dels arbres semblen fer del camí una ruta plena de nervis. Estem pujant per la Montagne de la Côte, una muntanya que divideix la glacera de Taconnaz, a la dreta, amb la Glacera de Bossons, a l’esquerra. El camí es va orientant a l’esquerra.
El sender va pujant dret i tallant una carretera estreta que s’enfila i passem també pel costat d’una torre i aparcament del telecadira. Em fa l’efecte que aquesta carretera deu fer de pista per esquiar a l’hivern.
Arribem al Xalet, situat a 1425 metres. Des de la terrassa, la vista de la llengua terminal de la glacera (ara llunyana) i dels seracs del Plateau des Pyramides, és fabulosa; de fet, el Xalet és el punt de sortida per anar al Chalet de Pyramides.
És un xalet amb una bonica terrassa per prendre alguna cosa, amb moltes flors ben cuidades i uns para-sols de colors. D’aquí a una estona hi seurem una mica.
Des del Xalet surten dos camins. Una de cara i que comença en baixada, a l’esquerra i un altre a la dreta que s’enfila per unes escales. Del que surt de cara diguem que és el que va al Chalet de Pyramides; des del qual parteix la coneguda caminada de la Jonction, que porta a les portes de l'alta muntanya, a 2589 m. La Jonction, és l'últim esperó rocós abans del regne dels gels. Aquesta ruta va ser utilitzada per J. Balmat i el Dr. Paccard durant la primera ascensió al Mont Blanc el 1786.
Aquest camí puja per dirigir-se a un mirador de la glacera. Ha estat preparat pels propietaris del Xalet i està molt ben endreçat amb informació diversa, com aquesta que explica la tragèdia de l’avió Malabar Princess que es va estavellar al Mont Blanc. Molts anys després parts de l’avió van anar sortint d’entre el gel al final de la glacera.
Seguim amunt. Entre altres informacions es pot veure un tros de fusellatge de l’avió accidentat. Parlem d’història i del 1789: la monarquia francesa, a la vora de la fallida i arraconada per l'aristocràcia regionalista, pensava trobar un mitjà de salvació convocant els Estats generals i va incrementar el nombre de representants de les ciutats. Els representants dels estaments privilegiats es van oposar al nou sistema representatiu, que doblava el nombre de diputats del Tercer Estat. el Tercer Estat, en representar el poble pla, era més nombrós que els altres estaments i així podrien arribar a assolir la majoria als Estats generals. L'assemblea estava composta per 1139 diputats: 291 pertanyien al clergat, 270 a la noblesa i 578 al Tercer Estat. L'obertura dels Estats generals del 5 de maig del 1789 va marcar l'inici de la Revolució francesa.
Arribant el mirador, hi ha un cartell on es poden veure fotografies on es pot observar com va retrocedint la glacera. Seguim amb la perspectiva històrica: La presa de la Bastilla, a París, protagonitzada per les masses populars urbanes però dirigida per les elits burgeses plebees, va confirmar la definitiva fractura, també, de la societat catalana. La burgesia mercantil i les classes intel·lectuals del país —professors, juristes, periodistes, economistes— es van sentir immediatament seduïdes per l'ideal revolucionari. I en canvi, les classes passives —la noblesa i el clergat— ho van interpretar com una amenaça seriosa a la seva privilegiada posició. El temor al contagi ideològic els va fer desplegar una poderosa propaganda que presentava els revolucionaris francesos com la personificació de l’Apocalipsi i enemics de la religió i de la tradició. El conflicte estava servit després d’anys d’una Espanya explotadora dels recursos en benefici de les classes privilegiades (article de Marc Pons a ‘elnacional.cat’).
Arribem al mirador. Una mirada al nostre nord i podem veure la vall de Chamonix.
Vista de la glacera, en l’actualitat, molt més amunt. Quan hi vaig estar, aquí, l’any 2008, es veia molt més propera al Xalet. La glacera neix a l' ombra del Mont Blanc (4.810 metres), el Mont Maudit (4.465 metres) i la cúpula de Goûter (4.304 metres), en un circ glacial anomenat Grand Plateau, a més de 4.000 metres d'altitud.
Algunes de restes que van anar sortint de la glacera estan aquí exposades. Per concloure la memòria reprodueixo una frase de l’article de Jerónimo Rodríguez (2016, ‘eldiario.es’):
Gairebé un segle després de la profunda crisi d'identitat col·lectiva que va esclatar amb el ”desastre del 98” i que va plantejar Espanya com a problema, encara no tenim resolt el model de país que volem ser, i que vagi més enllà (per donar-li algun sentit al lema ”plus ultra“ de l'escut nacional) d'aquest sistema tancat i excloent muntat per al lucre d'unes minories plutocràtiques, sense el més mínim interès pel col·lectiu”. Aquesta és encara la nostra trista realitat i que explica, per exemple, el terrible dèficit fiscal que pateix Catalunya de més de 15.000 milions anuals (veure estudis publicats). També veure la patètica situació de les infraestructures: llegiu i observeu com l’any passat, per exemple, només es va executar el 35% del que s’havia pressupostat (‘ara.cat’); una misèria. Tu, lector, si la teva regió a Europa rebés un tracte com aquest, què et semblaria. T’estranya, lector, que molts catalans vulguin la independència?
Al Xalet m’assec a una taula per descansar, prendre algunes notes i fer un refresc. S’està molt bé aquí. Aviat baixarem per tornar al càmping i descansar i potser anar a visitar Chamonix.
Una estona després desfem el camí de pujada tornant a entrar al bosc. En algun tram hi veig orquídies boscanes, com aquesta Dactylorhiza maculata. Una orquídia silvestre de la família de les Orchidaceae que es distribueix per tot Europa, arribant al Nord-oest d'Àfrica i per Sibèria. També se n’obté el salep; el salep és la farina obtinguda de moldre els tubercles un cop assecats. I és la única forma de prendre la planta que segons la tradició té propietats afrodisíaques. També (‘jardibotanic-gombre.cat’) es fa una de sopa típica de Grècia, amb salep cuit amb aigua i mel.
No necessàriament les wp estan al lloc de les fotografies
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1506-bossoms-chalet-glacera-bossons-glacera-de-bossons-140437438
Aquí, una altra crònica:https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/franca/1276-1507-les-houches-bellevue-col-de-voza-cim-prairon-telecabina-le-prairon